ChapterPDF Available

DEMOCRÀCIA I PARTICIPACIÓ CIUTADANA: LES CONSULTES SOBIRANISTES A CATALUNYA

Authors:

Abstract

En l'actualitat a Catalunya es viu un fenomen de participació ciutadana a través de la celebració de les consultes sobiranistes que, des que es van iniciar (a Arenys de Munt, setembre de 2009), s'han anat escampant com una taca d'oli per tot el territori. Els promotors de les consultes utilitzen un mecanisme legal de participació a nivell local municipal (les consultes ciuta-danes) que són legalment no vinculants, però no per això menys importants a nivell simbòlic i polític, ja que estan provocant una important mobilització de la societat civil. Les consultes s'organitzen a través de velles estructures d'organització social (associacions culturals, esportives i/o recreatives) que donen aixopluc a ciutadans/es mobilitzats a través de l'ús de noves tecno-logies de la informació i la comunicació. Alhora, malgrat que per definició són d'àmbit estrictament local (municipal), utilitzen i remarquen estructures simbòliques i pràctiques de caire general (del territori català) i tenen ressò mediàtic i simbòlic internacional. 1 Aquesta comunicació presenta els primers resultats d'una recerca que va començar l'octubre de 2009 i encara està en curs, no només perquè els processos de consultes sobiranis-tes encara continuen al Principat de Catalunya, sinó perquè una de les dues poblacions que s'han investigat encara no ha realitzat la seva consulta. Voldria agrair la col·laboració que he tingut durant la recerca de les persones participants en els processos estudiats, fent especial menció a en Jordi, na Zaida, el Llorenç i la Rosa.
13
DEMOCRÀCIA I PARTICIPACIÓ CIUTADANA:
LES CONSULTES SOBIRANISTES A
CATALUNYA1
Dra. Montserrat Clua i Fainé
Universitat Autònoma de Barcelona
Resum
En l’actualitat a Catalunya es viu un fenomen de participació ciutadana
a través de la celebració de les consultes sobiranistes que, des que es van
iniciar (a Arenys de Munt, setembre de 2009), s’han anat escampant com
una taca d’oli per tot el territori. Els promotors de les consultes utilitzen un
mecanisme legal de participació a nivell local municipal (les consultes ciuta-
danes) que són legalment no vinculants, però no per això menys importants
a nivell simbòlic i polític, ja que estan provocant una important mobilització
de la societat civil. Les consultes s’organitzen a través de velles estructures
d’organització social (associacions culturals, esportives i/o recreatives) que
donen aixopluc a ciutadans/es mobilitzats a través de l’ús de noves tecno-
logies de la informació i la comunicació. Alhora, malgrat que per denició
són d’àmbit estrictament local (municipal), utilitzen i remarquen estructures
simbòliques i pràctiques de caire general (del territori català) i tenen ressò
mediàtic i simbòlic internacional.
1 Aquesta comunicació presenta els primers resultats d’una recerca que va començar
l’octubre de 2009 i encara està en curs, no només perquè els processos de consultes sobiranis-
tes encara continuen al Principat de Catalunya, sinó perquè una de les dues poblacions que
s’han investigat encara no ha realitzat la seva consulta. Voldria agrair la col·laboració que he
tingut durant la recerca de les persones participants en els processos estudiats, fent especial
menció a en Jordi, na Zaida, el Llorenç i la Rosa.
14
L’anàlisi d’aquest fenomen permet un millor coneixement del paper de la
societat civil dins dels moviments nacionalistes i observar com funcionen les
xarxes socials en les que es manté i es transmet la identitat nacional catalana.
En aquesta comunicació es presenten els resultats de l’anàlisi etnogràca de
dos casos de consultes sobiranistes organitzades en dues poblacions separades
per menys de 40 km. però amb unes característiques pròpies molt diferents.
Això permet observar diferències en com s’origina la proposta de consulta a
cada localitat, qui n’és el principal nucli impulsor, les accions concretes que
s’han portat a terme per a la mobilització de la ciutadania, el seu nivell d’èxit
i el seu impacte més enllà de la població a la qual pertanyen.
1. IntRoduccIó: loRIgen de les consultes sobIRanIstes a catalunya
El 13 de setembre de 2009, una petita vila del litoral català, Arenys de
Munt (comarca del Maresme), es convertia en el centre de l’atenció mediàti-
ca de l’Estat Espanyol i internacional. Aquell dia, en aquest municipi de poc
més de 8190 habitants2, es realitzava la primera consulta municipal de la
història dels Països Catalans sobre la independència de Catalunya. Aquesta
consulta seria el detonant que obriria el camí a una onada de consultes que
s’han produït al Principat al llarg de més d’un any i que encara continuen3.
La consulta era el resultat d’una moció presentada per la CUP4 al consistori
2 Xifra d’empadronats a 1 de gener de 2009 segons l’Idescat (Institut d’Estadística de
Catalunya, pàgina web ocial de la Generalitat de Catalunya, consultada el 24 de setembre de
2010: http://www.idescat.cat/).
3 Després d’Arenys, han realitzat la consulta un total de 522 municipis i hi ha diverses
poblacions que tenen previst celebrar una consulta en el futur més o menys immediat. La
més important entre elles (pel seu pes en termes de votants i per la seva rellevància política i
simbòlica) és la de la ciutat de Barcelona, que té xada la seva data de celebració el 10 d’abril
de 2011.
4 Sigles de les Candidatures d’Unitat Popular, candidatures que es deneixen com a in-
dependentistes i d’esquerres del Països Catalans i que treballen per fomentar la democràtica
participativa des de l’àmbit de la política local. Segons explica el propi Josep Manuel Ximenis,
el regidor del CUP que va presentar la moció al Ple d’Arenys, aquesta era una petició del
MAPA (Moviment Arenyenc per a l’Autodeterminació) que va assumir la CUP. Per a conèixer
15
d’Arenys de Munt el 4 de juny de 2009, on proposava l’organització d’una
consulta ciutadana a base de preguntar si els veïns estaven d’acord amb
que Catalunya fos un estat independent dins la Unió Europea. D’entrada
l’ajuntament va aprovar favorablement la moció i va cedir espais municipals
per poder fer la consulta i facilitar-ne l’organització. Però la notícia aviat va
ocupar les portades dels mitjans de comunicació (autonòmics i nacionals) i
va obrir un important debat político-judicial a Catalunya i a l’Estat Espanyol
sobre la legalitat i/o legitimitat d’aquestes consultes. Després que el partit
«Ciutadans» hagués presentat una sol·licitud a la Delegació del Govern es-
panyol a Catalunya per aturar la consulta, l’Advocacia de l’Estat espanyol va
presentar un recurs el dia 2 de setembre contra la celebració de la consulta.
