(PDF) Les beques a examen

La inversió en beques és molt baixa a Catalunya

(3,5%) i està per sota de la mitjana europea (7,5%).

Aquest informe analitza l’actual sistema espanyol

de beques, tenint en consideració també les seves

reformes i el conﬂicte competencial històric obert

amb Catalunya. S’examina igualment l’impacte

de les retallades i l’equitat i coherència del sistema

actual, tot comparant-lo amb d’altres. Conclou amb

propostes de canvi per repensar les beques

i els ajuts a l’estudi actuals.

Informes breus #61 Informes breus #61

ISBN: 978-84-943521-7-1

Informes breus

#61

Informes breus #61 Informes breus #61

Les beques a examen

Repensar el sistema d’ajudes

a l’estudi

Les beques a examen

Repensar el sistema d’ajudes a l’estudi

Xavier Martínez-Celorrio

071-118026-Coberta 61.indd 1 05/05/15 15:50

071-119229-INFORMES BREUS 61 (147).indd 2 22/04/15 15:58

Les beques a examen

Repensar el sistema d’ajudes a l’estudi

Xavier Martínez-Celorrio

071-119229-INFORMES BREUS 61 (147).indd 3 22/04/15 15:58

071-119229-INFORMES BREUS 61 (147).indd 4 22/04/15 15:58

Informes breus

61

Les beques a examen

Repensar el sistema d’ajudes

a l’estudi

Xavier Martínez-Celorrio

071-119229-INFORMES BREUS 61 (147).indd 5 22/04/15 15:58

Informes breus és una col

.

lecció de la

Fundació Jaume Boll en què es

publiquen els resums i les conclusions

principals d’investigacions i seminaris

promoguts per la Fundació. També inclou

alguns documents inèdits en llengua

catalana. Les opinions que s’hi expressen

corresponen als autors.

Els Informes breus de la Fundació Jaume

Boll estan disponibles per a descàrrega

al web www.fboll.cat.

Primera edició: abril de 2015

Provença, 324

08037 Barcelona

fboll@fboll.cat

http://www.fboll.cat

Autor: Xavier Martínez-Celorrio

Edició: Fundació Jaume Boll i

¯

Atona

Víctor Igual

Coordinació de continguts: Laura Morató

i Vázquez

Disseny: Amador Garrell

Fotograa: Lluís Salvadó

ISBN: 978-84-943521-7-1

DL: B 12108-2015

Impressió: ServicePoint FMI, SA

Xavier Martínez Celorrio és professor

de sociologia de l'educació a la

Universitat de Barcelona i investigador

del CRIT (Creativitat, Innovació i

Transformació Urbana) de la Universitat

de Barcelona.

Aquesta obra està subjecta a la

llicència Creative Commons de

Reconeixement-NoComercial-

SenseObraDerivada (by-nc-nd). Es

permet la reproducció, distribució i

comunicació pública de l’obra sempre

que se’n reconegui l’autoria. No es

permet l’ús comercial de l’obra ni la

generació d’obres derivades.

071-119229-INFORMES BREUS 61 (147).indd 6 05/05/15 15:45

Índex

Resum 9

Definició

11

Etimologia 11

1. Equitat, beques i finançament educatiu 13

2. Evolució del sistema de beques a Espanya i Catalunya 25

Els conflictes competencials per les beques 28

Despesa pública en beques a Catalunya i a Espanya 35

Austeritat i retallada en el pressupost de beques 47

3. Equitat, eficàcia i coherència de les beques a Espanya 67

Equitat territorial del sistema de beques 69

Eficàcia i cobertura del sistema de beques 70

Impacte en les oportunitats d’ascens social 73

Equitat redistributiva i progressivitat del sistema 75

Coherència i capacitat inclusiva o exclusora del sistema 80

4. Perspectiva comparada dels sistemes de beques 85

Prestacions familiars i beques no universitàries 88

Models internacionals de beques universitàries 91

5. Retorns públics i beneficis privats de l’educació superior 101

6. Propostes a debat: repensar el sistema de beques 109

Una renda garantida per a famílies pobres amb menors 113

Igualació de recursos entre escoles 114

Una garantia juvenil per retitular-se 115

Beques per a una FP modular i flexible 115

Un model de progressivitat en beques i preus universitaris 116

Un BAFöG alemany per a les enginyeries i altres estudis 118

Bibliografia 119

071-119229-INFORMES BREUS 61 (147).indd 7 05/05/15 15:47

071-119229-INFORMES BREUS 61 (147).indd 8 22/04/15 15:58

9

Resum

El sistema de beques a Espanya segueix un model centralista que ha

generat un conflicte històric competencial amb Catalunya. És un siste-

ma acaparat per l’etapa universitària en detriment de les etapes pos-

tobligatòries. Genera un impacte redistributiu molt baix i regressiu,

que perjudica les famílies i les classes més vulnerables.

No està plantejat per prevenir el fracàs i l’abandó prematur, sinó per

possibilitar la continuïtat acadèmica d’un 20% dels estudiants entre

12 i 24 anys. Aquesta fracció de joves té majors probabilitats d’ascens

social com més etapes becades completes tingui.

L’informe analitza l’impacte de les retallades en beques entre el 2010

i el 2015 a Espanya, que estimem en un –29% (575,2 milions menys

d’euros). En canvi, Catalunya ha estabilitzat la despesa en beques i

ajuts, però reduint la inversió en els ensenyaments no universitaris.

L’informe compara el sistema espanyol amb el d’altres països i tradi-

cions nacionals, i analitza també la rendibilitat pública i individual

dels estudis superiors. Conclou amb propostes de canvi per repensar

el sistema.

071-119229-INFORMES BREUS 61 (147).indd 9 22/04/15 15:58

071-119229-INFORMES BREUS 61 (147).indd 10 22/04/15 15:58

11

Deﬁnició

BECA: ajut econòmic que rep una persona per dur a terme uns estudis

o una investigació, generalment atenent a les circumstàncies socioeco-

nòmiques o l’aprofitament acadèmic del sol·licitant (TERMCAT).

Traduccions: beca (es.), bourse d’études (fr.), grant, scholarship (ang.).

Etimologia

El terme beca servia per designar l’ajuda monetària per a la manuten-

ció dels escolars dels col·legis majors que s’identificaven amb un dis-

tintiu de tela doblegada sobre el pit. No abandonaven aquesta peça

fins a graduar-se. D’aquí l’accepció de becari. Origen etimològic:

Baca (llatí): baia, fruit que conté llavors + Bécah (hebreu): moneda

Baccaleaureus (batxillerat, batxiller)



Baccaleaureus apareix al segle xiii a la Sorbona-Universitat de París

com a un nou grau acadèmic preparatori. En graduar-se, els estudiants

rebien una corona de llorer amb fruits o baies, que simbolitzava el

fruit d’haver estudiat.

071-119229-INFORMES BREUS 61 (147).indd 11 22/04/15 15:58

12

Les beques a examen

El llorer era una planta noble des de l’antiguitat clàssica, que corona-

va els emperadors, i s’utilitzava des del Renaixement per coronar els

poetes i literats. Del terme llatí laurea prové el laureato italià (o llicen-

ciat) i els diferents graus cum laude d’excel·lència acadèmica.

071-119229-INFORMES BREUS 61 (147).indd 12 22/04/15 15:58

1

Equitat, beques i finançament educatiu

David Atchoarena, director de la Divisió

per a Polítiques i Sistemes d’Aprenentatge

Permanent, UNESCO

071-119229-INFORMES BREUS 61 (147).indd 13 22/04/15 15:58

071-119229-INFORMES BREUS 61 (147).indd 14 22/04/15 15:58

15

Les beques i ajudes a l’estudi són un instrument fonamental per com-

pensar les desigualtats econòmiques de l’alumnat i possibilitar el seu

accés i continuïtat educativa en el sistema educatiu reglat. Les beques

tracten de cobrir els costos directes (matrícula i materials), indirectes

(mobilitat, transport i residència) i els costos d’oportunitat (salaris

deixats de percebre per estar estudiant). Aquest informe se centra en

el sistema de beques i ajudes del sistema educatiu reglat per obtenir

els seus títols oficials, i queda fora de la nostra anàlisi tota l’esfera de

beques dels estudis no reglats, les beques d’inserció laboral i les be-

ques d’empresa.

Abans de res, convé diferenciar certs malentesos de significat propi-

ciats des de la mateixa nomenclatura oficial. Les ajudes a l’estudi no

són beques, ja que s’atorguen per compensar les condicions socio-

econòmiques de partida sense necessitat de complir cap requisit de

rendiment acadèmic. Són prestacions assistencials com les beques

menjador, malgrat que les anomenem així, induint a la confusió. Les

beques també tenen en compte les condicions socioeconòmiques de

partida, però alhora queden condicionades pel rendiment acadèmic

dels beneficiaris.

El rendiment acadèmic exigible ha estat al centre de la polèmica en la

recent reforma liderada pel ministre Wert (Reial Decret 609/2013), ge-

nerant noves confusions. Les beques tenen com a objectiu evitar l’ex-

071-119229-INFORMES BREUS 61 (147).indd 15 22/04/15 15:58

16

Les beques a examen

clusió i abandó educatiu per raons socioeconòmiques, sempre que

l’aprofitament acadèmic mínim sigui d’aprovat. La seva funció no és

marcar un llindar d’aprofitament, sinó garantir la igualtat real d’opor-

tunitats on poder competir pels estàndards acadèmics des d’un ma-

teix punt de partida econòmic. Per tal d’incentivar i recompensar l’alta

capacitació i l’alt aprofitament acadèmic existeixen els premis o be-

ques a l’excel·lència com a estímul i reconeixement.

L’equitat de l’educació pública consisteix a oferir a tots per igual un

servei educatiu que no estigui limitat per les capacitats econòmiques

individuals. Les beques se centren en neutralitzar les barreres econò-

miques de partida que són excloents, i no s’han de confondre amb un

mecanisme selectiu condicionat a un alt rendiment i capacitació. El

sistema de beques està directament relacionat amb el dret efectiu a

l’educació com a vehicle material d’igualtat d’oportunitats, tant pel

que fa als ensenyaments gratuïts (incentivant la continuïtat educativa)

com als ensenyaments reglats no gratuïts (cobrint-ne els costos i pos-

sibilitant la promoció acadèmica). En la nostra legislació són gratuïts i

universals els ensenyaments de segon cicle d’educació infantil (3-6),

l’educació primària (6-12), l’educació secundària obligatòria (12-16),

els programes de qualificació professional inicial i la formació profes-

sional de grau mitjà (CFGM).

Les beques i ajudes a l’estudi estan vinculades als sistemes de finan-

çament de l’educació que tenen diferents modalitats, sintetitzades a

la taula 1. El finançament via oferta depèn de com els estats determi-

nin quines etapes educatives seran considerades gratuïtes i universals

i quines no. Per les etapes no gratuïtes, la modalitat més comuna és

la subvenció de matrícula o places, que permet fixar preus públics per

sota del cost real i eximir el pagament de la matrícula sota determina-

des condicions.

071-119229-INFORMES BREUS 61 (147).indd 16 22/04/15 15:58

Equitat, beques i nançament educatiu

17

Taula 1.

Modalitats de finançament educatiu

Forma de nançament Modalitats

Dimensió social i/o compensatòria

Finançament via oferta Subvenció de matrícula o places

Finançament via demanda

Subvenció de llibres de text

Sistema de beques

– Per necessitat econòmica

– Per excel·lència i mèrit

– Per mobilitat acadèmica

Desgravacions scals

Prestacions familiars

Vals o xecs

Concepció préstec o fons capitalitzable

Finançament amb

recuperació de costos

Crèdits educatius hipotecaris

Préstec-renda o beca salari

Impost al titulat

Finançament al llarg

de la vida

Comptes individuals de formació (IKS)

Font: Elaboració pròpia.

És en el finançament via demanda on trobem encaixat el sistema de

beques com a un sistema compensatori controlat per les rendes fami-

liars i l’aprofitament acadèmic. També hi trobem la subvenció de lli-

bres de text com a una altra mesura compensatòria que garanteix

o avança la gratuïtat dels costos de material. No obstant això, en el

context espanyol ambdues categories no es diferencien. El sistema de

beques engloba una gran varietat de modalitats que podem sintetitzar

en tres tipus:

071-119229-INFORMES BREUS 61 (147).indd 17 22/04/15 15:58

18

Les beques a examen

a) Per necessitat econòmica entre les famílies de renda baixa i

modesta.

b) Per excel·lència i mèrit per recompensar les altes capacitats de-

mostrades.

c) Per mobilitat acadèmica per tal d’incorporar major eficàcia glo-

bal al sistema educatiu, especialment en el nivell universitari.

Del finançament via demanda també formen part les deduccions o

desgravacions fiscals de les despeses educatives familiars, ja sigui des

d’un vessant progressiu com passa a França, on regulen les propor-

cions de les deduccions segons la renda familiar, o des d’un vessant

regressiu com passa a la Comunitat de Madrid, on només desgraven

les famílies que opten per l’ensenyament privat-concertat.

Les prestacions familiars com a ajudes assistencials de l’estat del

benes tar també contribueixen a cobrir part de les despeses educatives

de les famílies amb fills a càrrec. Per últim, els vals o xecs escolars són

una modalitat de finançament dels centres escolars per tal de seguir la

demanda amb mecanismes de lliure elecció de centre públic o privat.

Fins aquí, les modalitats de finançament acompleixen una funció com-

pensatòria o responen a una dimensió social. Tanmateix, hi ha una

altra concepció del finançament no lligada a la funció social i que

respon més a una lògica de crèdit bancari o de fons capitalitzable. Hi

trobem dues variants: el finançament amb recuperació de costos i el

finançament per l’educació al llarg de la vida. Tot i que són formes

de finançament de la demanda, les distingim per clarificar el mapa de

beques en la nostra anàlisi.

El finançament amb recuperació de costos engloba les modalitats que

segueixen el postulat «paga qui se’n beneficia», amb l’objectiu de recu-

perar, de les rendes individuals futures dels actuals alumnes, una part

del cost de la despesa educativa pública invertida. La primera modalitat

és el crèdit educatiu hipotecari, que consisteix en un préstec bancari

071-119229-INFORMES BREUS 61 (147).indd 18 22/04/15 15:58

Equitat, beques i nançament educatiu

19

amb un aval de l’Estat per un baix interès subvencionat però sense vin-

culació explícita al futur nivell de renda de l’alumne. Acostuma a dissu-

adir els grups socials més vulnerables i amb aversió al risc davant la

incertesa que provoca un crèdit hipotecari. Però en el cas dels Estats

Units han conegut un creixement imparable i problemàtic que ha estat

paral·lel a la retirada de la subvenció pública de la matrícula universitària

i vinculats a condicions d’interessos elevats i amb devolució imme diata

a la graduació. Els préstecs HE Revolving, també coneguts com Home

Equity Line of Credit (HELOC), són crèdits obtinguts amb garantia hipo-

tecària i suposen una quantia de 520.000 milions de dòlars, el 4,5% del

total del deute de les llars nord-americanes el primer trimestre del 2014.

El risc de l’endeutament universitari amb crèdits hipotecaris

i retirada de preus públics de matrícula

El 60% dels estudiants nord-americans té alguna forma de crèdit

bancari per pagar-se els estudis. Entorn del 20% està perseguit per

impagament, atès que el 2005 se’ls va prohibir declarar-se en fallida.

A inicis del 2014, el deute estudiantil als Estats Unitats era d’1,1 bi-

lions de dòlars, la meitat del qual està lligat a garanties hipotecà-

ries. Les causes són múltiples:

a) Al llarg dels darrers trenta anys, el cost de matrícula s’ha

multiplicat un 900% per la retirada de la subvenció pública.

Al 2012, només un 30% del finançament de les universitats

públiques era per fons públics.

b) El sistema de beques ha quedat deslligat de la renda familiar

i només està pensat per a les minories ètniques i els «núme-

ros 1» en matemàtiques o esports, deixant fora l’àmplia i

desigual classe mitjana.

c) L’expansió de línies de crèdit públiques i privades va popula-

ritzar els crèdits en l’època de bonança fins al 2008, i va es-

clatar amb la bombolla immobiliària, però ara mantenen alts

tipus d’interès sobre el deute impagat.

071-119229-INFORMES BREUS 61 (147).indd 19 22/04/15 15:58

20

Les beques a examen

Una segona modalitat de crèdit (però no hipotecari) és el préstec ren-

da, on les devolucions del crèdit un cop inserit l’alumne al mercat de

treball, es vinculen al seu nivell de renda i ingressos. És una modalitat

que varia molt en funció dels detalls i les condicions de devolució,

carència i revisió, atenent la situació laboral dels llicenciats i la con-

juntura econòmica on ha de tenir lloc el retorn del préstec.

Una tercera modalitat, més experimental que posada en pràctica, és

l’impost al titulat (Lincoln i Walker, 1993). És una proposta de fer

obligatori a les empreses i/o als llicenciats un impost sobre una part

del salari a fi que l'Estat recuperi els costos de formació. A diferèn-

cia dels crèdits o préstecs bancaris que són voluntaris, l’impost al

titulat seria una opció obligatòria. No seria una mesura tan estra-

nya, atès que en el nostre context ja queda recollit a les nòmines,

com a part alíquota del pagament, el que tots els empleats assala-

riats aporten a la formació professional i al fons d’atur. Per intro duir

l’impost al titulat bastaria incorporar-lo com a retenció específica

només a la nòmina dels llicenciats ocupats en categories professio-

nals superiors (no pas en la d’aquells mal pagats en situació de

subocupació).

