ResearchPDF Available
Investigació en infermeria:
teoria i pràctica
Coordinació de
Mar Lleixà-Fortuño
Pilar Montesó-Curto
23
Eina-e
Investigació en infermeria: teoria i pràctica
Tarragona, 2015
Coordinació de
Mar Lleixà-Fortuño
Pilar Montesó-Curto
E
Publicacions URV
Arola Editors, S.L. - Gràfiques Arrels
1a edició: abril de 2015
ISBN: 978-84-8424-368-7
Publicacions de la Universitat Rovira i Virgili:
Av. Catalunya, 35 - 43002 Tarragona
Tel. 977 558 474
www.publicacionsurv.cat
publicacions@urv.cat
Aquesta edició està subjecta a una llicència Attribution-NonCommercial-ShareAlike 3.0 Unported de Creative
Commons. Per veure’n una còpia, visiteu http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/ o envieu una carta a
Creative Commons, 171 Second Street, Suite 300, San Francisco, California 94105, USA.
¶ Aquesta editorial és membre de la Xarxa Vives i de l’UNE,
fet que garanteix la difusió i comercialització de les seves publicacions a escala estatal i internacional.
Índex
Pròleg ....................................................................................................................................7
Prefaci. Recerca en infermeria reptes i oportunitats ......................................................11
Carlos Sequeira
Capítol 1. Recerca en infermeria: nivells i estratègies ....................................................17
Mar Lleixá-Fortuño, M. Teresa Lluch-Canut
Capítol 2. Metodologia de la recerca quantitativa ..........................................................39
Juan Roldán-Merino, Irma Casas García
Capítol 3. Validació i adaptació de qüestionaris .............................................................69
Marta Berenguer-Poblet, Juan Roldán-Merino
Capítol 4. Metodologia qualitativa aplicada a la recerca en salut i els cuidatges .........87
Lina Casadó Marín, Pilar Delgado-Hito
Capítol 5. Conceptes bàsics de Bioètica i Investigació ................................................ 115
María Jiménez Herrera
Capítol 6. Optimització de la cerca bibliogràfica ........................................................131
Montserrat García Martínez
Capítol 7. Lectura crítica d’articles científics ............................................................... 157
Montserrat García Martínez, María Jiménez Herrera
Capítol 8. Comunicacions científiques de resultats .....................................................171
Carme Ferré-Grau, Nária Soares De Carvalho
Capítol 9. Redacció d’articles científics ......................................................................... 187
Pilar Montesó-Curto
Capítol 10. Visibilització de la producció científica .................................................... 207
Carme Montcusí Puig, Laura Tormo Tristany
Capítol 11. Relats de diferents experiències en la realització d’una tesi doctoral ....221
Montserrat Puig Llobet, Núria Albacar Riobóo, Marta Berenguer-Poblet,
Anna Falcó Pegueroles, Dolores Miguel Ruiz
Sobre els autors ............................................................................................................... 247
7
Pròleg
El text que es presenta ha estat escrit per docents de l’àmbit de la infermeria de la Uni-
versitat Rovira i Virgili en col·laboració amb professorat d’altres universitats catalanes.
Està adreçat a tots/es aquells/es infermers/es i o estudiants que estan interessats/ades
per aquesta funció pròpia de la professió: la recerca.
Es presenta un text sobre la teoria i pràctica de la investigació en infermeria.
Actualment la infermeria ha de familiaritzar-se amb els recursos i les metodologies per
facilitar l’activitat investigadora; aquest és el gran repte de la recerca infermera que pot
contribuir a assolir millores en el benestar de les persones, i a augmentar la qualitat
dels cuidatges.
El primer capítol és una introducció a la recerca en infermeria. S’hi explica el
significat de la recerca des d’una estructura operativa per nivells, proposada per la pro-
fessora Teresa Lluch, partint d’un nivell bàsic, nuclear, fins a arribar a un nivell supe-
rior, en el qual ja podem parlar de transferència i valor social. S’ofereixen pautes en
cadascun dels nivells i enllaços a convocatòries i webs que poden servir de referents.
El segon capítol tracta sobre la metodologia quantitativa. S’hi revisen les dife-
rents fases: des de la planificació, en què destaca la redacció del projecte de recerca i
la fase d’obtenció de dades, fins a la fase d’anàlisi i comunicació dels resultats. Aquest
capítol se centra bàsicament en la fase de planificació, amb la identificació del problema
de recerca, així com la definició dels objectius i de les hipòtesis; l’elecció d’una meto-
dologia de recerca, que inclou la selecció del disseny, la població i la mostra, els instru-
ments, les variables…; fins a arribar a la planificació operativa de la recerca.
El tercer capítol se centra en com adaptar i validar un qüestionari. Sovint no
disposem d’instruments validats i abans de crear-ne un de nou els manuals recomanen
adaptar i validar instruments creats i validats en altres països, per així poder utilit-
zar-los en el nostre context. En aquest capítol s’ofereix la informació i les recomanaci-
ons que ens poden servir d’orientació.
8
Mar Lleixà-Fortuño, Pilar Montesó-Curto (coords.)
El quart capítol se centra en l’ús de la metodologia qualitativa aplicada a la re-
cerca en salut i els cuidatges. Les autores, a partir de la seva experiència, pretenen pro-
porcionar els instruments, i el bagatge teòric per dissenyar i dur a terme un projecte
d’investigació qualitativa metodològicament acurat. Es presenta el mètode etnogràfic i
la investigació acció participativa, així com diferents tipus de tècniques per a l’obtenció
d’informació que permetin realitzar una recollida de dades acurada i de qualitat.
El cinquè capítol tracta sobre conceptes bàsics de bioètica i investigació. S’hi
donen les premisses per identificar els fonaments de la bioètica, els anomenats prin-
cipis de bioètica que orienten la pràctica ètica de qualsevol investigació clínica i que
qualsevol projecte de recerca ha de complir per ser considerat èticament vàlid. També
es comenta com evitar les errades ètiques més comunes en publicacions científiques.
Buscar informació sembla un procés simple pel qual no es necessiten coneixe-
ments previs, però sabem que hem de desenvolupar habilitats i estratègies per obtenir
la informació més rellevant, en el menor temps possible. Aquest és el tema tractat en el
sisè capítol, sobre optimització de la cerca bibliogràfica.
Continuem amb un tema dedicat a la lectura crítica d’articles. Aquesta lectura
permetrà avaluar i interpretar l’evidència aportada per la literatura científica, conside-
rant sistemàticament els resultats que presenta, la seva validesa i rellevància. La lectura
crítica millora la comprensió de la literatura científica i és de gran utilitat per prendre
decisions «basades en l’evidència» en la pràctica quotidiana, i plantejar i dissenyar els
nostres propis estudis. Hem d’aprendre a revisar de manera crítica perquè la qualitat
científica dels articles d’investigació és molt variada. Actuar sobre la base de les proves
científiques incorrectes és probablement pitjor que actuar sense proves.
El vuitè capítol tracta sobre com comunicar científicament els resultats d’una re-
cerca. Aquesta és una responsabilitat de l’investigador/a; difondre els resultats permet
avançar en el coneixement. Es donen pautes per comunicar els resultats d’una recer-
ca tant de manera oral com escrita, incloent aspectes relacionats amb la comunicació
no verbal, els mitjans audiovisuals més adequats i com utilitzar-los, com elaborar una
presentació en format pòster científic, ja que és un tipus de comunicació que històri-
cament i cultural els professionals d’infermeria han utilitzat per donar a conèixer els
seus resultats.
Per la importància i complexitat que té hem dedicat el setè capítol a la redacció
d’articles científics, en el qual es donen raons per publicar i també pautes i/o suggeri-
ments a seguir quan volem escriure un article. La publicació en revistes científiques és
una tasca que requereix estratègia i paciència. Redactar demana temps, mètode i anà-
lisi per estructurar els apartats de la recerca. S’ofereixen les peculiaritats dels diferents
apartats d’un article: resum, introducció, material i mètodes, discussió, conclusions i
referències bibliogràfiques per tal que el lector pugui tenir-ho en compte a l’hora de re-
9
Investigació en infermeria: teoria i pràctica
dactar el seu article. S’aporten exemples d’investigacions realitzades tant quantitatives
com qualitatives per exemplificar les variacions que podem trobar.
A aquest capítol, li’n segueix un altre redactat per professionals del Centre de
Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació (CRAI) de la Universitat Rovira i Vir-
gili (URV) sobre els aspectes que cal tenir en compte per escollir una revista que tingui
visibilitat científica per publicar els resultats de la recerca feta.
Tots aquests capítols estan acompanyats d’exemples per donar un caire pràctic
al manual i, per finalitzar, es tanca l’obra amb un darrer capítol, coordinat per la profes-
sora Montserrat Puig, amb el relat de diferents experiències en la realització d’una tesi
doctoral, en què cinc doctores ens expliquen en format d’entrevista la seva experiència
al voltant d’un treball tan intens com és la redacció d’una tesi doctoral, ens expressen
els seus neguits i les seves emocions amb la idea de poder mostrar a futurs doctorands
que hi ha situacions i emocions que comparteixen moltes de les persones que realitzen
un treball d’aquestes dimensions. La descripció en primera persona de les experiènci-
es viscudes a l’hora de realitzar una tesi doctoral pot servir d’ajuda als professionals
que vulguin seguir aquest camí. També es mostren les dificultats a l’hora de no poder
complir el cronograma plantejat, però al mateix temps la importància de marcar-se un
temps i intentar complir-lo. Cal remarcar que el suport tant del director de tesi, dels
companys i de la direcció són molt importants. La realització del doctorat és una tasca
que requereix planificació, dedicació, compromís, ajuts, suport, constància, però sobre-
tot temps i motivació. No es pretén donar un model de normes per fer una tesi, sinó
motivar els futurs i/o actuals doctorands. També es presenten unes recomanacions per
fer més fàcil el camí de realitzar una tesi doctoral.