La polèmica es va acabar amb una sentència judicial que va anul·lar l’acord
del plenari, al·legant que s’havia «extralimitat en les seves competències». El
consistori ja no podia donar suport a la consulta i aquesta només podia ser
vàlida (malgrat que no vinculant) si era presentada i organitzada per una en-
titat civil sense representació política. D’aquesta manera es va organitzar la
comissió ciutadana que es va encarregar d’organitzar i celebrar la consulta;
una comissió a la qual les forces polítiques podien donar suport però on no
podien intervenir directament com a part implicada5.
La decisió judicial, doncs, marca dos trets denitoris d’aquests processos
consultius. Per una banda, que no poden ser organitzats per ajuntaments o
partits polítics, sinó que ha de ser una iniciativa popular portada per associa-
millor el procés que va portar a la consulta d’Arenys, descrit per part dels seus més directes
protagonistes, vegeu Ximenis, «D’Arenys de Munt al cel. L’inici de les consultes independen-
tistes», Barcelona: Cim Edicions, 2010.
5 Tot i acatar la sentència judicial, l’ajuntament sempre va donar suport a la iniciativa,
especialment l’alcalde, Carles Móra. No podem entrar aquí a fer una anàlisi de les causes que
expliquen perquè es va realitzar la primera consulta a Arenys de Munt, però creiem que hi
pot tenir molt a veure la personalitat i trajectòria del seu alcalde, que no militava a cap dels
partits polítics que formen part del panorama política català. Professor de llengua i literatura
catalanes (recordem que Arenys és la Sinera d’Espriu), escollit alcalde el 2007 essent membre
d’una candidatura independent anomenada «Arenys de Munt 2000» i estretament vinculat
amb moviments associatius (alguns d’ells de llarga trajectòria a Catalunya, com el moviment
Escolta), el 15 de gener de 2010 féu ocial la seva adhesió a l’associació Reagrupament Inde-
pendentista.
16
cions cívics i entitats privades6. I per l’altra, el seu valor simbòlic, ja que les
consultes no poden ser vinculants, només consultives.
Ara bé, la importància simbòlica d’aquestes consultes fou tant enorme
que més de tres-cents periodistes es van acreditar per seguir la jornada i di-
verses televisions van ser a Arenys de Munt el dia de la consulta per seguir
de prop l’esdeveniment7. Igualment, la mateixa nit de la consulta ja hi havia
ajuntaments d’arreu de Catalunya que estaven interessats a seguir la inicia-
tiva d’Arenys de Munt i que es van posar en contacte amb el municipi del
Maresme per conèixer quin era el procediment a seguir. Arran d’aquesta
demanda es va construir la Coordinadora Nacional per la Consulta sobre la
Independència, que és la plataforma que s’ocupa de donar suport i unicar
les diferents consultes que es realitzen a cada municipi. La Coordinadora
proporciona als municipis que volen organitzar una consulta un espai físic
i virtual d’encontre i de suport, proporcionant-los consells i elements neces-
saris per a la realització de la consulta: documents (protocols d’organització,
manuals, reglament electoral, acta de vot anticipat....), venda o lloguer de
material (sobres, paperetes, díptics, adhesius, pancartes, cartells, ..etc.), suport
informàtic per controlar el vot i els resultats electorals i experiència en la ges-
tió del voluntariat. D’aquesta manera, tot i que les consultes són estrictament
d’àmbit local, comparteixen la metodologia, forma d’organització i sobretot,
les imatges i símbols, fet que dóna un caire unitari i d’amplitud territorial
a totes les consultes. Aquesta dualitat entre el nivell local i el territorial es
tradueix en la unitat en la consulta (començant per la pròpia pregunta de la
papereta, que és sempre la mateixa) i l’adaptació dels cartells, noms de les
6 No obstant això diversos ajuntaments i consells comarcals han aprovat mocions en
favor de què aquests referèndums siguin convocats per una organització civil, recolzant-les
d’aquesta manera sense transgredir les lleis espanyoles. En d’altres casos, però, els ajuntaments
no han donat suport a les consultes o ns i tot, es podria dir que no han col·laborat gaire en la
seva realització, com és el cas d’un dels dos exemples analitzats aquí.
7 També tingué un ampli ressò en la premsa internacional de l’endemà. Vegeu, entre
altres: «Catalan Town Votes For Independence From Spain», The New York Times (15 setem-
bre 2009), «La Catalogne se mobilise pour défendre son statut d’autonomie élargie», Le Mon-
de (15 setembre 2009), «Vote massif en faveur de l’indépendance de la Catalogne», Nouvel
Observateur (16 setembre 2009).
17
consultes i pàgines web de cada consulta a un mateix format molt simple:
s’afegeix darrera del nom del municipi que organitza la consulta la paraula
Decideix (e.g. SabadellDecideix, TarragonaDecideix, ...etc.)8.
Així doncs, el què s’ha anomenat «l’efecte Arenys» va generar la multi-
plicació i expansió de consultes sobiranistes per tot el territori català (i part
de l’estranger9). D’aquesta manera, a nals de setembre de 2010 han celebrat
la consulta un total de 522 municipis i hi han participat 581.735 persones
(sobre un cens electoral de 2.995.712 votants)10. Aquesta xifra signica una
participació del 19,42%. S’ha de tenir en compte que totes les consultes s’han
realitzat no a partir del cens sinó ampliant el dret a vot a tots els empadronats
al municipi majors de 16 anys (incloent així, a part dels joves de 16 i 17 anys,
també a la població immigrant, tingui o no una situació legalment regularit-
zada). Aquesta opció ha ampliat el nombre de possibles votants però també
ha fet que les xifres de participació siguin més baixes que si es calculen sobre
els censats majors de 18 anys (on surt una participació del 21,7%)11. Sigui
com sigui, aquestes són xifres globals que no reecteixen els resultats concrets
que s’han obtingut en les diferents onades de consultes sobiranistes que s’han
realitzat al llarg d’aquest any (de setembre de 2009 a setembre de 2010).
8 La voluntat unicadora a nivell territorial s’expressa des del principi de les consultes.
Segons arma la mateixa Coordinadora en la seva web: «L’objectiu que mena des d’aquell
inici la Coordinadora Nacional és el de promoure que la Consulta sobre la Independència no
sigui una simple agregació de consultes locals, sinó un veritable referèndum nacional, organitzat per
fases a centenars de municipis en dates comunes i conjuntes. Amb la nalitat explícita de crear
les condicions socials i polítiques per impulsar un referèndum vinculant sobre la independència que haurà
de ser convocat el més aviat possible per les institucions catalanes.» (http://consultaindepen-
dencia.cat/origen/, negreta seva).
9 El 25 d’abril de 2010 es van organitzar consultes a Holanda, Irlanda, Quebec i Suïssa,
on hi van votar un total de 411 persones, amb un resultat favorable al Si d’un 91,6% dels vots,
un 2,8% vots pel No, 2,1% fou vot en blanc i un 3,5% vot nul (segons dades de la Plataforma
«Decidim.cat», consultada el 24 de setembre de 2010: http://www.decidim.cat/).
