Content uploaded by Josep-Maria Mallarach
Author content
All content in this area was uploaded by Josep-Maria Mallarach on Dec 24, 2019
Content may be subject to copyright.
ELEMENTS DE DEBAT TERRITORIAL
Bones pràctiques
d’incorporació del paisatge
en el planejament urbanístic
de Catalunya
Josep M. Mallarach i Eulàlia Comas (coordinadors)
22
Àrea de la Presidència
Gabinet d’Estudis de la Presidència
Bones pràctiques d’incorporació
del paisatge en el planejament
urbanístic de Catalunya
Elements de debat territorial, 22
Bones pràctiques d’incorporació
del paisatge en el planejament
urbanístic de Catalunya
Josep M. Mallarach i E.Comas (coordinadors)
Elements de debat territorial, 22
Juliol de 2005
Aquest text és una reproducció íntegra del treball lliurat pels autors.
¸rea de Presidncia
Gabinet dEstudis de la Presidncia
Núm. 22. Bones pràctiques d’incorporació del paisatge en el planejament urbanístic de Catalunya
© dels textos Josep M. Mallarach i Eulàlia Comas (coordinadors), Joan Albesa, Carme Bosch, Maria de Bolòs,
Jordi Codina, Albert Cortina, Ramon Fortet, José González Baschwitz, Josep Gordi, Josep M. Llop,
Joan Nogué, Ricard Pié i Manel Somoza.
© de l’edició Diputació de Barcelona
Juliol de 2005
Producció i Disseny Lúcida Gràfics S.L.
Impressió Unitat d’Impressió i Reprografia, Diputació de Barcelona
ISBN 84-9803-065-X
Dipòsit legal
Coordinació:
Gabinet d’Estudis de la Presidència
Mallorca, 244 entl. 1a, 08008 Barcelona
T
elèfon: 934 049 219
gep.territori@diba.es
Per a més informació:
http://www.diba.es/territori/elements.asp
ÍNDEX
Presentació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .7
El sentit de la publicació que teniu a les mans . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .9
La relació entre paisatge i urbanisme . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .11
Inútel paisagem . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .13
Bones pràctiques d’incorporació del paisatge en el
planejament urbanístic de Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .15
La revisió del pla general municipal d’ordenació de Torroella de Montgrí
(agost de 2001) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .15
El paisatge en el POUM d’Olot . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .18
El pla especial de protecció de Gallecs del municipi de Mollet
del Vallès: tractament del paisatge . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .23
Revisió del PGOU de Torrelles de Llobregat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .30
Modificació de les normes subsidiàries de Cassà de la Selva
per a la regulació dels usos del sòl no urbanitzable . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .33
Modificació del pla general metropolità a l’àmbit de la Torre Negra
de Sant Cugat del Vallès . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .39
Pla especial d’intervenció en el paisatge urbà del segle XIX a Sabadell . . . . . . . . . .46
El pla general de Lleida 2015
Comentaris sobre el tractament del paisatge . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .48
Què conté i què permet aquest CD . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .51
PRESENTACIÓ
El volum 22 de la sèrie Elements de debat territorial recull i amplia els materials del
Seminari sobre la incorporació del paisatge en el planejament urbanístic de
Catalunya que es va celebrar a Olot l’any 2002 i en el qual es va presentar, per pri-
mer cop, un recull de bones pràctiques relacionades amb la incorporació del paisat-
ge en el planejament urbanístic català.
La publicació que teniu a les mans ve acompanyada d’un CD-ROM que presenta de
forma sistematitzada i més accessible la informació i els materials del curs, facilitant
la consulta dels diferents casos d’estudi i de la documentació corresponent.
Avui és àmpliament reconegut que el paisatge és un element clau per al desenvolu-
pament econòmic de molts territoris, que a més a més en determina la qualitat de
vida de les persones qui hi viuen. Per això el món local és cada cop més sensible a la
incorporació de criteris paisatgístics en les polítiques territorials.
Confiem que tant aquesta publicació com el CD-ROM que conté, aportin elements
per al debat i la reflexió i siguin d’utilitat com a eina de consulta per a tots els qui, des
d’àmbits diversos, treballen en el desenvolupament de noves estratègies territorials
per a la regió de Barcelona.
Lorenzo Albardías Marfil
Cap del Gabinet d’Estudis de la Presidència de la Diputació de Barcelona
El 20 d’octubre del 2000, el Consell d’Europa va
aprovar a la Carta Europea del Paisatge, la qual ins-
ta a tots els estats membres a posar en pràctica polí-
tiques de valorització i protecció del paisatge, con-
siderat com «un element essencial per al benestar
individual i social, la protecció, gestió i planeja-
ment del qual comporten drets i deures per a tot-
hom». El Parlament de Catalunya s’hi va adherir
per unanimitat poc després (Resolució 364/VI de
14/12/2000), essent la seva la primera adhesió for-
mal d’una cambra legislativa europea. Una adhesió
que, tot i no tenir vàlua legal –perquè l’Estat espa-
nyol encara no l’ha ratificada– és plena de signifi-
cació i va ser justament celebrada. Des d’aleshores,
es varen escolar més de tres anys amb pocs avenços
per a aplicar els compromisos que es desprenien de
l’adhesió, tret de la llei d’urbanisme de 2002.