La taxa de morositat se situa en l’11% i és l’única que creix al 2014,

mentre la resta de crèdits (per habitatge o per consum) decreix. La

situació s’agreuja, atès que un 36% dels graduats superiors estan

infraocupats en el mercat laboral, guanyant salaris massa baixos

per retornar el crèdit.

En el cas britànic, l’augment dels preus i matrícules simultani a la

retallada de beques posada en marxa pel Govern Cameron ha elevat

fins al 60% els estudiants endeutats, quan només eren un 5% en

iniciar els seus estudis.

071-119229-INFORMES BREUS 61 (147).indd 20 22/04/15 15:58

Equitat, beques i nançament educatiu

21

Finalment, la forma de finançament al llarg de la vida que més s’està

estenent són els comptes individuals de formació, que operen com a

fons capitalitzables o dotacions franquiciades al llarg de la vida. Són

instruments i dotacions econòmiques individuals que permeten ampliar

el temps per accedir a l’educació reglada i la formació no reglada sota

formes i dissenys molt heterogenis:

• Com a compte bancari d’estalvi genera interessos i desgravacions

fiscals (de forma similar a un compte habitatge), a partir d’una do-

tació inicial pública ampliable per l’individu i que invertirà en con-

sumir la formació. És un sistema que no ha funcionat ni a Suècia ni

a Holanda, que el van abandonar l’any 2004.

• A Suïssa (Ginebra) s’atorga un xec inicial de 620 euros (en propor-

ció a la renda) acumulable en un màxim de tres anys per sufragar el

cost de la formació escollida.

• A Espanya, l’actual Govern està disposat a introduir el xec formació

per a aturats i els comptes individuals per a ocupats sense que

encara hagi detallat com s’organitzaran aquests dispositius.

Criteris per a l’anàlisi i el debat

• El sistema de beques s’ha de conceptualitzar dins del debat so-

bre la justícia en l’accés als estudis postobligatoris i universitaris

que possibiliti la continuïtat i la promoció de nous titulats i gra-

duats sense recursos o amb recursos econòmics limitats.

• El sistema de beques s’ha d’avaluar atenent als criteris d’equitat,

cobertura, eficàcia, coherència i complementarietat davant l’ob-

jectiu central de garantir la continuïtat educativa i la titulació

mínima postobligatòria.

• El sistema de beques no ha de compensar o substituir la retallada

de fons públics en els costos de matrícula. Són dimensions inde-

pendents.

071-119229-INFORMES BREUS 61 (147).indd 21 22/04/15 15:58

22

Les beques a examen

• Malgrat les diverses reformes de 1983, 2007 i 2013, el sistema de

beques espanyol continua sent centralitzat, i només el País Basc

té plena autonomia de gestió i convocatòria des de 1985. Convé

reconstruir els conflictes de competències entre l’Estat i Catalu-

nya per clarificar l’actual situació de complexitat i d’incompli-

ments que han perjudicat Catalunya.

• El sistema de beques espanyol s’ha de contextualitzar en l’esce-

nari europeu per tal de comprovar les diferències pel que fa a la

cobertura de beneficiaris i la despesa pública comparada.

• El sistema de beques a Catalunya també ha de ser comparat amb

la resta de comunitats autònomes, tot comprovant l’impacte di-

ferencial de les retallades i el bloqueig del traspàs de competèn-

cies.

• El sistema de beques en els àmbits universitaris ha d’incorporar

noves modalitats de recuperació de costos que siguin viables i

justes, tenint en compte el gran diferencial de beneficis i retorns

públics i privats que tenen els estudis terciaris en el context es-

panyol.

• El VAN (valor actual net) és un indicador dels beneficis públics i

privats que comporta haver-se graduat en l’educació terciària, com-

parant els guanys que s’obtindran en el futur en relació amb el cost

de la inversió inicial. Com mostra el gràfic de la pàgina següent, el

VAN conjunt a Espanya és molt inferior al de la resta de països o

referents comparats. Els guanys públics esperats (VAN públics) sumen

28.735 dò lars, quasi set vegades menys que a Alemanya; tot i que

els guanys privats esperats a Espanya arriben als 120.546 dòlars,

no arriben a duplicar els obtinguts de mitjana a Alemanya.

• Per tant, a Espanya un graduat terciari (majoritàriament, universi-

taris) retorna una rendibilitat pública molt baixa. És el país amb

el diferencial VAN privat/VAN públic més elevat (el privat és 4,2

vegades superior al guany públic), mentre que a la resta de re-

ferents comparats el retorn privat no arriba a duplicar el retorn

públic.

071-119229-INFORMES BREUS 61 (147).indd 22 22/04/15 15:58

Equitat, beques i nançament educatiu

23

Gràfic 1.

Beneficis (VAN) públics i privats dels titulats en educació terciària

700.000

600.000

500.000

400.000

300.000

200.000

100.000

0

Estats Units Alemanya Unió

Europea-21

OCDE Finlàndia Espanya

VAN privat

VAN públic

393.649

210.821

192.167

185.284

169.020

120.546

Font: OCDE (2014).

• La proposició d’introduir noves modalitats de recuperació de cos-

tos en l’actual escenari de crisi perllongada, atur, austeritat, con-

trareforma del sistema i conflicte competencial requereix d’una

àmplia estratègia de diàleg sectorial reforçada amb evidències

empíriques ben contrastades.

071-119229-INFORMES BREUS 61 (147).indd 23 22/04/15 15:58

071-119229-INFORMES BREUS 61 (147).indd 24 22/04/15 15:58

2

Evolució del sistema de beques

a Espanya i Catalunya

David Atchoarena, director de la Divisió

per a Polítiques i Sistemes d’Aprenentatge

Permanent, UNESCO

071-119229-INFORMES BREUS 61 (147).indd 25 22/04/15 15:58

071-119229-INFORMES BREUS 61 (147).indd 26 22/04/15 15:58

27

La legislació sobre el sistema de beques a Espanya deriva de l’arti-

cle 27 de la Constitució de 1978, que garanteix el dret a l’educació. En

arribar el PSOE al poder el 1982, el sistema de beques encara datava

del sistema ideat pel franquisme el 1961 amb el Patronat d’Igualtat

d’Oportunitats i finançat sobre la base d’un impost especial. El minis-

tre del PSOE José María Maravall va encarregar al sociòleg Julio Cara-

baña la reforma del sistema franquista de beques i es va dissenyar un

nou sistema que finalment va quedar regulat pel RD 2298/1983.

Tal com explica Julio Carabaña: «La situació era preocupant: el pressu-

post portava congelat molt de temps i s’havia de decidir si es descen-

tralitzava el sistema o si continuava en l’Administració central» (Fran-

cescutti i González-Calero, 1994). Finalment es va optar per un model

centralitzat amb els mateixos criteris per a tot Espanya, «per tal d’evi-

tar que el principi del sistema de beques (la igualtat d’oportunitats)

es veiés afectat en cas d’existir criteris distints entre comunitats autò-

nomes». Per tant, l’Estat no va apostar per un model federal, sinó per

un model centralitzat apel·lant a la igualtat simètrica i la distribució

unitària.

No obstant això, dos anys més tard, amb el RD 1014/1985, es concedia

al País Basc la plena potestat no només de gestionar sinó també

d’executar la convocatòria pròpia de les beques i ajudes a l’estudi.

Arran d’aquesta discriminació, atès que deriva del mateix precepte

071-119229-INFORMES BREUS 61 (147).indd 27 22/04/15 15:58

28

Les beques a examen

legal, la Generalitat de Catalunya inicia un procés històric de reclama-

ció per convocar i gestionar les beques per equiparar-se al model

concedit al País Basc.

Els conflictes competencials per les beques

Dos mesos abans de la transferència plena al País Basc (1985), l’Estat

havia transferit les beques a la Generalitat de Catalunya sense inclou-

re la convocatòria. Tal com afirmen les juristes Martí i Roca (2011):

«Aquest tracte diferent ha permès que, tot i partir del mateix títol

competencial, el País Basc estigui desenvolupant funcions, que, con-

tràriament, s’han negat a Catalunya». Des d’aquell moment s’inicia un

llarg procés de conflictes competencials Estat-Generalitat que encara

no està resolt.

La primera ofensiva de la Generalitat consisteix a presentar els conflic-

tes 3386/94 i 4710/97 al Tribunal Constitucional. La intenció rau a re-

conèixer la competència de la Generalitat per gestionar i completar la

normativa bàsica en matèria de beques per adaptar la convocatòria

als barems i condicions socioeconòmiques de Catalunya, prèvia terri-

torialització per part de l’Estat dels crèdits pressupostaris necessaris.

El Tribunal Constitucional va resoldre el conflicte amb la sentència

188/2001, de 20 de setembre, de manera favorable per a bona part de

les reivindicacions de la Generalitat. La sentència afirma: «La regulació

bàsica estatal del sistema de beques no pot resultar exhaustiva ni

uniforme, sinó que ha de permetre a les comunitats autònomes dispo-

sar d’un marge normatiu que faci possible l’exercici de les seves prò-

pies opcions polítiques en el desenvolupament de la normativa bàsi-

ca. Aquest marge normatiu ha de ser el més ampli en els aspectes

prestacionals no expressament previstos en l’article 27 CE». Malgrat

que la STC 188/2001 ha reconegut la necessària territorialització de la

dotació econòmica que l’Estat destina a beques, el Govern espanyol

071-119229-INFORMES BREUS 61 (147).indd 28 22/04/15 15:58

Evolució del sistema de beques a Espanya i Catalunya

29

continua fent la convocatòria centralitzada i la Generalitat només pot

gestionar les beques en els termes fixats pel Ministeri.

Taula 2.

Evolució dels conflictes competencials per les beques

Estat Generalitat de Catalunya

1985 RD 305/1985, de 6 de febrer, de

traspàs de serveis en universitats.

1994 Recurs 3386/94 al Tribunal

Constitucional.

1997 Recurs 4710/97 al Tribunal

Constitucional.

2001 Sentència del Tribunal

Constitucional 188/2001.

2008 RD 1721/2007. Recurs 3321-2008 al Tribunal

Constitucional (pendent).

2013 RD 609/2013. Recurs del 26 de novembre al

Tribunal Constitucional (pendent).

Font: Elaboració pròpia.

El sistema general de beques espanyol, regulat des de 1983 com un

sistema centralitzat, no serà reformat fins l’any 2007, sota el Govern

Zapatero, amb el Reial Decret 1721/2007. Aquesta reforma inclou la

gestió territorialitzada del sistema i la convocatòria estatal, alhora que

incorpora els canvis legislatius derivats de la LOE (Llei Orgànica d’Edu-

cació, 2006). No obstant això, incompleix i envaeix competències re-

conegudes per l’Estatut de Catalunya (2006) i donarà lloc a la presen-

tació d’un nou recurs al Tribunal Constitucional (3321-2008) per part

del Govern tripartit de la Generalitat.

Amb l’aprovació de la LOE (2/2006, de 3 de maig) es reformula la le-

gislació educativa espanyola precedent per tal de reforçar de manera

més sistemàtica els principis d’equitat, d’igualtat d’oportunitats i d’in-

clusió educativa. De manera més directa, l’article 83 de la LOE es re-

071-119229-INFORMES BREUS 61 (147).indd 29 22/04/15 15:58

30

Les beques a examen

fereix al dret dels estudiants amb condicions socioeconòmiques des-

favorables a obtenir beques i ajudes a l’estudi:

1. Per garantir la igualtat de totes les persones en l’exercici del dret

a l’educació, els estudiants amb condicions socioeconòmiques

desfavorables tindran dret a obtenir beques i ajudes a l’estudi.

En l’ensenyament postobligatori les beques i ajudes a l’estu-

di tindran en compte el rendiment escolar dels alumnes.

2. L’Estat ha d’establir, amb càrrec als seus pressupostos generals,

un sistema general de beques i ajudes a l’estudi, per tal que totes

les persones, amb independència del seu lloc de residència, gau-

deixin de les mateixes condicions en l’exercici del dret a l’educació.

3. A aquests efectes, el Govern ha de regular, amb caràcter bàsic,

les modalitats i quanties de les beques i ajudes a l’estudi a què

es refereix l’apartat anterior, les condicions econòmiques i acadè-

miques que han de complir els candidats, així com els supòsits

d’incompatibilitat, revocació, reintegrament i tots els requisits

que siguin necessaris per assegurar la igualtat en l’accés a les

esmentades beques i ajudes, sense detriment de les competèn-

cies normatives i d’execució de les comunitats autònomes.

4. Per tal d’articular un sistema eficaç de verificació i control de les

beques i ajudes concedides, s’han d’establir els procediments

necessaris d’informació, coordinació i cooperació entre les ad-

ministracions educatives.

La LOE atribueix, per tant, al Govern de l’Estat el mandat de regular,

amb caràcter bàsic, les modalitats i quanties de les beques i ajudes a

l’estudi, les condicions econòmiques i acadèmiques dels candidats,

així com els supòsits d’incompatibilitat, revocació, reintegrament i al-

tres requisits necessaris per assegurar la igualtat en l’accés a aquestes

mesures de foment.

En paral·lel, l’entrada en vigor de l’Estatut de Catalunya (2006) intro-

dueix un nou marc regulatori del que, amb el temps, encara no és un

071-119229-INFORMES BREUS 61 (147).indd 30 22/04/15 15:58

Evolució del sistema de beques a Espanya i Catalunya

31

sistema propi de beques i ajuts a l’estudi amb suficiència financera. La

conflictivitat competencial des de llavors encara està en curs. El nou

Estatut de Catalunya consagra l’article 21 a garantir el dret a les be-

ques quan afirma: «Totes les persones tenen dret a disposar, en les

condicions que estableixin les lleis, d’ajuts públics per satisfer els re-

queriments educatius i per accedir en igualtat de condicions als nivells

educatius superiors, en funció dels seus recursos econòmics, aptituds

i preferències». Els articles 131 i 172 detallen el règim de competències

aplicable al foment de l’estudi:

a) Competència exclusiva sobre el règim de foment de l’estudi quan

s’efectua amb càrrec a fons propis de la Generalitat (131.2e).

b) Competència compartida sobre el règim de foment de l’estudi

de les beques i ajudes estatals, respectant els aspectes essen-

cials del dret a l’educació i a la llibertat d’ensenyament, i d’acord

amb el que disposa l’article 149.1.30 CE (131.3d).

El traspàs de la gestió de les beques a Catalunya no ha estat automà-

tic i ha obert un nou conflicte competencial davant l’incompliment per

part de l’Estat de la STC 188/2001. Les fórmules de repartiment són

homogènies en tot el territori espanyol, sense tenir en compte el ma-

jor cost de la vida a Catalunya ni la possibilitat que la Generalitat

pugui establir un barem propi dels nivells de renda familiar. Arran

d’aquests incompliments, la Generalitat va presentar el conflicte posi-

tiu de competències 3321-2008 davant el Tribunal Constitucional, sen-

se que encara s’hagi resolt.

Pel que fa a l’àmbit de l’ensenyament universitari, l’article 172.1g de

l’Estatut de Catalunya (2006) estableix que correspon a la Generalitat

la competència exclusiva, sense perjudici de l’autonomia universitària,

sobre «la regulació i la gestió del sistema propi de beques i ajudes a

la formació universitària i, si escau, la regulació i la gestió dels fons

estatals en aquesta matèria». Aquesta competència ja quedava reco-

llida a l’article 45 de la LOU, la llei catalana d’universitats. A partir de

071-119229-INFORMES BREUS 61 (147).indd 31 22/04/15 15:58

32

Les beques a examen

la LOU, la Generalitat va crear l’Agència Catalana d’Ajuts Universitaris

(AGAUR) l’any 2001 per encarregar-se de la gestió i tramitació de les

beques universitàries, però atenint-se a la convocatòria estatal. Encara

no hi ha acord per la dotació econòmica de la gestió ni tampoc pel

que fa al traspàs dels préstecs universitaris i de beques pels estudis

no presencials. La contínua conflictivitat contrasta amb la plena auto-

nomia que gaudeix el País Basc des del 1985.

L’aprovació de la LEC, Llei d’Educació de Catalunya 12/2009, del 10 de

juliol, suposa un nou pas per institucionalitzar el dret a les beques i

ajuts entre els estudiants dels ensenyaments no universitaris. L’arti-

cle 6 detalla els objectius i les condicions del sistema de beques, tot

i que, en cap moment, assenyala la distinció entre els fons aportats

pel Ministeri i la plena competència exclusiva dels fons propis.

Llei d’Educació de Catalunya 12/2009

Article 6. Beques i ajuts

1. El sistema públic de beques per a l’estudi té com a objectiu la

compensació de les desigualtats econòmiques i socials i, en els

ensenyaments no obligatoris, sense perjudici del que estableix

aquesta llei, la incentivació de l’estudi.

2. Tots els alumnes tenen dret a accedir, en condicions d’igualtat,

al sistema públic de beques per a l’estudi en funció de llurs recur-

sos econòmics, aptituds i preferències. Els procediments d’adju-

dicació han de garantir el compliment dels principis de publicitat

i de concurrència.

