ArticlePDF Available

Spilostethus furcula (Herrich-Schaeffer, 1850), primera cita en el NE ibérico, y otros heterópteros interesantes de la región (Heteroptera, Lygaeidae)

Authors:

Abstract and Figures

Spilostethus furcula (Herrich-Schaeffer, 1850), primera cita en el NE ibérico, y otros heterópteros interesantes de la región (Heteroptera, Lygaeidae) Resumen.– Se aportan citas interesantes de Heterópteros para el NE ibérico. Spilostethus furcula (Herrich-Schaeffer, 1850) es novedad para la región, y el registro más septentrional de la especie hasta el momento. Deraeocoris (Deraeocoris) schach (Fabricius, 1781), Geocoris phaeopterus (Germar, 1838) y Ischnocoris flavipes Signoret, 1865 se citan por segunda vez. Para Nysius immunis (Walker, 1872), Scantius aegyptius rossii Carapezza, Kerzhner & Rieger, 1999, Neottiglossa pusilla (Gmelin, 1790) y Holcostethus albipes (Fabricius, 1781), raras en la región, se dan nuevas localidades.
Content may be subject to copyright.
Nouv. Revue Ent. (N.S.) T. 27
(2010-2011) Fasc. 1 p. 71-75 Paris, 20 juin 2011
Spilostethus furcula (Herrich-Schaeffer,
1850), primera cita en el NE ibérico, y otros
heterópteros interesantes de la región
(Heteroptera, Lygaeidae)
Marta GOULA (*) & Luis MATA (**)
* IRBIO y Departamento de Biología Animal, Universidad de Barcelona. Avda Diagonal 645,
08028 Barcelona. <mgoula@ub.edu>
** Departamento de Biología Animal, Universidad de Barcelona, Avda Diagonal 645, 08028
Barcelona. <luismata3@gmail.com>
Resumen.– Se aportan citas interesantes de Heterópteros para el NE ibérico.
Spilostethus furcula (Herrich-Schaeffer, 1850) es novedad para la región, y el registro
más septentrional de la especie hasta el momento. Deraeocoris (Deraeocoris) schach
(Fabricius, 1781), Geocoris phaeopterus (Germar, 1838) y Ischnocoris flavipes
Signoret, 1865 se citan por segunda vez. Para Nysius immunis (Walker, 1872),
Scantius aegyptius rossii Carapezza, Kerzhner & Rieger, 1999, Neottiglossa pusilla
(Gmelin, 1790) y Holcostethus albipes (Fabricius, 1781), raras en la región, se dan
nuevas localidades.
Résumé.– L'article apporte des citations intéressantes d’Hétéroptères pour le NE
ibérique. Spilostethus furcula (Herrich-Schaeffer, 1850) est une nouveauté pour la
région, la localité etant la plus septentrionale pour l’espèce jusqu’à présent.
Deraeocoris (Deraeo coris) schach (Fabricius, 1781), Geocoris phaeopterus
(Germar, 1838) et Ischnocoris flavipes Signoret, 1865 y sont signalés pour la
deuxième fois. Pour Nysius immunis (Walker, 1872), Scantius aegyptius rossii
Carapezza, Kerzhner & Rieger, 1999, Neottiglossa pusilla (Gmelin, 1790) et
Holcostethus albipes (Fabricius, 1781), rares dans la région, de nouvelles localités
sont signalées.
Key words.– Heteroptera, Iberian Peninsula, faunistics, new records, true bugs
Introducción
La península ibérica es una región de gran interés biológico, como consecuencia de
la confluencia de regiones biogeográficas que en ella concurren. En el NE ibérico se
produce esta misma situación a pequeña escala, acentuándose por el hecho que en un
área reducida está presente una considerable diversidad de relieves que favorece la
existencia de microclimas particulares. El estudio de los heterópteros en el NE ibérico
da buen testimonio de ello. En esta región se han registrado 1064 especies y subespecies,
estimándose en 1800 las especies ibéricas del grupo (GOULA et al., 2010). Con el
72 M. GOULA & L. MATA
presente trabajo, la nota de GOULA & MATA (2011a) y el artículo de GOULA & MATA
(2011b), ascienden a 1068 el número de especies y subespecies para el NE ibérico.
Las contribuciones faunísticas de heterópteros se producen generalmente por la captura
de material por parte de entomólogos interesados en el grupo. Sin embargo, de modo
creciente, el acceso a la fotografía digital ha facilitado que naturalistas con intereses
generales en el mundo de los insectos puedan contribuir a ampliar el conocimiento
faunístico con sus documentos gráficos archivados en páginas web. Es deseable que la
colaboración entre entomólogos y fotógrafos de la naturaleza se incremente en el futuro,
en beneficio mutuo de ambas disciplinas.