Durant els darrers mesos, però, les coses sembla
que canvien per bé. S’ha revisat la nova llei d’urba-
nisme, s’ha constituït l’Observatori del Paisatge de
Catalunya, i s’ha elaborat el projecte de llei del pai-
satge de Catalunya.
La Llei 2/2002 d’urbanisme de Catalunya va
considerar, per primera vegada, la protecció dels
valors paisatgístics com un dels elements del des-
envolupament urbanístic sostenible, que es defi-
neix com un dels objectius essencials del futur
planejament català. Així, la Llei estableix l’obli-
gatorietat de protegir els valors paisatgístics d’in-
terès especial i exigeix un estudi d’impacte pai-
satgístic per a l’aprovació de determinades
actuacions en el sòl no urbanitzable. Algunes de
les determinacions que pren en relació amb la
protecció paisatgística s’han vist reforçades per
la Llei 10/2004, que modifica l’anterior, i que va
entrar en vigor el 25-12-2004.
L’Observatori del Paisatge de Catalunya, des-
prés d’una llarga gestació, es va constituir el 8-10-
2004, sota la forma d’un consorci en què participen
el govern autonòmic català, les quatre diputacions,
les dues agrupacions municipalistes, set universi-
tats, els col·legis d'arquitectes, de biòlegs, de geò-
grafs, d’enginyers agrònoms, d’enginyers de monts
i forests i d’enginyers de camins canals i ports, la
Fundació Territori i Paisatge i l'Ajuntament d'Olot,
que servirà de seu complementària. Es tracta del
primer ens d'aquesta mena que es crea a l'Estat
espanyol, i tindrà com a missió principal elaborar
un catàleg de les «unitats de paisatge» i fixar uns
objectius de «qualitat paisatgística» per a cadascu-
na de les futures set regions catalanes.
El 8 de març d’enguany el Govern va aprovar el
Projecte de llei del paisatge, que haurà de seguir el
tràmit parlamentari. La Llei té per objecte donar
contingut positiu a l’adhesió del Parlament de
Catalunya al Conveni Europeu del Paisatge. Per a
assolir els seus objectius, crea dos instruments
bàsics: els catàlegs, de caràcter descriptiu, i les
directrius de paisatge, amb caràcter normatiu. Els
catàlegs hauran de delimitar les àrees que requerei-
xin un règim diferenciat de protecció i gestió, i
contindran uns «objectius de qualitat» per a cadas-
cuna d’elles.
Tanmateix, al moment de dur aquest exemplar a
impremta –abril del 2005– encara hi ha mancances
de gran entitat, perquè seguim sense cartografies de
paisatge a escales útils per a la planificació, i sense
uns criteris de valoració consensuats que permetin
proposar objectius de qualitat en els paisatges, ins-
truments tots ells necessaris per a incorporar amb
solvència el paisatge en la planificació territorial
que s’està desplegant, per primera vegada, a tot el
país, i en la planificació urbanística que segueix el
seu curs.
Mentrestant, però, com reconeix el mateix pre-
àmbul del projecte de llei del paisatge, molts pai-
satges pateixen la pressió urbanística i d’infraes-
tructures més forta de la seva història, des de la
9
Bones pràctiques d’incorporació del paisatge en el planejament urbanístic de Catalunya
EL SENTIT DE LA PUBLICACIÓ QUE TENIU A LES MANS
10 ELEMENTS DE DEBAT TERRITORIAL N.22
marina fins a l’alta muntanya, passant per les planes
interiors, amb inèrcies potents que afecten, a vol-
tes de forma irreversible, elements de gran vàlua,
cosa que ha generalitzat els processos de degrada-
ció i banalització dels paisatges. Així, doncs,
aquest és un moment clau per a incorporar els
valors i els elements del paisatge en el planejament
urbanístic del país.
Aquesta publicació vol contribuir-hi tot apor-
tant un recull de bons exemples d’incorporació del
paisatge en els planejaments urbanístics de
Catalunya. La gestació i la significació d’aquest
recull es comenta tot seguit.
El 2001, els departaments de Política
Territorial i Obres Públiques i de Medi Ambient
de la Generalitat de Catalunya van decidir crear
un Grup de treball del paisatge, integrat per una
vintena d’experts que treballaven sobre el paisat-
ge, des de disciplines ben diferents: ecologia del
paisatge, planificació territorial, geografia física i
humana, urbanisme, etc. Una de les iniciatives
més interessants que va adoptar aquest grup de
treball fou la d’organitzar un seminari dedicat a
examinar bones pràctiques d’incorporació del
paisatge en el planejament urbanístic de Cata-
lunya. Per manca de normes, de directrius o de
manuals (que algun dia s’hauran d’elaborar) va
semblar que un bon punt de partida fóra analitzar
aquells planejaments que el grup considerava que
representaven aportacions valuoses respecte a la
consideració dels valors paisatgístics.