3. Les administracions públiques, a fi de facilitar l’accés en condi-

cions d’equitat als serveis escolars de menjador i transport du-

rant els ensenyaments obligatoris i en els ensenyaments declarats

gratuïts, han d’oferir ajuts als alumnes que visquin en pobla-

cions sense escola, en nuclis de població allunyats o en zones

071-119229-INFORMES BREUS 61 (147).indd 32 22/04/15 15:58

Evolució del sistema de beques a Espanya i Catalunya

33

La LEC, a més d’establir el dret a la informació sobre beques i ajuts

per als pares, mares i tutors dels alumnes, també estableix que el Con-

sell Escolar de Catalunya ha d’ésser consultat preceptivament sobre

les bases generals de la política de beques. Les altres referències en

matèria de beques que inclou la LEC es dediquen als ensenyaments

postobligatoris i als serveis complementaris i extraescolars. L’article

200 de la LEC, centrat en el finançament de l’escolarització post-

obligatòria i els ensenyaments de règim especial, regula que «el De-

partament ha de definir periòdicament l’oferta de places en els ense-

nyaments de batxillerat i de formació professional, ha de garantir

rurals, als alumnes amb discapacitats i als alumnes amb neces-

sitats educatives específiques reconegudes. Els ajuts poden co-

brir totalment o parcialment la despesa, atenent la naturalesa

del desplaçament i el nivell de renda de les famílies. Les admi-

nistracions públiques han de promoure mesures que facilitin

l’accés de tots els alumnes a les activitats complementàries i

extraescolars i, si escau, als ensenyaments postobligatoris de

batxillerat i de formació professional.

4. El Departament ha d’adoptar les mesures necessàries per intro-

duir progressivament un sistema d’ajuts general, en les diverses

modalitats, per als llibres de text i altre material escolar en l’en-

senyament obligatori per a l’alumnat dels centres públics i dels

centres privats sostinguts amb fons públics. S’entén per Depar-

tament, als efectes del que estableix aquesta llei, el departament

competent en matèria d’educació.

5. El Departament ha d’oferir ajuts als alumnes d’ensenyaments

postobligatoris a fi de promoure la continuïtat en els estudis i fer

possible la mobilitat territorial i la compatibilitat entre educació

i treball.

6. El Govern pot atorgar ajuts per a la realització d’activitats educa-

tives fora de l’horari lectiu.

071-119229-INFORMES BREUS 61 (147).indd 33 22/04/15 15:58

34

Les beques a examen

l’existència d’un nombre suficient de places escolars gratuïtes i ha

d’establir un sistema de beques que garanteixi adequadament la

igualtat d’oportunitats per als alumnes i n’estimuli l’èxit acadèmic».

Per últim, l’article 202 dicta que «el Departament, per raons d’oportu-

nitat social, d’equitat o de no-discriminació per raons econòmiques,

ha d’establir ajuts i atorgar beques amb relació a activitats comple-

mentàries i extraescolars».

És a l’article 158.2.b de la LEC on trobem la definició de la competèn-

cia de l’administració educativa de la Generalitat, que consisteix a

«establir, amb fons propis i aliens, un sistema propi de beques i ajuts

a l’estudi, i gestionar i determinar els objectius als quals es destinen

els fons estatals i comunitaris». La gestió de l’actual sistema mai ha

estat presentat com a un «sistema propi de beques», ja sigui per cri-

teris polítics o per la interminable espiral de conflictivitat competen-

cial que impedeix que Catalunya compti amb un sistema propi similar

al del País Basc.

La darrera Comissió Bilateral Estat-Generalitat del 19 de juliol de

2011 tenia ben encarrilat el traspàs definitiu de les beques universi-

tàries i no universitàries que podria posar fi a trenta anys de conflic-

tes competencials. Eren els últims mesos del Govern Zapatero. Un

cop va governar la nova majoria del Partit Popular (desembre del

2011) es bloqueja qualsevol possibilitat d’acord. De fet, s’alimenta

de nou el conflicte Estat-Generalitat arran del decret Wert de beques

(RD 609/2013), davant del qual la Generalitat interposa un nou re-

curs al Tribunal Constitucional (novembre del 2013), encara pendent

de resolució. Per tant, el Tribunal Constitucional té pendent resoldre

aquest conflicte, segurament unificant-lo amb el recurs pendent 3321

del 2008.

Per acabar d’arrodonir una espiral de conflicte bilateral que no sembla

tenir fi, l’Estat encara deu a Catalunya uns 5,8 milions d’euros per

despeses de gestió de la convocatòria estatal de beques, que no es

071-119229-INFORMES BREUS 61 (147).indd 34 22/04/15 15:58

Evolució del sistema de beques a Espanya i Catalunya

35

paguen des del 2005.

1

En contrast, Catalunya ha de complir els objec-

tius de dèficit públic amb els interessos que marca l’Estat per tal

d’obtenir finançament (Fondo de Liquidez Autonómica-FLA).

L’amenaça d’inestabilitat i inseguretat per a Catalunya s’agreuja arran

de l’informe de la Comisión para la Reforma de las Administraciones

Públicas (CORA), de desembre del 2013, que reclama la recentralitza-

ció del sistema de beques, entre d’altres sistemes i institucions auto-

nòmiques o, fins ara, descentralitzades.

Per tant, el balanç dels darrers trenta anys en matèria de beques a Cata-

lunya és la història contínua d’una deslleialtat institucional per part de

l’Estat, que arrenca amb la concessió al País Basc d’un sistema propi

negat a Catalunya (malgrat derivar-se del mateix precepte legal) i es re-

produeix amb l’incompliment sistemàtic per part de l’Estat de la sentència

188/2001 del Tribunal Constitucional. La resolució futura dels conflictes

pendents pot ser una repetició de la sentència 188/2001 que mai s’ha

complert, la qual cosa confirmaria un nou bucle de no resolució i d’inse-

guretat jurídica. Tot per defensar un model unitari que només és asimètric

per al País Basc com a un privilegi arbitrari de base política i no jurídica.

Despesa pública en beques a Catalunya

i a Espanya

La inversió en beques a Catalunya és molt depenent del model centra-

lista estatal, i la Generalitat tampoc ha desenvolupat una línia de fi-

nançament amb recursos propis a gran escala. Hi podem trobar múlti-

ples causes, ja sigui per manca de prioritat política dels diferents

governs, per l’efecte paralitzador del conflicte competencial que hem

descrit o per la singularitat del sistema de finançament de la Genera-

1. Departament de Presidència (2013). La deslleialtat de l’Estat respecte de Catalunya.

Balanç de situació. Barcelona: Generalitat de Catalunya.

071-119229-INFORMES BREUS 61 (147).indd 35 22/04/15 15:58

36

Les beques a examen

litat. La qüestió és que no existeix un model propi de política de be-

ques, sinó una rèplica depenent del model estatal. Per això, les ten-

dències que afecten, ara o en el passat, la despesa pública del Govern

central també afecten Catalunya.

Gràfic 2.

Evolució entre 1992-2014 de la despesa pública total en educació

i la despesa en beques i ajuts a Espanya (en milers d’euros)

Font: Estadística del Gasto Público en Educación. Series de Gasto Público en Educación

(1992 a 2012). Per al 2013 i 2014, són anuncis del MEC, Datos y cifras.

Tal com recull el gràfic 2, l’evolució de la despesa educativa entre 1992

i 2014 ha estat expansiva fins a l’esclat de la crisi, que, en termes

pressupostaris, s’hi nota a partir del 2010. El curs 2011-2012 va marcar

un màxim de despesa pública en beques de 1.748 milions d’euros,

atenent als imports pressupostats. Ara bé, coexisteixen diferents fonts

d’informació a Espanya sobre la despesa pública en beques, tal com

recull la taula 3. La primera columna (1) és el pressupost inicial anun-

ciat pels governs, la segona columna (2) és la despesa pública liquida-

da segons l’Estadística de Despesa Pública en Educació, la tercera co-

lumna (3) recull les dades de l’Estadística de Beques, i la quarta

columna (4) presenta les dades de transferència a les llars, que s’inclou

a Datos y cifras del Ministeri cada inici de curs.

1.360

1.473

1.753

1.925

1.989

1.771

1.751

1.466

1.286

1.152

1.024

945

809

794

732

707

762

622

762

578

532

529

400

0

10.000

20.000

30.000

40.000

50.000

60.000

2014

2013

2012

2011

2010

2009

2008

2007

2006

2005

2004

2003

2002

2001

2000

1999

1998

1997

1996

1995

1994

1993

Despesa pública total Beques i ajuts

1992

071-119229-INFORMES BREUS 61 (147).indd 36 22/04/15 15:58

Evolució del sistema de beques a Espanya i Catalunya

37

Taula 3.

Despesa pública en beques i ajuts a Espanya entre 2009-2015

(en milions d’euros)

Curs

escolar

Any

scal

(1)

Pressupost

(2)

Despesa

pública real

(3)

Estadística

beques

(4)

Transferència a

les llars

2009-2010 2010 1.404,1

1.988,7

1.681,7 1.402,6

2010-2011 2011 1.599,3 1.925,2 1.854,0 1.440,3

2011-2012 2012 1.748,4 1.753,0 1.547,7 1.284,3

2012-2013 2013 1.547,7 s.d. s.d. 1.252,6

2013-2014 2014 1.472.9 s.d. s.d. 1.465,8

2014-2015 2015

1.413,5

s.d. s.d. s.d.

Font: MECD, Estadística del Gasto Público en Educación; Estadísticas de la educación.

Becas y ayudas al estudio; Datos y cifras, anys diversos.

El Govern del PP es regeix per una estricta disciplina pressupostària

que implica no gastar més d’allò pressupostat inicialment. Al curs

2011-2012 ja s’hi observa l’ajust entre el pressupost (1) i la despesa

liquidada real (2). Com que és d’esperar que la disciplina de la despe-

sa s’hagi mantingut en els últims anys, podem quantificar la retallada

de la despesa en beques calculada segons la despesa liquidada al

curs 2009-2010 i la despesa pressupostada al 2014-2015. Aquest càlcul

negatiu és de 575,2 milions d’euros i, per tant, una retallada del

28,9% del que es va gastar al curs 2009-2010.

La taula 4 presenta una de les fonts d’informació, el pressupost (1) de

l’anterior taula, i emmarca les dades amb els canvis legislatius recents

que han alterat l’evolució de la despesa en beques i ajuts a Espanya.

071-119229-INFORMES BREUS 61 (147).indd 37 28/05/15 9:05

38

Les beques a examen

Taula 4.

Evolució de la despesa pública en beques i ajuts a Espanya i canvis

del marc normatiu (2004-2015)

Despesa

en

beques

Despesa

en

ajudes

Total

en euros

Nombre

de

becaris

Marc normatiu

2003-2004 647.881 91.385 739.266 458.892

RD 2298/1983

(PSOE)

2004-2005 722.630 97.863 820.493 450.031

2005-2006 732.393 104.061 836.454 435.721

2006-2007 835.446 109.862 945.308 475.855

2007-2008 917.302 114.449 1.031.751 503.412

RD 1721/2007

(PSOE)

2008-2009 1.144.258 126.374 1.270.632 582.842

2009-2010 1.276.158 127.981 1.404.139 677.794

2010-2011 1.470.510 128.797 1.599.307 738.368

2011-2012 1.618.555 129.887 1.748.442 793.426

2012-2013 1.483.502 64.251 1.547.753 765.949 RD 1000/2012 (PP)

2013-2014 1.408.158 64.766 1.472.924 777.394

RD 609/2013 (PP)

2014-2015 1.413.520 s.d. s.d. s.d

Font: MECD, Datos y cifras.

El 2012-2013 és el primer curs afectat pel RD 1000/2012 del ministre

Wert (PP), amb una retallada significativa de 275 milions entre beques

i ajudes, i l'exclusió d’un total de 16.000 becaris el curs 2013-2014 en

referència a abans de la reforma (curs 2011-2012). En conjunt, la retalla-

da en beques i ajuts és del –15,7%, segons l’estadística Datos y cifras

que ofereix el Ministeri cada inici de curs.

Si optem per una altra font del mateix Ministeri (Estadística del Gasto

Público en Educación), que recompta la despesa liquidada i executada,

obtenim unes quantitats diferents (taula 5). Durant l’any 2010 (curs

2009-2010), totes les administracions de l’Estat s’hi van gastar 1.988 mi-

071-119229-INFORMES BREUS 61 (147).indd 38 22/04/15 15:58

Evolució del sistema de beques a Espanya i Catalunya

39

lions d’euros, i al curs 2011-2012 la despesa es redueix en 235 milions.

De fet, el dictamen del Consell d’Estat davant el RD 1000/2012 del

Govern del PP li aconsella fer un estudi d’impacte que quantifiqui la

reducció de la despesa i els seus efectes en l’equitat d’accés entre els

estudiants. Aquest estudi d’impacte no s’ha fet ni tampoc s’han homo-

geneïtzat les fonts oficials de dades per tal d’unificar la quantitat

exacta de retallada econòmica aplicada per les reformes del PP. Per

tant, ens movem en un terreny imprecís per la manca d’una compta-

bilitat estadística unitària i fiable.

Taula 5.

Evolució de la despesa pública en beques per nivells educatius a Espa-

nya (milers d’euros)

2008 2009 2010 2011 2012

Nivells no universitaris 555.964 753.917 777.074 945.073 783.275

Nivells universitaris (*) 793.259 628.425 639.939 707.996 701.462

Exempció de preus

acadèmics

226.709 235.381 244.668 241.699 204.905

Sense desglossar per

nivells

174.598 152.818 327.077 30.463 63.423

Total 1.770.540 1.770.540 1.988.759 1.925.231 1.753.065

(*) Sense exempció de preus acadèmics.

Font: Estadística del Gasto Público en Educación. Series de Gasto Público en Educación

(1992 a 2012).

Tractarem de recapitular i sumar la dispersió de fonts estadístiques,

que encara s’agreuja més per al cas de Catalunya, atès que no comu-

nica a l’estadística del Ministeri ni les beques menjador ni tampoc les

beques Equitat adreçades a universitaris.

La taula 6 recull totes les beques i ajuts concedits pel Ministeri o per

la mateixa Generalitat en totes les etapes educatives a Catalunya. Les

071-119229-INFORMES BREUS 61 (147).indd 39 22/04/15 15:58

40

Les beques a examen

dades provenen de diferents fonts, ja que cap ofereix una traçabilitat

clara de tota la despesa pública en beques. A la Generalitat li corres-

pondria fer una depuració contrastada que aquí no podem fer. Per

tant, convé prendre les dades que aportem com un sumatori recons-

truït, no oficial i amb certa cautela. Com a font de referència hem se-

guit les estadístiques de beques del Ministeri accessibles al seu web i

hem afegit les beques menjador, les ajudes de transport no obligatori

i les beques Equitat per al curs 2012-2013, que no són pas declarades

a la base de dades del Ministeri.

El sumatori fet ens diu que des del curs 2010-2011 fins al 2012-2013

s’ha estabilitzat a Catalunya la despesa en beques entorn dels 237 mi-

lions d’euros. La diversitat de partides i el diferent ritme d’oscil·lació

entre elles ens permet identificar algunes evidències. La partida total

de recursos del Ministeri a Catalunya es va anar incrementant fins ar-

ribat el curs 2011-2012 amb un màxim de 181,1 milions, que, al curs

següent, es van retallar un 6,5%. En canvi, els recursos de la Genera-

litat, especialment en els ajuts a l’estudi, van patir una reducció pro-

gressiva des del curs 2009-2010.

La taula 7 detalla les diferents partides de beques i ajuts a l’estudi en

les etapes no universitàries, que són oficials a les memòries del De-

partament d'Ensenyament. Pel que fa a aquest tipus de beques i ajuts

a Catalunya s’ha reduït la despesa pública de 205,5 milions d’euros al

curs 2009-2010 fins als 155,9 milions al curs 2012-2013. La reducció ha

estat de 48,7 milions d’euros (un 23,7%). Les dades del Departament

d’Ensenyament permeten identificar els dos capítols que concentren la

retallada en beques no universitàries a Catalunya: la reducció dels

ajuts de transport i menjador (26 milions menys) i la d’altres ajuts

pedagògics (20 milions que han estat liquidats). Aquest últim capítol

inclou diverses iniciatives (acollida matinal, extraescolars, matrícula

0-3, reutilització de llibres, etc.) que, fins ara, han alleujat el cost edu-

catiu per a les famílies i que han desaparegut per complet.

071-119229-INFORMES BREUS 61 (147).indd 40 22/04/15 15:58

Evolució del sistema de beques a Espanya i Catalunya

41

Taula 6.