Resultados
Novedad para el NE ibérico
1. Spilostethus furcula (Herrich-Schaeffer, 1850) (Lygaeidae) se distingue de las
otras especies del género por la punta colorada del escudete, el borde externo de los
hemiélitros parcialmente rojo, la mancha triangular negra de las corias, y la membrana
de coloración homogénea, sin manchas blancuzcas que contrasten. Es una especie
afrotropical, que se adentra en la región paleártica por el Magreb y la zona mediterránea
de la Península Ibérica. En ésta última, la especie se conocía desde Málaga hasta
Castellón, y de Madrid. PÉRICART (1998a) atribuye erróneamente a Cataluña las
localidades valencianas de Benicàssim, Alzira, Cullera, Alicante, Benidorm y Calpe. El
material estudiado para esta nota permite la primera cita de S. furcu la para Cataluña,
que es la más septentrional para la especie. Esta ampliación hacia el norte puede
atribuirse, posiblemente, al cambio climático. La información para esta nota procede de
material recolectado y de fotografías digitales, de las que se indican los enlaces para su
consulta. El inconfundible patrón de coloración de S. furcula (Figura 1) permite
garantizar la correcta identificación fotográfica de esta especie.
Material estudiado: Miramar (Montjuïc), Barcelona (Barcelonès), prov. Barcelona, Cataluña,
28-03-2010, sobre Hedera helix, Marta Goula fotogr. y det. (http ://www.flickr.com/photos/rateta
2009/5170513348/in/pool-iberianbugs) ; Barcelona (Barcelonès), prov. Barcelona, Cataluña, 13-
12-2008, Senecio sp. con adventicias, Antonio Ontangas fotogr., Ángel Umarán det. (http ://www.
biodiversidadvirtual.org/insectarium/Spilostethus+furcula-img56743.html) ; Barcelona (Barcelonès),
prov. Barcelona, Cataluña, 16-01-2009, zona ajardinada, Andrés Alba fotogr., Ángel Umarán
det. ; Jardinet de l’Om (Les Corts), Barcelona (Barcelonès), prov. Barcelona, Cataluña, 2º 07’
14’’ N 41º 23’ 05’’ E, 17-03-2011, 1 hembra, Luis Mata leg. y det. ; Humedales del Campus
UPC, Castelldefels (Baix Llobregat), prov. Barcelona, Cataluña, 03-03-2008 ; sobre Malvaceae,
Juan Antonio Perea fotogr., Ángel Umarán det.
(http ://www.biodiversidadvirtual.org/insectarium/Spilostethus+furcula-img30843.html) ;
(http ://www.biodiversidadvirtual.org/insectarium/Spilostethus+furcula-img58783.html) ;
Tarragona (Tarragonès), prov. Tarragona, Cataluña, 13-09-2010, herbazal, Encarnación Quijada
fotogr., Angel Umarán det.
(http ://www.biodiversidadvirtual.org/insectarium/Spilostethus+furcula-img156868.html).
Por otra parte, merece la pena incorporar la cita de la especie en Portugal (Algarve, 07-02-
2008 y 13-03-2008), archivada en la siguiente página web :
Espèces intéressantes du Nord-Est de la Péninsule Ibérique (Heteroptera) 73
http ://www.flickr.com/photos/valter/2266815430/. Su autor, Valter Jacinto, ya señala que éste
constituye el primer registro de la especie para la fauna portuguesa.
También, por fotografías archivadas en la página web http ://artropodes.webcindario.com
/Insectes.htm, consta S. furcula como especie de la fauna balear, que es novedad para el
archipiélago.
Fig. 1.Spilostethus furcula (Herrich-Schaeffer, 1850) (Foto: M. Goula)
Segundas citas para el NE ibérico
1. Deraeocoris (Deraeocoris) schach (Fabricius, 1781) (Miridae). Esta especie, roja
y negra, se distingue de las restantes del subgénero por su abundante pilosidad, y por su
collar piloso y negro. La primera cita de D. schach en el NE ibérico ha ocurrido
recientemente por medio de numerosas capturas sobre retamas (Spartium junceum) en el
área de la ciudad de Barcelona (J. RIBES et al., 2008).
Material estudiado: Jardins de Laribal (Montjuïc), Barcelona (Barcelonès), prov. Barcelona,
Cataluña, 2º 09’ 30’’ N 41º 22’ 05’’ E, 30-06-10, 1 hembra sobre vegetación ornamental, Luis
Mata leg., Marta Goula det.