Amb aquest objectiu es va fer el Seminari
sobre la incorporació del paisatge en el planeja-
ment urbanístic de Catalunya, organitzat per la
Fundació d’Estudis Superiors d’Olot en col·labo-
ració amb la Societat Catalana d’Ordenació del
Territori i el Col·legi Oficial d’Arquitectes de
Catalunya, el 27 de setembre de 2002. Es va fer a
Olot, ciutat amb llarga tradició paisatgista, que
ara acull una de les dues seus de l’Observatori del
Paisatge de Catalunya i va aplegar vuit planeja-
ments urbanístics, que havien estat proposats pel
Grup de treball del paisatge com a exemples re-
presentatius de la casuística tan diversa que es
dóna al nostre país. Per això, hi trobareu planeja-
ments de municipis petits i grans, amb paisatges
rurals, periurbans i urbans, costaners i de l’inte-
rior. Hi ha plans generals d’ordenació urbana,
normes subsidiàries del planejament, modifica-
cions d’altres plans de rang superior, i plans espe-
cials. Cal remarcar que es van escollir plans que
estiguessin elaborats, amb independència de si
s’havien aprovat o no definitivament. Això vol dir
que no tots els plans que s’hi van tractar i que ara
presentem són vigents; alguns no s’han aprovat, o
s’han aprovat amb modificacions, altres han
donat lloc a plans diferents o bé s’han incorporat
en instruments supramunicipals. Això, però, no
resta ni un borrall del seu valor exemplar.
L’expectació i l’interès que va aixecar aquell
seminari va fer pensar als organitzadors en la con-
veniència de trobar una forma de posar a l’abast de
tothom els continguts més significatius d’aquells
planejaments urbanístics, per a difondre les bones
pràctiques. Tanmateix l’accés a aquests vuit plane-
jaments, tots ells inèdits, i alguns a mitja tramitació,
no era gens senzill, i, d’altra banda, l’extensió de la
documentació de què constaven feia témer que
serien pocs els que s’atrevirien a cercar-hi aquelles
bones pràctiques de les que parlàvem.
Va costar posar fil a l’agulla i l’elaboració ha estat
molt més lenta del que hauríem volgut, però final-
ment ha arribat a bon terme, gràcies al patrocini de
la Diputació de Barcelona i a l’esforç del Servei
d’Informació Geogràfica i Tècnica de la Universitat
de Girona (SIGTE).
Confiem que l’esforç realitzat per tantes perso-
nes com hi han intervingut sigui útil, i que aquests
bons exemples us inspirin a considerar amb més
cura i a incorporar de forma més efectiva els valors
del paisatge en els planejaments urbanístics en què
participeu.
Els conceptes de paisatge i d’urbanisme són més
que complementaris. Són elements de caràcter
solidari perquè es donin condicions de qualitat en
els projectes i en els plans urbanístics; perquè cal
entendre els paisatges com espais de convivència
dels processos d’humanització de la natura. Pai-
satges culturals, en definitiva, que no poden ser
tractats fora dels instruments d’ordenació i d’in-
tervenció de l‘urbanisme i la planificació territo-
rial. És així com es considera en el Conveni Euro-
peu del Paisatge (Florència 2000), que va ser
ratificat pel Parlament de Catalunya aquell ma-
teix any, i que orienta les polítiques públiques,
tant de protecció com de gestió i d’ordenació dels
paisatges. Per aquest motiu el Seminari sobre bo-
nes pràctiques d’incorporació del paisatge en els
planejaments urbanístics de Catalunya, realitzat a
Olot, fou d’una gran utilitat i oportunitat, perquè,
tot i estant d’acord amb els principis del Conveni,
cal aprofundir en quines són les pautes de treball
perquè el planejament urbanístic integri en la
seva composició els paisatges.
En aquest sentit inicial, cal assenyalar que els
arguments pels quals aquesta relació ha de ser no
sols complementària sinó també solidària, són els
següents:
1. La integració dels paisatges en l’urbanisme és
bàsica no sols perquè els paisatges culturals són
un patrimoni comunitari, sinó perquè la dimen-
sió paisatgística dóna més qualitat als processos
de la vida humana, en la mesura que introdueix
les condicions del medi i dels ecosistemes en la
configuració del marc territorial.
2. Igualment, els paisatges introdueixen una lectu-
ra dels espais lliures i de la resta dels elements
ambientals i naturals, més complexa i més adap-
tada a les condicions locals de cada territori i de
cada ciutat , i capaç d’enriquir la composició del
planejament urbanístic.
Es tracta de dues condicions –els valors patri-
monials i els ambientals– genèricament enteses,
però a més a més localment determinades, diferen-
ciades. Això fa que l’urbanisme sigui element de
definició no sols de models teòrics sinó també de
concreció de les formes locals.
Cal afegir que avui es donen processos de cons-
trucció o de transformació dels paisatges i dels
espais lliures catalans que han de ser abordats amb
nous criteris. Penso en el conjunt d’actuacions deri-
vades de la legislació urbanística, on, per exemple,
els sòls rurals, forestals i naturals han estat conside-
rats com a sòl no urbanitzable –una definició nega-
tiva enfront de la dels sòls urbanitzables. Aquests
sòls han quedat fora d’una regulació positiva de les
activitats, dels usos i de les funcions –rurals, agro-
pecuàries, forestals i altres de tipus ambiental– que
conformen els paisatges rústics, forestals, naturals,
de muntanya o litorals, entre altres.