Les coordinadores i els/les autors/res de l’obra volem assenyalar que aquest no
pretén ser un text de tècniques d’investigació, sinó que pretén ser un manual sobre la
investigació en infermeria des de la teoria i la pràctica. Creiem que pot resultar interes-
sant tant per als estudiants de grau com de postgrau que estan formant-se acadèmica-
ment; com també per a totes aquelles infermeres i infermers que volen iniciar-se en la
investigació.
Mar Lleixá-Fortuño i Pilar Montesó-Curto
Coordinadores de l’obra
11
Prefaci.
Recerca en infermeria reptes i oportunitats
Carlos Sequeira
Per començar, vull manifestar la meva profunda admiració per les coordinadores i au-
tores d’aquesta obra. Per aquest fet, i per considerar la recerca com el pilar de qualsevol
disciplina del coneixement científic, és un plaer enorme poder-ne fer el prefaci i, si és
possible, completar-ne una mica el contingut, tenint en compte el treball que he desen-
volupat en el context portuguès.
Penso que, en l’àrea de recerca en infermeria, Portugal i Espanya comparteixen
realitats molt semblants. Felicito aquesta unió de sinergies en pro del desenvolupament
de la disciplina d’infermeria i de la divulgació del coneixement, amb potencial per aju-
dar els investigadors a fer més i més bona recerca.
Per això, agraeixo l’oportunitat de poder introduir alguns ingredients provi-
nents de la meva experiència professional en un llibre sobre recerca. El coneixement
només té sentit en la participació, i és en aquesta línia que descric algunes de les idees
orientadores en la recerca; espero, sincerament, que contribueixin a reafirmar la neces-
sitat de la recerca en infermeria.
En el context de la infermeria la recerca es revesteix d’extrema importància, en
la mesura en què són necessàries les millors evidències científiques per la presa de de-
cisions, essencialment en l’àmbit de la identificació de les necessitats de les persones i
en el de la prescripció de les intervencions d’infermeria. La salut de les persones no és
compatible amb «experimentalismes», de manera que no és possible fer assajos a partir
de «la temptativa i l’error», d’aquí la necessitat de recerca que sostingui l’acció de la
infermeria en els diversos dominis d’actuació. Per exemple, en l’identificació rigorosa
12
Carlos Sequeira
del diagnòstic i en l’efectivitat de les intervencions d’infermeria concorren múltiples
variables, la qual cosa reforça la necessitat de recerca sobre les dades indispensables i
les intervencions que aporten més beneficis a les persones.
En salut, qualsevol marge d’error ha de ser minimitzat, la qual cosa només és
possible amb una pràctica clínica basada en recerca de qualitat.
A Portugal, a semblança de molts països, hi ha una manca de dades fiables sobre
un conjunt d’indicadors que tradueixen la salut i les necessitats en cures d’infermeria
de les diverses poblacions objecte dels cuidatges.
D’altra banda, els pressupostos destinats a recerca en infermeria són molt petits
en relació amb altres àrees de la salut, en part a causa de l’històric de la infermeria, en-
tesa com una disciplina amb més vocació per tenir cura de les persones, en funció dels
coneixements produïts per altres disciplines del coneixement, i, per tant, amb menor
necessitat de producció de coneixement per a «consum» propi.
Esdevé que, actualment, la infermeria, en gran mesura a través de la formació
dels seus professionals, essencialment al nivell del doctorat, disposa ja de possibilitats
reals de determinar quin coneixement és el que es necessita produir per a la millora
contínua de les pràctiques i per subministrar una aportació a altres disciplines sobre les
necessitats d’intervenció capaces d’aportar més guanys en salut, amb més autonomia,
més qualitat de vida i més satisfacció a les persones.
Aquest és de ben segur un camí que és construït i que necessita ser continuat,
de manera estructurada i segura, per tal que els nivells d’evidència que sostinguin la
disciplina d’infermeria siguin cada vegada més segurs i actuals.
La creació d’aquest llibre és fonamental, en la mesura en què subministra una
contribució significativa per a la millora del rigor de la recerca en termes metodològics,
dels dibuixos, de les prioritats… El rigor és un dels ingredients fonamentals per a una
recerca de qualitat, o sigui, per produir coneixement més significatiu per a les persones.
En aquest sentit, urgeix fer un diagnòstic de la situació per tal d’orientar even-
tuals interessats en aquesta àrea a invertir en estudis amb valor per a la millora de les
pràctiques en els diferents contextos d’acció.
D’altra banda, importa reunir un conjunt de sinergies que privilegiïn estudis
multicèntrics, amb metodologies similars i amb mostres «robustes», per tal de facilitar
la transferència d’informació de la recerca per als contextos clínics. És fonamental que
les entitats acadèmiques i de prestació de cures s’articulin en el sentit d’optimitzar els
recursos de recerca en pro d’una millor salut per als ciutadans, en l’àmbit de la pro-
moció de la salut i la prevenció de la malaltia, i es facilitin les diverses transicions que
trobem en el cicle de desenvolupament, en el context o en la situació concreta.
La situació actual de contracció econòmica és propícia a l’augment del nombre
de casos en què la transferència de cures es vehicula a través de la família, o més concre-
13
Prefaci. Recerca en infermeria: reptes i oportunitats
tament del familiar cuidador; per això, aquest ha de ser objecte d’atenció privilegiada,
per tal que pugui ser efectivament un «aliat» dels cuidadors formals i no un potencial
client dels serveis de salut.
Els progressos en l’àmbit de la salut i la millora de les condicions socioeconòmi-
ques porten al fet que les persones visquin durant més temps, la qual cosa contribueix
a l’envelliment demogràfic de la població; fet que és molt positiu, però també augmenta
la probabilitat de verificar un índex més elevat de dependència de les persones més
grans.
Per això, la recerca sobre les necessitats de les persones amb dependència, o en
risc de quedar dependents, i sobre les estratègies d’intervenció amb potencial terapèu-
tic, són fonamentals per minimitzar els processos de dependència de les persones més
grans.
D’aquesta manera, la recerca sobre les necessitats de les persones més grans po-
drà ser molt rellevant per a la idoneïtat de les respostes en salut amb implicacions en la
qualitat de vida, en l’autonomia, en la maximització de la independència i en la satisfac-
ció més plena dels familiars cuidadors, i contribuirà a viure més i millor.
Creient que la ignorància és més dispendiosa que el coneixement, considerem
fonamental sensibilitzar la infermeria en la necessitat de produir treballs de recerca
que puguin contribuir a donar resposta a les següents qüestions:
Quines són les principals necessitats de les persones (més vulnerables en termes
de salut, a vivenciar processos de malaltia o dificultats d’adaptació) en els diferents
contextos al llarg del cicle vital? Quines són les respostes (intervencions d’infermeria)
més efectives, o sigui, que contribueixen a la recuperació i integració de les persones de
manera satisfactòria i disminueixen els costos personals, familiars i socials?
Aquestes qüestions ens transporten objectivament a la necessitat d’interro-
gar-nos sobre:
Quines són les necessitats de les persones en cures d’infermeria més prevalents
(diagnòstics d’infermeria)? Quines són les dades obligatòries i accessòries que han de
sostenir la identificació dels diagnòstics d’infermeria? Quines són les intervencions que
presenten més efectivitat en cada diagnòstic d’infermeria? Quines són les intervenci-
ons prioritàries en l’àmbit de la promoció de la salut i de la prevenció de la malaltia?
Quines són les intervencions que contribueixen que les persones tinguin més i més
bona salut? Quin és el paper de la infermeria en el si de les altres disciplines de la salut?
O sigui, quina és la seva contribució autònoma i la seva contribució complementària o
interdependent? Cal remarcar la necessitat de pensar en plantilles d’agregació d’aquesta
informació compatible amb els sistemes informàtics, ja que aquesta serà una realitat in-
evitable en un futur molt proper i competeix a la recerca produir-ne informacions que
14
Carlos Sequeira
ajudin a validar el conjunt mínim de dades indispensable per a la qualitat i seguretat de
les cures d’infermeria, a disposar-les a través de les diverses plataformes informàtiques.
Així, es poden organitzar els desafiaments de la recerca en quatre àrees fona-
mentals:
1. Indicadors epidemiològics: Quantes persones presenten alteració en l’àm-
bit de: autocuidatge, ventilació, úlceres, memòria, orientació, ansietat, tris-
tesa, ganes de viure, adhesió i gestió terapèutica, capacitat de gestió de les
activitats de vida diària…? O sigui, quina és la incidència i la prevalença
dels diagnòstics d’infermeria (NANDA) o dels focus d’atenció de la CIPE/
ICNP, en les diferents poblacions objecte de cures d’infermeria?
2. Indicadors d’estructura: Quin és el nombre d’infermers que ha de tenir un
determinat servei? Quina és la ràtio d’infermers per persona malalta? Qui-
na n’és la ràtio d’infermers especialistes? Quin és el temps mitjà necessari
per executar una determinada intervenció? Quines són les dotacions segu-
res que cada servei ha de posseir? Quins són els equipaments que faciliten
la pràctica de cures d’infermeria? Quines són les tipologies d’estructures
que faciliten la recuperació de les persones (unitat de vigilància intensiva,
serveis comunitaris, unitats de demència…)?
3. Indicadors de procés: Quines són les intervencions i els procediments més
adequats per a un determinat diagnòstic? Quins són els instruments de re-
ferència a utilitzar? Quines són les pràctiques clíniques que tenen potencial
de prevenció de determinats diagnòstics d’infermeria, com ara la taxa de
prevenció d’episodis d’úlceres, caigudes, agitació, agressivitat, adhesió in-
adequada, incompliment del tractament terapèutic…? O sigui, quina és la
manera de fer les intervencions / els procediments de manera més avantat-
josa per a les persones? La creació de patrons de qualitat que serveixin d’ori-
entació són fonamentals per a la uniformització, la comparació, l’avaluació
de les pràctiques i, conseqüentment, per a l’optimització dels processos.