2. Geocoris phaeopterus (Germar, 1838) (Lygaeidae). Pertenece al grupo de especies
glabras del género. Su coloración es pálida, aunque pueden existir sombreados en el
dorso, las antenas y las patas. Como las demás especies del género, G. phaeopterus es
74 M. GOULA & L. MATA
zooófaga. Vive al pie de distintas poáceas o arbustos. Se conocía del sur de las penínsulas
ibérica e italiana (PÉRICART, 1998b), pero recientemente se consignó en Cataluña (J.
RIBES et al., 2008) y en el País Vasco (PAGOLA-CARTE & ZABALEGUI, 2009). La
ampliación septentrional del área de distribución de esta especie quizá podría atribuirse
al cambio climático.
Material estudiado: Parque Natural del Montseny, Campins (Vallès Oriental), prov. Barcelona,
Cataluña, 2º 28’ 21’’ N 41º 44’ 01’’ E, 21-06-10, 2 hembras y 4 machos sobre vegetación de
sotobosque de encinar, Luis Mata leg., Marta Goula det.
3. Ischnocoris flavipes Signoret, 1865 (Lygaeidae). Muy próxima a I. punctulatus,
puede reconocerse por el tono amarillento de sus antenas y patas, por la mancha
triangular pálida del escutelo, y por la amplia mancha negra en el ángulo posterior de la
coria (PÉRICART, 1998b). En Cataluña se conocía únicamente por un registro de 1960, y
por esta razón consta en la lista de especies raras para la región (J. RIBES et al. 2004).
Material estudiado: Can Garguetes, Santa Susanna (Maresme), prov. Barcelona, Cataluña, 2º
42’ 22’’ N 41º 37’ 51’’ E, 29-04-10, 1 hembra sobre vegetación ornamental, Luis Mata leg.,
Marta Goula det.
Nuevas capturas de especies poco citadas en el NE ibérico.
1. Nysius immunis (Walker, 1872) (Lygaeidae). Especie mediterránea típicamente
litoral, que se presenta con cierta frecuencia en la Sierra de Collserola (J. RIBES et al.
2004).
Material estudiado: Ermita Mare de Déu de Bruguers (Gavà), prov. Barcelona, Cataluña,
57’ 39’’ N 41º 18’ 52’’ E, 1 hembra sobre vegetación herbácea, Luis Mata leg., Marta Goula det.
2. Scantius aegyptius rossii Carapezza, Kerzhner & Rieger, 1999 (Pyrrhocoridae).
Especie mediterránea. CARAPEZZA (1995) da los caracteres diagnósticos de S. a.
aegyptius y S. a. rossii (= S. a. italicus). CARAPEZZA et al. (1999) abundan en el tema,
estableciendo que la subespecie nominal se distribuye por el norte de África y Oriente
Próximo, y la subespecie rossii es nordmediterránea, incluyendo diversas islas griegas e
italianas. Scantius aegyptius rossii está incluída en la lista de especies raras para la región
(J. RIBES et al. 2004), y sólo se había citado en la ciudad de Barcelona (E. RIBES &
J.RIBES, 2001).
Material estudiado: Jardinet de l’Om (Les Corts), Barcelona (Barcelonès), prov. Barcelona,
Cataluña, 2º 07’ 14’’ N 41º 23’ 05’’ E, 26-02-08, 1 hembra bajo la corteza de un tronco caído,
Luis Mata leg., Marta Goula det. ; Jardinet de l’Om (Les Corts), Barcelona (Barcelonès), prov.
Barcelona, Cataluña, 2º 07’ 14’’ N 41º 23’ 05’’ E, 17-05-08, 1 hembra, Luis Mata leg. y det. ;
Port Lligat, Cadaqués (Alt Empordà), prov. Girona, Cataluña, 3º 17’ 08’’ N 42º 17’ 39’’ E, 09-
06-2010, 1 hembra sobre vegetación herbácea, Luis Mata leg. y det. ; Can Torres (Gallecs), Mollet
del Vallès (Vallès Oriental), prov. Barcelona, Cataluña, 2º 12’ 17’’ N 41º 33’ 18’’ E, 18-6-2010, 1
hembra sobre vegetación arvense, Luis Mata leg. y det.
3. Neottiglossa pusilla (Gmelin, 1790) (Pentatomidae). La forma de la cabeza y la
menor longitud del escutelo con respecto a la coria caracterizan a esta especie
Espèces intéressantes du Nord-Est de la Péninsule Ibérique (Heteroptera) 75
euroasiática (STICHEL, 1962). Neottiglossa pusilla está incluída en la lista de especies
raras para la región (J. RIBES et al. 2004).