La regulació i l‘ordenació del sòl no urbà o urba-
nitzable és una assignatura pendent per a intervenir
en la qualitat del territori, que ha d’entrar més cla-
rament en l’agenda de l’urbanisme i de la planifica-
ció i de la gestió territorial. Cal considerar que hi ha
elements i conceptes, que vénen de les ciències i de
les disciplines del medi ambient, com les unitats de
paisatge, els corredors ecològics i el mateix con-
cepte d’espais lliures, més enllà dels sistemes de
zones verdes, que introdueixen arguments de
millora dels plans urbanístics i de la seva gestió. Cal
superar aquesta negació dels espais no urbanitza-
bles, heretada de la tradició legal estatal i fer que els
conceptes abans esmentats articulin elements de
composició i de definició de les propostes de l’ur-
banisme i del planejament territorial.
Les unitats de paisatge i altres elements, de tipus
científic, sobre la definició dels paisatges consti-
tueixen punts clars de referència de l’ordenació dels
sòls rurals, forestals, naturals, i similars.
11
Bones pràctiques d’incorporació del paisatge en el planejament urbanístic de Catalunya
LA RELACIÓ ENTRE PAISATGE I URBANISME
12 ELEMENTS DE DEBAT TERRITORIAL N.22
A més a més, el concepte d’espais lliures, lligat
als sistemes hidrogràfics dels territoris, permet una
interpretació més ajustada al lloc, als llocs en plural,
en funció de la diversitat de cada ciutat i de cada
territori. Les traces de l’aigua són els elements més
clars de la interpretació de la forma física dels sòls i
dels espais a ordenar. Res com l’anàlisi dels cursos
de l’aigua i dels sistemes de regadiu (si n’hi ha), tant
de rec com de desguàs, dóna la qualificació sufi-
cient per a superar una visió epidèrmica i superficial
dels llocs, massa planimètrica. Els conceptes proce-
dents de les disciplines de base ambiental són
bàsics per a una composició del planejament, no
sols de regulació sinó també per als processos pos-
teriors de protecció, de gestió i d’ordenació dels
paisatges, com elements que configuren els llocs en
la seva vessant física, però també social. D’altra
banda, el concepte de paisatges culturals aporta
una base humana en la relació entre el paisatge i
l’urbanisme, que dóna una dimensió social, històri-
ca i cultural, que supera una visió tecnocràtica.
Els urbanistes estem molt interessats en els
nous elements i enfocaments que deriven de la
incorporació del paisatge en els planejaments
urbanístics, especialment perquè el concepte de
paisatge cultural incorpora la idea, i el fet, que els
paisatges són espais fruit de la transformació, i de
la relació de la humanitat i del medi. Són produc-
te d’un projecte cultural. És així com els veié la
pionera paisatgista Rosa Barba, arquitecta i urba-
nista. Ella va entendre molt aviat que el paisatge
introduïa una manera de pensar, d’entendre i pos-
teriorment d’ordenar o de planificar, però so-
bretot una manera de projectar l’espai urbà i terri-
torial més completa, la qual cosa feia que
l’urbanisme adoptés una dimensió més diversa,
més rica, molt més interessant. Una dimensió,
sobretot, molt més oberta a projectar les trans-
formacions en base a les condicions del lloc.
Adoptà una posició activa en els debats generals
dels temes de paisatge, fent actuacions periòdi-
ques, com la Biennal i el Màster, treballant catà-
legs de paisatges amb la perspectiva de recopilar
aquells que incloguessin actuacions de caràcter
arquitectònic i/o urbanístic, per exemple, sobre
els rius de les nostres ciutats, els fronts marítims,
l’arquitectura i l’urbanisme de muntanya, entre
altres. I sempre ho va fer relacionant la definició
i/o catalogació amb les propostes i/o projectes,
en la línia d’aquest CD: recopilar «bones pràcti-
ques» de planejament sobre el paisatge, partint
de propostes pràctiques, partint de planejaments
que incorporen la dimensió del projecte i de la
gestió del paisatge, en el sentit ampli que hi dóna
el Conveni Europeu del Paisatge.
Aquestes consideracions volen anar més enllà
d’una reflexió racional i teòrica, atès que, fruit d’a-
questa línia de treball, tenim una nova dimensió,
inherent a la textura dels nostres paisatges, que
amplia la manera de llegir i de participar dins del
medi, en el qual les persones són un element més i
no precisament el més determinant. Mirem els
documents adjunts, fruit de les experiències de
diversos equips lligats a diversos planejaments,
com camins ja recorreguts. Mirem el camí que obre
aquest CD, que ens obre a tots, per accedir a una
dimensió més completa, transversal, per a l’exercici
dels oficis dels professionals de la ciutat, del terri-
tori, i de l’ambient. Una dimensió en la qual a més
a més de tècnics podem ser humans, ser vius dins
els espais amb vida que són els paisatges.
Josep M. Llop Torné
Lleida gener de 2005
En tant que lliçó inaugural del Seminari, aquesta
conferència tractarà el tema del paisatge des d’una
perspectiva genèrica i globalitzadora, amb un punt
de crítica i de denúncia davant dels greus processos
de degradació que el paisatge català està experi-
mentant darrerament. És innegable que, en els úl-
tims vint anys, moltes ciutats (grans, mitjanes i peti-
tes) han rentat la cara als seus centres històrics i
eixamples més significatius i que, per tant, una part
considerable del paisatge urbà ha millorat, però no
el paisatge de la major part del territori, que ha
empitjorat.