Despesa en beques i ajuts a Catalunya per nivells educatius

i administració responsable (en milions d’euros)

2009-2010 2010-2011 2011-2012 2012-2013

Ensenyaments obligatoris, educació infantil i educació especial

Beques Generalitat 0,7 0,3 0,4 0,3

Beques Ministeri 25,9 26,9 24,5 12,4

Subtotal

26,6 27,2 24,9 12,7

Ensenyaments secundaris postobligatoris

Beques Generalitat 1,6 1,2 1,2 0

Beques Ministeri 26,1 33,9 36,1 38,3

Subtotal 27,7 35,1 37,3 38,3

Ensenyaments universitaris

Beques Generalitat 4,3 3,4 1,9 23,1

Beques Ministeri 86,9 103,6 120,5 118,7

Subtotal 91,2 107,0 122,4 141,8

Ajuts no universitaris (Generalitat)

Ajuts pedagògics

21,4

20,1

3,7 0

Transport no obligatori 16,9 15,7 15,7 14,0

Beques menjador 41,9 33,2 31,5 32,7

Subtotal 80,2 69,0 50,9 46,7

Global

Total beques Ministeri

138,9 164,4 181,1 169,4

Total beques Generalitat

6,6 4,9 3,5 23,4

Total ajuts Generalitat

80,2 69,0 50,9 46,7

Total 225,7 238,3 235,5 239,5

Nota: s’han exclòs els ajuts obligatoris de transport i de menjador, que tampoc

apareixen a l’estadística de beques del Ministeri.

Font: Memòries del Departament d’Ensenyament, AGAUR-Generalitat de Catalunya i

MECD, Estadísticas de la educación. Becas y ayudas al estudio.

071-119229-INFORMES BREUS 61 (147).indd 41 22/04/15 15:58

42

Les beques a examen

Taula 7.

Despesa pública en beques i ajuts a Catalunya: ensenyaments bàsics i

postobligatoris (en milers d’euros)

2009-2010 2010-2011 2011-2012 2012-2013

Beques: convocatòries ordinàries

Batxillerat 8.457 10.296 10.077 10.206

Cicles formatius 15.708 20.660 24.708 26.132

Altres estudis 1.149 1.377 1.101 1.361

Beques: convocatòries especials

Educ. especial o NEE 14.689 15.904 13.22 12.890

Llibres de text 11.648 11.600 11.76 0

Bon rendiment 0.513 0.743 0.780 0

Residència 0.086 0.078 0.080 0

Total 52.250 60.658 61.726 50.589

Altres ajuts pedagògics

Convivències ed. especial 0.216 0.207 0 0

Escoles viatgeres 0.056 0.055

0 0

Acollida matinal 2.763 2.227

0 0

Escoles obertes (*) 0.610 0.958

0 0

Extraescolars 2.865 3.107

0 0

Escolarització 0-3 (*) 5.982 5.081

0 0

Reutilització llibres de text 8.088 7.633 3.715 0

Total 21.498 20.186 3.715 0

Ajuts de transport i menjador

Transport obligatori 49.266 48.407 47.051 45.312

Transport no obligatori 16.965 15.734 15.766 14.020

Menjador obligatori 23.580 24.238 24.627 13.362

Beques menjador 41.999 33.236 31.588 32.702

Total 131.810 121.615 119.032 105.396

Global 205.558 202.459 184.473 155.985

(*) Aquestes dades inclouen el Consorci d’Educació de Barcelona.

Font: Memòries del Departament d’Ensenyament, Generalitat de Catalunya.

071-119229-INFORMES BREUS 61 (147).indd 42 22/04/15 15:58

Evolució del sistema de beques a Espanya i Catalunya

43

Tal com diu la normativa existent, els ajuts de menjador obligatori es

donen a tots els infants escolaritzats fora del seu municipi. Cobreix la

totalitat del cost de menjador i no va en funció de la renda familiar.

En canvi, els ajuts de menjador no obligatori es donen en funció de les

condicions socioeconòmiques i familiars de l’alumne, i gairebé sempre

l’ajut és per un 50% del cost del menjador escolar. La taula 8 recull la

recent evolució d’aquest ajut singular, on podem observar tant la re-

tallada inicial des del curs 2009-2010 (sota el Govern tripartit), com les

retallades posteriors fins que s’incrementa el pressupost en els dar-

rers dos cursos i s’amplia la cobertura de beneficiaris.

Taula 8.

Despesa en ajuts de menjador no obligatoris

Import €

en milions

Beneciaris

Total

beneciaris

Beneciaris

del 100%

Beneciaris

del 50%

2008-2009 47,9 84.744 s.d. s.d.

2009-2010 41,9 75.270 s.d. s.d.

2010-2011 33,2 67.377 s.d. s.d.

2011-2012 31,5 63.537 s.d. s.d.

2012-2013 32,7 63.659 s.d. s.d.

2013-2014 40,2 67.374 6.648 60.716

2014-2015 42,8 69.000 9.500 59.800

Font: Departament d’Ensenyament, Generalitat de Catalunya.

Una de les anomalies estadístiques que trobem quan comparem les da-

des del Ministeri és que Catalunya sempre apareix sense beques o ajuts

de menjador a l’estadística estatal. De fet, això passa perquè han estat

els consells comarcals els responsables d’aquesta partida i el Departa-

ment d’Ensenyament s’ha habituat a no comunicar al Ministeri aquesta

despesa, cosa que sí fan Andalusia i altres comunitats autònomes.

071-119229-INFORMES BREUS 61 (147).indd 43 22/04/15 15:58

44

Les beques a examen

De fet, les estadístiques espanyoles que presenta el Ministeri són

bastant caòtiques i mal harmonitzades entre les diferents regions.

Però si Catalunya notifiqués els ajuts de transport no obligatoris i

tots els ajuts de menjador (obligatoris o no), els seus recursos to-

tals passarien de ser 169,3 milions a 241,9 milions. A la taula 9

presentem la despesa de Catalunya-2, que inclou les partides asse-

nyalades, i la despesa de Catalunya-1, que no les inclou (tal com fa

l’estadística oficial del Ministeri). Així, la despesa global en beques

de Catalunya està infravalorada en els ensenyaments bàsics per no

notificar els ajuts de menjador i els de transport no obligatoris. La

taula 9, amb dades del curs 2010-2011, incorpora tant la Catalunya-1

(no se sumen ni beques menjador ni de transport) com la Catalu-

nya-2 (on sí se sumen). El total de Catalunya-2 (241,9 milions)

s’aproxima molt al global que hem estimat per al mateix curs a la

taula 6 (238,3 milions).

Taula 9.

Despesa en beques i ajuts per comunitats autònomes i nivells

educatius al curs 2010-2011 (en milions d’euros)

Infantil, bàsics

i ed. especial

Postobligatoris Universitaris Total

Global

Ministeri

CA

Ministeri

CA

Ministeri

CA

Ministeri

CA

Andalusia

11,6 86,7 155,8 48,7 265,7 0 433,1 135,4 568,5

C. Madrid

14,7 89,5 34,9 0,2 124,6 7,3 174,2 96,9 271,2

Catalunya-2

26,9 73,6 33,9 1,2 103,6 3,4 164,4 4,9 241,9

C. Valenciana

6,8 37,3 60,8 0 112,2 2,7 179,7 40,0 219,7

Catalunya-1

26,9 0,3 33,9 1,2 103,6 3,4 164,4 4,9 169,3

Castella i Lleó

9,2 21,6 25,1 0,8 69,6 3,2 103,8 25,5 129,4

Galícia

8,3 4,8 31,7 1,3 64,2 1,5 104,1 7,5 111,7

País Basc

0 44,6 0,6 7,1 7,1 19,3 7,7 71,0 78,7

Font: MECD, Estadísticas de la educación. Becas y ayudas al estudio.

071-119229-INFORMES BREUS 61 (147).indd 44 22/04/15 15:58

Evolució del sistema de beques a Espanya i Catalunya

45

La taula 9 també ens serveix per comprovar la diferent despesa públi-

ca per a algunes comunitats autònomes i les estratègies que les orien-

ten. Per exemple, Andalusia no té un programa propi de beques uni-

versitàries, sinó que tota la despesa d’aquest tipus de beques li ve

transferida del Ministeri. Així, Andalusia pot concentrar majors recur-

sos que la resta de comunitats autònomes en les etapes postobliga-

tòries amb 48,7 milions. Justament, Andalusia destaca com un referent

per haver impulsat dos programes de beques singulars des de l’any

2010:

– El programa Beca 6000, que són ajudes per facilitar la permanèn-

cia en el sistema educatiu de l’alumnat de batxillerat o de cicles

formatius de grau mitjà d’FP.

– El programa Beca Andalusia Segona Oportunitat, adreçat a joves

entre 18 i 24 anys que hagin abandonat el sistema educatiu sen-

se haver obtingut ni l’ESO ni cap titulació postobligatòria.

En general, l’estadística oficial sobre beques a Espanya és un complex

laberint difícil de desxifrar si no és a base d’una pacient contrastació

de múltiples fonts. Aquest problema no hauria d’existir i menys si te-

nim en compte que les beques representen entorn del 65% del total

del pressupost que té l’administració central de l’Estat per a educació,

atès que la resta del finançament educatiu està transferit a les co-

munitats autònomes i a les universitats. Si la gran funció de l’Estat en

matèria educativa rau a planificar i programar el pressupost en be-

ques, hauria de millorar molt la transparència i coherència de l’esta-

dística oficial estatal. La Generalitat també hauria de respondre amb

total transparència, harmonitzar les dades repartides entre els con-

sells comarcals i els departaments d’ensenyament i d’universitats, així

com oferir la consulta oberta d’unes bases de dades que haurien de

ser públiques.

071-119229-INFORMES BREUS 61 (147).indd 45 22/04/15 15:58

46

Les beques a examen

El model centralitzat de beques

La partida de beques representa entorn del 65% del total de pres-

supost que té l’administració central de l’Estat per a educació. La

resta del finançament educatiu està transferit a les comunitats autò-

nomes i les universitats.

El gruix del pressupost estatal en beques és per a universitats (65%),

un 29% és per als ensenyaments postobligatoris i el restant 6% per

a les etapes obligatòries, l’educació especial i l’educació infantil.

Aquest model centralitzat estableix uns llindars de renda familiar

baixos que són més abundants en les comunitats autònomes més

pobres, però que exclou una part de les famílies de renda baixa de

les comunitats autònomes més riques i amb un cost de la vida més

elevat (Illes Balears, Madrid, Catalunya o La Rioja).

Al curs 2008-2009, el total d’estudiants catalans representaven el

16% del conjunt estatal, però només el 7,5% del total espanyol de

becaris.

En educació universitària els alumnes catalans representaven el

14,8% del total espanyol, però rebien el 8,7% de l’import total gas-

tat a Espanya. En l’educació postobligatòria, eren el 15% del total

d’alumnes i rebien el 5,9% del total gastat a Espanya en aquesta

etapa.

L’import mitjà per beneficiari al curs 2008-2009 era de 1.874 euros

de beca universitària, 1.298 de beca postobligatòria i 205 euros en

les etapes bàsiques i obligatòries.

071-119229-INFORMES BREUS 61 (147).indd 46 22/04/15 15:58

Evolució del sistema de beques a Espanya i Catalunya

47

Austeritat i retallada en el pressupost

de beques

Com hem vist abans, la retallada de la despesa en beques a Espanya

(veure taula 3) calculada segons la despesa liquidada al curs 2009-

2010 i la despesa pressupostada al 2014-2015 és de 575,2 milions

d’euros (–28,9%). Si analitzem de forma desagregada les dades per

tipus de beques, com farem en aquest apartat, la retallada en un sol

any entre el curs 2011-2012 i el 2012-2013 suma 310,1 milions.

Amb l’arribada al poder del PP (finals del 2011), el Ministeri aprova el

Reial Decret Llei 14/2012 de mesures urgents de racionalització de la

despesa educativa, que obliga les comunitats autònomes a complir els

objectius de dèficit. Això es tradueix de manera automàtica en la reduc-

ció de l’ajuda per a llibres i material escolar a partir del curs 2012-2013.

El ministre Wert aprova un nou decret de reforma del sistema general

de beques (RD 1000/2012) i una nova llei general educativa (LOMQE,

2013), que subsumeix i deroga bona part de la LOE (2006). Amb el RD

609/2013 s’establiran nous llindars de renda i patrimoni familiar, que

modifiquen les quanties de les beques i els ajuts a l’estudi a partir del

curs 2013-2014.

Les polítiques d’austeritat aplicades pel Govern del PP es recullen al

document Actualització del Programa d’Estabilitat del Regne d’Espanya

2012-2015, remès al Consell de la Unió Europea, així com les seves

revisions anuals posteriors. L’objectiu d’austeritat consisteix a reduir

la despesa pública en educació del 4,5% del PIB (2012) al 3,9% per al

2017. Suposa una retallada del 13,6% respecte del 2012, però si es

calcula des del 2009, quan es destinava el 5,07% del PIB a educació,

la retallada acumulada entre el 2009 i el 2017 seria del 23%.

071-119229-INFORMES BREUS 61 (147).indd 47 22/04/15 15:58

48

Les beques a examen

La taula 10 mostra l’evolució de l’impacte de les polítiques d’austeritat

sobre el pressupost en educació entre 2010-2014. A Espanya, les reta-

llades en educació entre el 2010 i el 2014 sumen 7.257 milions (–13,6%),

tenint en compte els pressupostos liquidats, i a Catalunya suposen

també el –13,7%, però només entre el 2010 i el 2012. Si prenem els

pressupostos inicials aprovats cada any, la retallada entre el 2010 i el

2014 a Catalunya suma 1.160 milions, que suposa un 21,8% respecte

al 2010. El projecte de pressupost del 2015 per a Catalunya preveu un

increment de 285 milions, iniciant-se una modesta recuperació de la

despesa però des d’un punt molt baix.

Taula 10.

Pressupost en educació a Catalunya i Espanya

(en milions d’euros)

2010 2011 2012 2013 2014 Variació

Catalunya (*) 5.317 4.894 4.610 4.610 4.157 –21,8%

Catalunya (**) 6.870 6.556 5.923 s.d. s.d. –13,7%

Espanya (**) 53.329 50.862 46.605 46.010 46.072 –13,6%

(*) Pressupost inicial.

(**) Pressupost executat que inclouen els capítols nancers.

Font: Departament d’Economia i Coneixement, Ministeri d’Economia i Hisenda

i MECD (2014). Estadística del Gasto Público en Educación.

De fet, ja al 2013 la despesa en educació a Catalunya representava tan

sols un 2% del PIB segons el pressupost inicial. Si prenem el pressu-

post executat incloent-hi capítols financers, va ser del 2,9% del PIB al

2012. Per tant, l’impacte de la crisi i les polítiques d’austeritat aplica-

des continuen la senda de desinversió en educació. Cal recordar que

el 2010 la despesa executada representava el 3,4% del PIB i el 2011 ja

baixava fins al 3,1% (Bonal i Verger, 2014).

071-119229-INFORMES BREUS 61 (147).indd 48 22/04/15 15:58

Evolució del sistema de beques a Espanya i Catalunya

49

Taula 11.

Evolució de l’alumnat i el pressupost de les universitats públiques a

Espanya (2010-2014)

Any Alumnes

Pressupost en

milions

Despesa per

alumne

2010 1.303.959 10.118 M € 7.760 €

2011 1.336.517 9.749 M € 7.294 €

2012 1.371.355 9.214 M € 6.719 €

2013 1.344.695 8.740 M € 6.499 €

2014 1.326.114 8.594 M € 6.481 €

2010-2014 +22.155 –1.523 M € –1.279 €

Font: Comissions Obreres (2015). Evolución de los presupuestos de las universidades

públicas (2010-2014).

La taula 11 mostra la retallada total que han patit les universitats pú-

bliques entre el 2010 i el 2014. L’aplicació del programa d’austeritat

des del Govern central ha fet reduir 1.500 milions els pressupostos de

les universitats públiques, malgrat haver-se augmentat la matrícula en

22.000 alumnes més. La retallada aplicada en aquest àmbit entre el

2010 i el 2014 ha estat del –15%. S’ajusta al que preveia el RDL

14/2012 aprovat pel Govern del PP, que força les comunitats autòno-

mes a deixar d’aportar 1.760 milions anuals en els preus públics sub-

vencionats de matrícula, que passaran a ser pagats per les aporta-

cions privades d’alumnes i famílies.

A Catalunya, la retallada entre el 2010 i el 2014 a les universitats pú-

bliques ha estat de 296 milions (–18,6%) segons la mateixa font que

hem utilitzat per a la taula 11.

2

Els preus de matrícula pagats pels es-

tudiants han augmentat un 47%. Si al 2011 cobrien el 16% del cost de

2. Comissions Obreres (2015). Evolución de los presupuestos de las universidades pú-

blicas (2010-2014).

071-119229-INFORMES BREUS 61 (147).indd 49 22/04/15 15:58

50

Les beques a examen

la matrícula, al 2013 ja cobreixen el 25% del cost, quan la mitjana OCDE

és del 15%.

3

Aquesta major aportació familiar i privada al cost de matrí-

cula, apropa Catalunya als països de matrícula cara i amb més aportació

privada: Corea (24%), Nova Zelanda (30%) o els Estats Units (34%).

L’encariment de preus ha implicat l’exclusió de les universitats públiques

en el conjunt d’Espanya d’uns 45.000 alumnes entre el 2010 i el 2014.

Per a Catalunya la reducció és de 6.000 alumnes menys en les públiques

i 3.000 menys en les universitats privades per al mateix període.

La taula 12 detalla la despesa per tipus de beca, el total del Minis-

teri i el total estatal que inclou la despesa autonòmica. La retallada

del –15% en la despesa de les universitats públiques a Espanya no

s’ha traslladat al pressupost de beques universitàries concedides pel

Ministeri. Segons les dades oficials, el curs 2011-2012 marca un mà-

xim de despesa en beques universitàries de 1.158 milions si incorpo-

rem la despesa tant des del Ministeri com des de les comunitats

autònomes.