Material estudiado: Turó d’en Segarra (Canyelles), Barcelona (Barcelonès), Prov. Barcelona,
Cataluña, 2º 09’ 49’’ N 41º 26’ 48’’ E, 11-05-10, 1 macho sobre vegetación herbácea, Luis Mata
leg., Marta Goula det.
4. Holcostethus albipes (Fabricius, 1781) (Pentatomidae). H. albipes tiene idéntico
aspecto que H. sphacelatus (Fabricius, 1794), y únicamente el examen de las piezas
genitales del macho permite separar con certeza estas especies (J. RIBES, 1986). Especie
mediterránea.
Material estudiado: Jardins de Joan Maragall (Montjuïc), Barcelona (Barcelonès), prov.
Barcelona, Cataluña, 2º 09’ 24’’ N 41º 22’ 02’’ E, 23-05-10, 2 machos sobre vegetación
ornamental, Luis Mata leg. y det.
BIBLIOGRAFÍA
CARAPEZZA (A.), 1995. Heteroptera. En : Arthropoda di Lampedusa, Linosa e Pantelleria
(Canale di Sicilia, Mar Mediterraneo). Naturalista Siciliano (IV) 19 suppl.: 199-278.
CARAPEZZA (A.), KERZHNER (I.), & RIEGER (Chr.), 1999. On the subspecies of Scantius
aegyptius L. (Heteroptera : Pyrrhocoridae). Zoosystematica Rossica, 8: 129-131.
GOULA (M.) & MATA (L.) (2011a). Aradus krueperi Reuter 1884 reencontrada en la Península
Ibérica (Heteroptera, Aradidae), y algunos comentarios sobre Deraeocoris (D eraeocoris )
flavilinea (A. Costa 1862) (Heteroptera Miridae). Nouvelle Revue d’Entomologie, 27 [2010-
2011]: 91-92.
GOULA (M.) & MATA (L.) (2011b). Orthotylus (Parapachylops) caprai Wagner, 1955, new record
for the Iberian Peninsula. Bulletin de la Société Entomologique de France., 116 (2): [en prensa].
GOULA (M.), RIBES (J.) & SERRA (A.), 2010. Llista dels Heteròpters de Catalunya (Insecta,
Hemiptera, Heteroptera). Versió 1, juny 2010. Centre de Recursos de Biodiversitat Animal,
Universitat de Barcelona. <http ://www.ub.edu/crba/publicacions/Llista%20heteropters/Llista_
heteropters_de_Catalunya_Versio_1.pdf>
PAGOLA-CARTE (S.) & ZABALEGUI (I.), 2009. Geocoris (G.) phaeopterus (Germar, 1838) y
Panaorus adspersus (Mulsant & Rey, 1852) (Hemiptera : Heteroptera : Lygaeidae) en el norte
de la Península Ibérica. H eteropterus Revista de Entomolia, 9 (2): 171-174.
PERICART (J.), 1998a.Hémiptères Lygaeidae Euro-Méditerranéens, I. Faune de France, Paris.
XX, 468 pp.
PÉRICART (J.), 1998b.Hémiptères Lygaeidae Euro-Méditerranéens, II. Faune de France, Paris.
III, 453 pp.
RIBES (E.) & RIBES (J.), 2001. Clarícies sobre Hemípters de la ciutat de Barcelona i voltants
(Heteroptera). Sessió Entomologia ICHN-SCL, 11 [1999]: 109-128.
RIBES (J.), 1986. Un nouvel Holcostethus a tylus libre (Heteroptera, Pentatomidae). Miscellània
Zoologica, 10: 141-147.
RIBES (J.), GOULA (M.), PAGOLA-CARTE (S.), GESSÉ (F.), & RIBES (E.), 2008. Addicions i
correccions al catàleg dels Heteròpters de Catalunya (Insecta, Hemiptera, Heteroptera). Sessió
Entomologia ICHN-SCL, 13-14: 107-165.
RIBES (J.), SERRA (A.) & GOULA (M.), 2004.Catàleg dels Heteròpters de Catalunya (Insecta,
Hemiptera, Heteroptera). Institució catalana d’Historia Natural, Barcelona, 128 pp.
STICHEL (W.), 1962. Illustrierte Bestimmungstabellen der Wanzen. II. Europa (Hemiptera-
Heteroptera Europae). Stichel, Berlin: 769-838.
______________
... So far, the Afrotropical lygaeid Spilostethus furcula (Herrich-Schäffer, 1850) has been reported from the following European countries: Spain (Linnavuori, 1978;Péricart, 1998Péricart, , 2001Goula & Mata, 2011;Ghahari & Moulet, 2012;Vivas, 2012), Portugal (Goula & Mata, 2011;Vivas, 2012), France (Dioli et al., 2019;Piednoir et al., 2019), Greece (Piednoir et al., 2019;van der Heyden, 2019) and Italy (Dioli et al., 2019;Piednoir et al., 2019). Goula & Mata (2011), referring to photographs published on the internet, reported the presence of S. furcula on the Balearic Islands, but did not provide more specific data. ...