4. Indicadors de resultat: Quines són les intervencions que presenten una re-
lació de cost-benefici més adequada? Aquesta tipologia d’indicadors pos-
sibilita una avaluació de l’efectivitat de les intervencions que puguin donar
resposta als problemes de: formació, benestar, cognició, memòria, emoció,
ganes de viure, adaptació, autocuidatge, gestió del tractament terapèutic,
gestió dels signes i els símptomes associats a la malaltia… És fonamental
que per a cada diagnòstic d’infermeria, els infermers siguin capaços de sa-
ber quines són les intervencions que poden ser prescrites i quines les que
presenten més potencial en termes de resultats per poder informar les per-
sones per aconseguir que decideixin en conformitat.
15
Prefaci. Recerca en infermeria: reptes i oportunitats
La recerca en aquests quatre dominis permetrà als infermers de subministrar
contribucions efectives per a la creació de patrons de qualitat sostinguts en les necessi-
tats de les persones i en l’eficàcia de les pràctiques clíniques.
La recerca és molt important per a la professió d’infermeria i per a les persones
perquè pot contribuir a:
• Estimular la reflexió sobre les pràctiques.
• Donar consistència al coneixement en infermeria.
• Disminuir la imparcialitat de les intervencions en diferents persones.
• Avaluar l’eficàcia de les intervencions d’infermeria.
• Avaluar la qualitat de les pràctiques d’infermeria.
• Avaluar la integració dels resultats de recerca.
• Contribuir per millorar la pràctica clínica –sostinguda en l’evidència i no
simplement en plantilles tradicionals o rituals de funcionament.
• Avaluar la gestió d’un servei.
• Ajudar en el desenvolupament de la disciplina d’infermeria.
• Ajudar en el desenvolupament de disciplines afins a la infermeria.
• Ajudar les persones a viure processos de transició satisfactoris.
• Ajudar les persones en la satisfacció de les necessitats humanes.
• Ajudar les persones a prevenir i a minimitzar les repercussions de la ma-
laltia.
• Ajudar les persones a tenir una millor qualitat de vida i benestar.
És fonamental pensar una estratègia per al futur que promogui una millor ar-
ticulació entre els diferents contextos (formació, recerca i pràctica clínica) i una millor
implementació de l’evidència científica en els contextos clínics. Cal trobar vies de difu-
sió del coneixement que en facilitin el trasllat cap als contextos clínics.
D’aquesta manera estarem contribuint a l’essència de la professió d’infermeria,
que és proporcionar guanys en salut per a les persones i a la societat en general.
17
Capítol 1.
Recerca en infermeria: nivells i estratègies
Mar Lleixá-Fortuño, M. Teresa Lluch-Canut
Introducció
La infermeria com a professió científica, amb capacitat i responsabilitat investigadora,
ha de conèixer i familiaritzar-se amb les eines disponibles per facilitar l’activitat inves-
tigadora científica. D’aquí la necessitat de desenvolupar uns coneixements teoricopràc-
tics que, en alguns casos, han de suposar un primer contacte amb la recerca i, en altres
casos, poden aclarir conceptes; l’important és que els/les infermers/es pensin que po-
den i, a més, que han d’investigar. És important que els professionals d’infermeria es
conscienciïn de les seves capacitats investigadores, de la necessitat de realitzar recerca,
la qual cosa repercutirà en unes cures als pacients més segures i de més bona qualitat, i
permetrà a la disciplina avançar com a professió. El coneixement que genera la recerca
provoca canvis; és a dir, repercuteix tant en la pràctica com en l’educació i també en les
polítiques sanitàries. La recerca és fonamental per desenvolupar i augmentar el conei-
xement que es pot aplicar per millorar la pràctica assistencial, i també permet generar
coneixement sobre educació, administració, cures, característiques de les infermeres…
En general podem dir que la recerca genera una base de coneixement que serveix com
a guia de la pràctica infermera. Resulta adequat postular la necessitat que la pràctica
de la infermeria es fonamenti en dades científiques i no en el costum, la tradició, la
rutina i/o les experiències (Mateu, 2014). Són molts els experts que consideren la
recerca un fet crucial per a la prestació de cures efectives i per al desenvolupament
d’una professió autònoma (Cabrero i Richart, 2001; De la Cuesta, 1998; Galvez, 2007;
Lluch, 2004; Pearson, Field i Jorda, 2008; Zabalegui, 2002). En els últims 30-40 anys,
18
Mar Lleixà-Fortuño, M. Teresa Lluch-Canut
a Espanya s’ha experimentat un progressiu desenvolupament de la recerca en inferme-
ria. En aquests moments es presenta una gran oportunitat perquè la recerca situï la
infermeria en el lloc que li correspon. La meta de qualsevol professió és millorar el seu
estatus professional i, per a això, cal un continu desenvolupament i una ampliació dels
coneixements que es poden obtenir a través de la recerca.
La investigació científica
Podem entendre la ciència com el conjunt sistematitzat de coneixements sobre la re-
alitat observada, obtinguts a partir de l’aplicació del mètode científic. El mètode és el
conjunt d’accions desenvolupades segons un pla preestablert per aconseguir un objec-
tiu. Els mètodes són una sèrie d’enfocaments usats per recollir dades que s’utilitzen
com a base de la inferència, interpretació, explicació i predicció. El mètode científic
és el més objectiu i amb més capacitat de predicció, control i generalització; el seu
objectiu és contribuir a desenvolupar i validar coneixements. Kerlinger (2002) defi-
neix el mètode científic com la recerca sistemàtica, controlada, empírica i crítica de
proposicions hipotètiques sobre les relacions suposades entre fenòmens naturals.
Sistemàtic significa que té uns passos; controlat vol dir que disposa de condicions per
evitar que hi influeixin factors externs; empíric implica que les dades que s’utilitzen
com a base per generar el coneixement són objectives i comprovables, no creences ni
suposicions; crític significa que disposa d’autoavaluació del procés i dels resultats.
Les dues maneres en què s’adquireix el coneixement científic se sintetitzen en el
mètode hipoteticodeductiu. En la inducció s’obtenen generalitzacions a partir d’obser-
vacions específiques; és a dir, l’observació concreta permet formular una hipòtesi que
genera una teoria. La deducció permet realitzar prediccions específiques a partir de
principis generals; és a dir, a partir d’una teoria general es formula una hipòtesi que es
contrasta amb la realitat, amb l’observació concreta.
Polit i Hungler (2000) defineixen la recerca com la indagació sistemàtica que uti-
litza el mètode científic, ordenada per respondre a preguntes i/o solucionar problemes.
Qualsevol recerca té per finalitat respondre una pregunta que sorgeix davant un pro-
blema concret i el mètode científic en permet obtenir la resposta. És important valorar
la naturalesa del problema a estudiar perquè determina el camí a seguir, així com el
tipus de metodologia a usar.
Lobjecte d’estudi de les recerques infermeres és i ha de ser la persona, en totes
les seves dimensions, mitjançant l’aplicació sistemàtica del mètode científic, que ens
permetrà respondre una pregunta (hipòtesi) de manera concloent.
La infermeria es converteix en ciència des del moment en què s’assumeix que
la manera d’adquirir coneixements és a través del pensament científic. Això com-
19
Capítol 1. Recerca en infermeria: nivells i estratègies
porta crear conceptes propis del nostre àmbit de treball que ens serviran d’eines per
construir teories infermeres que permetin ordenar els coneixements i comunicar-los.
La recerca infermera influirà en el reconeixement del professionalisme, la responsa-
bilitat i la rellevància social de la disciplina. Els camps de recerca en infermeria es-
tan determinats pel metaparadigma d’infermeria: persona, entorn, salut i cura.
L’informe i les recomanacions del Comitè Europeu de Salut respecte a la recerca en
infermeria, elaborat per un grup d’infermers experts convocats pel Comitè Europeu de
Salut, analitza la importància i rellevància de la recerca en infermeria, defineix priori-
tats de recerca i analitza els elements que han de constituir una estratègia nacional per
al desenvolupament de la recerca en infermeria.
Les prioritats en recerca que es desprenen d’aquest informe són:
• Ajudar les persones, famílies o grups a mantenir la independència.
• Desenvolupar models i mètodes que equilibrin la qualitat dels serveis i els
seus costos/beneficis.
• Homogeneïtzar la pràctica d’infermeria. Si es desitja obtenir més informa-
ció sobre l’informe i les recomanacions del Comitè Europeu de Salut res-
pecte a la recerca, cal consultar el següent enllaç: <http://www.scele.org/
webscele/archivos/investigac_enfermer_comit_europeo 29-10-05.pdf>.
Un estudi posterior realitzat a Espanya al 2010 per Comet i col·laboradors, com
a representants de la Unidad de Coordinación y Desarrollo de la Investigación en En-
fermería (Investén-ISCIII), va identificar les 10 prioritats d’investigació en cuidatges
de salut a España, es va tenir en compte tant la perspectiva dels professionals d’infer-
meria com la dels usuaris, dels resultats d’aquest estudi es prioritzen les següents àrees:
• Lavaluació de la eficàcia d’intervencions d’infermeria
• La promoció de la salut: desenvolupament d’estratègies per a implicar a
l’usuari en els seus cuidatges
• Cuidatges basats en l’evidencia: implantació i avaluació de resultats en la
pràctica clínica
• Medició de la qualitat de cuidatges infermers
• Cures paliatives i qualitat de vida de les persones amb processos terminals
i les seves famílies
• Promoció de la salut en poblacions vulnerables
• Qualitat de vida en persones grans i els seus cuidadors
• Promoció de la salut i prevenció de la malaltia en la infància i l’adolescència
• Recursos i intervencions en el cuidatge de persones grans
• Autocuidatges i presa de decisions respecte a la salut de la pròpia persona
20
Mar Lleixà-Fortuño, M. Teresa Lluch-Canut
En resum, investigar significa:
• Contribuir al desenvolupament de la professió infermera.