En efecte, tenim uns paisatges esberlats, desor-
denats, desendreçats. Les causes són moltes i diver-
ses: la pressió del sector immobiliari, les altíssimes
plusvàlues generades per l’especulació, la requalifi-
cació i la compra-venda de sòl, o, també, una admi-
nistració democràtica encara jove, poc madura, i,
sobretot la local, molt mal finançada. Hi ha, però,
una altra causa que ens afecta a tots més o menys
per igual i de forma transversal: la manca d’una
consciència de paisatge produïda per una visió del
paisatge en tant que bé estrictament físic, material,
i no pas com un bé cultural i patrimonial, eix fona-
mental de tota identitat territorial.
El paisatge és el resultat d’una transformació
col·lectiva de la natura; és la projecció cultural d’u-
na societat en un espai determinat. I no només en
allò referent a la seva dimensió material, sinó tam-
bé en allò referent a la seva dimensió espiritual i
simbòlica. Les societats humanes, a través de la seva
cultura, transformen els originaris paisatges natu-
rals en paisatges culturals, caracteritzats no només
per un determinada materialitat (formes de cons-
trucció, tipus de conreus), sinó també per la trans-
lació al propi paisatge dels seus valors, dels seus
sentiments. En aquest sentit, el paisatge està ple de
llocs que encarnen l’experiència i les aspiracions de
la gent. Són llocs que es converteixen en centres de
significat; símbols que expressen pensaments, ide-
es i emocions vàries. El paisatge, per tant, no ens
presenta només el món tal com és, sinó que és tam-
bé una construcció, una composició d'aquest món,
una forma de veure el món.
Precisament perquè és un bé cultural, el paisat-
ge és quelcom viu, dinàmic i en contínua transfor-
mació, capaç d’integrar i d’assimilar amb el temps
elements que responen a modificacions territorials
importants, sempre i quan aquestes modificacions
no siguin brusques, violentes, massa ràpides ni mas-
sa impactants. El problema no rau en la transfor-
mació per se del paisatge, sinó en el caràcter i inten-
sitat d’aquesta transformació. Llevat de comptades
excepcions, l’agricultura intensiva, la indústria, el
turisme de masses i les grans infraestructures con-
temporànies en aquest i en d’altres països no han
transformat el paisatge, sinó que l’han destruït, o
l’han homogeneïtzat, que si fa o no fa és el mateix.
Proliferen a les entrades de viles i ciutats, en
aquests paratges suburbans tan delicats, les carrete-
res-aparador, amb arquitectures dissonants i
ampul·loses, sense estructura urbana formal ni fun-
cional. Per altra banda, polítiques agràries d’àmbit
estatal o europeu mal dissenyades, junt amb
infraestructures viàries megalòmanes i processos
urbanístics expansius i malbaratadors de territori,
han desfigurat el caràcter i la personalitat de molts
paisatges, que, si bé és cert que com a tals paisatges
no poden quedar immòbils ni immutables, també
és cert que, amb cura i sensibilitat, haguessin pogut
evolucionar sense perdre la seva essència. A més, es
multipliquen a tot Catalunya les reserves de sòl per
a ús industrial, per més que nombrosos polígons
industrials creats fa anys continuen mig buits... i per
més que molts d’aquests polígons no creen ni un sol
lloc de treball, ja que sovint no s’hi localitzen indús-
tries noves, sinó simples naus industrials o comer-
13
Bones pràctiques d’incorporació del paisatge en el planejament urbanístic de Catalunya
INÚTEL PAISAGEM
14 ELEMENTS DE DEBAT TERRITORIAL N.22
cials ja existents al municipi. Es malmeten així
milers d’hectàrees d’excel·lent sòl agrícola, o parat-
ges de gran vàlua, esquarterant el territori i degra-
dant el paisatge.
Cal ser conscients, però, que conservar l’au-
tenticitat d’un paisatge –a l’escala que sigui– no
significa mantenir-lo intacte, fossilitzat. Aquesta
via, a més de difícil, és del tot contraproduent. El
paisatge és, per se, quelcom dinàmic, el resultat
d’una tensió dialèctica contínua entre elements
abiòtics, biòtics i antròpics. Es tracta d’intentar
conservar l’especificitat i originalitat dels seus
elements constituents sense qüestionar-ne el
dinamisme. Només així es pot conservar el caràc-
ter del lloc sense convertir-lo en un museu sense
vida. La recuperació superficial de construccions
i estructures tradicionals no evita aquest risc, sinó
que més aviat l’agreuja. I el resultat és el que
solem veure al nostre voltant: paisatges estàtics,
de concepció estrictament naturalista-ruralista-
agrarista, artificials, de cartró-pedra. La recupera-
ció mimètica i pèssimament dissenyada de for-
mes i construccions antigues i/o tradicionals ha
produït un pastiche, un tipus de paisatge tan pès-
sim com el seu contrari, és a dir el paisatge estan-
darditzat, uniforme i sense originalitat, que tantes
vegades hem criticat.