10 Dades de la Plataforma “Decidim.cat”, consultada el 24 de setembre de 2010.
11 Les xifres utilitzades en aquesta comunicació faran sempre referència (si no s’indica
el contrari) als resultats segons el padró de majors de 16 anys, perquè són les que utilitzen els
promotors de la consulta i de les quals hi ha més dades i més ables.
18
2. les xIfRes de les consultes
Al llarg del seu desenvolupament el moviment ha viscut diferents fases o
onades consultives, amb diferents nivells de participació i resultats. En termes
generals es pot dir que al principi hi va haver una eufòria que va portar a una
alta mobilització en termes de poblacions implicades i de participació electo-
ral, especialment a les comarques de l’interior del Principat (amb poblacions
de mida petita-mitjana i d’entorn predominantment rural). Però mica en mica
el procés ha anat perdent participació en termes de número de municipis a
realitzar la consulta i de participació de la gent. Si bé els municipis implicats
en la consulta augmentaven en mida i importància: afegint-s’hi capitals de
província i ciutats més pròximes al cinturó industrial metropolità de Barcelo-
na, on hi ha una presència migratòria (actual o dels anys 1960-70) més forta.
Paral·lelament el vot favorable al Sí ha anat baixant en percentatge.
La consulta d’Arenys de Munt va obrir el camí el 13 de setembre de
2009, preguntant als veïns censats al poble: «Està d’acord en què la nació ca-
talana esdevingui un estat de dret, independent, democràtic i social integrat
en la Unió Europea?». La consulta va obtenir una participació del 41,9%
dels empadronats majors de 16 anys amb dret a vot. El Sí hi va ser l’opció
més votada, amb un 96,18% dels vots emesos.
Després de la celebració d’Arenys, exactament al cap de dos mesos, el
13 de desembre de 2010, es celebrava una primera onada de consultes que
va implicar 167 municipis repartits en 29 comarques (amb una presència
destacada d’Osona, amb 35 municipis participants). El municipi més gran
d’aquesta primera onada fou Sant Cugat del Vallès, amb 59.042 empadro-
nats. La mitjana de participació en aquesta ocasió baixa, en relació a la re-
collida a Arenys, ns al 27,37%. Tot i que pobles com Sant Jaume de Fron-
tanyà, amb només 29 habitants, registren la participació més alta de totes,
amb un 90,48% dels empadronats. En aquesta consulta els vots favorables al
Si eren majoritaris (amb 15 municipis que es movien en una forquilla de vots
favorables al sí que anava entre el 82,61% i el 90%. La resta, 156 municipis
superaven el 90% i en dos pobles van arribar al 100%).
Aquesta onada va ampliar el ressò i l’entusiasme per les consultes. Hi ha-
gué una segona onada de consultes el 28 de febrer de 2010 on hi participaren
19
79 municipis de 25 comarques. La mida de les poblacions seguia essent rela-
tivament baixa (la més gran era El Vendrell, amb 29.398 empadronats) i la
participació seguia essent del 21,51%, amb un percentatge del 92% dels vots
favorables al Sí. Però fou especialment forta la tercera onada, celebrada el 25
d’abril de 2010, on hi participaren 213 municipis de 34 comarques (214 si
s’hi conta Esparraguera, que féu la consulta el dia anterior, el 24) i on també
es promogué la realització de consultes a nivell internacional12. En aquesta
consulta, a part del nombre de municipis implicats, hi destaca la participació
ja de capitals de província com Lleida i Girona, així com de ciutats signica-
tives per la seva mida i proximitat amb Barcelona com són Manresa i Mar-
torell. Precisament Lleida, el municipi amb més empadronats (ns a 114.100
persones), fou el que registrà una de les participacions més baixes, amb tan
sols un 10,4% (només superada per Mollet del Vallès, amb una participació
del 7,42%). I la participació més alta no superà el 68,22% (a La Viella Alta).
Malgrat que en aquesta consulta hi hagué ns a tres municipis amb un 100%
dels vots a favor del (tots tres de pobles de menys de 200 habitants), fou
també en aquesta consulta on es registrà el nombre més alt ns aleshores de
vots a favor del No, que rebé un 22,97% dels vots a Vilaseca (Tarragonès).
A partir d’aquesta data sembla que s’inicia un canvi de tendència en
les consultes. Si ns llavors semblava que hi havia una inclinació a unir les
diferents consultes de moltes poblacions en una mateixa data signicativa i
simbolitzada (13S, 13D, 28F, 25A), a partir de la consulta de l’abril es mul-
tiplicaren els dies que se celebren consultes, però aquestes agruparan molt
poques poblacions, sovint només una, produint-se una espècie de degoteig.
El 9 de maig i el 30 de maig celebren la seva consulta dues poblacions (una
d’elles Sabadell, de mida i signicació important). El 20 de juny s’ajunten
ns a 48 municipis de 24 comarques, on destaca la participació de 5 ciutats
del Baix Llobregat. Es pot dir que és la darrera «gran» consulta, en el sentit
de nombre de municipis implicats. El 27 de juny se celebra una consulta per
un sol municipi: el 18 de juliol la celebren només dos municipis; el 18 i el 29
d’agost dos més; el 5 de setembre una població; en data tan senyalada com
12 Vegeu l’anterior nota a peu de pàgina nº9.
20
és l’11 de setembre de 2010, només 3 municipis, seguida per una consulta
celebrada l’endemà, el 12, en un sol municipi. I nalment la darrera consulta
celebrada ns ara, el 26 de setembre, té dos municipis implicats13. És a dir, si
en la primera fase 4 consultes van aconseguir implicar ns a 460 municipis,
en aquesta segona fase del procés (deixant fora la consulta del 20 de juny a 48
municipis) s’han arribat a celebrar 10 consultes per a 14 municipis. Així ma-
teix, com ja s’ha dit, la mitjana de participació a les consultes ha anat baixant
respecte les xifres inicials, quedant nalment una xifra nal de participació
en el total de les consultes realitzades del 19,42%. El que es manté, però,
encara que baixi la participació, és l’alt número de vots favorables al sí, que
sumades totes les consultes és del 92,79%.
2. democRàcIa I cIutadanIa: la mobIlItzacIó de la socIetat cIvIl
Les consultes tenen un marcat caràcter democràtic i participatiu, tant en
el discurs com en la pràctica. A nivell del discurs, les consultes es fonamenten
en les idees de democràcia participativa basada en l’àmbit local i es presenten
com un acte que promou l’expressió lliure de l’opinió dels ciutadans, sigui
en el sentit que sigui. S’argumenta que el principal objectiu és obtenir la
màxima participació, indiferentment del resultat del vot, tot i que és evident
que aquells que són més favorables a la realització de la consulta són els que
defensen l’opció del sí. Malgrat tot, ns i tot aquests argumenten que els inte-
ressa que participin de la consulta també els votants en contra de la sobirania
de Catalunya, perquè són conscients que això generaria un efecte de reacció
que ajudaria a augmentar la participació a favor del si.