• Aportar informació per poder treballar des de l’evidència científica i poten-
ciar, així, la qualitat i efectivitat de les cures de salut.
Lobjectiu d’aquest capítol introductori és intentar aportar respostes a la pre-
gunta: Què significa investigar? A partir de la proposta formulada per Lluch (2005)
expliquem el significat de la recerca des d’una estructura per nivells (taula 1), organit-
zats des del nivell I, el més bàsic i operatiu, que podria ser pres com a referència per
aquelles persones que s’inicien en la recerca, fins al nivell VI en el qual es comenten les
repercussions des del punt de vista social que comporta la recerca per a la professió.
Aquests nivells són complementaris i progressius de manera que el lògic és començar
a caminar des del nivell I, «de nuclear», el bàsic, i anar avançant pels diferents nivells;
així, i només així, aconseguirem els nivells superiors que suposa la recerca «oficial» i
la transferència dels resultats (àmbit social). A continuació es descriuen alguns dels
aspectes més rellevants de cada nivell, i també es referencien enllaços d’organismes i/o
convocatòries que poden resultar d’interès en els diferents nivells.
Taula 1: Estructura de la investigació per nivells, adaptada de Lluch (2005).
Nivell Investigar significa:
VI: social Transferència de coneixement, valor social i profesional (reconeixement de
la investigació i translació dels resultats a la pràctica clínica).
V: oficial I+D+I, treballar amb estructures (plans, programes…), organismes
oficials (ajudes, subvencions…) i treballar amb equip (xarxes i/o grups
reconeguts).
IV: conceptual Construir coneixement i aportar evidències.
III: personal Creixement personal (satisfacció, autoconcepte…) i creixement professional
(trams, especializació, reconeixement…).
II: operatiu Llegir, revisar: bibliografia, webgrafia, divulgar.
I: nuclear «Posar-se a caminar.»
Nivell I: nuclear
Aquest primer nivell, tal com ja s’ha indicat, fa referència a l’essència bàsica per ini-
ciar-se en l’àmbit de la recerca; el més important és iniciar el camí, ja que significa
reconèixer la importància i necessitat d’incloure la recerca entre les funcions pròpies
d’infermeria, i alhora sentir-se competent per fer-ho.
Se suggereixen tres passos inicials:
21
Capítol 1. Recerca en infermeria: nivells i estratègies
• Identificar un tema d’interès, un problema de recerca; s’ha de concebre una
idea o una pregunta de recerca. El problema de recerca sol derivar de l’ob-
servació del dia a dia, de l’experiència professional, de trobades científiques,
de revisar publicacions, teories i models… Es tracta de delimitar l’objecte
d’estudi.
• Buscar companyes que comparteixin el nostre interès. Investigar és com-
plex i encara que es pot dur a terme de manera individual, es recomana
compartir-ho amb un grup de gent.
• Viure la recerca com una tasca enriquidora i amena. S’ha dadoptar una
actitud positiva enfront de la recerca, ja que, en cas contrari, si es viu com
una obligació o imposició amb connotacions negatives, generalment aviat
deixa d’interessar.
És important valorar l’interès i la viabilitat que suscita el problema de recerca;
per a això recomanem revisar les següents qüestions:
• Si existeix motivació personal.
• Si disposem dels recursos materials i humans necessaris.
• Si el problema és rellevant.
• A qui beneficiaran els resultats?
• Si disposem de capacitat per dur-ho a terme.
• Si tenim accés a la mostra.
• Si el tema és original.
• Si compleix els requisits ètics.
A més, el tema ha de ser del nostre interès, ja que hi dedicarem moltes hores; en
cas contrari, es recomana canviar de tema.
A aquest nivell, li segueix el nivell operatiu en què cal començar a llegir, buscar
informació… De vegades, els nivells I i II se superposen ja que la lectura i/o revisió pot
ser el motor inicial per localitzar i/o concretar el tema d’interès.
Nivell II: operatiu
En aquest nivell es concreten accions específiques.
En primer lloc, investigar significa llegir. Una vegada identificat el problema
s’ha de revisar bibliogràficament el tema per conèixer-ne l’estat actual. Aquesta revisió
permetrà delimitar el problema de manera clara i concreta, i contribuirà a convertir el
projecte en viable i factible; encara que ja hem comentat que els nivells I i II de vegades
se superposen.
22
Mar Lleixà-Fortuño, M. Teresa Lluch-Canut
S’ha de tenir informació per emmarcar el treball, tant per configurar l’estat de la
qüestió, com el marc conceptual del qual es parteix, els mètodes d’avaluació a utilitzar
o les aportacions per a la discussió. S’han de revisar articles de revistes, manuals, infor-
mes i qualsevol document vinculat al tema d’interès.
La revisió bibliogràfica permet precisar l’estat actual dels coneixements sobre
un tema concret, descobrir qüestions no resoltes sobre aquest tema i presentar no-
ves intervencions. Ha de ser suficientment àmplia perquè el lector es pugui familia-
ritzar amb el tema i incloure la bibliografia que realment té relació directa amb l’es-
tudi. Inclou localitzar la informació, obtenir el document, analitzar-ho i seleccionar
la informació que s’utilitzarà. És una etapa dins del procés de recerca científica que
evita la duplicitat d’esforços en la recerca. El resultat d’una revisió bibliogràfica és un
resum del coneixement científic i teòric sobre un problema en particular que inclou
una síntesi del que se sap i el que no se sap del tema i, per tant, del que es pot aportar.
En segon lloc, investigar significa estar en xarxa. Buscar informació sembla un procés
simple pel qual no es necessiten coneixements previs; però no és així. Actualment a In-
ternet ho podem trobar tot, però hem de saber buscar i identificar la informació fiable i
de qualitat. En certa manera, no es concep avui dia el plantejament d’una recerca, sense
comptar amb l’ajuda d’Internet com a element de consulta, per tant s’hi ha d’accedir i
revisar:
• Revistes electròniques: Cada vegada són més abundants, algunes són d’ac-
cés gratuït i obert, és a dir, d’accés universal; altres requereixen subscripció.
Es recomana sol·licitar als centres de treball la subscripció a revistes d’infer-
meria; així es facilita l’accés a la producció científica de la disciplina.
• Webs i/o blogs de recerca en infermeria: Hi ha nombrosos professionals
que realitzen contribucions de qualitat recopilant i estructurant informació
referent a recerca.
• Llistes temàtiques: És un recurs interessant per promoure la comunicació
entre professionals, permet enviar missatges, debatre temes d’interès i, en
definitiva, intercanviar informació amb altres professionals.
• Bases de dades: Sobretot són vàlides per localitzar producció científica
publicada en revistes, destaquem: Indice Médico Español, CINAHL,
Pubmed, Scopus, Cuiden, Cuidatge
Actualment les biblioteques i/o centres de recursos per a l’aprenentatge i re-
cerca (CRAI) de les universitats ofereixen suport i ajuda facilitant l’accés als recursos
existents. En el cas dels recursos electrònics, cal destacar el recurs icer@dorplus, de
les universitats públiques catalanes, que busca en una base de dades central de recur-
sos metacercables, subministrats pel Consorci de Biblioteques d’Universitats Catala-
nes (CBUC), que permet fer cerques i veure els resultats des de la mateixa interfície.
23
Capítol 1. Recerca en infermeria: nivells i estratègies
Permet buscar de manera ràpida molts recursos electrònics (articles de revista, llibres
electrònics i altres documents).
Entre els avantatges que ofereix cal destacar:
• Accés ràpid als recursos.
• Resultats de cerca més pertinents sobre els recursos metacercables.
• Major accessibilitat als documents a text complet.
• Possibilitat de refinament dels resultats de les cerques.
• Personalitzar el vostre espai: guardar cerques i resultats, crear alertes, can-
viar l’idioma…
La gran quantitat de recursos d’informació que ofereix Internet, la facilitat d’ac-
cés i la gratuïtat de la majoria d’aquests recursos són, sens dubte, factors de gran ajuda
per a qualsevol que busqui informació, però també converteixen el procés de cerca, ava-
luació i selecció en tasques altament complexes; per això s’inclou, en aquest llibre, un
capítol posterior específic sobre la cerca d’informació, detallant quines bases de dades
buscar i com optimitzar una cerca, i un altre capítol dedicat a lectura crítica d’articles
científics.
En tercer lloc, investigar a nivell operatiu significa divulgar els resultats. Això
implica haver de:
• Publicar en revistes. Un aspecte que es recomana és tenir en compte la vi-
sibilització de la producció en triar la revista on volem publicar, així com
l’índex d’impacte de la revista escollida.
• Assistir i realitzar aportacions derivades de les recerques a congressos, jor-
nades científiques locals, nacionals i/o internacionals.
• Organitzar jornades i trobades d’intercanvi professional.
Els resultats d’una recerca en infermeria han de ser comunicats i aquesta tasca
és responsabilitat de l’investigador/ra. Difondre els resultats de la recerca permet avan-
çar en el coneixement infermer, replicar la mateixa recerca en un altre context (pràctica
basada en l’evidència), estudiar nous aspectes del problema investigat o aplicar els re-
sultats en la pràctica professional de la infermeria. A més, si s’ha obtingut finançament
públic, la recomanació és que els investigadors han de publicar i difondre a la comuni-
tat els resultats de la recerca.
Aquests aspectes seran tractats amb major profunditat en els capítols de comu-
nicació científica de resultats, redacció d’articles científics i en el de visibilització de la
producció científica.