... So far, the Afrotropical lygaeid Spilostethus furcula (Herrich-Schäffer, 1850) has been reported from the following European countries: Spain (Linnavuori, 1978;Péricart, 1998Péricart, , 2001Goula & Mata, 2011;Ghahari & Moulet, 2012;Vivas, 2012), Portugal (Goula & Mata, 2011;Vivas, 2012), France (Dioli et al., 2019;Piednoir et al., 2019), Greece (Piednoir et al., 2019;van der Heyden, 2019) and Italy (Dioli et al., 2019;Piednoir et al., 2019). Goula & Mata (2011), referring to photographs published on the internet, reported the presence of S. furcula on the Balearic Islands, but did not provide more specific data. ...
... So far, the Afrotropical lygaeid Spilostethus furcula (Herrich-Schäffer, 1850) has been reported from the following European countries: Spain (Linnavuori, 1978;Péricart, 1998Péricart, , 2001Goula & Mata, 2011;Ghahari & Moulet, 2012;Vivas, 2012), Portugal (Goula & Mata, 2011;Vivas, 2012), France (Dioli et al., 2019;Piednoir et al., 2019), Greece (Piednoir et al., 2019;van der Heyden, 2019) and Italy (Dioli et al., 2019;Piednoir et al., 2019). Goula & Mata (2011), referring to photographs published on the internet, reported the presence of S. furcula on the Balearic Islands, but did not provide more specific data. Vivas (2012) reported one specimen of this species found in Santa Ponsa on the island of Mallorca in August 2011. ...
Article
Full-text available
The presence of Spilostethus furcula (Herrich-Schäffer, 1850) on the Balearic Islands is confirmed. Particularly, a recent record of the species on the island of Ibiza is reported. Information on the known distribution of the species in Europe is summarized.
... L'identificazione è avvenuta in base agli iniziali reperti fotografici e al successivo controllo sugli esemplari raccolti per lo studio, sia sulla base delle collezioni di confronto (M. Mi. e P. Dioli) sia consultando la Faune de France (Péricart, 1999) e i successivi lavori (Goula & Mata 2011;Vivas, 2012 La specie è nuova per l'Italia. adultos, fotos y leg. ...
... La identificación se realizó en base de los hallazgos fotográficos iniciales y el posterior control de las muestras recolectadas para el estudio, tanto de las colecciones de comparación (M. Mi y P. Dioli) como mediante la consulta de la Faune de France (Péricart, 1999) y trabajos posteriores (Goula & Mata 2011;Vivas, 2012 (Scopoli, 1763), presente in tutto il Mediterraneo, soprattutto per avere l'apice dello scutello rosso e la membrana delle emielitre di colore completamente grigio-scuro, senza macchie bianche (Péricart, 1999). ...
... La distribuzione di S. furcula in Europa è stata per molto tempo limitata ad alcune regioni meridionali della Spagna mentre la specie veniva considerata di origine afrotropicale essendo stata trovata in Africa: Algeria, Marocco, Madagascar e Sud Africa; in Asia: Israele, Arabia Saudita, Iran e Yemen (Aukema & Rieger, 1999;Aukema et al., 2013). Successivamente, è stata precisata la distribuzione lungo le regioni costiere mediterranee e atlantiche della Spagna e del Portogallo (Goula & Mata 2011;Vivas, 2012). In anni recenti si sono avute segnalazioni in Internet anche della Francia meridionale, soprattutto attraverso un importante progetto di censimento metodico, in diverse località, nei dintorni di Nizza (Piednoir, 2019). ...
... Spilostethus furcula (Herrich-Schäffer, 1850) is an Afrotropical species which is distributed in the Mediterranean Region as well (Vivas, 2012). In Europe, it has been reported from Spain (including the Balearic Islands) (Linnavuori, 1978;Péricart, 1998Péricart, , 2001Goula & Mata, 2011;Ghahari & Moulet, 2012;Vivas, 2012), Portugal (Goula & Mata, 2011;Vivas, 2012), France (Dioli et al., 2019) and Italy (Dioli et al., 2019). ...