Es fa imprescindible impulsar una altra sensi-
bilitat, una altra «consciència de paisatge» entre
la classe política i, també, entre els ciutadans i les
ciutadanes. Hem aconseguit, amb molt d’esforç,
una certa «consciència ambiental», que ha pene-
trat, amb més o menys convenciment, en les
capes dirigents del país i també en àmplies capes
de la població. És aquesta consciència ambiental
la que ha permès protegir, sota figures jurídiques
diverses, determinades porcions del territori
especialment valuoses per la seva riquesa ecolò-
gica. Ara es tracta d’anar encara més enllà i de
superar aquesta visió protectora del territori en
forma de taques d’oli: és a dir, espais naturals pro-
tegits dispersos pel territori i, en el millor dels
casos, connectats per corredors biològics. Es fa
imprescindible una consciència de paisatge simi-
lar a la consciència ambiental que, almenys en
part, ja posseïm; una consciència que ens perme-
ti gaudir de la simple contemplació dels paisatges
que ens envolten, no per atraure més turistes, no
per cap acció especial derivada d’un ambiciós pla
estratègic, sinó, simplement, perquè és un fet mil
vegades demostrat que un entorn físic atractiu,
net, afable i estèticament harmoniós genera una
agradable sensació de benestar, que augmenta
notablement la qualitat de vida dels ciutadans.
Consciència de paisatge que ens permetria enca-
rar molt millor la intervenció tant en els paisatges
urbans, com en els rurals, com, sobretot, en aquells
encara més complexos: els paisatges híbrids, els
mestissos, els que fan de contacte i transició entre
els dos anteriors.
La nova Llei d’Urbanisme de Catalunya, recent-
ment aprovada, no encara el tema del paisatge de
manera valenta i decidida. En parla, vagament, en
l’art.3 i, d’una manera una miqueta més explícita, en
l’art.9, quan estableix que el planejament ha de pre-
servar els valors paisatgístics d’interès especial. La
Llei, però, pateix un problema de fons: la visió del
paisatge en forma de taques d’oli, de singularitats,
d’excepcionalitats. La Llei té com a objecte la pro-
tecció selectiva de singularitats paisatgístiques i no
un tractament més sistemàtic i globalitzador.
Potser es podrà reconduir a través dels reglaments
que se’n desprenguin, però, per si de cas, valdria la
pena plantejar-se l’elaboració d’una Llei de
Paisatge, vinculada a la Llei d’Urbanisme, i impreg-
nada de la filosofia que inspira la Convenció
Europea del Paisatge, signada al Palazzo Vecchio
de Florència el 20 d’octubre de 2000 per iniciativa
del Consell d’Europa.
Joan Nogué i Font
Setembre de 2002
La revisió del pla general
municipal d’ordenació de Torroella
de Montgrí (agost de 2001)
Situació jurídica
La revisió de l’any 2001 es fa sobre el Pla aprovat
l’any 1983, que va haver de modificar, i refer, un al-
tre planejament urbanístic, el de 1967, absoluta-
ment desenvolupista i totalment insensible als valors
del territori i del paisatge; en el qual es preveia que
s’edifiqués tota la plana del Ter. El despropòsit d'a-
quell Pla era tan gran que ni el mercat ni la població
el van poder desplegar en totes les seves dimensions.
La revisió de l’any 1983 va esborrar expectatives
fictícies i va normalitzar l’ordenació urbanística del
municipi, bo i promovent diferents operacions, que
en els anys posteriors es van desenvolupar amb
èxit, com és el cas del barri de la Creu de la Rutlla,
o la protecció d’un espai d’interès ecològic a l’es-
tuari del Ter Vell. Ara bé, també es van fer algunes
propostes, que avui no serien acceptables; com la
urbanització dels aiguamolls de la Platera o la urba-
nització i la construcció en sòls d’alt risc geològic.
L'any 1996, l'Ajuntament de Torroella de Mont-
grí va iniciar el procés per a la Revisió d'aquell pla,
per tres raons:
1) perquè el Pla d’urbanisme de 1983 havia com-
plert els seus objectius més importants, i el
municipi necessitava nous projectes;
2) perquè la societat reclamava una ordenació ur-
banística més sensible als temes de medi am-
bient, i
3) perquè el municipi havia d'assumir un paper
més decisiu en l'àmbit comarcal, tal com propo-
sa el Pla Territorial General de Catalunya.
El Pla de 1983 va significar la recuperació de
l’autoestima de la població en relació amb el seu
territori, i va permetre circumscriure, en general,
els sòls edificables a aquelles zones on hi havia ini-
ciatives reals, i on el sòl era adequat. La revisió de
2001 ha partit de tres premisses:
1) Assegurar les millors condicions de benestar
per a la població en tots els camps, des dels
serveis, que necessita, a l’activitat econòmica,
que la sustenta.
2) Valorar el territori i el medi ambient, com a
reclam important per a un turisme de qualitat.
Les illes Medes, el Ter i el Montgrí són la "mar-
ca" que dóna singularitat i grans expectatives de
futur al municipi.
3) Orientar les grans oportunitats que ofereix el
planejament urbanístic i els projectes munici-
pals i supramunicipals per a millorar el conjunt
del territori i els nuclis de Torroella de Montgrí
i l’Estartit.