24
Mar Lleixà-Fortuño, M. Teresa Lluch-Canut
Nivell III: personal
Investigar aporta beneficis de caire personal que convé tenir en compte com a elements
d’estímul i motivació, imprescindibles en molts moments de les diferents etapes de
treball. Sovint, l’activitat investigadora no comporta remuneració econòmica i, a més,
cal realitzar-la fora de l’horari laboral. És habitual que ens sorgeixin dubtes i pregun-
tes del tipus: Per què ho necessito això? Per què em complico la vida? Per a què tanta
feina? Per respondre aquestes qüestions, assenyalarem dos aspectes complementaris
que donen significat al fet d’investigar des del punt de vista personal: el creixement i
desenvolupament intrapersonal i el creixement i desenvolupament professional. Inves-
tigar contribueix al creixement i desenvolupament personal en els següents vessants:
• Aporta satisfacció personal, en diferents moments del procés; per exemple,
en aprofundir en un tema concret, quan ens aproven un projecte, en rebre
una subvenció, en recollir les dades, quan l’anàlisi de les dades confirma els
resultats esperats, en publicar un treball, quan rebem un premi…
• Augmenta l’autoconeixement, ja que genera diferents situacions en les quals
la persona experimenta sensacions i emocions unides als beneficis i les di-
ficultats que comporta investigar, tant des del vessant de la pròpia activitat,
com des de la perspectiva d’interacció i treball en equip.
• Reforça, incrementa i potencia el component intel·lectual de l’autoconcepte.
Tradicionalment es valora i es reconeixen les qualitats tècniques i afecti-
ves del professional d’infermeria, però no tant la seva part intel·lectual. En
aquest sentit, la recerca comporta un reconeixement per part de la mateixa
professió, però també un reconeixement social i d’altres professionals.
Investigar contribueix al creixement i desenvolupament professional en els se-
güents vessants:
• Mèrits curriculars. La recerca permet incrementar diversos apartats del
currículum, entre ells cal destacar projectes de recerca subvencionats, aju-
des i premis rebuts, publicacions d’articles en revistes o capítols de llibre,
aportacions a congressos…
• Barems de carrera professional. La recerca genera una producció que, a més
de reflectir-se en el currículum del professional, ha de contribuir a incre-
mentar els mèrits per avaluar-ne la carrera professional; per tant, els barems
de la carrera professional han d’actualitzar-se i contemplar tots els mèrits.
Actualment, està universalitzada la formació al llarg de tota la vida; per
tant, la vida professional es planteja com una carrera de fons en la qual cal
romandre actualitzat als canvis que es van produint, cal estar preparats per
assumir la innovació i l’aprenentatge continu.
25
Capítol 1. Recerca en infermeria: nivells i estratègies
• Especialització professional. Investigar implica estudiar i aprofundir en te-
mes concrets, específics, i això comporta major especialització i domini; en
definitiva, ser més competents.
Malgrat tots aquests beneficis personals comentats, quan es pregunta als pro-
fessionals d’infermeria sobre les seves actituds respecte a la recerca reclamen més re-
coneixement institucional. Estem en un moment en el qual cal, entre tots, fer un pas
més per contribuir a aquest creixement i desenvolupament professional, cal que les
institucions reconeguin els mèrits assolits i els contemplin. Estudis recents revelen que
entre els professionals d’infermeria existeix manca de motivació respecte a la utilitat
que la investigació els pot representar; cal habilitar i comunicar als professionals d’in-
fermeria estratègies com serien el reconeixement als barems en la borsa de treball o les
oposicions, i/o als barems per assolir els trams o nivells de carrera professional, entre
d’altres (Cepeda, San Román, Álvarez, Vaca, Millán, 2010).
Articles revisats revelen que molts professionals pensen que no reben suficient
suport per part de les direccions i que no reben el mateix suport que altres professi-
onals de la salut (Cepeda, San Román, Álvarez, Vaca, Millán, 2010; Ortuño, Posada,
Fernández, 2013). Per tant, es necessita que els gestors de les institucions donin suport
a la recerca en infermeria; els caps d’infermeria tenen la responsabilitat de proporcio-
nar el suport necessari per seguir motivant i donant empenta a la carrera investigadora
per millorar la pràctica assistencial i seguir avançant com a professió.
Nivell IV: conceptual
En aquest nivell investigar implica construir coneixement, aportar nous coneixements
i confirmar, rebutjar, ampliar o reforçar coneixements i teories existents. Per a això cal
aplicar el mètode científic, les característiques principals del qual s’han descrit en la
introducció.
Investigar també significa aportar evidència científica. Aquesta evidència s’ha de
situar en les diferents etapes del procés d’atenció d’infermeria; la recerca pot exercir un
paper important en cadascuna de les etapes, i contribuir a prendre decisions de manera
fonamentada.
Cal tenir evidència en relació amb: els enfocaments i mètodes més eficaços per
obtenir informació (etapa de valoració), les formes més precises d’identificar caracte-
rístiques diagnòstiques i factors relacionats (etapa de diagnòstic), els resultats esperats
que poden generar-se en cada situació de cures, així com les intervencions que poden
resultar més efectives (etapes de planificació i implementació). Finalment, cal disposar
d’evidència científica sobre el nivell en què s’han aconseguit els resultats esperats (etapa
d’avaluació).
26
Mar Lleixà-Fortuño, M. Teresa Lluch-Canut
Nivell V: oficial
Investigar significa R+D+I. Estem familiaritzats amb aquestes sigles ja que s’utilit-
zen en totes les convocatòries i perspectives oficials del treball científic (recerca cien-
tífica, desenvolupament tecnològic i innovació). Investigar és més que això; és tam-
bé desenvolupar, crear, aplicar i, a més, és innovar, és a dir, crear, canviar, provar
Per investigar necessitem treballar dins d’unes estructures. La recerca es configu-
ra en el marc de plans de recerca que determinen els objectius i les activitats a de-
senvolupar, així com les línies d’actuació prioritària en períodes de temps concrets.
Investigar significa organització. Els plans, els programes i les línies de recerca es for-
mulen des de diferents espais: internacionals, estatals, autonòmics, regionals, provinci-
als, locals i institucionals. Això genera una estructura organitzativa que convé tenir en
compte a l’hora de plantejar-se una recerca oficial, ja que les ajudes i subvencions que
es concedeixen des dels diferents organismes oficials van encaminades a potenciar i
afavorir la consecució dels objectius establerts en els diferents plans i programes de re-
cerca. És important identificar correctament la convocatòria a la qual presentarem un
projecte de recerca ja que per sol·licitar subvenció hem d’identificar el pla, el programa
i les línies prioritàries. Per això es recomana llegir detingudament i tenir en compte
les bases de la convocatòria abans de redactar el projecte, i intentar que els objectius
estiguin relacionats amb les línies prioritàries. Tot és important: des de la redacció
de la justificació, els objectius, la metodologia, la viabilitat i l’impacte del projecte; la
justificació del pressupost sol·licitat; la coherència de l’equip investigador, i, és clar, l’ex-
periència i capacitat de l’investigador principal per liderar el projecte.
Per avaluar projectes de recerca existeixen diversos aspectes clau a tenir en
compte:
•Investigadorprincipal,esvalora:
a) La productivitat científica. Adquireix gran pes la qualitat de les publicaci-
ons segons l’índex bibliomètric, el Journal Citation Reports (JCR).
b) La transferència del coneixement. Es valoren els productes transferits a la
pràctica clínica «guies clíniques».
c) La capacitat prèvia per desenvolupar projectes de recerca. Aquests projec-
tes a poder ser han d’estar finançats en convocatòries competitives.
•Equipinvestigador,savalua:
a) La productivitat dels diferents investigadors.
b) Ladequació a les tasques planificades.
27
Capítol 1. Recerca en infermeria: nivells i estratègies
c) Se sol valorar el fet que almenys part d’aquest equip ja hagi treballat abans
conjuntament sobre el tema; la qual cosa es demostra amb publicacions
conjuntes, per exemple.
d) Es recomana que l’equip sigui interdisciplinari.
e) Es valora que hi hagi investigadors amb experiència al costat d’investiga-
dors novells i/o en formació; no penalitza el fet d’incloure persones en for-
mació (estudiants, doctorands…).
•Qualitatcientíca.Enavaluarlaqualitatcientícad’unprojectecalteniren
compte els següents aspectes: novetat, originalitat i innovació; rellevància, interès i
aplicabilitat, adequació en la formulació d’objectius, plantejament conceptual i meto-
dològic.
•Viabilitatdelprojecte.Secentramésenl’anàlisidels aspecteslogísticsque
poden condicionar el desenvolupament de la proposta. Aquests aspectes es refereixen a
l’adequació de: els objectius, la metodologia, les característiques de l’equip investigador,
la distribució de tasques, el pla de treball, l’entorn de treball, l’equipament disponible i
el pressupost.
Per a més informació, es pot consultar el manual d’avaluació de projectes de
recerca en ciències de la salut. El punt de vista de l’Agència Nacional d’Avaluació i Pros-
pectiva, està disponible en el següent enllaç: <http://www.idi.mineco.gob.es/stfls/mi-
cinn/investigacion/ficheros/cvn_anep/criterios_de_evaluacion_en_cc_de_la_salud.
pdf>.
Lorganització de la recerca oficial es pot explorar des de tres perspectives: l’eu-
ropea, l’estatal i l’autonòmica.
a) Perspectiva europea:
Actualment la recerca a la Unió Europea té com a referència el Progra-
ma de Recerca i Innovació 2014-2020, Horitzó 2020 (H2020); mitjançant la im-
plantació de tres pilars contribueix a abordar els principals reptes socials, promou-
re el lideratge industrial a Europa i reforçar l’excel·lència de la seva base científica.
Horitzó 2020 agrupa tot el finançament de la recerca i la innovació que aporta la Unió;
actualment, en particular, el Programa Marc de Recerca i Desenvolupament Tecnolò-
gic, les activitats relacionades amb la innovació del Programa Marc per a la Innovació
i la Competitivitat (CIP), i l’Institut Europeu d’Innovació i Tecnologia (EIT).Els ob-
jectius estratègics del programa Horitzó 2020 són els següents:
a) Crear una ciència d’excel·lència.
b) Desenvolupar tecnologies i les seves aplicacions per millorar la competiti-
vitat europea.
c) Investigar en les grans qüestions que afecten els ciutadans europeus.