L’any següent, la despesa conjunta es redueix 77 milions (–6,6%),

però la despesa del Ministeri es redueix encara més (85 milions, un

–7,7%). Són les comunitats autònomes les que han aportat més des-

pesa en beques, tot i que només presten ajuda al 13% del total de

becaris universitaris i l’Estat cobreix el 87% restant.

No obstant això, un cop més, segons la font d’informació que utilitzem

fa variar els imports de despesa en beques universitàries. El gràfic 3

recull tres fonts diferents. L’estadística de beques del Ministeri ja

l’hem comentat a la taula 12. L’estadística de despesa liquidada no-

més arriba al curs 2011-2012. Però aquestes dues fonts discrepen en

200 milions per al curs 2011-2012, la qual cosa ens fa dubtar de la fia-

3. OSU-Observatori del Sistema Universitari (2015). El finançament de les universitats

públiques a Catalunya (1996-2014).

071-119229-INFORMES BREUS 61 (147).indd 50 22/04/15 15:58

Evolució del sistema de beques a Espanya i Catalunya

51

bilitat de les dades del Ministeri (pressupostades), que també apareixen

a Datos y cifras del sistema universitario español 2013-2014. La tercera

font, per complicar encara més la qüestió, són dades de la Conferencia

de Rectores de las Universidades Españolas (CRUE), més actuals, que

Taula 12.

Despesa per tipus de beca per part del Ministeri i el conjunt de l’Estat:

ensenyaments universitaris a Espanya (en milers d’euros)

Tipus de beca 2010-2011 2011-2012 2012-2013

Costos directes

Exempció preus 261.994 294.823 283.546

Llibres i material 41.694 43.933 39.101

Idioma estranger 40.470 27.790 7.366

Costos indirectes

Transport 51.034 63.950 61.288

Residència 168.893 177.166 155.733

Mobilitat 117.554 131.566 122.508

Complement Erasmus 62.018 59.892 35.865

Programa Sèneca 8.643 9.161 9.179

Pràctiques a l’estranger 3.576 3.238 3.757

Costos d’oportunitat

Compensatòria 207.584 259.984 264.205

Col·laboració 8.904 8.928 8.915

Projecte  d'estudis 521 511 516

Reconeixement acadèmic

Excel·lència 0 13.923 17.973

Total Ministeri 972.889 1.094.869 1.009.958

Total Estat s.d. 1.158.000 1.081.300

Font: MECD, Estadísticas de la educación. Becas y ayudas al estudio.

071-119229-INFORMES BREUS 61 (147).indd 51 22/04/15 15:58

52

Les beques a examen

provenen d’un informe no publicat, però del qual va donar notícia la

premsa.

4

Per tant, la retallada en beques universitàries oscil·la entre:

• 43 milions menys (–4,5%) segons l’estadística oficial de despesa

pública entre el 2011 i el 2012.

• 85 milions (–7,7%) entre el 2012 i el 2013 segons l’estadística oficial

del Ministeri, excloent-hi l’aportació de les comunitats autònomes.

• 56 milions (–5,8%) entre el 2012 i el 2014 segons les dades no

publicades per la CRUE.

Si apliquéssim el mateix criteri que hem aplicat per a la despesa glo-

bal en beques (taula 3), es pot estimar que les beques universitàries

4. El País, 2 d’octubre de 2014, «Los universitarios reciben un 10% menos de beca

desde 2012».

Gràfic 3.

Despesa pública en beques universitàries (2010-2014) en milions

700

750

800

850

900

950

1.000

1.050

1.100

2010-2011 2011-2012 2012-2013 2013-2014

Despesa pública real

Estadística beques Ministeri CRUE

Font: MECD, Estadística del Gasto Público en Educación; Estadísticas de la educación.

Becas y ayudas al estudio; Datos y cifras del sistema universitario español 2013-2014.

071-119229-INFORMES BREUS 61 (147).indd 52 22/04/15 15:58

Evolució del sistema de beques a Espanya i Catalunya

53

s’han reduït a Espanya dels 949 milions del 2011 als 909 milions del

2014 (un –4,2%). La reforma Wert, que introdueix una part fixa i una

altra variable, encara fa més complex el fet d’obtenir una quantificació

harmonitzada de la retallada total.

Abans de l’aplicació del RDL 14/2012 de mesures urgents de racionalit-

zació de la despesa educativa a tot Espanya, Catalunya ja va patir entre

el 2010 i el 2012 una reducció del 30% de les aportacions que la Ge-

neralitat feia a les universitats. Un ajust que duplica el que es va fer

al conjunt d’Espanya, tal com recull el gràfic 4. Així es va posar fi a

l'etapa expansiva 2002-2009, en què la Generalitat va incrementar un

88% la seva inversió en universitats.

A contracorrent hi trobem la Junta d’Andalusia, que va incrementar qua-

si un 3% el finançament de les seves universitats per al mateix període.

Gràfic 4.

Variació del finançament públic de les universitats per les comunitats

autònomes (2002-2012)

-40%

-20%

0%

20%

40%

60%

80%

100%

Catalunya Espanya (total) Madrid País Basc Andalusia

2002-2009

2010-2012

Font: Hernández Armenteros i Pérez García (2013).

071-119229-INFORMES BREUS 61 (147).indd 53 22/04/15 15:58

54

Les beques a examen

La retallada a partir del curs 2011-2012 de les beques universitàries a

Espanya no només cal emmarcar-la en les polítiques d’austeritat, sinó

també en l’augment de demanda de beques a causa de la crisi i el

seu impacte negatiu en les rendes familiars. Les dades disponibles

que presentem al gràfic 5 mostren un augment de 250.000 sol·licitants

de beca (un 80% més), que s’ha traduït en 95.000 becaris més (un

46% més) des del curs 2008-2009. L’augment de demanda de beques

universitàries causada per l’impacte de la crisi va ser tallat d’arrel a

partir del 2012 pel Govern del PP, i es va configurar un nou sistema

amb la reforma Wert de les beques, que entra en curs a partir del

2012-2013.

Gràfic 5.

Evolució de la demanda de beques universitàries a Espanya

0

100.000

200.000

300.000

400.000

500.000

600.000

2008-2009 2010-2011 2013-2014

Demanda de beca Becaris

Font: CRUE (2013). La universidad española en cifras.

L’objectiu de la reforma Wert consisteix a augmentar el nombre de

becaris tot reduint l’import mitjà concedit, alhora que criba la deman-

da potencial imposant nous requisits acadèmics (nota mitjana de 6,5).

071-119229-INFORMES BREUS 61 (147).indd 54 22/04/15 15:58

Evolució del sistema de beques a Espanya i Catalunya

55

D’aquesta manera es frena el creixement de la demanda causada per

la crisi i reforça la condicionalitat al rendiment acadèmic.

La nova normativa ha suposat per als universitaris una pèrdua del

20% de l’import, quedant en una mitjana de 2.496 euros, quan al curs

2011-2012 era de 3.170 euros.

5

Les regions amb les quanties més bai-

xes són La Rioja (1.637 euros) i les Illes Balears i Madrid (2.030 euros).

Les mitjanes més altes es van registrar a Extremadura (3.149), Caste-

lla-la Manxa (2.835) i Andalusia (2.795). El nombre de becaris ha pujat

un 5,4% (17.000 becaris més fins als 322.000 el 2014), però en un

context de retallada del 5,8% de la partida de beques (56 milions

menys al 2014 segons la CRUE).

5. El País, 28 de gener de 2015, «Las becas registran su mayor caída desde 1996».

La nova reforma Wert de les beques (RD 609/2013)

1. Redefineix els beneficiaris de beques incloent-hi tant els que

percebin directament un import com els que obtinguin l’exemp-

ció del pagament de la matrícula. Aquesta redefinició s’aplica a

tots els ensenyaments.

2. La quantia de les beques es divideix en una part fixa i una altra

variable:

– La part fixa pot ser la beca matrícula, la beca bàsica, una quan-

tia fixa lligada a la renda de l’estudiant o una quantia fixa de

residència.

– La beca matrícula cobreix l’import dels crèdits matriculats i es

requereix un llindar 3.

– La beca bàsica només és per a alumnes no universitaris amb

un llindar 3. El seu import és de 200 euros i serà incompatible

amb la quantia fixa lligada a la renda del sol·licitant.

– La quantia fixa lligada a la renda és de 1.500 euros i està des-

071-119229-INFORMES BREUS 61 (147).indd 55 22/04/15 15:58

56

Les beques a examen

tinada als estudiants que cursin en règim presencial i matrícu-

la completa per a batxillerat, FP, ensenyaments universitaris i

altres estudis superiors (militars, artístics i esportius).

– La quantia fixa lligada a la residència durant el curs escolar

serà de 1.500 euros i es pot demanar a batxillerat, FP, ense-

nyaments universitaris i altres estudis superiors (militars, artís-

tics i esportius).

– La part variable és el resultat de la ponderació de la nota mit-

jana de l’estudiant i de la seva renda familiar. Té un import

mínim de 60 euros, i la quantia varia en funció de la renda

familiar i del rendiment acadèmic. No obstant això, és impos-

sible de saber-ne la quantia fins que el Ministeri hagi distri buït

totes les parts fixes, atès que les parts variables depenen del

romanent que quedi per gastar.

3. Nous requisits de nota mínima i de crèdits superats:

– Per als alumnes de primer any, el requisit és haver obtingut un

6,5 a la nota d’accés a la Universitat sense comptar la prova

específica. Si tan sols s’opta a la beca matrícula, la nota no ha

de ser inferior a 5,5 punts.

– Per als alumnes de segons i posteriors cursos: han d’haver

superat en el curs precedent el 100% dels crèdits en totes

les especialitats i un 85% per a les enginyeries. També po-

den obtenir beca si tenen un 6,5 o més (o un 6 en ciències

i ensenyaments tècnics) de nota mitjana i han superat el

curs anterior un 90% dels crèdits en humanitats i ciències

socials, un 85% en ciències de la salut i un 65% en enginye-

ries.

– Per a la beca matrícula de segons i posteriors cursos cal treu-

re el percentatge d’aprovats anteriorment citat sense necessi-

tat de nota mitjana mínima.

– Els alumnes de les enginyeries podran gaudir de beca durant

dos anys més dels establerts en el pla d’estudis. En les altres

branques, tan sols serà un any més del que estableix el pla.

071-119229-INFORMES BREUS 61 (147).indd 56 22/04/15 15:58

Evolució del sistema de beques a Espanya i Catalunya

57

La reforma Wert ha obert un ampli debat, atès el canvi de paradigma

que introdueix. El dret a beca per motius econòmics i amb el requisit

d’haver aprovat els crèdits matriculats es transforma en un arbitri con-

dicionat pel pressupost (en dividir la part fixa i la variable), i per l’alta

exigència acadèmica que vulnera l’equitat (s’entra a la Universitat amb

un 5 però per a la beca matrícula s’exigeix un 5,5 i per a la resta de

beques, un 6,5). La CRUE, que agrupa els rectors espanyols, s’ha pro-

nunciat en contra d’aquest model i reclama tornar a la nota 5 i resol-

dre la inseguretat que introdueix la part variable que fa retardar la

concessió fins a quasi final de curs, tot i que es reclama la dedicació

exclusiva als estudis.

Pel que fa a la retallada en beques als ensenyaments postobligatoris,

s’estima entorn dels 50 milions d’euros des del Ministeri, tal com de-

talla la taula 13. Les comunitats autònomes no hi dediquen quasi

pressupost si exceptuem els casos d’Andalusia i el País Basc. La reta-

llada de la convocatòria general del Ministeri centra la major part

d’aquests 50 milions, tal com mostra la taula 14.

Per categories de beca, uns 34 milions es retallen de les beques com-

pensatòries, que cobreixen els costos d’oportunitat per tal de mante-

nir escolaritzats els joves més vulnerables. Uns altres 9 milions es

retallen per cobrir els costos indirectes (residència i mobilitat) i uns

7 milions es retallen de les ajudes per cobrir els costos directes.

4. Nou requisit de dedicació exclusiva:

Els alumnes de grau s’han de matricular de tots els crèdits (60).

Si es matriculen de menys crèdits (entre 30 i 59) podran optar a

la matrícula parcial (que pot incloure la beca matrícula i la quan-

tia variable mínima de 60 euros).

071-119229-INFORMES BREUS 61 (147).indd 57 22/04/15 15:58

58

Les beques a examen

Taula 13.

Evolució de l’import dels tipus de beca per part del Ministeri: ensenya-

ments postobligatoris a Espanya (en milers d’euros)

2010-2011 2011-2012 2012-2013

Costos directes

Ensenyament 12.140 12.151 12.176

Llibres i material 61.587 66.887 63.906

Idioma estranger 20.757 4.891 2.231

Activitats extraescolars 25.175 26.696 25.354

NEE 1.946 1.948 2.080

Costos indirectes

Transport 31.529 34.840 34.214

Residència 42.309 42.784 35.447

Mobilitat 3.600 4.154 3.864

Complement Erasmus 2.505 2.412 1.474

Costos d’oportunitat

Compensatòria 272.016 305.053 270.482

Projecte  d’estudis 192 202 283

TOTAL

473.758 502.024 451.510

Font: MECD, Estadísticas de la educación. Becas y ayudas al estudio.

La taula 15 mostra l’impacte de la retallada de beques i ajuts en els

ensenyaments infantil, primària, ESO i educació especial. Totes les

partides corresponen a costos directes dels ensenyaments i sumen

uns 170 milions retallats al conjunt d’Espanya. El gruix retallat corres-

pon a les ajudes per als llibres de text, que passen a dependre de

convenis signats amb les comunitats autònomes, essent aquestes les

que decideixen donar ajudes directes a les famílies o subvencionar la

reutilització de llibres de text. Dels quasi 200 milions dedicats pel

071-119229-INFORMES BREUS 61 (147).indd 58 22/04/15 15:58

Evolució del sistema de beques a Espanya i Catalunya

59

Taula 14.

Despesa autonòmica i del Ministeri en ensenyaments postobligatoris

(en milers d’euros)

2008-

2009

2009-

2010

2010-

2011

2011-

2012

2012-

2013

Andalusia 18.171 34.749 48.706 51.334 50.977

Madrid 173 156 198 461 142

Catalunya 949 1.652 1.278 1.253 30

País Basc 7.046 8.255 7.279 7.426 6.930

Castella-La Manxa 1.412 1.820 887 246 225

C. Valenciana 2 3 2 3 7

Galícia 2.616 1.663 1.278 1.135 852

Ministeri 330.068 402.265 473.758 502.024 451.509

Font: MECD, Estadísticas de la educación. Becas y ayudas al estudio.

Taula 15.

Evolució de la despesa per tipus de beca per part del Ministeri:

ensenyaments bàsics a Espanya (en milers d’euros)

2010-2011 2011-2012 2012-2013

Gratuïtat dels llibres 133.233 151.476 13.778

Llibres i material 44.298 46.843 8.982

Idioma estranger 823 783 778

NEE i educació especial 56.757 58.074 62.748

Total 235.113 257.176 86.285

Font: MECD, Estadísticas de la educación. Becas y ayudas al estudio.

071-119229-INFORMES BREUS 61 (147).indd 59 22/04/15 15:58

60

Les beques a examen

Ministeri en l’últim pressupost del Govern Zapatero (curs 2011-2012),

s’ha passat a 22 milions el 2013 i a 14 milions el 2014 per cobrir tan

sols les necessitats de Ceuta i Melilla. En total, les dades oficials del

Ministeri ens diuen que 580.000 alumnes s’han quedat sense aques-

tes ajudes, traspassant el problema a les comunitats autònomes i a la

bona voluntat d’ajuntaments i entitats del tercer sector.

En conclusió, la taula 16 suma totes les retallades en beques, que

sumen 310,1 milions d’euros segons les dades del Ministeri. El més

greu és que bona part de l’ajust està centrat en els costos directes

propis de cada ensenyament (matrícula, llibres, materials, taxes...),

que sumen 214,1 milions. Els costos indirectes sumen 65,8 milions

d’ajust i els costos d’oportunitat, 30,2 milions més de retallades.

Taula 16.

Retallada per categories de beques i ajuts per part del Ministeri entre

2011-2012 i 2012-2013 a Espanya (en milions d’euros)

Categoria Retallades

Costos directes

– Educació bàsica

– Ensenyaments postobligatoris

– Ensenyaments universitaris

–170,8 M

–6,8 M

–36,5 M

Costos indirectes

– Ensenyaments postobligatoris

– Ensenyaments universitaris

–9,2 M

–56,6 M

Costos d’oportunitat

– Ensenyaments postobligatoris

– Ensenyaments universitaris

–34,4 M

+4,2 M

Total Ministeri –310,1 M

Font: Elaboració pròpia a partir de MECD, Estadísticas de la educación. Becas y

ayudas al estudio.

071-119229-INFORMES BREUS 61 (147).indd 60 22/04/15 15:58

Evolució del sistema de beques a Espanya i Catalunya

61

Quadre de síntesi

Retallada de la despesa en educació

• A Espanya, les retallades en el conjunt del sistema educatiu entre

2010-2014 sumen 7.257 milions (–13,6%), tenint en compte els

pressupostos liquidats.

• A Catalunya suposen també una retallada de –13,7% de pressu-

post liquidat, però només entre el 2010 i el 2012.