... Spilostethus furcula (Herrich-Schäffer, 1850) is an Afrotropical species which is distributed in the Mediterranean Region as well (Vivas, 2012). In Europe, it has been reported from Spain (including the Balearic Islands) (Linnavuori, 1978;Péricart, 1998Péricart, , 2001Goula & Mata, 2011;Ghahari & Moulet, 2012;Vivas, 2012), Portugal (Goula & Mata, 2011;Vivas, 2012), France (Dioli et al., 2019) and Italy (Dioli et al., 2019). ...
... S. furcula is polyphagous, feeding on various species of plants from different families. In Europe, Datura stramonium L., Nicotiana glauca Graham, Solanum lycopersicum L., Solanum nigrum L. (Goula & Mata, 2011;Vivas, 2012;Dioli et al., 2019). ...
Article
Full-text available
The first record of Spilostethus furcula (Herrich-Schäffer, 1850) in Greece is reported. Furthermore, information on the biology and the known distribution of the species, especially in Europe, is summarized.
... L'identificazione è avvenuta in base agli iniziali reperti fotografici e al successivo controllo sugli esemplari raccolti per lo studio, sia sulla base delle collezioni di confronto (M. Mi. e P. Dioli) sia consultando la Faune de France (Péricart, 1999) e i successivi lavori (Goula & Mata 2011;Vivas, 2012 La specie è nuova per l'Italia. adultos, fotos y leg. ...
... La identificación se realizó en base de los hallazgos fotográficos iniciales y el posterior control de las muestras recolectadas para el estudio, tanto de las colecciones de comparación (M. Mi y P. Dioli) como mediante la consulta de la Faune de France (Péricart, 1999) y trabajos posteriores (Goula & Mata 2011;Vivas, 2012 La especie es nueva para Italia. ...
... La distribuzione di S. furcula in Europa è stata per molto tempo limitata ad alcune regioni meridionali della Spagna mentre la specie veniva considerata di origine afrotropicale essendo stata trovata in Africa: Algeria, Marocco, Madagascar e Sud Africa; in Asia: Israele, Arabia Saudita, Iran e Yemen (Aukema & Rieger, 1999;Aukema et al., 2013). Successivamente, è stata precisata la distribuzione lungo le regioni costiere mediterranee e atlantiche della Spagna e del Portogallo (Goula & Mata 2011;Vivas, 2012). In anni recenti si sono avute segnalazioni in Internet anche della Francia meridionale, soprattutto attraverso un importante progetto di censimento metodico, in diverse località, nei dintorni di Nizza (Piednoir, 2019 (Scopoli, 1763), presente en todo el Mediterráneo, sobre todo por tener el ápice del escutelo rojo y la membrana de los hemiélitros de color gris oscuro, sin manchas blancas (Péricart, 1999) . ...
Article
Full-text available
Spilostethus furcula (Herrich-Schaeffer, 1850) new for Italy, on tomato crops (Heteroptera, Lygaeidae) Abstract. The species of Afrotropical origin Spilostethus furcula (Herrich-Schaeffer, 1850) is recorded for the first time in Italy, in western Liguria. It is probably an accidental import as the species lives on wild Solanaceae but also on cultivated plants: in fact it was found on cluster tomatoes (Solanum lycopersicum, cultivar "pollicino"). At present, no significant damage has been observed.
... Up to now, the species has been reported from the following European countries: Spain (Péricart, 1998(Péricart, , 2001van der Heyden, 2020), Portugal (Goula & Mata, 2011), France (Dioli et al., 2019;Piednoir et al., 2019), Greece (Piednoir et al., 2019;van der Heyden, 2019) and Italy (Dioli et al., 2019;Piednoir et al., 2019). Now, this species can be reported for Malta as well: Amante Darmanin was able to observe and photograph specimens of S. furcula on various occasions at different locations on the main island of the Maltese archipelago. ...
... Hasta el momento, la especie ha sido registrada en los siguientes países europeos: España (Péricart, 1998(Péricart, , 2001 van der Heyden, 2020), Portugal (Goula & Mata, 2011), Francia (Dioli et al., 2019;Piednoir et al., 2019), Grecia (Piednoir et al., 2019; van der Heyden, 2019) e Italia (Dioli et al., 2019;Piednoir et al., 2019). ...
Article
Full-text available
The first records of Spilostethus furcula (Herrich-Schäffer, 1850) in Malta are reported with host plants. Information on the known distribution of the species is summarized.
... In Europe, the species has been reported from the following countries: Spain (Péricart, 1998(Péricart, , 2001, Portugal (Goula & Mata, 2011), France (Dioli et al., 2019;Piednoir et al., 2019), Greece (Piednoir et al., 2019;van der Heyden, 2019), Italy (Dioli et al., 2019;Piednoir et al., 2019) and Malta (van der Heyden, 2021). ...