28
Mar Lleixà-Fortuño, M. Teresa Lluch-Canut
Des del web del Ministeri d’Economia i competitivitat, també es pot accedir al
programa H2020: <http://www.eshorizonte2020.es/>.
b) Perspectiva estatal:
A Espanya, la recerca oficial té com a punt de referència el Pla Estatal de Recerca
Científica i Tècnica i d’Innovació 2013-2016; aquest Pla defineix les actuacions a finan-
çar per l’Estat per a la consecució dels objectius establerts i de les prioritats de l’Estra-
tègia Espanyola de Ciència i Tecnologia i d’Innovació (2013-2020), que pretén impul-
sar el lideratge internacional del Sistema Espanyol de Ciència, Tecnologia i Innovació.
En el marc d’aquest Pla s’estableixen les bases reguladores per a la concessió d’ajudes
públiques de diversos subprogrames del Programa Estatal de Foment de la Recerca Ci-
entífica i Tècnica d’Excel·lència (ordre ECC/1779/2013, de 30 de setembre, publicada
en el BOE número 236, dimecres 2 d’octubre del 2013, pàgina 80.188 a 80.222). El
Pla Estatal de R+D+I es desenvolupa a través de quatre programes estatals. Aquests
programes són: el Programa Estatal de Promoció del Talent i la seva Ocupabilitat, el
Programa Estatal de Foment de la Recerca Científica i Tècnica d’Excel·lència, el Pro-
grama Estatal d’Impuls al Lideratge Empresarial en R+D+I i el Programa Estatal de
R+D+I Orientada als Reptes de la Societat. D’aquest últim programa, se’n destaca
un dels vuit principals reptes: «Salut, canvi demogràfic i benestar», dins del qual s’em-
marca la convocatòria competitiva i les ajudes de l’Acció Estratègica en Salut (AES),
gestionada per l’Instituto de Salud Carlos III, del qual es destaquen els projectes de
recerca en salut.
LAES té com a objectius principals fomentar la salut i el benestar de la ciutada-
nia, així com desenvolupar els aspectes preventius, diagnòstics, curatius, rehabilitadors
i pal·liatius de la malaltia, reforçant i incrementant la competitivitat internacional de
la R+D+I del Sistema Nacional de Salut i de les empreses relacionades amb el sector.
Destaquem per l’interès per a la recerca infermera l’AES 2. Programa Estatal de Fo-
ment de la Recerca Científica i Tecnològica d’Excel·lència, amb el subprograma AES
2.2. Subprograma Estatal de Generació de Coneixement, amb les línies de Projectes de
Recerca en Salut i Projectes Integrats d’Excel·lència dels Instituts de Recerca Sanitària.
Més informació disponible en els següents enllaços:
<http://www.isciii.es/isciii/es/general/index.shtml>.
<http://www.isciii.es/isciii/es/contenidos/fd-investigacion/fd-financiacion/
fd-convocatorias-ayudas-accion-estrategica-salud/fd-seguimiento-cientifico-econo-
mico/seguimiento-proyectos-de-investigacion-en-salud.shtml>.
Des del lloc web del Ministeri d’Economia i Competitivitat també es pot ac-
cedir a organismes públics de recerca, entre els quals destaca el Consell Superior de
Recerques Científiques CSIC. Se’n pot consultar l’enllaç: <http://www.csic.es/web/
guest/home>.
29
Capítol 1. Recerca en infermeria: nivells i estratègies
Més informació sobre ajudes i convocatòries del pla estatal, la trobem en l’enllaç
del Ministeri d’Economia i Competitivitat: <http://www.idi.mineco.gob.es/portal/
site/micinn/menuitem.7eeac5cd345b4f34f09dfd1001432ea0/?vgnextoid=83b192b
9036c2210vgnvcm1000001d04140arcrd>.
L’Instituto de Salud Carlos III és el principal organisme públic de recerca, que
finança, gestiona i executa la recerca biomèdica a Espanya. Adscrit orgànicament al
Ministeri d’Economia i Competitivitat (Reial decret 345/2012) i funcionalment tant
a aquest mateix Ministeri com al Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, té
com a missió principal el foment de la generació de coneixement científic en ciències
de la salut i l’impuls de la innovació en l’atenció sanitària i en la prevenció de la malal-
tia. Situant el pacient i la ciutadania en el centre de tots els seus objectius i activitats,
fomenta i coordina la recerca biomèdica i ofereix serveis cientificotècnics de la més alta
qualitat, en col·laboració amb tots els agents del Sistema Espanyol de Ciència, Tecno-
logia i Innovació.
L’Instituto de Salud Carlos III el 1996 va crear un grup de treball amb la fi-
nalitat d’elaborar una ponència sobre la situació de la recerca en infermeria a l’Es-
tat espanyol, que posteriorment es va consolidar sota el nom Investén-isciii®.
Lany 2000 es va crear una estructura formal, depenent de la Sotsdirecció General de
Recerca Sanitària, amb el nom d’Unitat de Coordinació i Desenvolupament de la Re-
cerca en Infermeria (Investén-isciii).
Des de l’any 2011 la Unitat de Coordinació i Desenvolupament de la Recerca
en Infermeria (Investén-isciii) va passar a denominar-se Unitat de Recerca en Cures de
Salut (Investén-isciii) i va quedar adscrita funcionalment a la Sotsdirecció General de
Xarxes i Centres de Recerca Cooperativa. Té l’objectiu d’elaborar les pautes nacionals
del Programa de Recerca en Infermeria i, amb això, s’ha convertit en pionera en aquest
camp. Se’n pot trobar més informació en el següent enllaç: <http://www.isciii.es/
isciii/es/contenidos/fd-el-instituto/fd-organizacion/fd-estructura-directiva/fd-sub-
direccion-general-servicios-aplicados-formacion-investigacion/fd-centros-unidades/
fd-investen-isciii-2/presentacion-investen-isciii_2.shtml>.
Finalment, destaquem RedIRIS, la xarxa acadèmica i de recerca espanyola que
proporciona serveis avançats de comunicacions a la comunitat científica i universitària
nacional. Està finançada pel Ministeri d’Economia i Competitivitat, i inclosa en el seu
mapa d’Instal·lacions Cientificotècniques Singulars (ICTS). Es fa càrrec de la seva ges-
tió, l’entitat pública empresarial Red.es, del Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme.
RedIRIS compta amb més de 450 institucions afiliades, principalment univer-
sitats i centres públics de recerca. Més informació en l’enllaç: <http://www.rediris.es/
index.php.es>.
30
Mar Lleixà-Fortuño, M. Teresa Lluch-Canut
c) Perspectiva autonòmica:
Els governs autonòmics també formulen els seus propis plans de R+D+I. Des
del lloc web del Ministeri d’Economia i Competitivitat, es pot accedir a informació
sobre plans de recerca per comunitats autònomes. Per a més informació consulteu el
següent enllaç: <http://www.idi.mineco.gob.es/portal/site/MICINN/menuitem.e1
71137464e93adbc0e06146223041a0/?vgnextoid=41e633787aba0310VgnVCM10
00001d04140aRCRD&id1=todas&id2=6DB24A>.
En la taula 2 es faciliten els plans autonòmics, així com els accessos per consul-
tar-los:
Taula 2. Relació de plans de recerca autonòmics i enllaços.
Andalusia Pla Andalús d’Investigació, Desenvolupament i Innovació (PAIDI):
<http://www.juntadeandalucia.es/servicios/planes/detalle/13208.html>
Aragó II Pla Autonòmic d’Investigació, Desenvolupament i Transferència
de Coneixements: <http://www.aragon.es/estaticos/ImportFiles/24/
docs/Areas/Investiga/PlanAutInves/II_PLAN_AUTONOMICO_
INVESTG_DESARROLLO_ARAGON.pdf>
Astúries Pla de Ciència, Tecnologia i Innovación d’Astúries (PCTI):
<https://www.asturias.es/Asturias/descargas/PDF%20DE%20TEMAS/
Plan_PCTI.pdf>
Canaries Pla Canari I+D+I:
<http://agencia.itccanarias.org/es/investigadores/pcidi-2011-2014.html>
Cantàbria Pla Regional d’Investigació, Desenvolupament i Innovació (PRDI):
<http://www.cantabria.es/i-d-i>
Castella
i Lleó
Estratègia Regional d’Investigació Científica, Desenvolupament Tecnològic
i Innovació (I+D+I):
<http://www.redtcue.es/export/system/modules/com.tcue.publico/
resources/DescargasTcue/ERIDI_2007-13.pdf>
Castella-la
Mancha
Pla Regional d’Investigació Científica, Desenvolupament Tecnològic i
Innovació (PRINCET): <http://www.factoriadelainnovacion.org/media/
estudios/doc/princet_2011-15.pdf>
Catalunya Pla d’Investigació i Innovació (PRI):
<http://pricatalunya.gencat.cat/ca/index.html>
Comunitat
de Madrid
IV Pla Regional d’Investigació Científica i Innovació Tecnològica
(PRICIT):
<http://www.madrimasd.org/queesmadrimasd/pricit/default.asp>
Comunitat
Valenciana
Pla General Estratègic de Ciència i Tecnologia de la Comunitat Valenciana
(PGECIT): <http://www.cece.gva.es/poci/val/planes_id.htm>
31
Capítol 1. Recerca en infermeria: nivells i estratègies
Extremadura V Pla Regional d’Investigació, Desenvolupament Tecnològic i Innovació
(I2C): <http://ayudaspri.gobex.es/descargas/documentos/documentos/
VPRI.pdfmento>
Galícia Pla Gallec d’Investigació, Innovació i Creixement: <http://plani2c.xunta.