Principalment les consultes promouen la democràcia participati-
va com a via per assolir l’autodeterminació política. I ho fan a través de
13 En el futur més immediat està prevista una nova consulta el 12 d’octubre, només amb
una població implicada, i una altra a celebrar el 17 d’octubre amb la participació de 5 po-
blacions, on destaca Tarragona capital. I ja a més llarg termini (però molt important pel seu
signicat polític i simbòlic), hi ha la consulta de la ciutat de Barcelona, que està prevista pel
10 d’abril del 2011.
21
l’aprofundiment dels mecanismes de democràcia directa a nivell local; és a
dir, municipal. Tal com armava l’alcalde d’Arenys de Munt, Carles Móra,
dies abans de la realització de la consulta, volien aconseguir que «es pugui
parlar d’autodeterminació dels pobles amb normalitat i que es pugui dema-
nar sense por ni tabús». L’alcalde es mostrava molt satisfet de poder oferir
a la població aquesta oportunitat i armava que la consulta «s’hauria de
poder fer a tot arreu»14. Les consultes, doncs, es presenten com un exercici de
democràcia participativa real per part de la ciutadania. Com es recull en el
manifest d’una de les plataformes organitzadores de consultes: «Decidir, per
part d’un poble, quin és el futur que més li convé no és un acte de confronta-
ció ni d’insolidaritat. És l’exercici dels seus drets democràtics. És per això que
proposem al poble de... la participació en la consulta sobre quin considerem
que hauria de ser el futur de Catalunya, sobre quina és al nostre parer la fór-
mula política que més convé als catalans. Perquè els ciutadans tenim dret a
decidir. Perquè no es pot negar als ciutadans el dret a pronunciar-se sobre les
coses que els afecten directament. I perquè els drets es proclamen exercint-
los. La consulta que proposem no és una simple enquesta d’opinió. És un
exercici vinculat a la voluntat de decidir el propi futur, de reivindicar que són
els catalans els qui tenen el dret de decidir què és i què vol ser Catalunya».
Les consultes es presenten com una jornada festiva de celebració de
l’acció democràtica i així són realitzades. Algunes d’elles han coincidit amb
la celebració de la festa major local o s’han realitzat en dates properes a festes
com l’11 de setembre (diada nacional de Catalunya) o el 23 d’abril (dia de
Sant Jordi, patró de Catalunya). I en moltes s’ha acompanyat la consulta amb
elements de les festes populars com cercaviles, ball, actuació de gegants i/o
castellers, botifarrades populars i xocolatades infantils.
Pel que fa a la pràctica, com que la participació de les institucions pú-
bliques en l’organització de les consultes no va ser autoritzada per la justí-
cia, aquestes han d’ésser dutes a terme per associacions cíviques de caràcter
privat. Això no signica que algun dels membres de l’associació o entitat
que promou la consulta no militin en algun partit polític o ns i tot ocupin
14 Notícia publicada a Vilaweb el 12 d’agost de 2009 (http://www.vilaweb.cat/noti-
cia/3619432/noticia.html).
22
càrrecs polítics locals determinats. Però la seva participació es limita i només
es pot realitzar en tant que ciutadans iguals que la resta, no com a represen-
tants dels partits polítics. De fet, una de les conseqüències més interessants
d’aquest procés de participació ciutadana a través de les consultes és ns a
quin punt la societat civil està deixant al marge a la classe política organitza-
da en partits, la qual sembla que va a remolc o per darrera de les demandes
sobiranistes. Això ha tingut efectes en l’escenari polític català en general, que
s’ha trobat obligat per la societat a posar sobre la taula el debat de la qüestió
de la sobirania. Però té efectes molt més immediats en la política local, en el
marc de les poblacions on es desenvolupen les consultes. En la recerca efec-
tuada es va constatar, en un dels casos estudiats, un intent clar de membres
dels partits polítics locals per intentar introduir-se en el moviment i controlar-
lo, intent que no va tenir èxit.
La necessitat que les consultes siguin organitzades per la societat civil ha
reactivat antigues xarxes socials i estructures d’organització civils (associa-
cions culturals, esportives i/o recreatives), que donen aixopluc a ciutadans/
es mobilitzats a través de l’ús de noves tecnologies de la informació i la co-
municació. Bàsicament la difusió interna d’informació i la convocatòria de
la gent a través de correu electrònic, però també l’ús d’espais d’informació
alternatius com pàgines webs, diaris digitals, plataformes, i cada vegada més,
la presència en el Facebook, Twitter i altres xarxes socials virtuals. D’aquesta
manera es combinen velles i noves formes de comunicació i organització
d’una societat civil que, malgrat la seva importància en el manteniment i
transmissió de la identitat nacional catalana (especialment durant la dicta-
dura i la transició democràtica), encara avui dia no ha estat prou ben estu-
diada14. En aquest sentit és signicatiu el renaixement d’entitats com Òm-
nium Cultural, que després de ser un dels principals vehicles de mobilització
en la defensa de la llengua i la cultura catalanes durant la transició, amb
15 Per a una crítica a la manca d’anàlisi de la importància de la societat civil en el nacio-
nalisme català, vegeu Llobera (2003), De Catalunya a Europa: fonaments de la identitat nacional, Bar-
celona: Empúries. Com a exemple de que sembla que el tema comença a ser estudiat, a nivell
local, vegeu Jofre Padullés, “Lògiques del secret. La cultura de la clandestinitat a la comarca
del Bages (1946-1977)” Manresa: Centre d’Estudis del Bages, 2010.
23
l’estabilitat democràtica i la instauració del govern de la Generalitat, havia
perdut gran part del seu paper i presència en la societat catalana. Però com
una Au Fènix, sembla haver renascut amb força aquest nal de dècada: pre-
cisament per ser l’entitat que (com a associació que compta amb una certa
infraestructura i una presència repartida pel territori) ha assumit com a
propi el repte de proporcionar els espais físics i el paraigües institucional que
necessita el moviment de les consultes.