• Si prenem els pressupostos inicials aprovats cada any, la retalla-

da entre el 2010 i el 2014 a Catalunya suma 1.160 milions, que

suposa un 21,8%. També cal advertir que el projecte de pressu-

post del 2015 per a Catalunya preveu un increment de 285 mi-

lions, iniciant-se una modesta recuperació de la despesa però des

d’un punt molt baix.

Retallada de la despesa en universitats

• L’aplicació del programa d’austeritat des del Govern central (RDL

14/2012) ha retallat 1.500 milions d’euros dels pressupostos de

les universitats públiques, malgrat haver-se augmentat la matrí-

cula en 22.000 alumnes més.

• La retallada aplicada a les universitats públiques a Espanya entre

el 2010 i el 2014 ha estat del –15%, que representa desinvertir

1.279 euros per estudiant.

• A Catalunya, la retallada entre el 2010 i el 2014 a les universitats

públiques ha estat de 296 milions (–18,6%).

• Els preus de matrícula pagats pels estudiants han augmentat

un 47%. Si al 2011 cobrien el 16% del cost de la matrícula, al

2013 ja cobreixen el 25% del cost, quan la mitjana OCDE és del

15%.

Retallada de la despesa en beques i ajuts a Espanya

• Amb dades del Ministeri, la retallada en beques i ajuts a Espanya

s’estima en 575,2 milions d’euros (–28,9%) com a diferència en-

071-119229-INFORMES BREUS 61 (147).indd 61 22/04/15 15:58

62

Les beques a examen

tre la despesa liquidada al curs 2009-2010 i la despesa pressu-

postada al curs 2014-2015.

• El curs 2012-2013 va ser el punt d’inflexió de major retallada

respecte al curs precedent. Segons les dades de l’Estadística de

beques del Ministeri, s’hi van gastar 310,1 milions d’euros

menys (–28,9%). Una retallada centrada en els costos directes

de cada ensenyament, com matrícula, llibres, materials o taxes

(–214,1 milions), els costos indirectes de transport, menjador o

manutenció (–65,8 milions) i els costos d’oportunitat (–30,2 mi-

lions).

• Les beques universitàries no s’han vist tan afectades per la reta-

llada. Es pot estimar que les beques universitàries s’han reduït

dels 949 milions del 2011 (despesa liquidada) als 909 milions del

2014 (despesa pressupostada), que representa un –4,2%.

• Amb la reforma Wert, el nombre de becaris ha pujat un 5,4%

(17.000 becaris més fins als 322.000 al 2014 a tot Espanya), però

s’ha reduït l’import mitjà un 20%, quedant en una mitjana de

2.496 euros per becari.

Estabilització de la despesa en beques i ajuts a Catalunya

• A Catalunya, la retallada en beques i ajuts s’ha produït en les

etapes no universitàries: entre el curs 2009-2010 i el 2012-2013

s’han retallat 48,7 milions (–23,7%), sobretot, en ajuts a l’estudi

pels costos indirectes (beques menjador, transport i altres).

• Però queda compensada per l’augment en beques universitàries,

tal com recull el gràfic 6. L’augment és de 50 milions, que ha

estat repartit quasi a la meitat entre el Ministeri (MEC) i la Ge-

neralitat amb el nou programa Equitat posat en marxa el curs

2012-2013.

• Per tant, a Catalunya s’ha estabilitzat la despesa total en beques

i ajuts entorn als 300 milions d’euros, però a costa d’haver re duït

la despesa en els ensenyaments no universitaris.

071-119229-INFORMES BREUS 61 (147).indd 62 22/04/15 15:58

Evolució del sistema de beques a Espanya i Catalunya

63

Gràfic 6.

Evolució de la despesa total en beques i ajuts a Catalunya

entre 2009-2013 (en milions d'euros)

0

50

100

150

200

250

300

350

2009-2010 2010-2011 2011-2012 2012-2013

Beques universitat

Beques i ajuts no universitaris

Total

Font: Memòries del Departament d’Ensenyament i AGAUR, Generalitat de

Catalunya i MECD, Estadísticas de la educación. Becas y ayudas al estudio.

Per què han augmentat les beques universitàries a Catalunya?

• La Generalitat va crear el programa de beques Equitat al curs

2012-2013 per tal de compensar l’augment de les taxes de matrí-

cula. Aquell curs se’n van beneficiar 19.113 alumnes i s’hi van

destinar 23 milions. Al següent curs, 2013-2014, es van distribuir

27,6 milions d’euros per a un total de 27.731 becaris.

• Per accedir a les beques Equitat, els candidats han de sol·licitar

també la beca del MEC, i això fa augmentar la dotació invertida a

Catalunya. Alhora, el programa Equitat ha mantingut el mateix

071-119229-INFORMES BREUS 61 (147).indd 63 22/04/15 15:58

64

Les beques a examen

llindar econòmic «zero» que les beques MEC, però sense exigir el

barem de notes de la reforma Wert. Aquest fet ha facilitat que els

alumnes de les carreres científiques i experimentals siguin els qui

més es beneficiïn de les beques Equitat. És a dir, l’aparició

d’aquest programa està cobrint una demanda entre les carreres

tècniques amb un doble perfil d’alumnat: un perfil amb notes

modestes, que quedarien fora de la reforma Wert, i un altre perfil

d’alumnes amb bones notes que, en demanar la beca Equitat,

sol·liciten la beca del MEC que mai havien demanat abans.

Taula 17.

Percentatge de becaris MEC i Equitat per a graus universitaris

a Catalunya (curs 2012-2013)

Graus amb més becats MEC

Becats

MEC

Becats

Equitat

Pedagogia 41,0% 2,8%

Comunicació audiovisual 36,8% 11,5%

Mestre d’educació infantil 35,5% 2,6%

Comunicació i indústries culturals 34,3% 4,9%

Mestre d’educació primària 33,3% 2,4%

Criminologia 32,3% 2,0%

Ciències mèdiques bàsiques 31,5% 6,0%

Infermeria 31,5% 5,6%

Treball social 31,4% 4,8%

Estudis clàssics 31,2% 6,2%

Graus amb més becats Equitat

Becats

MEC

Becats

Equitat

Enginyeria marina 14,6% 18,0%

Estadística aplicada 11,3% 13,8%

Enginyeria de sistemes electrònics 14,4% 13,5%

071-119229-INFORMES BREUS 61 (147).indd 64 22/04/15 15:58

Evolució del sistema de beques a Espanya i Catalunya

65

Òptica i optometria 19,1% 13,0%

Enginyeria de sistemes biològics 22,1% 12,9%

Estadística 14,6% 12,6%

Enginyeria alimentària 23,0% 12,5%

Ciència i salut animal 23,4% 11,7%

Enginyeria electrònica de

telecomunicació

10,8% 11,1%

Font: Secretaria d’Universitats. Departament d’Economia i Coneixement.

• La taula 17 posa en evidència com les beques MEC cobreixen ti-

tulacions de dificultat moderada i baixa (pedagogia té un 41%

dels seus alumnes becats pel MEC), mentre que les beques Equi-

tat s’han concentrat en titulacions de major exigència i dificultat

(estadística i enginyeries).

• D’altra banda, el bon nivell de rendiment dels estudiants catalans

en relació amb la resta d’Espanya ha possibilitat que superin

millor la nova barrera del criteri de nota imposat per la reforma

Wert. Catalunya lidera el rendiment universitari amb un 83%

d’aprovats sobre crèdits matriculats, enfront d’Andalusia (75%) o

Canàries (71%) al curs 2012-2013.

• Per últim, tots els beneficiaris de les beques Equitat tenen dret a

un preu rebaixat del preu de matrícula segons una escala des del

10% fins al 50%. Però aquest dret no és automàtic sinó que ha

de ser sol·licitat (no s’activa des de les secretaries de cada facul-

tat com hauria de ser). Per això, una part significativa del progra-

ma Equitat no es liquida ni acaba de beneficiar més estudiants.

071-119229-INFORMES BREUS 61 (147).indd 65 22/04/15 15:58

071-119229-INFORMES BREUS 61 (147).indd 66 22/04/15 15:58

3

Equitat, eficàcia i coherència

de les beques a Espanya

071-119229-INFORMES BREUS 61 (147).indd 67 22/04/15 15:58

071-119229-INFORMES BREUS 61 (147).indd 68 22/04/15 15:58

69

La retallada de 310,1 milions fins al 2012-2013 ha de tenir un fort im-

pacte regressiu, que s’haurà d’analitzar en detall en altres recerques.

En aquest apartat tractem de sistematitzar la coherència, equitat i

eficàcia del sistema de beques a Espanya anterior a la reforma Wert.

Per fer-ho anirem puntualitzant cinc dimensions: 1) l’equitat interregio-

nal, 2) l’eficàcia i cobertura del sistema, 3) l’impacte en les oportuni-

tats d’ascens social intergeneracional, 4) la progressivitat del sistema

i el seu impacte redistributiu, i 5) la coherència i capacitat inclusiva o

excloent del sistema.

Equitat territorial del sistema de beques

L’equitat interterritorial és una de les principals característiques del

sistema de beques i garanteix l’equilibri regional amb què va ser dis-

senyat ja des del 1983 com a un sistema centralitzat. Des d’aquesta

concepció, el sistema compleix com a mecanisme distributiu eficaç

dels territoris rics, que transfereixen renda cap als pobres.

En el seu estudi sobre la descentralització educativa a Espanya, Bonal

i Rambla (2005) demostren la relació inversa que hi ha entre la des-

pesa pública en beques territorialitzada des del Ministeri i la riquesa

de les comunitats autònomes expressada en PIB. La correlació entre

les dues variables és de –0,869.

071-119229-INFORMES BREUS 61 (147).indd 69 22/04/15 15:58

70

Les beques a examen

Això implica el següent:

• Les comunitats més beneficiades pel sistema centralista, amb un

clar avantatge sobre la resta, són Andalusia i Extremadura.

• Especialment ho és Andalusia, amb un PIB regional per càpita

molt proper al de Galícia, però amb el doble de cobertura als

ensenyaments no universitaris respecte de Galícia.

• Els més perjudicats són, per aquest ordre, els territoris de Navar-

ra, Illes Balears, Madrid, La Rioja i Catalunya.

En preservar la cohesió del conjunt, el sistema centralitzat ha garantit

l’equitat entre territoris rics i pobres però ha generat, alhora, una for-

ta disparitat entre territoris, atès que manté els mateixos criteris d’ele-

gibilitat a totes les regions, al marge del cost de la vida, la taxa de

frau fiscal o altres singularitats de cada territori. D’això ve la tradicio-

nal reivindicació catalana per tenir autonomia per determinar els ba-

rems de renda.

Eficàcia i cobertura del sistema de beques

L’eficàcia i cobertura es van avaluar per l’Agència d’Avaluació i Quali-

tat (AEVAL, 2009) en el marc d’una revisió global del sistema encar-

regat pel Govern Zapatero. Aquesta avaluació és una col·lecció de

diferents estudis.

Un d’aquests estudis, a partir d’una estimació multivariant (pròbit)

per a tots dos nivells educatius analitzats, corrobora que els requi-

sits formals per a la concessió de les beques s’estarien complint en

la pràctica, confirmant-se l’eficàcia general del sistema. És a dir, són

becaris aquells que compleixen els requisits marcats per la llei sen-

se observar-se desviacions per frau fiscal. Ja feia molt de temps que

el sistema de beques creuava les dades de renda familiar amb

071-119229-INFORMES BREUS 61 (147).indd 70 22/04/15 15:58

Equitat, ecàcia i coherència de les beques a Espanya

71

l’Agència Tributària, disminuint l’excessiu frau que existia als anys

noranta.

6

Amb dades del curs acadèmic 2011-2012, el 65,6% de les famílies es-

panyoles amb fills en edat universitària registren rendes inferiors a

38.831 euros, que era la quantitat màxima fixada per poder accedir a

la beca del preu de matrícula. La resta de les famílies espanyoles amb

fills universitaris (34,4%) superaven el nivell màxim de renda establert

per poder beneficiar-se d’alguna de les modalitats de beca existents.

L’avaluació publicada el 2009 tenia com un dels seus objectius conèi-

xer l’impacte de les beques en la continuïtat educativa, prevenint

l’abandó en la secundària com a un indicador d’eficàcia. Donada la

impossibilitat d’explotar les dades del registre de becaris (AEVAL, pàg.

36), es van utilitzar tant l’Enquesta de Condicions de Vida (ECV) del

2006 com l’Enquesta ETEFIL de transició educativa i inserció laboral

del 2005. S’hi va analitzar una mostra de joves entre 17 i 25 anys de

l’ECV del 2006, formada per 3.651 individus, dels quals el 55% està

estudiant en el moment de l’enquesta (el 14% a primària i ESO, el 34%

a secundària postobligatòria i el 52% cursa estudis superiors o tercia-

ris, incloent-hi FP superior i universitaris). A causa de la grandària de

la mostra no es va poder fer una anàlisi desagregada per territoris.

Aquesta anàlisi va descobrir certes discrepàncies sobre la cobertura

de les beques: a secundària postobligatòria les dades del Ministeri

donaven un 17% de becaris, però la mostra estudiada només eren un

6. Al desembre del 2000, la ministra d’Educació Pilar del Castillo (PP) va publicar

l’article «Problemas y perspectivas de la educación en España» a la revista Papeles de

Economía Española (núm. 86), on denunciava que prop del 50% de les famílies dels

becaris universitaris havien comès frau en les declaracions de renda. Davant la polè-

mica causada, pocs dies després va rectificar, ja que l’Agència Tributària només reco-

neixia un 5% de frau. L’excusa de la ministra va ser que l’error l’havia comès el col-

laborador que havia escrit l’article, tot i que només el signava ella (El País, 22 de

desembre del 2000).

071-119229-INFORMES BREUS 61 (147).indd 71 22/04/15 15:58

72

Les beques a examen

10%. En estudis superiors o terciaris eren un 18% segons el Ministeri

i 16,4% segons la mostra de l’ECV. Per a l’import mitjà de les beques

no hi ha diferències en el cas dels estudis terciaris, però sí en el cas

dels postobligatoris, on l’ECV infravalora un 31% l’import concedit

respecte de les dades oficials.

Taula 18.

Perfil sociodemogràfic dels becaris

Becaris a

secundaris

Becaris a

terciaris

Renda de la llar Mitjana € per càpita 7.043 €

9.060 €

Educació de la mare

Estudis primaris

EGB-bàsics

Estudis secundaris

Estudis superiors

47%

25%

17%

11%

36%

20%

27%

16%

Educació del pare

Estudis primaris

EGB-bàsics

Estudis secundaris

Estudis superiors

39%

36%

9%

16%

30%

14%

25%

31%

Grau d'urbanització

Alta densitat

Densitat mitjana

Zona poc poblada

28%

23%

48%

53%

18%

29%

Activitat del pare

Treballa

En atur

Inactiu i altres

68%

8%

24%

77%

5%

18%

Font: AEVAL (2009).

Mitjançant models probabilístics, destaca la renda de la llar com el

factor més determinant per ser becari. En segon lloc, com més edat

més baixa la probabilitat, penalitzant-se la repetició de curs en els

estudis postobligatoris. El factor residencial rural també hi destaca en

coherència amb un dels motius de rebre beca per transport, així com

la grandària de la llar, fent-se més probable en famílies nombroses, tal

com marca la normativa.

071-119229-INFORMES BREUS 61 (147).indd 72 22/04/15 15:58

Equitat, ecàcia i coherència de les beques a Espanya

73

El model estimat encaixa amb els requisits legals de les beques com

a tendència general i es confirma l’eficàcia general del sistema.

Un cop comprovada l’eficàcia en l’assignació segons la normativa i els

requisits legals, l’avaluació aporta noves evidències molt significatives:

– Les beques incrementen entre un 22,2% i un 25,7% les probabi-

litats d’acabar amb èxit el nivell secundari postobligatori si com-

parem individus similars amb i sense beca.

– Ser dona i no ser el germà gran de la família tripliquen l’efecte

positiu d’estar becat i acabar amb èxit.

– Els qui aprofiten més les beques i obtenen èxit final en la post-

obligatòria són els becaris amb mares de menor nivell educatiu i

que treballen en ocupacions poc qualificades (amb un efecte posi-

tiu del 28%). Un incentiu que està per davant dels fills amb mares

amb estudis secundaris, que presenten un efecte positiu del 20%.

– L’efecte positiu i incentivador de les beques per l’èxit en la post-

obligatòria és creixent a mesura que baixa el nivell econòmic de

les famílies i és màxim en els quintils més baixos (1 i 2).

Les evidències confirmen l’efecte positiu de les beques que altres estudis

i recerques internacionals han constatat (Des Jardins, 2002; Deke, 2003;

Kim, 2007; Monks, 2009). A Espanya, Marcenario Gutiérrez i Navarro

Gómez (2001), a partir d’un model pròbit, també constaten que haver

estat becari a l’ensenyament secundari té un impacte significatiu en la

continuïtat d’estudis a la Universitat. Per últim, De Pablos i Gil Izquierdo

(2008) confirmen la mateixa significació, tot i que reduïda, que tenen les

beques a secundària a l’hora de prosseguir estudis universitaris.