es/>
Illes Balears Pla de Ciència, Tecnologia i Innovació de les Balears (PCTI):
<http://publicacions.balearsfaciencia.org/dades/20archivo_1.pdf>
Navarra Pla Tecnològic de Navarra: <http://www.navarra.es/NR/
rdonlyres/1F28291D-DDF1-4304-BE7E-2349CE1B4CB7/273143/
PlanTec5.pdf>
País Basc Pla de Ciència, Tecnologia i Innovació (PCTI): <http://www.
euskadinnova.net/es/innovacion-tecnologica/ambitos-actuacion/pcti-
2015/163.aspx>
Regió
de Múrcia
Pla de Ciència, Tecnologia i Innovació:
<http://www.plandeciencia.com/servlet/s.Sl>
La Rioja Pla Riojà de I+D+I:
<http://t3innovacion.larioja.org/iv-plan-riojano-de-i-d-i-2013-2016/>
Ja s’ha comentat la importància d’investigar en equip. Des de l’àmbit oficial, la
recerca en grup es reflecteix en els denominats grups de recerca (GR). Es recomana
un mínim de tres o quatre persones per configurar un grup, ja que investigar significa
treball i, a més, el grup facilitarà la productivitat científica. A manera de referència,
la convocatòria d’ajudes per donar suport a les activitats dels grups de recerca (SGR
2014) a Catalunya gestionada per l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Re-
cerca (AGAUR), estableix una diferenciació entre grups de recerca emergent (GRE),
i grups de recerca consolidats (GRC). Les característiques, de cadascun dels grups són
les següents:
•Grupsderecercaemergents(GRE):
Treball conjunt no superior a tres anys; formats per un mínim de tres investi-
gadors/es, dos dels quals han de ser doctors/es i un d’aquests dos doctors/es haurà
d’assumir la coordinació del grup. Algun membre ha de tenir o haver tingut, com a
investigador/a responsable, un projecte de recerca, contracte o conveni de recerca (mí-
nim 20.000 euros) en actiu durant el període anterior.
•Grupsderecercaconsolidats(GRC):
Treball conjunt mínim tres anys, formats per un mínim de cinc investigadors/
es, tres dels quals han de ser doctors/es i un d’aquests tres doctors/es haurà d’assumir
la coordinació del grup. El grup ha d’acreditar, tenir o haver tingut, com a mínim, un
projecte de recerca, contracte o conveni de recerca (mínim 20.000 euros) en actiu du-
32
Mar Lleixà-Fortuño, M. Teresa Lluch-Canut
rant el període anterior; haver dirigit un mínim de dues tesis doctorals en el moment
de presentar la sol·licitud o tenir-ne la data fixada de lectura. Per a més informació,
consulteu l’enllaç: <http://www10.gencat.cat/agaur_web/appjava/catala/a_beca.
jsp?categoria=recerca&id_beca=20183>.
Els requisits mínims comuns són:
•Estarconguratsalmenysper3o5persones.
•Totselsmembreshand’aportarelseucurrículumperestructuraruncurrícu-
lum agregat de grup.
•Elgruphad’identicar-seambunnom.
•S’han de denirlínies de recercaque indiquin l’àmbitd’interèscientícen
el qual el grup està interessat a investigar. Aquestes línies han de generar motivació i
interès personal. S’ha de tenir en compte si se sol·licita ajuda econòmica, quins són els
temes o àmbits prioritaris definits en la convocatòria concreta a la qual es presenta.
•S’ha de presentar un projectede recerca ajustat als models ocialsde sol-
licitud d’ajudes, que ha de ser viable i els resultats del qual hauran d’aportar increment
del coneixement en alguna àrea de cures d’infermeria.
A tall d’exemple, cal comentar que en aquesta última convocatòria gestionada
per l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR), s’ha acreditat
com a grup de recerca emergent (GRE), el grup d’Infermeria Avançada de la Univer-
sitat Rovira i Virgili, coordinat per la Dra. Carme Ferré Grau, amb el nombre d’expe-
dient 2014 SGR 1030.
Els grups de recerca, permeten configurar xarxes de recerca que generen un con-
cepte o filosofia de treball molt més ampli que els grups. Les Xarxes Temàtiques de
Recerca Cooperativa en Salut (RETICS) són estructures organitzatives formades per
l’adscripció a l’Instituto de Salud Carlos III d’un conjunt variable de centres i grups
de recerca en biomedicina, dependents de les diferents administracions públiques o
del sector privat i pertanyents a un mínim de quatre comunitats autònomes, que te-
nen com a objectiu la realització de projectes de recerca cooperativa d’interès general.
Responen a les prioritats del Pla Nacional de R+D+I en l’àmbit sanitari i integren els
diferents tipus de recerca com a estratègia per escurçar l’interval entre la producció
d’un nou coneixement i la seva transferència i aplicabilitat real en la pràctica mèdica.
Lobjectiu general de les RETICS és promoure la col·laboració entre els grups
de recerca del Sistema Nacional de Salut que treballen en temes afins i facilitar, al
mateix temps, la vertebració de la recerca que s’hi realitza. Respecte a la seva estruc-
tura, la coordinació científica i el seguiment de la xarxa serà duta a terme per un únic
coordinador. Per a la seva constitució i pel seu manteniment serà necessària la parti-
cipació d’almenys deu grups de recerca, de quatre o més comunitats autònomes.
Segons la resolució de 13 de juny de 2006, de l’Instituto de Salud Carlos III, es convo-
33
Capítol 1. Recerca en infermeria: nivells i estratègies
quen ajudes destinades a finançar estructures estables de recerca cooperativa, en l’àrea de
la biomedicina i les ciències de la salut, mitjançant la participació en Xarxes Temàtiques
de Recerca Cooperativa en Salut (BOE núm. 145, de dilluns 19 de juny de 2006: 23.296-
23.301): <http://www.boe.es/boe/dias/2006/06/19/pdfs/A23296-23301.pdf>.
Per a més informació sobre creació o consolidació de Xarxes Temàtiques de
Recerca Cooperativa en Salut (RETICS), consulteu el següent enllaç: <http://www.
isciii.es/isciii/es/contenidos/fd-investigacion/fd-financiacion/fd-convocatorias-ayu-
das-accion-estrategica-salud/fd-guias-ayuda/guia-ayuda-retics-2012.pdf>.
En el nostre context disposem d’una xarxa de recerca catalana en infermeria de
salut mental, coordinada per la Dra. Teresa Lluch Canut, reconeguda per la Generali-
tat de Catalunya (expedient 2004XT 00006), que serveix d’exemple per demostrar la
viabilitat i la potencialitat de la recerca infermera en xarxa. La informació completa de
ISMENTAL-A Xarxa Catalana de Recerca en Infermeria de Salut Mental i Addic-
cions, està disponible en el següent enllaç: <http://www.ub.edu/xtinfermeriasmc/>.
La configuració de xarxes de recerca és un treball de fons i només es pot gene-
rar una xarxa si hi ha treball científic previ. Actualment hi ha algunes iniciatives de
creació de xarxes de recerca en infermeria en l’àmbit espanyol que demostren el nivell
de «maduresa científica» de la nostra professió. En concret, s’està desenvolupant RE-
ITE-Xarxa Espanyola de Recerca en Taxonomies Infermeres: <http://www.aentde.
com/pages/reite/presentacion>, una xarxa que compta amb el suport de l’Associa-
ció Espanyola de Nomenclatura, Taxonomies i Diagnòstics d’Infermeria-AENTDE.
I una altra xarxa que està iniciant la seva marxa és REICESMA-Xarxa Espanyo-
la de Recerca en Cures d’Infermeria de Salut Mental i Addiccions que, seguint els
passos d’ISMENTAL-A, pretén crear vincles entre grups de recerca en infermeria
de salut mental de diferents comunitats autonòmiques d’Espanya; es pot consultar
en: <http://www.reicesma.com/> (Lluch-Canut, Roldan-Merino, Cuesta-Lozano,
2013). Un altre exemple de xarxa en aquest cas internacional és el Grup Internacional
de Recerca en Cuidatges d'Infermeria de Salut Mental (GIRISAME), coordinat pel
Dr. Juan Roldán Merino. Aquest grup té per objectiu fomentar la recerca d'infermeria
en salut mental conjunta a nivell internacional. Actualment hi participen investigadors
d'Espanaya, Portugal i Brasil. De moment aquestes xarxes han creat l’estructura, però
encara són molt incipients i, per descomptat, de moment no estan en condicions de ser
reconegudes oficialment ja que les convocatòries de reconeixement de xarxes de recerca
de caràcter nacional són molt exigents: estableixen un mínim de 10 grups de recerca
procedents de 4 comunitats autònomes diferents, com a mínim. Aquests requisits in-
diquen on cal dirigir els esforços i han de servir d’orientació i estímul per saber que en
recerca l’important és SUMAR.
34
Mar Lleixà-Fortuño, M. Teresa Lluch-Canut
Nivell VI: social
Aquest nivell suposa diversos aspectes. El primer a comentar és la transferència i uti-
lització del coneixement generat per la recerca a les empreses, institucions… Aquest és
un element clau per al desenvolupament de la professió; significa retornar els resultats
perquè aquests siguin aplicats en l’àmbit assistencial, docent… Això comporta que hi
hagi empreses i institucions que s’interessin pels resultats de la recerca en infermeria
i que li donin suport i l’apliquin en el dia a dia; d’alguna manera amb això culmina el
procés investigador, ja que significa que els resultats generats sapliquen i amb això
podem contribuir a generar coneixement i contribuir a l’excel·lència professional ben
fonamentada.
A finals dels anys vuitanta, van néixer les Oficines de Transferència de Resultats
de Recerca (OTRI) com a estructures per fomentar i facilitar la cooperació en ac-
tivitats de R+D entre investigadors i empreses, tant a escala nacional com europea.