3. anàlIsI etnogRàfIca de dues consultes sobIRanIstes
Les característiques de les consultes sobiranistes es troben exemplicades
en el discurs i la pràctica de dues consultes sobiranistes de les quals s’ha fet
un seguiment des d’octubre de 2009. Es tracta de dues poblacions separades
geogràcament per menys de 40 km, però que tenen unes característiques
demogràques i socioeconòmiques molt diferents. En el primer cas, el mu-
nicipi A, és una localitat rural de la comarca del Bages de prop de 700 ha-
bitants i amb molt poca presència de població immigrant. En el segon cas,
el municipi B, és una ciutat de forta tradició industrial i de serveis, amb una
població de més de 200.000 habitants (dels quals uns 60.000 són nascuts fora
del territori català), situada al Vallès Occidental, a prop i ben comunicada
amb Barcelona capital16. Aquestes característiques distintes (especialment en
termes de nombre de població i el seu origen), permeten observar diferències
en com s’origina la proposta de consulta a cada localitat, qui n’és el principal
nucli impulsor, les accions concretes que s’han portat a terme per a la mobi-
lització de la ciutadania i el seu nivell d’èxit en termes de participació. Cal
dir, però, que no podem encara comparar el nivell de participació nal en
la consulta ni els seus resultats entre les dues localitats, perquè mentre A va
celebrar la seva consulta durant l’onada del 25 d’abril, en el cas de B aquesta
encara no s’ha realitzat (té data prevista pel gener de 2011).
En el cas del municipi A la consulta va ser impulsada per una associació
de joves que ja existia en el poble i que acostuma a promoure activitats en i
16 Segons dades de l’Idescat.
24
per al poble. Es tracta d’una associació molt activa i molt ben valorada en
general per la gent del municipi però que, potser per això, no una molt
bona relació amb els representants polítics de l’ajuntament17. L’associació
va començar el procés iniciant una sèrie d’activitats de debat al voltant del
nacionalisme i la situació de Catalunya, per tal de començar a promoure la
idea de realitzar la consulta entre els seus conciutadans (com ells deien: «per
començar a fer bullir l’olla»). Per quest motiu van celebrar un cine-fòrum i
dues conferències, portant ns al poble a representants del món acadèmic i
polític per parlar del tema (entre ells la periodista Patricia Gabancho18 i un
representant del Cercle Català de Negocis19, que parlaren de l’espoli scal de
Catalunya).
Paral·lelament contactaren amb la Coordinadora Nacional i es reunien
amb altres poblacions de la comarca del Bages que intentaven unicar les
consultes a nivell comarcal. Finalment al febrer feren pública la voluntat de
celebrar una consulta dins l’onada del 25A (conjuntament amb altres pobla-
cions de la comarca) i convocaren a una reunió informativa a tots els veïns
per constituir la comissió ciutadana encarregada d’organitzar la consulta i
tots els actes previs relacionats amb aquesta (sobretot de recollida de diners
per tal de nançar-la). Així mateix crearen una adreça de correu electrònic
pròpia de la consulta. A la reunió hi van assistir 26 persones, que van consti-
17 Un exemple en són els dos gegants del poble batejats l’estiu de 2009: un el va pagar
l’ajuntament però l’altre va córrer a càrrec de l’associació.
18 Patrícia Gabancho és una periodista i escriptora catalana d’origen argentí que s’ha
destacat per la seva defensa de la independència de Catalunya. Amb l’assaig Crònica de la
independència, fou l’autor català en la categoria de no cció que més llibres va vendre el Sant
Jordi de 2009.
19 El CCN (Cercle Català de Negocis) és una associació d’empresaris, directius i profes-
sionals independentistes que s’autodeneixen “com una associació sense ànim de lucre que té
com a objectiu nal ser un lobby decisiu per l’assoliment d’un Estat propi per Catalunya en un
horitzó a curt termini, entre una i dues legislatures.” Ha estat una de les entitats que més ha
contribuït en el desenvolupament en els darrers anys d’un discurs nacionalista basat en criteris
econòmics i s’ha destacat per la difusió del seu missatge a través de l’ús de noves tecnologies i
de l’anglès, estratègia que els ha proporcionat una forta projecció a nivell nacional i interna-
cional. El CCN s’ofereix per fer xerrades per tot el territori per explicar els motius econòmics
que justiquen la independència (vg. http://www.ccn.cat/).
25
tuir una Comissió Ciutadana Organitzadora de la Consulta, la qual a partir
de llavors assumí l’organització de la consulta (malgrat que, com que havia
de dependre d’una entitat legalment constituïda, es proposà que seguís vin-
culada l’associació de joves que la va impulsar).
La plataforma organitzadora féu la seva primera aparició pública el ves-
pre d’un dissabte de març amb l’organització d’una sessió «extra» de quin-
to20 per tal de recollir diners per subvencionar les despeses de la consulta.
Recordem que són les entitats organitzadores les que s’han de fer càrrec de
totes les despeses generades amb la promoció i celebració de la consulta,
que en aquest cas van pujar ns a una mica més de 1000€. Les despeses es
van cobrir a partir de l’organització de 2 quintos «fora de temporada», els
petits donatius d’algunes entitats cíviques del poble i el que es recollí en les
paradetes informatives que es feren en els diferents actes promocionals previs
a la consulta, principalment a través de guardioles per a donatius i la venda
d’objectes relacionats amb la consulta (com ara encenedors amb el logotip de
la consulta, adhesius, auques,...etc.).
En principi l’ajuntament va donar ple suport a la consulta, tot i que no
tenia clar si cediria un local públic el dia de la consulta. I de fet, nalment
no va accedir a que es celebrés a l’escola tal com demanava la comissió orga-
nitzadora (que intentava així que la consulta adquirís la mateixa credibilitat
que les eleccions vinculants). La consulta va acabar realitzant-se en el Casal
d’avis, que està a la part d’alta del poble i disposa d’Internet, que és impres-
cindible per a la mesa electoral per tal de controlar els vots. Però la comissió
va posar també una altra urna en una taula al costat de l’únic bar del poble,
que el dia de la consulta (diumenge 25 d’abril), era el lloc de trobada per a
una bona part de la població que hi feia l’aperitiu.
Dies abans de la data de la consulta es va poder emetre el vot anticipat
en una urna que es disposava en els diferents actes promocionals i que també
la comissió portava per les cases on hi havia gent gran amb dicultats de mo-
20 El quinto, també anomenat segons la zona quina, plena o loteria vella, és una forma
popular de bingo que es celebra exclusivament en dates nadalenques en algunes comarques de
la Catalunya central (però també a l’Empordà, el Garraf, la Safor i altres comarques catalanes
i valencianes).
26
bilitat, per tal de facilitar la màxima participació. Així mateix es va celebrar
una gran jornada festiva el dia anterior a la consulta, amb una cercavila dels
gegants i grallers pels carrers principals del poble que va acabar en el parc
municipal, on es va fer ball amb un grup de música tradicional i es va servir
un aperitiu a tots els assistents. En aquesta festa també hi havia una taula
amb l’urna per a realitzar el vot anticipat. El resultat nal fou una partici-
pació del 46,30% (la més alta de la comarca d’aquella jornada electoral), en
què el si va guanyar amb un 94,80% dels vots. L’activitat de la comissió va
acabar amb un últim acte de «porta a porta», fent arribar un fulletó amb els
resultats nals de la consulta a totes les cases, per agrair així la col·laboració
de tothom en l’èxit nal de la consulta.