Impacte en les oportunitats d’ascens social

A Espanya no hi ha dades sobre la relació entre les beques i les opor-

tunitats d’ascens social. A Catalunya vam poder analitzar l’Enquesta a

071-119229-INFORMES BREUS 61 (147).indd 73 22/04/15 15:58

74

Les beques a examen

la joventut de Catalunya 2012, tot descobrint una relació positiva que

també és esperable per al conjunt espanyol (Martínez-Celorrio i Marín,

2013). La taula 19 recull els resultats de la mobilitat social intergene-

racional segons s’hagi gaudit o no de beques i d’etapes becades al

llarg de les trajectòries educatives.

Les dades perfilen una clara conclusió: com més etapes becades, més

taxa d’ascens social, i a la inversa. Tan sols el 21% dels joves adults

entre 28 i 34 anys han gaudit de dos o més etapes amb beca i asso-

leixen fins a un 53% de taxa d’ascens social, molt per sobre de la

mitjana d’ascens social (31,8%). Són, sobretot, fills de les capes mit-

janes baixes i fills de classes obreres que allarguen l’escolarització fins

a la Universitat i obtenen feines d’alta qualificació professional en

contrast amb la inferior classe social de la qual provenen.

Taula 19.

Mobilitat social segons etapes becades en la trajectòria educativa

entre els joves de 28 a 34 anys a Catalunya (2012)

% Ascens Herència Horitzontal Descens Total

Cap beca 72 27,3 21,3 9,4 42,0 100

Una etapa becada 7 25,0 23,7 13,2 38,2 100

Dues etapes becades 15 52,6 14,5 11,2 21,7 100

> Dues etapes becades 6 53,6 10,7 10,7 25,0 100

Total 100 31,8 18,5 10,8 38,9 100

Font: Elaboració pròpia a partir de l’Enquesta a la joventut de Catalunya 2012.

Les oportunitats d’ascens social disminueixen quan només s’ha gaudit

d’una etapa becada, assolint un 25% d’ascens social, però un 38% de

descens social i d’estatus en relació amb els pares quan l’enquestat tenia

15 anys. Entre els qui no han tingut cap beca al llarg de les seves trajec-

tòries, la taxa de descens social puja fins al 42%, per sobre de la mitjana.

071-119229-INFORMES BREUS 61 (147).indd 74 22/04/15 15:58

Equitat, ecàcia i coherència de les beques a Espanya

75

Per tant, la literatura no només confirma l’efecte positiu d’estar becat

en la continuïtat postsecundària cap als estudis universitaris, sinó que

també confirma l’efecte multiplicador d’oportunitats d’ascens social

que tenen aquells joves amb dues o més etapes becades.

Cal tenir en compte que, a l’Enquesta a la joventut de Catalunya 2012,

el 70% del total de joves entre 16 i 34 anys no s’ha beneficiat de cap

beca en cap etapa educativa. Alhora, hi trobem un model distorsio-

nat, atès que un 7,8% dels joves han obtingut beca als estudis se-

cundaris i, en canvi, el 30% l’obtenen cursant estudis universitaris.

Aquesta descompensació ens informa del peculiar model d’equitat

que regeix el model centralitzat de beques espanyol, molt poc centrat

a prevenir el fracàs als estudis secundaris i massa orientat cap als

estudis universitaris.

Equitat redistributiva i progressivitat

del sistema

Al nostre estudi sobre la mobilitat social dels joves catalans (Martínez-

Celorrio i Marín, 2013) vam identificar la poca equitat en l’accés a

beques segons la classe social d’origen. La taula 20 mostra els resul-

tats educatius i el percentatge de joves que han tingut alguna beca

segons la classe social d’origen. Tan sols sobresurt la categoria de

pares en atur quan els joves tenien 15 anys, amb un 44% de beca.

La distribució de beques a Catalunya és insensible a la desigualtat

d’orígens socials. Fins i tot, les categories altes de directius i profes-

sionals tenen major taxa de beca (36%) que no pas els fills d’obrers

de la construcció (24%), d’administratius (25%), d’empleats de serveis

(26%) o d’obrers poc qualificats (32%). L’únic origen social del que és

esperable una menor probabilitat de beca és la petita burgesia (22%),

per la seva renda superior, que la deixa fora dels requisits de les con-

vocatòries.

071-119229-INFORMES BREUS 61 (147).indd 75 22/04/15 15:58

76

Les beques a examen

Taula 20.

Classe social d’origen, resultats educatius i beca entre els joves

de 16 a 34 anys a Catalunya (2012)

Classe social del pare als

15 anys

%

% titulats,

màsters i

llicenciatures

% sense

acabar

ESO

% amb

alguna

beca

Directius i empresaris 3,5 41,5 1,1 35,5

Professionals superiors 8,4 22,7 8,2 36,0

Petita burgesia 12,4 17,4 7,0 22,0

Autònoms 18,0 17,9 12,4 27,0

Quadres i tècnics 7,3 20,7 7,8 33,0

Empleats administratius 3,1 17,5 5,0 24,7

Empleats de serveis 5,0 19,4 14,2 26,1

Obrers qualicats 9,9 17,4 10,6 33,8

Obrers de la construcció 9,1 9,1 24,9 24,0

Obrers poc qualicats 18,9 7,4 17,3 31,7

Pare en atur 4,4 8,4 17,6 44,1

Total 100 16,1 12,6 29,8

Font: Elaboració pròpia a partir de l’Enquesta a la joventut de Catalunya 2012.

Altres recerques (Calero i Gil Izquierdo, 2013; AEVAL, 2009; Calero,

1996) també han constatat que el sistema espanyol de beques és poc

equitatiu i no arriba prou a les categories socials més baixes. L’avalua-

ció d’AEVAL (2009) descobreix que una part significativa de les be-

ques són distribuïdes entre el decil 5 i el decil superior, mentre el de cil

més pobre assoleix un 30% de becaris en estudis secundaris, però tan

sols un 20% en els estudis terciaris o superiors.

En principi, el 60% superior de renda hauria d’estar exclòs del sistema

de beques si s’apliquen els requisits de la convocatòria general exis-

tent fins al 2012. De la suma total de becaris, el 10% correspon als

071-119229-INFORMES BREUS 61 (147).indd 76 22/04/15 15:58

Equitat, ecàcia i coherència de les beques a Espanya

77

decils 9 i 10 més benestants. Però segurament els grups alts de renda

familiar són beneficiaris de beques amb més valor acadèmic, com

l’Erasmus o les beques de col·laboració en els estudis superiors. Apun-

ta AEVAL (2009) que la pèrdua de becaris potencials entre els grups

de renda baixa pot obeir a diverses causes:

a) Les quanties insuficients de beques no cobreixen el cost d’opor-

tunitat i els joves d’orígens socials baixos opten més per entrar

al mercat de treball i abandonar els estudis de forma precoç.

b) Els problemes econòmics familiars influeixen en el rendiment

acadèmic i condicionen l’accés a beques. Els alumnes de classes

més baixes tenen més probabilitat de no poder aprovar els cur-

sos de batxillerat o de cicles d’FP mitjana, o el 80% dels mòduls

matriculats en els cicles de l’FP superior o entre el 60-80% dels

crèdits matriculats a la universitat segons l’especialitat. La seva

Gràfic 7.

Percentatge de becaris per decils de renda familiar

0%

5%

10%

15%

20%

25%

30%

35%

40%

1 més pobre

2 pobre

3

4

5 mitjà

6

7

8

9 benestant

10 més rica

Estudis secundaris

Estudis terciaris

Font: AEVAL (2009).

071-119229-INFORMES BREUS 61 (147).indd 77 22/04/15 15:58

78

Les beques a examen

major probabilitat de baix rendiment fa que no se superin els

requisits acadèmics per optar a beca en major proporció que en

les famílies sense problemes econòmics.

c) Els problemes d’informació sobre la convocatòria de beques a la

secundària també es pateix amb més freqüència entre els grups

socials més baixos, especialment si els centres no són proactius

a l'hora d'informar i incentivar la continuïtat educativa.

Calero i Gil Izquierdo (2013) també corroboren un repartiment poc equi-

tatiu de les beques per renda familiar, tot i que són els grups de renda

més baixa els qui més es beneficien de la despesa educativa total, com

es pot veure a la taula 21. El grup més pobre tan sols rep el 8,4% de

la despesa en beques, mentre que el grup més ric rep el 12,2%. Si el

sistema de beques fos progressiu hauria de mostrar una distribució

similar a la que presenta el repartiment de la despesa pública total.

Taula 21.

Distribució per decils de renda familiar de la despesa pública

en educació i beques

Decils de renda

familiar

% en beques

i ajuts a l’estudi

% despesa pública

educativa total

1 més pobre 8,41 13,23

2 11,04 11,27

3 10,29 11,85

4 9,45 10,78

5 7,03 9,76

6 11,10 9,94

7 11,69 9,10

8 9,50 8,23

9 9,22 8,01

10 més ric 12,28 7,83

Font: Calero, J. i Gil Izquierdo, M. (2013).

071-119229-INFORMES BREUS 61 (147).indd 78 22/04/15 15:58

Equitat, ecàcia i coherència de les beques a Espanya

79

Aquests autors han analitzat la progressivitat de la despesa pública en

beques, és a dir, l’impacte que té sobre les rendes més altes en benefi-

ci de les més baixes. Si l’impacte és positiu per a les rendes altes, esta-

ríem davant d’una política pública socialment regressiva. Si l’impacte és

negatiu implica que es transfereix renda cap als grups més pobres i la

política en qüestió seria socialment progressiva. El gràfic 8 mostra com

la inversió pública és molt regressiva a la primària concertada, una mica

menys a la secundària concertada, més encara en la Universitat i de

manera menor en la despesa en beques. En canvi, la despesa pública

a les etapes primària i secundària públiques és clarament progressiva.

Gràfic 8.

Índex de progressivitat de la despesa educativa per categories

(Espanya, 2008)

-0,3

-0,2

-0,1

0

0,1

0,2

0,3

Primària

pública

Primària

privada

Secundària

pública

Secundària

privada

Universitat Beques

Font: Calero, J. i Gil Izquierdo, M. (2013).

Per últim, Calero i Gil Izquierdo analitzen l’efecte redistributiu mesurat

mitjançant l’índex RS de Reynolds-Smolensky, constatant que la des-

pesa pública amb més impacte redistributiu és la sanitat (0,0585), a

continuació hi trobem la despesa educativa (0,0354), i molt per darre-

re hi ha la política de beques (0,0012).

071-119229-INFORMES BREUS 61 (147).indd 79 22/04/15 15:58

80

Les beques a examen

En suma, el sistema de beques a Espanya amb un disseny centralista té

una baixa cobertura en quanties i un impacte distributiu molt baix (Calero

i Gil Izquierdo, 2013; Calero, 1996). La decisió política ha consistit a afa-

vorir la quantitat, augmentant la població coberta, però menystenint l’efi-

càcia del sistema per augmentar la continuïtat educativa postobligatòria

entre els grups de renda més baixa. Al prioritzar la inversió en beques

universitàries en un context d’alt fracàs i abandó escolar bàsic, s’acaba

potenciant un efecte redistributiu molt modest i una lleugera regressivitat.

Coherència i c apacitat inclusiva o exclusora

del sistema

La darrera dimensió per analitzar en aquest capítol es refereix a la cohe-

rència i capacitat inclusiva del sistema de beques. Ja hem vist que actua

com un sistema d’equilibri interregional, de manera eficaç i ajustada als

requisits legals, amb un impacte positiu en l’ascens social però amb un

greu problema d’equitat distributiva. Una de les causes de la poca equi-

tat i progressivitat del sistema rau en el fet de ser poc coherent, atès

que els requisits oficials són excloents de tres categories socials molt

vulnerables i amb forta presència entre els grups de renda baixa.

Els requisits de les convocatòries exclouen els repetidors de curs, els

joves que cursen l’educació d’adults i els abandonaments 16-24, per als

quals no existeixen programes específics de recuperació i retorn. Entre

aquestes categories cal afegir bona part dels alumnes estrangers que

infrautilitzen les convocatòries, malgrat tenir dret a beca.

7

El Ministeri

no ofereix dades dels becaris per nacionalitat. Però un cop descomptat

el nombre de becaris (que poden ser nacionals espanyols o estrangers),

obtenim una estimació d’alumnat estranger exclòs de beca.

7. Els RD 1721/2007 (reforma PSOE) i RD 609/2013 (reforma PP) al·ludeixen de mane-

ra indirecta a la Llei 4/2000 sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva

integració social. En l’article 9 d’aquesta llei orgànica es garanteix l’accés a les beques

en les mateixes condicions que els espanyols.

071-119229-INFORMES BREUS 61 (147).indd 80 22/04/15 15:58

Equitat, ecàcia i coherència de les beques a Espanya

81

Revisant la demografia escolar del curs 2011-2012, la taula 22 presen-

ta i quantifica el volum de joves de cada categoria que queda exclosa,

tot i ser potencialment beneficiària per la seva vulnerabilitat socioedu-

cativa. La suma total és d’1,6 milions de joves entre 12 i 24 anys que

queden fora del sistema de beques. Si fraccionem per edats, els exclo-

sos representen el 27% de tots els joves entre 12 i 17 anys i el 29%

dels joves entre 18 i 24 anys. Crida l’atenció que siguin percentatges

similars a les taxes d’abandó prematur que vam patir abans de l’ac tual

crisi. Paradoxalment, l’avaluació d’AEVAL (2009), que tenia com a ob-

jectiu identificar la relació entre les beques i l’abandó precoç, no va

prestar cap importància a aquest efecte exclusor.

Taula 22.

Estimació de l’alumnat exclòs pel sistema de beques entre 12 i 24 anys

a Espanya (curs 2011-2012)

Alumnes 12-17 exclosos de beca Absoluts

Estrangers a ESO (estimació) 215.105

Estrangers a batxillerat (estimació) 42.755

Estrangers a FP (estimació) 66.455

Repetidors a ESO 223.145

Repetidors a batxillerat 87.357

Altres alumnes exclosos

Educació d’adults de 16 a 24 anys 139.000

Joves que abandonen de 16 a 24 anys

16-17 anys amb ESO màxim nivell 52.239

18-24 anys amb ESO màxim nivell 852.240

Total exclosos de beca i abandons 1.678.296

Font: Elaboració pròpia a partir del MECD (2014). Sistema Estatal de Indicadores de

Educación i Estadística de becas y ayudas al estudio: 2011-2012.

071-119229-INFORMES BREUS 61 (147).indd 81 22/04/15 15:58

82

Les beques a examen

La convocatòria general de beques exclou els qui han repetit el curs

precedent. Excloure els repetidors no és una mesura insignificant quan

la taxa d’idoneïtat als 15 anys a Espanya ronda el 57% (és a dir, un

43% ha repetit alguna vegada en la seva trajectòria). A més, Espanya

és un dels països que lidera el rànquing mundial d’alumnes desfavo-

rits que han repetit alguna vegada (una taxa del 53%), tal com demos-

tra l’informe de l’OCDE (2014) ¿Tienen más probabilidades de repetir

curso los estudiantes más desfavorecidos? (PISA in Focus, núm. 43).

Una altra constatació d’aquest recent informe és que, amb el mateix

nivell de competència PISA en lectura, matemàtiques i ciència, als

alumnes desfavorits se’ls fa repetir a Espanya gairebé quatre vegades

més que a la resta d’alumnes amb el seu mateix nivell de competència

PISA. Aquesta discriminació didàctica s’efectua en una ESO sobreaca-

demitzada, en què la pobresa econòmica familiar es tradueix com a un

passiu cultural penalitzat pel professorat. De fet, el 79% dels aban-

dons entre 18 i 24 anys viu en llars que arriben a fi de mes amb difi-

cultat o molta dificultat (IVIE, 2014).

En conclusió, el sistema espanyol de beques s’ha construït segregant

bona part dels estrangers i tots els repetidors i abandons, sense oferir

programes preventius de beca perquè continuïn estudiant. Per aques-

ta raó resulta tan poc equitatiu i redistributiu. Sí que ho és per a la

fracció de becaris de rendes baixes i mitjanes-baixes que tenen bon

rendiment acadèmic (sumen un 20% entre els 12 i els 24 anys), incen-

tivant-los, com abans hem assenyalat, a completar estudis universita-

ris. Aquesta fracció del 20% compleix amb els requisits meritocràtics

del sistema, però alhora es deixa abandonat el 28% dels joves. Els

exclosos i abandons sumen quasi sis vegades més efectius que els

becaris universitaris entre 18 i 24 anys, tal com mostra el gràfic 9.

071-119229-INFORMES BREUS 61 (147).indd 82 22/04/15 15:58

Equitat, ecàcia i coherència de les beques a Espanya

83

Gràfic 9.

Població de 12 a 24 anys per situació educativa (curs 2011-2012)

2.127.289

1.678.296

942.787

99.582

293.100

181.484

0 500.000 1.000.000 1.500.000 2.000.000 2.500.000

Alumnes no becaris

Exclosos de beca

i abandons

Becaris a secundària

Becaris a FP superior

Becaris universitaris

(18-24 anys)

Becaris universitaris

(> 24 anys)

Font: Elaboració pròpia a partir del MECD (2014). Sistema Estatal de Indicadores de

Educación i Estadística de becas y ayudas al estudio: 2011-2012.