Article
Full-text available
A record of Spilostethus furcula (Herrich-Schäffer, 1850) from Libya is reported. Information on the known distribution of the species is summarized.
... También los artículos con primeras citas y confirmaciones de presencia (Baena & Susín, 2000;Pagola-Carte et al., 2003;Baena, 2006;Grosso-Silva, 2008;Rieger & Pagola-Carte, 2008;Gessé et al., 2009;Pagola-Carte & Zabalegui, 2009;Baena & Torres, 2012;Baena & Torres, 2014). Además de los trabajos de ampliación de distribuciones para algunas de estas especies (Baena & Barranco, 1999;Vázquez et al., 2003;Costas, 2004;Costas & Vázquez, 2004;Ribes et al., 2004a;2004b;Grosso-Silva, 2005;Costas et al., 2005b;2005c;2009;Gessé & Goula, 2006;Pagola-Carte & Ribes, 2007;Goula et al., 2008;2010a;2010b;2014;Piñol, et al., 2008;Grosso-Silva & Soares-Vieira, 2009a;2009b;Baz et al., 2010;Gessé, 2011;Goula & Mata, 2011;Álvarez, 2012;Günther, 2012;Pagola-Carte, 2012;Vivas, 2012;Vivas & Dioli, 2012;Osorio et al., 2013;Vázquez & Costas, 2013, Álvarez et al., 2014Gessé et al., 2014;Montagud, 2014;Goula & Pérez Valcárcel, 2016). También se han tenido en cuenta los trabajos que afectan a cambios taxonómicos de algunas de las especies presentes en el área de estudio (como Costas et al. 1997;2005a;Henry 2009;2016;Henry et al., 2015;Kóbor et al., 2018). ...
Article
Full-text available
The InBIO Barcoding Initiative (IBI) Hemiptera 01 dataset contains records of 131 specimens of Hemiptera. Most specimens have been morphologically identified to species or subspecies level and represent 88 species in total. The species of this dataset correspond to about 7.3% of continental Portuguese hemipteran species diversity. All specimens were collected in continental Portugal. Sampling took place from 2015 to 2019 and specimens are deposited in the IBI collection at CIBIO, Research Center in Biodiversity and Genetic Resources. This dataset increases the knowledge on the DNA barcodes and distribution of 88 species of Hemiptera from Portugal. Six species, from five different families, were new additions to the Barcode of Life Data System (BOLD), with another twenty five species barcodes' added from under-represented taxa in BOLD. All specimens have their DNA barcodes publicly accessible through BOLD online database and the distribution data can be accessed through the Global Biodiversity Information Facility (GBIF). Eutettix variabilis and Fieberiella florii are recorded for the first time for Portugal and Siphanta acuta , an invasive species, previously reported from the Portuguese Azores archipelago, is recorded for the first time for continental Portugal.
Book
Full-text available
It has been ten years since the first version of the Checklist of Heteroptera of Catalonia (Goula et al., 2010b), and both the general taxonomic changes within the suborder Heteroptera (Schuh & Weirauch, 2020) and the synonimies and incorporations that took place in this decade made it necessary to review and amend the previous document. The new papers related to the fauna of the heteropterans of Catalonia, published from 2010 onwards, are included in the list of bibliographical references. The result is that the list has been enlarged with 9 genera and 21 species newly found in Catalonia. There are also many new families, most of them as a result of Lygaeoidea’s restructuring (Henry, 1997), which were included as subfamilies in the document of 2010. Only Aphelocheiridae are a new family for the Catalan fauna of Heteroptera. There is also evidence of the arrival of a few more exotic species, some invaders and others not, which we consider already established in our fauna. In this decade, articles of interest in relation to Iberian heteropterans, which naturally include those found in Catalonia, have been published. These are the checklists of Aradoidea, Coreoidea and Pyrrhocoroidea (Roca-Cusachs et al., 2018a), Lygaeoidea (Costas et al., 2018), Miroidea (Goula et al., 2018b), Pentatomoidea (Roca-Cusachs et al., 2018b) and Microphysoidea (Goula et al., 2020b). In addition, as tools for the dissemination, the general manual of Heteroptera (Goula & Mata, 2015), with extensive Iberian bibliography and webography, and the field guide (Goula et al., 2018a), necessarily brief in relation to the rich fauna of true bugs in our country. Aukema (2018) and Schuh & Weirauch (2020), respectively, have been followed as a basis for the nomenclature and systematics. The taxa are arranged according to phylogenetic order down to the family level, and alphabetically from subfamily to subspecies, considering the guidelines of above-mentioned Iberian checklists, published by the Museo Nacional de Ciencias Naturales (Madrid). The number of genera is 416 and the number of species is 1,073.