La situació al municipi B és força diferent. Aquí estem parlant d’una po-
blació d’unes dimensions realment importants, ja que es tracta de la quarta
ciutat de Catalunya en nombre de padró d’habitants i l’últim gran municipi
que preguntarà a la seva ciutadania abans de la decisiva consulta de Barcelo-
na. I si per una banda això carrega la consulta d’un signicat simbòlic molt
important (els organitzadors en són ben conscients), també complica molt
l’organització i realització de la consulta. Calculen que per a la realització de
la consulta necessitaran 1500 voluntaris i uns 60.000€, ja que es necessitarien
200 taules electorals repartides en més de 40 centres.
Per altra banda la manera com es va iniciar el procediment fou força
diferent al cas anterior. Aquí no hi ha una associació prèvia que faci de grup
impulsor, sinó que l’inici del procés estigué a càrrec d’un conjunt d’unes 16
persones d’edats compreses entre els 16 i els 60 anys que no formaven part
de cap entitat i que s’havien anat coneixent en els diferents actes de mobilit-
zació sobiranista a l’estranger (principalment la manifestació a Brussel·les de
200921) on havien coincidit. Després havien continuat en contacte trobant-se
21 No tenim espai aquí per a detallar els actes reivindicatius que s’han anat succeint dins
de l’àmbit independentista català des de 2006 (quan s’elabora el nou Estatut) cap aquí, però
és evident que hi ha una trajectòria prèvia que serveix com a «caldo de cultiu» i que permet
entendre l’aparició d’iniciatives com la d’Arenys i els seus efectes en el món sobiranista. Des-
taca sobretot la realització de manifestacions a l’estranger per tal de tenir impacte en la Unió
Europea. La més important fou a Brussel·les, l’anomenada Marxa dels 10 Mil, el 7 de març
de 2009.
27
ocasionalment en un bar de la ciutat de clar perl independentista. Fou en
un d’aquests encontres quan, coneixedors de l’experiència d’Arenys i els seus
efecte, van començar a pensar que podrien organitzar també una consulta
al seu municipi. Fou així com es creà un grup impulsor de nombre limitat
que fou l’encarregat de convocar la plataforma organitzadora que a partir
de llavors s’ocuparia de la gestió de la consulta. Per aquest motiu van fer una
primera reunió oberta a la ciutadania, a nals de febrer, convocant a través
de correu electrònic a 300 entitats cíviques de la ciutat (incloses associacions
de veïns i d’immigrants). En aquesta reunió es donaren a conèixer, plante-
jaren els objectius, el cronograma d’acció i es demanaren voluntaris. Varen
tenir una resposta força considerable, amb una presència de 170 persones i
la inscripció de més de 1000 voluntaris.
A partir d’aquesta primera reunió (i seguint l’assessorament de la coordi-
nadora nacional) es va crear la coordinadora local, es va escollir un portaveu
ocial, i es van organitzar 4 comissions de treball que es troben en diferents
dies de la setmana (tresoreria, logística, voluntariat i campanya). Al principi
les reunions es feien en els espais de la lial local d’Òmnium Cultural, ns
que han aconseguit disposar d’un espai propi en l’edici d’un dels grups cas-
tellers de la ciutat. També tenen pàgina web i adreça electrònica propis, així
com presència al Facebook i el Twitter.
De moment l’acte més signicatiu que han organitzat ha estat la pre-
sentació ocial de la coordinadora a la ciutat, durant el mes de maig, en un
cèntric cinema de gestió municipal, amb la presència de destacats escriptors,
actors i altres personalitats de la vida social local. L’acte fou un gran èxit de
públic, amb l’assistència de més gent de la que cabia al recinte (que tenia una
capacitat per a 350 persones). Però després d’aquest dia, la resta d’actes rea-
litzats no sembla que hagin despertat tant d’interès. A nals de juny es va fer
una conferència-col·loqui amb la periodista Patricia Gabancho a la biblio-
teca principal del municipi, amb una assistència aproximada d’un centenar
de persones. En canvi, l’acte en què es va donar a conèixer la data ocial de
realització de la consulta (realitzat un dissabte al vespre a principis de setem-
bre a la plaça més cèntrica del municipi i que va consistir en una festa amb
actuació d’un grup local de música tradicional catalana), va aplegar poc més
d’una setantena de persones.
28
El procés continua en marxa en aquest municipi B i encara ha de fer
molt camí ns al gener de 2011, que és quan previst fer la consulta. De
moment la principal activitat de la plataforma és aconseguir més diners i més
voluntaris, especialment en alguns barris (la ciutat té 40 barris distribuïts en
6 districtes). S’ha demanat l’adhesió formal a la consulta a persones i entitats.
De moment s’hi han adherit 21 entitats de la ciutat i s’ha publicat una llista
d’adhesions de gairebé 200 persones més o menys conegudes a la ciutat.
S’han penjat 4 pancartes en llocs estratègics del centre de la ciutat i s’han
venut xapes i encenedors en paradetes instal·lades per Sant Jordi i durant la
festa major (estiu). Aquest setembre s’ha realitzat una embustiada exhaustiva
repartint tríptics en un dels barris històricament marcats per la immigració
dels anys seixanta i setanta. I s’ha col·laborat i es col·laborarà en la celebració
de les consultes de poblacions properes, d’on també s’adquireix experiència.
En aquest cas sembla que l’ajuntament no està posant pegues a la realit-
zació de la consulta i, de fet, els actes multitudinaris que s’han fet en espais
tancats s’han realitzat en locals de gestió municipal (centre cívic, biblioteca
i cinema). També s’ha pogut veure a alguns regidors de l’ajuntament (de
les diferents posicions polítiques catalanistes) participar a nivell personal als
actes públics. Però des del grup impulsor explicaven que quan tot just co-
mençaven a organitzar-se havien patit pressions de diferent caire per part de
representants de certs partits polítics, que pretenien car-se dins el moviment
i controlar-lo. Aquestes pressions es van concretar en dos tipus d’accions. Per
una banda militants de partits polítics concrets van fer reunions amb mem-
bres del grup impulsor per separat, intentant saber què volien fer i intentant
imposar-los el seu propi full de ruta. Aquestes accions van generar diferents
discrepàncies i tensions dins del grup promotor, motiu pel quan van decidir
blindar el nombre de membres als 16 que ja hi eren des del principi, ns que
es va crear ocialment la coordinadora local oberta a tothom. L’altra acció
de pressió fou arran del domini a Internet. Com ja s’ha dit la majoria de
consultes uniquen els noms i simbologies i un dels primeres elements que
ho expressen és obrir una pàgina web amb el lema sobiranista adaptat a cada
municipi: www.municipiDecideix.cat. En aquest cas es van trobar que quan
començaven a plantejar la possibilitat d’iniciar el procés a la ciutat, dos par-
tits polítics locals ja havien comprat el domini a Internet que es correspon-
29
dria al nom de la consulta, tot i que d’entrada no tenien previst convocar la
consulta. Aquests representants polítics van oferir al grup cedir-los el domini
amb la contrapartida que els permetessin participar en el grup impulsor. El
grup s’hi va negar, preferint usar un altre domini o obrir un blog enlloc d’una
pàgina web abans que no pas perdre la independència respecte a la política
de partits, i nalment van aconseguir que els cedissin el domini en disputa.