La seva missió consisteix a dinamitzar les relacions entre els agents del sistema. Les
OTRI es dediquen a identificar les necessitats dels sectors socioeconòmics i a afavorir
la transferència de tecnologia entre el sector públic i el privat, i contribueixen a l’aplica-
ció i comercialització dels resultats de la R+D generada a les universitats i als centres
públics de recerca.
Existeix una OTRI en gairebé totes les universitats i centres públics de recerca
nacionals, així com en les fundacions universitat empresa i en molts centres tecnolò-
gics. Dins de l’esforç que les universitats espanyoles han dut a terme per adequar la
seva activitat a les necessitats de la societat, les OTRI han jugat un important paper,
com a transferència del coneixement. Per a més informació sobre les OTRIS, con-
sulteu: <http://www.idi.mineco.gob.es/portal/site/MICINN/menuitem.edc7f2029-
a2be27d7010721001432ea0/?vgnextoid=8b31198600dee210VgnVCM1000001d
04140aRCRD&vgnextchannel=04dbc4d659ecb210VgnVCM1000001a04140aRC
RD>.
Per aprofundir més en el tema de la transferència recomanem la consulta del
llibre: Manual de transferència de tecnologia i coneixement, l’autor del qual és González-
Sabater. El text tracta sobre els mecanismes de transferència, l’adquisició i comercia-
lització, la transferència internacional, el contracte, la negociació o els instruments de
suport. Contempla un enfocament per a proveïdors i receptors de tecnologia, investi-
gadors i gestors de la tecnologia (González-Sabater, 2011).
Aquest nivell també suposa el reconeixement social, el valor social de la recerca.
Això repercuteix directament a aconseguir valor social com a professió, que se’ns con-
sideri professionals equiparables als d’altres disciplines, i, per tant, com ja comentàvem
en el nivell III, personal. És important no només l’àmbit personal sinó també el social
que els gestors d’institucions i empreses han de reconèixer a la recerca, als mèrits pro-
35
Capítol 1. Recerca en infermeria: nivells i estratègies
fessionals, i també li han de donar el suport necessari per motivar els professionals
d’infermeria en el camí de la recerca. Cal reconèixer el valor de la recerca primer com a
professió per poder aconseguir el valor social que aquesta es mereix i necessita.
Conclusió
Per tots els valors exposats i comentats que proporciona la recerca creiem que aquesta
és una gran oportunitat per a la disciplina en aquests moments en què la infermeria
del nostre país ha assolit, gràcies a l’esforç de tots realitzat els últims vint anys, però
sobretot dels gestors i líders de la professió que han sabut defensar els nostres drets
i demanar el reconeixement acadèmic que com a professió fins ara no podíem assolir.
Lesperat canvi d’estructura universitària, ja ha arribat amb un sistema de tres cicles
o nivells: un primer nivell de grau, un segon nivell de màster universitari, i un tercer
nivell, el màxim, de doctorat que capacita per investigar.
Entre tots hem definit la infermeria del segle , més evolucionada, més segu-
ra, més reconeguda, amb la possibilitat i el deure de tots els professionals d’infermeria
d’investigar per fer avançar la professió. Ara ens hem de conscienciar com a col·lectiu
professional de les capacitats i competències amb les quals estem formats, i de la im-
portància de la investigació, que sempre repercutirà en una millora dels cuidatges i en
un augment de la qualitat assistencial.
Per finalitzar, cal comentar la idea inicial aportada pel capítol: la recerca és un
repte i a la vegada una oportunitat que pot ajudar a situar i mantenir la disciplina in-
fermera al lloc que li correspon, un lloc rellevant en el camp de les ciències. Ara tenim
molt a dir i a fer, els professionals d’infermeria, que segur que sabrem aprofitar la pos-
sibilitat de, mitjançant la recerca, millorar la professió i situar-la al lloc que es mereix.
La recerca ens permet innovar, comprovar, explorar, descobrir, millorar… Cal el suport
de les institucions i dels gestors per reconèixer la recerca en infermeria, com una funció
més que és: assistencial, docent, gestora i investigadora. Fem un pas més per millorar
la qualitat de l’assistència als usuaris i per assolir l’excel·lència dels cuidatges, base de la
professió infermera.
36
Mar Lleixà-Fortuño, M. Teresa Lluch-Canut
Bibliografia
C, J.; R, M. (2001). Investigar en enfermería: concepto y estado actual de
la investigación en enfermería. Alacant: Publicacions de la Universitat d’Alacant.
C, J.M.; S R, M.J.; Á, C.; V, V.; M, B. (2010). «Ac-
titud y motivación de la Enfermería de Castilla y León hacia la investigación».
Rev enferm CyL., 2(2): 19-28.
C-C, P. et alii (2010). «Establecimiento de prioridades de investigación en
enfermería en España: estudio Delphi». Enferm Clin; 20(2): 88–96.
D  C, C. (1998). «Contribución de la investigación a la práctica clínica de los
cuidados de enfermería: la perspectiva de la investigación cualitativa». Enferme-
ría Clínica, 8 (4): 166-170.
G, A. (2007). Enfermería basada en la evidencia: cómo incorporar la investigación
en la práctica de los cuidados. Granada: Fundación Index.
G S, S.J. (2011). «Manual de transferencia de tecnología y cono-
cimiento». e Transfer Institute. <http://www.slideshare.net/thetransferins-
titute/manual-de-transferencia-de-tecnologia-y-conocimiento> [Data de con-
sulta: 5 de maig del 2014]
I  S C III. Gobierno de España, Ministerio de Economía y
Competitividad, Instituto de Salud Carlos III. [Recuperada: 10 de febrero del
2015] <http://www.isciii.es/ISCIII/es/general/index.shtml>
K, F. (2002). Investigación del comportamiento. Mèxic: Panamericana.
L, M.T. (2004). Enfermería psicosocial y salud mental: marco conceptual y metodo-
lógico. Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, CD
(Versió llibre electrònic: <http://www.publicacions.ub.edu>) [Data de consul-
ta: 10 de maig del 2014].
(2005). «¿Qué significa investigar? Reflexiones y sugerencias para la promoción de
la investigación en enfermería». Presencia, 1(1). < www.index-f.com/presencia/
n1/4articulo.php > [Data de consulta: 3 de febrer del 2014]
L, M.T.; R, J.F.; C, D. (2013). «Presentación de REICESMA Red
Española de Investigación en Cuidados de Enfermería de Salud Mental y Adic-
ciones». Comunicació a: A N  E  S
M-ANESM (ed.). 30 años de experiencia para mirar el futuro. Ponencia
presentada en el XXX Congreso Nacional de Enfermería de Salud Mental, ce-
lebrat a Sevilla del 20 al 22 de març de 2013. Madrid: ANESM. [CD-Congrés:
pàg. 26-35.] ISBN: 978-84-938231-5-3.
M, M. (2014). «La recerca infermera: una oportunitat per a ser millors». Agora
d’infermeria (69), 18, 1, 24-25.
37
Capítol 1. Recerca en infermeria: nivells i estratègies
O, I.; P, P. ; F, E. (2013). «Actitud y motivación frente a la
investigación en un nuevo marco de oportunidad para los profesionales de en-
fermería». Index de Enfermería. 22(3), 132-136.
P, A.; F, J.; J, Z. (2008). Práctica clínica basada en la evidencia en
enfermería y cuidados de salud: integrando la investigación, la experiencia y la exce-
lencia. Madrid: McGraw-Hill/Interamericana de España.
P, D.F.; H, B.P. (2000). Investigación científica en ciencias de la salud (6a
ed.). Mèxic: McGraw-Hill Interamericana.
R, D.; A, I.; C, A.; L, S.; M, L. (2010). Manual de
evaluación de proyectos de investigación en Ciencias de la Salud. El punto de vista
de la Agencia Nacional de Evaluación y Prospectiva. Agencia Nacional de Evalua-
ción y Prospectiva, Dirección General de Investigación y Gestión del Plan de
I+D+i Ministerio de Ciencia e Innovación: <http://www.idi.mineco.gob.es/
stfls/MICINN/Investigacion/FICHEROS/Cvn_Anep/criterios_de_evalua-
cion_en_cc_de_la_salud.pdf> [Data de consulta: 10 de juny del 2014].
R-M, J. F. e t alii (2914). «Creación de un proyecto internacional para fo-
mentar la investigación de enfermería en salud mental». Rev Presencia 2014 ene-
jun, 10(19). <http://www.index-f.com/presencia/n19/p10028.php> [Data de
consulta: 20 de maig del 2015].
Z, A. (2002). «Visión general sobre la investigación en Enfermería». Metas
de Enfermería, 43:12-15.
39
Capítol 2.
Metodologia de la recerca quantitativa
Juan Roldán-Merino, Irma Casas García
El procés de recerca
El procés de recerca s’inicia a partir de la identificació d’un problema que es transfor-
ma en una pregunta de recerca. Per poder donar resposta a aquesta pregunta s’ha de
dissenyar un pla d’estudi que ha de seguir el que s’anomena el mètode científic. Aquest
mètode té tres característiques bàsiques: és sistemàtic, organitzat i objectiu. Sistemà-
tic perquè segueix sempre la mateixa metodologia, és a dir, a partir de la identificació
d’un problema es planteja una hipòtesi, es dissenya un estudi en què se selecciona la
població, es recull la informació i es fa l’anàlisi dels resultats i es treuen conclusions.
Organitzat perquè tots els investigadors de l’estudi segueixen els mateixos criteris en
realitzar-lo. Objectiu perquè les conclusions es basen en les dades mesurades i analit-
zades sense fer-ne interpretacions subjectives.
La recerca pot tenir bàsicament dues finalitats:
• Recerca descriptiva: Serveix per explorar i descriure la salut, les malalties o
altres fenòmens d’interès, i permet generar hipòtesis.
• Recerca analítica: Permet contrastar hipòtesis per verificar causalitat o ava-
luar les intervencions realitzades per millorar la salut o prevenir la malaltia.<