Book
Aquesta és la primera guia de camp sobre els heteròpters a Catalunya. En ella hi trobareu les espècies més comunes i també una àmplia representació de les famílies del país. El volum recull 142 espècies, ordenades en fitxes que inclouen una fotografia per poder-les identificar i altres dades d’interès com ara el nom científic, la mida, la família, la descripció o l’hàbitat. Per primera vegada, els autors proposen noms comuns en català per a cada espècie i per a totes les famílies presents a Catalunya. El volum el complementen una rigorosa introducció, amb informació de caràcter general com ara la distribució, la morfologia o l’interès científic i aplicat de les espècies, un capítol final que analitza l’estudi dels heteròpters al nostre territori, amb informació sobre espècies noves, espècies protegides o espècies invasores i un índex alfabètic final que ens permet una ràpida localització. Aquest llibre pretén convertir-se en un instrument útil i divulgatiu que permeti fer treball de camp i ens ajudi a comprendre un grup tan desconegut d’insectes i que tant pot afectar l’economia humana.
Cataluña, 2º 07' 14'' N 41º 23' 05
  • Barcelona
Barcelona, Cataluña, 2º 07' 14'' N 41º 23' 05'' E, 17-05-08, 1 hembra, Luis Mata leg. y det. ;
1872) (Lygaeidae) Especie mediterránea típicamente litoral, que se presenta con cierta frecuencia en la Sierra de Collserola
  • Nysius
  • Walker
Nysius immunis (Walker, 1872) (Lygaeidae). Especie mediterránea típicamente litoral, que se presenta con cierta frecuencia en la Sierra de Collserola (J. RIBES et al. 2004).
y únicamente el examen de las piezas genitales del macho permite separar con certeza estas especies
Holcostethus albipes (Fabricius, 1781) (Pentatomidae). H. albipes tiene idéntico aspecto que H. sphacelatus (Fabricius, 1794), y únicamente el examen de las piezas genitales del macho permite separar con certeza estas especies (J. RIBES, 1986). Especie mediterránea. Material estudiado: Jardins de Joan Maragall (Montjuïc), Barcelona (Barcelonès), prov. Barcelona, Cataluña, 2º 09' 24'' N 41º 22' 02'' E, 23-05-10, 2 machos sobre vegetación ornamental, Luis Mata leg. y det.
Especie mediterránea típicamente litoral, que se presenta con cierta frecuencia en la Sierra de Collserola
  • J Ribes
Nysius immunis (Walker, 1872) (Lygaeidae). Especie mediterránea típicamente litoral, que se presenta con cierta frecuencia en la Sierra de Collserola (J. RIBES et al.
Cataluña, 1º 57' 39'' N 41º 18' 52'' E, 1 hembra sobre vegetación herbácea, Luis Mata leg., Marta Goula det. 2. Scantius aegyptius rossii Carapezza
Material estudiado: Ermita Mare de Déu de Bruguers (Gavà), prov. Barcelona, Cataluña, 1º 57' 39'' N 41º 18' 52'' E, 1 hembra sobre vegetación herbácea, Luis Mata leg., Marta Goula det. 2. Scantius aegyptius rossii Carapezza, Kerzhner & Rieger, 1999 (Pyrrhocoridae).
Neottiglossa pusilla está incluída en la lista de especies raras para la región
  • J Ribes
euroasiática (STICHEL, 1962). Neottiglossa pusilla está incluída en la lista de especies raras para la región (J. RIBES et al. 2004).
) phaeopterus (Germar, 1838) y Panaorus adspersus (Mulsant & Rey, 1852) (Hemiptera : Heteroptera : Lygaeidae) en el norte de la Península Ibérica
GOULA (M.), RIBES (J.) & SERRA (A.), 2010.-Llista dels Heteròpters de Catalunya (Insecta, Hemiptera, Heteroptera). Versió 1, juny 2010. Centre de Recursos de Biodiversitat Animal, Universitat de Barcelona. <http ://www.ub.edu/crba/publicacions/Llista%20heteropters/Llista_ heteropters_de_Catalunya_Versio_1.pdf> PAGOLA-CARTE (S.) & ZABALEGUI (I.), 2009.-Geocoris (G.) phaeopterus (Germar, 1838) y Panaorus adspersus (Mulsant & Rey, 1852) (Hemiptera : Heteroptera : Lygaeidae) en el norte de la Península Ibérica. Heteropterus Revista de Entomolia, 9 (2): 171-174.
Hémiptères Lygaeidae Euro-Méditerranéens, I. Faune de France
PERICART (J.), 1998a.-Hémiptères Lygaeidae Euro-Méditerranéens, I. Faune de France, Paris. XX, 468 pp.