A part d’aquests incidents concrets, sembla que no s’ha registrat cap altra
tensió explícita amb els poders fàctics locals (excepte la falta de visibilitat
en els mitjans de comunicació locals, però això no és un problema exclusiu
d’aquesta població, sinó es podria estendre a nivell global al conjunt de les
consultes realitzades ns ara). Caldrà veure com evoluciona aquest tema du-
rant el temps que resta d’organització de la consulta i ns al dia de la seva
celebració.
4. a mode de clausuRa
És evident que el procés de consulta sobiranista realitzat en el munici-
pi B encara està en ple desenvolupament com perquè se’n puguin extreure
conclusions especíques. Tampoc es tenen encara els resultats que ens per-
metrien comparar-lo amb els obtinguts en l’altre cas estudiat, el municipi
A. Igualment es fa difícil extrapolar a partir d’aquests dos casos especícs
propostes explicatives vàlides per a la totalitat de les consultes realitzades
ns ara. Però creiem que l’observació comparada d’aquests dos casos mostra
alguns elements a tenir en compte en l’anàlisi del fenomen de les consultes
sobiranistes. I que l’estudi d’aquest fenomen, al seu torn, pot col·laborar en
l’anàlisi dels processos sòcio-històrics de democràcia i participació ciutadana
que s’han donat a Catalunya, encara insucientment treballats.
Per una banda, en el fons de tot el moviment hi ha la defensa d’un dis-
curs sobre la democràcia i el dret a decidir que és un dels puntals del discurs
nacionalista des dels seus inicis. El nacionalisme es fonamenta en un discurs
polític que sosté que hi ha d’haver congruència entre la unitat nacional i la
política (és a dir, que a cada nació li correspon un estat propi i que cada estat
representa a una nació). La creença en aquest principi legitima les accions
30
que es portin a terme per a modicar les fronteres de la nació o l’estat quan
la coincidència no es dóna [Geller 1983:134]. D’aquesta manera des dels
seus orígens el discurs nacionalista està directament vinculat amb el dret a
l’autodeterminació, al seu torn fruit dels valors democràtics de la revolució
francesa, que argumentava la capacitat de decidir de l’individu però també
del «poble» en tant que subjecte polític. En aquest cas, el moviment sobira-
nista de les consultes posa l’accent no tant en la part cultural de la nació i
els seus trets especícs (que estan subjacents però que no es fan explícits en
el debat) sinó en la part cívica del nacionalisme: el dret dels ciutadans/es a
decidir com a col·lectiu.
Alhora, el discurs i la pràctica de la democràcia participativa que aquestes
consultes promouen evidencien les desigualtats polítiques i el joc real de poder
que hi ha per sota de la democràcia representativa contemporània. Les con-
sultes es poden fer en tant que no són vinculants; són per tant una pantomima,
una paròdia de la participació democràtica, ja que no tenen poder polític real.
Aquesta és l’única escletxa legal per on es va poder fer entrar una consulta
políticament independentista en el sistema polític espanyol. I aquest és el seu
principal límit i obstacle, ja que algunes persones amb les que s’ha parlat i que
han manifestat que no anirien a votar han dit que ho feien precisament per
la seva manca de valor «real»: «Per què anar a votar si no serveix per a res?».
Però malgrat no tenir un valor «real», les consultes han tingut un gran
valor simbòlic. I no només a nivell personal-emocional, per part dels partici-
pants22 sinó a nivell col·lectiu. El més interessant de tot aquest procés és ob-
servar l’alta ecàcia simbòlica que ha tingut, que nalment els ha donat po-
der polític real. Perquè és veritat que les consultes no són vinculants, però han
generat debat polític públic, han posat el tema de la independència sobre la
taula i han obligat als partits polítics a posicionar-s’hi públicament (en molts
casos en posicions més sobiranistes de les que havien expressat ns llavors).
22 En aquest sentit voldria fer referència a l’experiència que ha sortit repetidament en
el treball de camp amb persones d’edat avançada, que expressaven la seva il·lusió per poder
votar, encara que fos simbòlicament, sobre la independència de Catalunya abans de morir-se.
I en més d’un cas això s’havia expressat a través del vot anticipat tot i la disponibilitat de votar
el dia assenyalat, per «assegurar que el vot arribi passi el que passi».
31
Pel que fa a la pràctica participativa, les consultes recuperen el rol prin-
cipal de la societat civil, d’àmplia tradició a Catalunya. Siguin entitats que
ja funcionaven prèviament (com en el cas A) o grups de gent que en un
moment donat s’organitza (com en el cas B), el sistema es sustenta en un tipus
d’organització ciutadana que són les associacions cíviques, les quals tenen
una infraestructura, unes xarxes socials i de comunicació, i una experièn-
cia cooperativa que les converteix en les entitats que realment poden portar
endavant la tasca de mobilitzar i organitzar els seus membres (ja de per si
força participatius i/o compromesos socialment)23. Algunes d’elles, com hem
dit, recuperen elements de participació democràtica que ja s’havien posat
en pràctica durant el nal de la dictadura i la transició (i així ho recorda-
ven alguns dels que n’havien estat protagonistes, fent un paral·lelisme entre
«l’ambient que es respirava» durant la presentació de la plataforma en l’acte
central del municipi B i el que s’havia viscut durant la lluita política per la
recuperació de la democràcia). La gent es renova, les estratègies comunicati-
ves també, però les xarxes de participació ciutadana reprenen i continuen les
antigues vies de participació24.
Finalment hi ha la qüestió del nivell de mobilització ciutadana que aques-
tes plataformes organitzatives han estat capaces de generar. És evident que al
llarg del procés de les consultes hi ha hagut un descens en la participació, tant
en el nombre de municipis implicats en cada onada com amb el nombre de
ciutadans que hi han votat. No podem determinar si es tracta d’un fenomen
estructural (la mida i característiques de les poblacions, que com ja s’ha dit,
han passat de ser municipis de mida petita-mitjana i de les comarques de
l’interior del Principat a ciutats cada vegada més grans, en comarques amb
una forta industrialització i més pròximes al cinturó metropolità de Barcelo-
na) o bé conjuntural (la pèrdua de l’eufòria o «efecte Arenys» a mida que ha
23 Vg. Cucó, J. «El poder de la sociabilidad en la construcción de la sociedad civil», en Cucó
i Pujadas (coord.), Identidades colectivas, Valencia: Generalitat Valenciana, 1990:153-164.