L’entorn natural de Torroella
És un municipi de marina, situat al Baix Empordà,
amb gairebé 10.000 habitants repartits principal-
ment entre Torroella de Montgrí (a l’interior) i
l’Estartit (litoral), tot i que hi ha altres nuclis (la Bo-
lleria, Sobrestany, cala Montgó, i la Gola), masos
disseminats i diverses urbanitzacions (Els Griells,
La Pletera, Mas Pinell, Mas Marquès, Torre Gran,
Torre Vella i Les Dunes). L’expansió del turisme i la
immigració han fet triplicar la població en els
darrers cent anys.
Té una extensió continental de 6.613 ha, a més
dels illots de les Medes, que constitueixen una
reserva marina situada a 2 km de l’Estartit, amb 23
ha de superfície conjunta. El massís del Montgrí, al
nord; la plana al·luvial del Ter, al sud; i el perímetre
de costa, amb l’estuari del Ter Vell i els salobrars de
la Pletera, són les principals unitats de paisatge, que
15
Bones pràctiques d’incorporació del paisatge en el planejament urbanístic de Catalunya
BONES PRÀCTIQUES D’INCORPORACIÓ DEL PAISATGE EN EL
PLANEJAMENT URBANÍSTIC DE CATALUNYA
han condicionat al llarg del temps la disposició dels
assentaments humans i les seves infraestructures de
comunicació.
Proposta d’ordenació
L'ordenació urbanística proposada es fonamenta
en els sistemes clàssics de comunicacions, espais
lliures i zones verdes, i equipaments, als quals s'afe-
geixen els sistemes hidrològic i litoral.
La xarxa de comunicacions s'organitza entorn
de la carretera que va de Girona a l'Estartit pel mar-
ge esquerre del riu Ter, i el pont que connecta amb
la carretera de Pals, i la carretera de Bellcaire d'Em-
pordà a l'Escala, que permet accedir a l'altra cara del
Montgrí. La revisió, a més, planteja la transformació
de la carretera actual, entre Torroella de Montgrí i
l'Estartit en un eix cívic, que, a part de via de con-
nexió, serveixi de mirador paisatgístic del terme.
El sistema d'espais lliures persegueix la formació
de corredors vegetals, organitzats en la mateixa
direcció que les escorrenties de les aigües, recons-
truint el sistema natural d'escórrec. L'estàndard de
verd resultant és superior al fixat per la Llei. Al nucli
de Torroella de Montgrí, dins del teixit urbà, es
confia en les places i, sobretot, en els passejos i
avingudes existents. A més, es preveuen quatre pe-
ces grans: el parc del costat de la carretera, el nou
parc del Tamariuà i els jardins de l'entorn del CAP,
el corredor verd ja previst entre la Creu de la Rutlla
i el polígon industrial, i el futur corredor verd en el
sector urbanitzable de Can Mas Deu. A les urba-
nitzacions es formalitzen bandes verdes. A l'Es-
tartit, en direcció cap al mar, es creen diverses zo-
nes verdes que condueixen cap a la platja.
Els equipaments privats comercials s'ordenen
de manera que es potenciïn les entrades estratègi-
ques dels dos nuclis, i així es resolen els problemes
de trànsit que comporten.
Pel que fa al sistema hidrològic, es proposa:
1) La protecció dels cursos d'aigua i dels seus llits,
per a facilitar l'evacuació de l'aigua, protegint
les baixades de les rieres fins a desguassar al Ter
Vell, especialment, en els trams on l'aigua circu-
la pels aspres i entre els camps.
2) Tenir cura en el pas de l'aigua per les zones urba-
nitzades, garantint la secció i el pendent pels
desguassos i la protecció dels cadenys. Es pro-
posa un sistema de vegetació que acompanyi a
les rieres, per a convertir-les en un element d'or-
denació.
3) Protegir els canals de la plana, els canals de rec
i els escórrecs, i també els canals de drenatge.
En el sistema litoral no només s’inclou la fran-
ja de 100 m adjacent a la línia d'atermenament
del domini públic, que estableix la Llei de Costes,
sinó tots aquells espais adjacents que formen part
de la dinàmica litoral; és a dir, un àmbit de transi-
ció entre terra i mar, sotmès a un règim de per-
torbació alt, de fràgil equilibri i molt dinàmic.
Inclou els tres elements següents: (a) les platges
sorrenques, les dunes i el salobrar; (b) els penya-
segats, i (c) les Illes Medes.
El tractament del paisatge
La revisió de 2001 proposa una ordenació del terri-
tori amb criteris paisatgístics, que passa per: prote-
gir i rehabilitar el suport del paisatge, els camins i les
xarxes de l’aigua; protegir i ordenar el sòl rural; res-
saltar els perfils que emmarquen les panoràmiques;
reestructurar la taca urbana seguint la carretera; alli-
berar i desurbanitzar el front de mar; i convertir el
paisatge en el motor per millorar el turisme.
La carretera entre l’Estartit i Torroella de Mont-
grí, situada en la línia de trobada del massís amb
la plana, és el recorregut des d’on s’analitza més
detalladament el paisatge, i les seves conques vi-
suals, des de l’interior fins a les illes Medes.
