ResearchPDF Available

Presentació del premi de patrimoni cultural 2004, Universitat de Girona

Authors:

Abstract

Speech given on the occasion of the award on cultural heritage given by the University of Girona in 2004. For the first time this award was given to a number of organisations fighting to protect the natural and the cultural heritage of Catalonia at the same time.
PREMI DE L’INSTITUT DEL PATRIMONI CULTURAL
DE LA UNIVERSITAT DE GIRONA 2004
Presentació
L’Institut de Patrimoni Cultural de la Universitat de Girona ens ha sorprès enguany
en atorgar el seu premi, per primera vegada, a un moviment cívic que ha destacat en
la defensa del patrimoni natural. I, en representació de les plataformes de
salvaguarda, ha decidit premiar a ‘Salvem les Valls’, l’entitat que ha encapçalat la
tenaç oposició a la construcció de l’eix viari Vic-Olot per Bracons, per evitar que
malmeti l’extraordinari patrimoni natural i paisatgístic del Collsacabra, les valls del
Ges i d’en Bas.
Aquests darrers anys s’han multiplicat les organitzacions cíviques que anomenem
plataformes, constituïdes per xarxes de persones, col·lectius i entitats, a les quals
s’adhereixen, de vegades, ajuntaments, sindicats o partits polítics. Les plataformes
sorgeixen en oposició a plans o projectes que es preveu que causin estralls, i ho fan
a partir d’un manifest públic orientat a salvaguardar el patrimoni natural i cultural,
motiu pel qual solen adoptar noms que comencen per un emfàtic ‘salvem!’. Ben a
prop nostre s’han creat plataformes per ‘salvar’ l’Empordà, les Guilleries, el Castell,
el Crit, la Vall de Sant Cosme, Vilanera, Pinya de Rosa, Cap Ras, la Tossa, etc., etc.
La realitat que ens envolta fa sobrer esmentar contra quines amenaces s’enfronten,
o contra quins poders fàctics, econòmics i polítics se les han d’heure aquestes
plataformes ciutadanes. L’oportunitat de premiar els seus esforços és, doncs, ben
clara.
Però a més d’oportuna, la decisió de donar el premi a Salvem les Valls té altres
mèrits. En primer lloc, pressuposa considerar el patrimoni cultural i natural de forma
unitària, superant així una divisió que molts creiem que no ha estat bona per a la
cultura ni per a la natura. Segonament, perquè s’ha optat per premiar un moviment
social, enlloc d’un individu, cosa particularment saludable en un país on
l’individualisme –de vegades genial, d’altres malaltís- ha assolit una hipertrofia
desmesurada. I en tercer lloc, té el mèrit d’haver escollit una entitat pels
mereixements del seu bon fer, i no pas pels resultats tangibles de les seves accions.
Analitzem un xic més aquest darrer aspecte, a la vista de la trajectòria de Salvem les
Valls.
A l’any 1995, Salvem les Valls es constitueix com entitat legal sense ànim de lucre,
amb un centenar de socis i una vintena d’entitats adherides. Amb una assemblea
general, una junta i una comissió permanent, formades per gent altruista i
imaginativa, a llarg de nou anys, ha promogut activitats d’una diversitat realment
sorprenent: manifestacions, performances artístiques, conferències, al·legacions,
dictàmens, denúncies i contenciosos davant dels tribunals catalans i europeus,
concerts, marxes a peu, eslògans humans multitudinaris, rètols lluminosos
gegantins, gestions prop dels partits i sectors d’opinió, articles de fons, taules
rodones, recollides de signatures, manifestos, pàgines web, poesies, etc. Els actes
que ha fet a la Vall d’en Bas han esdevingut les manifestacions pacífiques més
multitudinàries que ha viscut la Garrotxa al llarg de tota la seva història. A més,
Salvem les Valls ha cercat, i obtingut, suport de molts tècnics i científics del país,
d’entre els quals escau destacar un bon nombre de professors i catedràtics
d’aquesta universitat, i una cinquantena d’economistes de prestigi, que consideren
que aquest eix viari és un despropòsit, també, des del punt de vista econòmic. No
cal dir que, des del punt de vista ecològic i ambiental, el rebuig de la comunitat
científica és unànime.
Això no obstant, el nou govern ha decidit ignorar les raonables alternatives que té a
l’abast i tirar endavant la construcció de l’eix viari per Bracons, de manera que els
esforços desplegats per Salvem les Valls semblen destinats a patir una desfeta. Una
desfeta que, si es produeix, serà honorable per dues raons: primer, perquè la lluita
ha estat noble i neta; ha donat lloc a un d’aquells ‘conflictes creatius’ que permeten
que aflori el millor que la nostra societat civil pot oferir quan supera la miopia i
l’egocentrisme, i, segonament perquè el nou govern s’ha vist obligat, tanmateix, a
introduir millores en el projecte viari, i a promoure plans directors de coordinació
urbanística, per mirar d’evitar alguns dels efectes negatius que Salvem les Valls ha
denunciat durant anys.
O. Nel·lo diu que les plataformes de salvaguarda han sigut moviments locals,
reactius i monotemàtics, i remarca que serien més efectives si tinguessin
plantejaments multiescalars, intervencions proactives i visions comprensives. Si els
tinguessin, però, ja no serien plataformes cíviques, sinó una altra cosa. D’altra
banda, els reconeix la capacitat de mobilització social i l’haver-se dotat d’un discurs
de caràcter tècnic i científic coherent. Ara bé, a més d’aquests dos mèrits
instrumentals, cal reconèixer a les plataformes, com Salvem les Valls, un mèrit més
important, com és l’haver desplegat la seva acció a partir de valors fonamentals com
la veracitat, la imaginació creativa, la visió de futur i la generositat; unes virtuts que
són ara més necessàries que mai.
D. Meadows assenyala que per impulsar la ‘revolució de la sostenibilitat’ és
indispensable dir la veritat, i S.H. Nasr argumenta que afirmar la veritat és
intrínsecament benèfic, encara que no tingui efectes visibles externs. Salvem les
Valls ha dit veritats incòmodes, perquè no sols s’oposa a un projecte viari
particularment injustificat i desgraciat, sinó que qüestiona de soca-rel un model de
mobilitat i energètic que és clarament insostenible.
Si l’eix viari Vic-Olot s’acaba fent, com sembla, Salvem les Valls haurà perdut una
batalla, certament. I el mateix pot passar a d’altres plataformes. Però les lluites que
han protagonitzat no poden deixar de produir beneficis, molts d’ells intangibles, però
segurament més importants. I entre els beneficis socials tangibles, es compten uns
sectors ciutadans més conscients, uns universitaris més compromesos, uns partits
polítics o uns governs locals que –tot i que minoritaris - han assumit els objectius
d’aquestes plataformes. En definitiva, una mica més de lucidesa per qüestionar la
ceguesa del creixement econòmic i l’augment de velocitat per que sí, i de veure’ls
com el que són, indicadors d’un model patològic, que crea morts, destrucció i
patiments a desdir, i que com més tardem a reformar, pitjor serà per tothom.
Cal felicitar, doncs, l’Institut del Patrimoni Cultural per haver tingut el coratge de
premiar una lluita noble i creativa, que ha desvetllat i mobilitzat energies adormides
per conservar i custodiar el magnífic patrimoni natural i cultural que hem heretat.
Perquè les bones llavors que ha sembrat, tard o d’hora, malgrat tot, donaran fruit.
Josep M. Mallarach
ResearchGate has not been able to resolve any citations for this publication.
ResearchGate has not been able to resolve any references for this publication.