24 Aquesta és una part que encara s’està treballant com per poder oferir conclusions
sòlides, però hi ha forces indicis de «relleu generacional» en el sentit de membres de les plata-
formes que són descendents d’activistes polítics de la generació de la transició democràtica o
que hi estaven força implicats.
32
anat passant el temps). Possiblement sigui una combinació de ambdues coses.
Caldrà veure com evoluciona el fenomen en el futur i observar si hi ha ele-
ments de la política catalana i/o espanyola que hi intervinguin directa o indi-
rectament. I especialment interessant serà veure com es produeix el debat en
la ciutat de Barcelona, donada les seves característiques sòcio-demogràques
i la seva posició en la política catalana. Ara per ara és impossible preveure
cap on aniran les coses ja que, malgrat l’impuls que el moviment sobiranista
ha tingut en els darrers anys a Catalunya, el nivell de participació i la radi-
calització de les demandes depenen d’elements polítics interns i externs que
fomenten o redueixen les reclamacions independentistes en cada moment
històric. És a dir, ens trobem davant d’un fenomen viu en constant moviment
i només el pas del temps ens dirà quins han estat els seus moviments i els seus
resultats.
RefeRèncIes
Cucó, J. «El poder de la sociabilidad en la construcción de la sociedad civil»,
en Cucó i Pujadas (coord.), Identidades colectivas, Valencia: Generalitat Va-
lenciana, 1990:153-164.
Gabancho, P. Crònica de la independència, Barcelona: La Butxaca, 2009.
Gellner, E. Naciones y nacionalismo, Madrid : Alianza, 1983.
Llobera, J.R. De Catalunya a Europa: fonaments de la identitat nacional, Barcelona:
Empúries, 2003.
Padullés, J. Lògiques del secret. La cultura de la clandestinitat a la comarca del Bages
(1946-1977), Manresa: Centre d’Estudis del Bages, 2010.
Ximenis, J.M. D’Arenys de Munt al cel. L’inici de les consultes independentistes, Bar-
celona: Cim Edicions, 2010.
Webs consultades:
http://www.idescat.cat/
http://consultaindependencia.cat/origen/
http://www.vilaweb.cat
http://www.decidim.cat/
http://www.ccn.cat/
... pel que fa al posicionament polític al voltant del tema, sí que hi ha hagut algunes contribucions periodístiques o en mitjans digitals i xarxes socials per part d'antropòlegs com Isidoro Moreno, Llorenç prat i Manuel Delgado.3 Aquest seria el meu propi cas, que si bé porto anys treballant el tema i he publicat alguns articles i capítols de llibre sobre el tema(clua i Fainé 2002;2011;, tinc pendent la publicació de l'etnografia. ...
Article
Full-text available
1 Aquest article és el resultat de la meva participació en la taula rodona inaugural de la 3a Setmana de l'Antropologia organitzada per l'Institut català d'Antropologia el novembre de 2018, on se'ns va demanar sobre l'aportació que l'antropologia podia fer a la comprensió del procés independentista català. Agraeixo als revisors anònims de l'article els seus comentaris. Resum: L'actual conflicte polític generat per les demandes independentistes catalanes és un dels desafiaments més importants a què s'enfronta l'antropologia a espanya avui. Aquest article no analitza el procés català sinó que, fent un pas enrere, proposa partir del bagatge teòric i etnogràfic sobre el nacionalisme construït des de la disciplina com a punt de partida previ per aquells que vulguin afrontar l'anàlisi antropològica del que està passant avui a catalunya. L'objectiu és presentar una proposta de marc d'interpretació antropològica del nacionalisme com a fenomen a partir d'aquest coneixement acumulat. L'article comença explicitant quins són els pressupòsits o premisses de partida que l'orienten, tant pel què fa a la possibilitat de construir una teoria del nacionalisme, com pel què fa als trets propis de la disciplina antropològica que s'assumeix que poden ser útils en aquest intent de comprensió del fenomen nacional. continua després exposant una interpretació del nacionalisme, delimitant quins són els termes en joc i els seus significats, i acaba proposant quins camps d'anàlisi antropològica poden ser útils per a la comprensió realment interdisciplinària d'un fenomen tan complex com és la qüestió nacional. Abstract: the current political conflict generated by catalan independentist demands is one of the most important challenges faced by Anthropology in Spain today. this article does not offer an analyse of the catalan process but, taking a step back, proposes to focus on theoretical and ethnographic background on the nationalism built from the discipline as a starting point for those who want to face the anthropological analysis of what is happening today in catalonia. the objective of the article is to present a proposal for an anthropological interpretation of nationalism as a phenomenon, based on this accumulated knowledge. the article begins by stating the premises that guide the proposal, both in terms of the possibility of constructing a theory of nationalism, and of the characteristics of Anthropology that are assumed to be useful in the attempt to understand the national phenomenon. It continues exposing an interpretation of Nationalism, delimiting the terms involved and its meanings. It ending up proposing which fields of anthropological analysis can be useful for a truly interdisciplinary understanding of a phenomenon as complex as the national question.
El poder de la sociabilidad en la construcción de la sociedad civil», en Cucó i Pujadas
  • J Cucó
Cucó, J. «El poder de la sociabilidad en la construcción de la sociedad civil», en Cucó i Pujadas (coord.), Identidades colectivas, Valencia: Generalitat Valenciana, 1990:153-164.
Catalunya a Europa: fonaments de la identitat nacional
  • J R Llobera
  • De
Llobera, J.R. De Catalunya a Europa: fonaments de la identitat nacional, Barcelona: Empúries, 2003.
Lògiques del secret. La cultura de la clandestinitat a la comarca del Bages (1946-1977)
  • J Padullés
Padullés, J. Lògiques del secret. La cultura de la clandestinitat a la comarca del Bages (1946-1977), Manresa: Centre d'Estudis del Bages, 2010.
Arenys de Munt al cel. L'inici de les consultes independentistes, Barcelona: Cim Edicions
  • J M Ximenis
Ximenis, J.M. D'Arenys de Munt al cel. L'inici de les consultes independentistes, Barcelona: Cim Edicions, 2010. Webs consultades: http://www.idescat.cat/ http://consultaindependencia.cat/origen/ http://www.vilaweb.cat http://www.decidim.cat/ http://www.ccn.cat/
De Catalunya a Europa: fonaments de la identitat nacional, Barcelona: Empúries, 2003. Padullés, J. Lògiques del secret. La cultura de la clandestinitat a la comarca del Bages
  • J R Llobera
Llobera, J.R. De Catalunya a Europa: fonaments de la identitat nacional, Barcelona: Empúries, 2003. Padullés, J. Lògiques del secret. La cultura de la clandestinitat a la comarca del Bages (1946-1977), Manresa: Centre d'Estudis del Bages, 2010.