La retallada de 310 milions (veure taula 16) fins al curs 2012-2013 (en

què 214 milions es retallen de les partides de costos directes dels

ensenyaments) ha agreujat la regressivitat del sistema i ha augmentat

l’exclusió de 600.00 becaris que ho van ser al curs 2011-2012 i ho van

deixar de ser amb la reforma Wert. Per tant, convé obrir la mirada i la

perspectiva per repensar el sistema.

071-119229-INFORMES BREUS 61 (147).indd 83 22/04/15 15:58

071-119229-INFORMES BREUS 61 (147).indd 84 22/04/15 15:58

4

Perspectiva comparada dels sistemes

de beques

071-119229-INFORMES BREUS 61 (147).indd 85 22/04/15 15:58

071-119229-INFORMES BREUS 61 (147).indd 86 22/04/15 15:58

87

Al 2011, la mitjana d’inversió en beques a la Unió Europea era del 7,5%

de la despesa pública educativa total. Catalunya destinava el mateix

any un 3,5%, molt similar a la mitjana d’Espanya (3,8%). Tot i que

regions com la Comunitat de Madrid (5%) o Andalusia (6%) fan un

major esforç que no pas Catalunya. El gràfic 10 mostra la comparativa

entre països i territoris espanyols. No obstant això, les dades dels

països estrangers es refereixen a les ajudes directes als estudiants

sense tenir en compte les desgravacions fiscals i/o les prestacions i

ajudes que poden rebre les famílies. Les dades espanyoles, per con-

tra, inclouen les ajudes familiars conegudes popularment com a «be-

ques menjador» i d’altres. Per tant, els percentatges reals per compa-

rar encara s’haurien d’ajustar a la baixa en els gràfics 10, 11 i 12 per

als territoris espanyols. També cal recordar que les dades espanyoles

sumen la territorialització de les beques del Ministeri i els pressupos-

tos autonòmics en beques i ajuts.

La major part de la inversió en beques es destina als estudis univer-

sitaris, ja que no són gratuïts. Al 2011, els països de la Unió Europea

destinaven una mitjana del 19,8% de la seva despesa educativa públi-

ca total en ajuts públics directes per als estudiants d’educació supe-

rior, mentre que l’import de les ajudes públiques directes que dedi-

quen als alumnes de primària, secundària i potsecundària no superior

(CINE 1-4) equival només a un 3,8% de la despesa pública total en

educació (gràfic 11).

071-119229-INFORMES BREUS 61 (147).indd 87 22/04/15 15:58

88

Les beques a examen

Gràfic 10.

Inversió en beques sobre la despesa educativa total (2011)

0%

2%

4%

6%

8%

10%

12%

14%

16%

18%

Catalunya

Espanya

França

Bèlgica

Com. Madrid

Portugal

Turquia

Japó

Itàlia

Finlàndia

Andalusia

UE 28

Estats Units

Irlanda

Regne Unit

Suècia

Alemanya

Holanda

Dinamarca

Noruega

7,5%

Font: Eurostat – EDTR DataBase.

Prestacions familiars i beques

no universitàries

Els territoris que inverteixen per sobre de la mitjana europea en beques

no universitàries sobre la despesa pública educativa total són Dinamar-

ca (9,3%), Alemanya (8,5%), Holanda (7,8%), Irlanda (7,1%), Noruega

(6,6%) i Suècia (6%). En canvi, Catalunya només hi destina a beques

un 2%. Una despesa similar a la del País Basc (2,2%), però distant del

que inverteix la Comunitat de Madrid (3,7%) i molt allunyada de la in-

versió feta per Andalusia (4,8%) tal com es recull al gràfic 11.

Les dades del gràfic 11 recullen les transferències distributives del

sector públic en forma de beques d’estudi, préstecs i prestacions fa-

miliars. En canvi, no recullen altres fonts de finançament i ajuts, com

les desgravacions fiscals, els préstecs de bancs privats i les ajudes de

071-119229-INFORMES BREUS 61 (147).indd 88 22/04/15 15:58

Perspectiva comparada dels sistemes de beques

89

menjador o allotjament per part de serveis socials. A Europa hi ha

diversitat de modalitats de finançament i ajut a les famílies amb fills,

tal com recull la taula 23.

Gràfic 11.

Inversió en beques i ajuts en ensenyaments no universitaris sobre la

despesa pública educativa total (2011)

3,8%

0%

1%

2%

3%

4%

5%

6%

7%

8%

9%

10%

Regne Unit

Catalunya

Portugal

Espanya

Itàlia

Bèlgica

França

Finlàndia

Unió Europea

Suècia

Noruega

Irlanda

Holanda

Alemanya

Dinamarca

Font: Eurostat – EDTR DataBase i L’estat de l’educació a Catalunya. Anuari 2013.

Quasi tots els països europeus disposen de prestacions per a les fa-

mílies en el moment del naixement del nen, excepte a Espanya, on

l’anomenat xec bebè tan sols va estar en vigor entre el 2007 i el 2010.

En la major part de països amb prestacions familiars, aquestes arriben

fins al final de l’educació obligatòria, excepte a Espanya, que no dis-

posa d’un sistema d’ajuts familiars que acompanyi l’escolarització.

Segons dades de l’OECD Family Database, a Es panya només es destina

un 0,6% del PIB a prestacions econòmiques fami liars directes (cash)

enfront de l’1,2% a Alemanya o l’1,6% de mitjana als països escandi-

naus. A Espanya s’atorguen prestacions econòmiques a col·lectius

molt singulars i minoritaris: fills amb discapacitat, menors acollits (en

071-119229-INFORMES BREUS 61 (147).indd 89 22/04/15 15:58

90

Les beques a examen

pagament anual), naixement en famí lies nombroses o monoparentals

o per parts múltiples (en pagament únic).

El cas contrari el trobem als països escandinaus, que tenen un model

universalista de benestar, amb serveis públics no condicionats a renda

ni a cap comprovació d’ingressos. Dinamarca, Suècia i Finlàndia ator-

guen prestacions familiars al llarg de l’escolarització per als nivells de

primària i secundària inferior. A Dinamarca i Noruega, el límit d’edat

per a les subvencions familiars és de 18 anys (no correspon amb el

final de l’educació secundària superior).

Taula 23.

Tipologies de finançament a les famílies amb fills segons el nivell

educatiu en curs

Educació

Prestacions

familiars

Prestacions

familiars +

desgravacions

scals

Prestacions

familiars +

beques

Prestacions

familiars +

desgravacions

scals +

beques

Primària

CINE 1

Finlàndia

Suècia

Dinamarca

Irlanda

Regne Unit

Alemanya

Itàlia

Noruega

Romania França

Espanya

Portugal

Polònia

Secundària

obligatòria

CINE 2

Finlàndia

Suècia

Dinamarca

Irlanda

Regne Unit

Alemanya

Noruega

Àustria

Romania França

Espanya

Portugal

Polònia

Itàlia

Secundària

postobligatòria

CINE 3

Irlanda

Islàndia

Escòcia

Holanda

Anglaterra

Finlàndia

Suècia

Dinamarca

Alemanya

França

Espanya

Portugal

Polònia

Itàlia

Font: Eurydice (2012).

071-119229-INFORMES BREUS 61 (147).indd 90 22/04/15 15:58

Perspectiva comparada dels sistemes de beques

91

La resta de països combinen aquestes ajudes amb altres formes de su-

port econòmic, com ara desgravacions, crèdits fiscals i/o beques d’estu-

di. Però a Europa no és habitual el model combinatori de prestacions

familiars més desgravacions fiscals més beques. Curiosament, els països

que ho fan a la primària i la secundària són de tradició catòlica (França,

Espanya, Portugal, Polònia i Itàlia). Són països amb un model de be-

nestar «familiarista», on l’Estat no intervé de manera activa en políti-

ques familiars. De fet, les beques a primària i secundària obligatòria

(CINE 1 i 2) haurien d’estar subsumides per prestacions familiars o es-

quemes de renda familiar garantida per als col·lectius més vulnerables.

Models internacionals de beques universitàries

La taula 24 sintetitza quatre models internacionals per facilitar la com-

parabilitat dels models de beques universitàries. El primer model

agrupa els països sense taxes de matrícula o amb taxes de matrícula

baixes i amb importants sistemes de beques (països escandinaus). El

segon model correspon als països amb taxes de matrícula elevades i

amb sistemes ben desenvolupats de beques i préstecs (països anglo-

saxons). El tercer model inclou els països amb taxes de matrícula

baixes però amb sistemes poc desenvolupats de beques (Espanya,

França, Itàlia). Un quart model agrupa els països amb la universitat

més mercantilitzada, ja que tenen altes taxes de matrícula que no es

compensen amb un sistema potent de beques. Una excepció és Ale-

manya, que combina característiques universalistes del primer model

amb altres més pròpies del model anglosaxó, basat en préstecs.

El gràfic 12 ens permet visualitzar aquesta diversitat de models a Eu-

ropa. A la dreta del gràfic se situen els països amb matrícula gratuïta

o taxes baixes. A la meitat esquerra apareixen els països que fan pa-

gar matrícula i alhora tenen sistemes variats de beques i/o préstecs

per als estudiants. Com es pot veure, els països de la dreta també

concedeixen beques.

071-119229-INFORMES BREUS 61 (147).indd 91 22/04/15 15:58

92

Les beques a examen

Gràfic 12.

Percentatge d’universitaris que reben beca i paguen matrícula

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

Itàlia

Espanya

Catalunya

França

Flandes

Irlanda

Anglaterra

Holanda

Portugal

Alemanya

Noruega

Escòcia

Suècia

Dinamarca

Finlàndia

Reben beca Paguen matrícula

Font: Eurydice (2014).

Taula 24.

Models internacionals de finançament universitari

Model 1.

Països sense taxes de matrícula o amb

taxes de matrícula baixes i amb

importants sistemes

de beques

Dinamarca, Finlàndia, Islàndia, Noruega

i Suècia

Model 2.

Països amb taxes de matrícula

elevades i amb sistemes

ben desenvolupats

de beques

Austràlia, Canadà, Estats Units,

Nova Zelanda, Holanda

i Regne Unit

Model 3.

Països amb taxes de matrícula baixes i

sistemes poc desenvolupats de beques

Àustria, Bèlgica, Espanya, França,

Irlanda, Itàlia, Polònia, Portugal,

República Txeca i Suïssa

Model 4.

Països amb taxes de matrícula

elevades i sistemes poc desenvolupats

de beques

Xile, Corea i Japó

Font: OCDE (2014).

071-119229-INFORMES BREUS 61 (147).indd 92 22/04/15 15:58

Perspectiva comparada dels sistemes de beques

93

Taula 25.

Indicadors comparats per model de països (2010-2011)

Despesa per alumne

en dòlars americans

Taxa neta d’accés en

educació terciària

Taxes de matrícula mitjana anual

en dòlars americans

% alumnat sense cap

ajuda per a la matrícula

Distribució de la

despesa pública en

educació terciària

% alumnes sense cap

beca ni préstec

% alumnes amb un crèdit públic

Despesa directa per a

universitats i centres (%)

Despesa en beques (%)

Despesa en préstecs

estudiantils (%)

Model 1: Matrícula gratuïta i sistema potent de beques

Suècia 22.090 72% 0 s.d. 75,3 9,5 15,2 5 43

Dinamarca 21.254 71% 0 s.d. 71,6 23,2 5,1 s.d. 28

Noruega 18.840 76% 0 s.d. 61,9 11,3 26,7 s.d. 70

Finlàndia 18.002 68% 0 s.d. 86,0 13,7 s.d. 46 28

Islàndia 8.612 81% 0 s.d. 73,8 s.d. 26,2 37 63

Model 2: Matrícula molt cara i sistema potent de beques i préstecs

Canadà 27.373 s.d. 4.288 s.d. 80,7 4,8 13,5 s.d. s.d.

Estats Units 26.021 72% 5.402 37 70,8 27,8 1,4 24 71

Austràlia 18.038 96% 3.924 97 65,0 13,7 21,3 16 77

Holanda 17.561 65% 1.966 15 70,9 13,4 15,7 15 33

Regne Unit 14.223 64% 4.980 100 60,8 7,5 31,7 29 84

Model 3: Matrícula menys cara i sistema de beques poc desenvolupat

Suïssa 24.287 44% 863 87 92,9 2,2 s.d. 87 s.d.

Àustria 14.967 52% 860 85 82,4 9,8 s.d. 85 s.d.

França 16.328 39% 1.402 69 92,0 8,0 s.d. 69 s.d.

Espanya 13.933 53% 1.129 65 90,6 9,4 s.d. s.d. s.d.

Itàlia 9.993 48% 1.407 81 77,8 22,2 s.d. 80 s.d.

Mèxic 7.889 34% 0 s.d. 91,0 5,5 3,5 87 s.d.

Model 4: Matrícula molt cara i sistema de beques poc desenvolupat

Japó 18.110 52% 5.019 s.d. 70,4 0,6 29,0 s.d. 28

Xile 11.082 45% 5.885 82 61,8 16,4 17,2 50 s.d.

Corea 11.230 69% 5.395 57 90,9 3,8 4,8 s.d. s.d.

Altres països fora de la classicació

Alemanya 18.348 46% s.d. s.d. 78,1 16,3 5,6 s.d. s.d.

Israel 12.711 60% s.d. s.d. 88,5 9,9 1,6 s.d. 11

Font: OCDE (2014).

071-119229-INFORMES BREUS 61 (147).indd 93 22/04/15 15:58

94

Les beques a examen

Alemanya

En quasi tots els lands alemanys estudiar és gratis, excepte a Ba vie ra,

Hamburg i Baixa Saxònia, on s’han de pagar taxes de 1.000 euros

anuals. Els repetidors de curs sí han de pagar la matrícula. Amb la ma-

trícula gratuïta a tots els territoris, sí s’han de pagar les taxes adminis-

tratives (expedició de títols, tràmits de secretaria, etc.). Les beques co-

breixen les despeses de lloguer, manutenció i materials d’estudi. Hi ha

dos tipus de beca: a) la que no cal tornar, que només es concedeix als

estudiants brillants o destacats, i b) la beca que s’ha de tornar (BAFöG).

El 50% de la beca BAFöG no es retorna i l’altre 50% és un préstec

sense interessos que s’ha de tornar en quotes. La primera quota es

comença a pagar cinc anys després d’haver finalitzat els estudis.

S’estima un màxim de 10.000 euros per retornar a l’Estat. Les be-

ques oscil·len entre 150 i 750 euros al mes durant un any, però

poden ser superiors en funció de la renda familiar. També hi ha

préstecs extraordinaris per costejar la manutenció.

Les condicions per obtenir-ne són: tenir nacionalitat alemanya o ser

estranger amb voluntat de quedar-se a Alemanya, no tenir més de

30 anys per als estudis de grau ni més de 35 per als màsters. Per

als estudis de grau, s’ha de justificar que ni alumne, ni parella, ni

família poden pagar els estudis.

Model 1. Matrícula gratuïta i sistema potent de beques (Dinamarca, Fin-

làndia, Islàndia, Noruega i Suècia). Seria el model dels països nòrdics,

que tenen una mitjana d’accés als estudis terciaris del 74%, molt per

sobre de la mitjana de l’OCDE (59%). L’alta taxa d’accés és facilitada

per la matrícula gratuïta i alhora per un sistema avançat de beques,

ajudes i préstecs públics. Entorn del 55% dels estudiants pot benefi-

ciar-se de beques i/o préstecs públics o d’una combinació d’ambdós.

071-119229-INFORMES BREUS 61 (147).indd 94 22/04/15 15:58

Perspectiva comparada dels sistemes de beques

95

L’alta universalitat del model nòrdic no és incompatible amb l’existèn-

cia de préstecs públics a baix interès, que funcionen com un mecanis-

me de recuperació de costos i que, sovint, queda silenciat en el debat

popular. Per exemple, el 70% dels estudiants a Noruega tenen un

préstec d’estudis, o el 28% a Dinamarca i Finlàndia.

Una novetat restrictiva es produeix a partir del 2011, quan Dinamarca

i Suècia van decidir introduir taxes de matrícula per als estudiants no

nacionals. Una de les conseqüències ha estat la reducció del nombre

d’estudiants de fora de l’Espai Econòmic Europeu en un 80%.

Finlàndia

A Finlàndia no paguen taxes de matrícula ni els nacionals ni els

membres de la Unió Europea. En determinats programes de post-

grau, les universitats poden cobrar drets de matrícula a ciutadans

de fora de la Unió Europea. Alhora, es poden sol·licitar beques amb

el requisit d’haver superat un nombre de crèdits. Es concedeix en

funció de l’edat i de si l’estudiant viu o no amb els seus pares. Les

quantitats oscil·len des dels 55 euros als 298 euros per mes. També

hi ha un suplement que cobreix el 80% del lloguer d’aquells que

viuen sense els pares.

Dinamarca

A Dinamarca la matrícula és gratuïta i només paguen taxes els estu-

diants a temps parcial i de fora de la Unió Europea. Les beques

estan obertes a tothom. La quantitat màxima és de 771 euros al

mes per als estudiants que viuen sense els pares. També hi ha al-

tres beques per als estudiants que són pares o que han format fa-

mílies monoparentals.

071-119229-INFORMES BREUS 61 (147).indd 95 22/04/15 15:58

96

Les beques a examen

Model 2: Matrícula molt cara i sistema potent de beques i préstecs

(Austràlia, Canadà, Estats Units, Nova Zelanda, Holanda i Regne Unit).

Els

Les beques a examen

Abstract