En base a les característiques paisatgístiques la
revisió del Pla identifica dos àmbits de protecció
específica: la vall de Santa Caterina, a l'interior del
massís del Montgrí, i les conques litorals. Aquestes
darreres són àrees amb condicions extremes on, pel
16 ELEMENTS DE DEBAT TERRITORIAL N.22
17
Bones pràctiques d’incorporació del paisatge en el planejament urbanístic de Catalunya
seu pendent pronunciat i l'exposició al mar, hi ha
dificultats d'establiment de vegetació arbòria, tret
de clapes de pi blanc i pi pinyoner.
La zonificació del nou planejament
Sistemes:
Sistema de comunicacions viàries
Sistema d'espais lliures i zones verdes
Sistema d'equipaments
Sistema de serveis tècnics
Sistema hidrològic
Sistema litoral
Zones:
En sòl urbà:
Àrees històriques a conservar i a millorar
Eixamples suburbans a completar
Parcel·lacions de cases amb jardí
Promocions de cases en filera
Parcel·lacions per a xalets
Promocions de condominis de cases uni-
familiars
Promocions de condominis de blocs
Parcel·lacions per a blocs
Parcel·lacions per a magatzems-aparadors
Parcel·lacions per a petites indústries
Parcel·lacions per a indústries
Parcel·lacions per a grans indústries
Jardins privats
En sòl no urbanitzable:
Rural de protecció agrícola
Rural de protecció del Montgrí
Rural de secà dels aspres
Protecció de béns d’interès arqueològic,
cultural i botànic
Protecció ecològica
Protecció geològica
Protecció paisatgística
Zona de transformació
Ricard Pié
Arquitecte
CRÈDITS:
Direcció: Rosa Barba i Ricard Pié, arq. scp
Equip de treball: Rosa Barba, Ricard Pié i Josep
Maria Vilanova, arquitectes directors.
Anna Zahonero, biòloga; Joan Angelet, economista;
Romà Miró, advocat; Robert Vergés, enginyer de ca-
mins, canals i ports. Carlota Sanz, estudiant d'arqui-
tectura; Maite Massana, estudiant d'arquitectura;
Patricia Pérez, paisatgista, màster arquitectura del pai-
satge UPC; Anna Pujol, estudiant d'arquitectura;
Roser Vives, enginyer tècnic agrícola, i màster arqui-
tectura del paisatge UPC; Clara Gilibets, secretària;
Maria Teresa Catllà, mecanògrafa. I els equips de:
Centre de Recerca de Projectes de Paisatge de la
Universitat Politècnica de Catalunya, Equip EAR-
HA, S.L.; José Ignacio Castaño, arquitecte, i Juan
Pablo Saucedo, arquitecte, perspectives.
Documents:
1. Memòria
2. Plànols d'ordenació
3. Normes urbanístiques
4. Annexos Normatius I, II, III, IV, V i VI
5. Programa d'Actuació
6. Estudi Econòmic-financer
18 ELEMENTS DE DEBAT TERRITORIAL N.22
Emmarcament i estratègia territorial
Olot és un municipi d'uns 29,1 km2i té una pobla-
ció a l’entorn de 31.000 habitants. Està situat en el
Prepirineu i és la capital de la comarca de La
Garrotxa. La ciutat està situada a la plana del fons
d'una petita cubeta natural, envoltada per diverses
serres i marcada per la presència del Riu Fluvià, la
Riera de Riudaura i la línia dels volcans Montolivet,
Montsacopa i Garrinada, que separen les dues valls
fluvials.
Una ràpida visió a la població ocupada per
sectors d'activitat posa de manifest l'important
pes relatiu del sector industrial a Olot i a la co-
marca, amb uns percentatges molt per sobre de la
mitjana de Catalunya; si bé es constata un incre-
ment dels serveis i una pèrdua de pes de la indús-
tria.
A partir de l’any 1999, i de la mà del nou govern
municipal, es planteja un procés d’anàlisi i concre-
ció de l’estratègia territorial partint d’una clara
consciència d’estar en un municipi integrat en un
parc natural i que, conjuntament amb els pobles del
seu entorn, forma una àrea urbana dins l'àmbit més
dinàmic, tant demogràficament com econòmica,
de la comarca de la Garrotxa.
Així apareixien clarament reflectits dos concep-
tes, parc natural i àrea urbana, bàsics en el desen-
volupament posterior dels diferents processos de
gestió municipal i, de manera singular, en el plane-
jament urbanístic, en el Pla d’acció local per a la
sostenibilitat (PALS) i en les aportacions al futur Pla
territorial de la Garrotxa.
Antecedents històrics: els ingredients
Des de mitjans dels anys 70 han estat diverses les
actuacions que s’han portat a terme i que han influït
en la presa de consciència del valor del paisatge i
del medi natural com a element diferencial. Són,
d’alguna manera, els ingredients en què s’ha basat la
nova ordenació urbanística de la ciutat.
Cal destacar, en primer lloc, els instruments de
planificació, el Catàleg de protecció del paisatge,
de 1973, amb la definició dels diferents tipus d’es-
pais protegits i el Pla general del 1982, amb l’es-
tructura dels espais lliures i dels espais protegits.
L’aspecte més significatiu, però, ha estat la
creació del Parc Natural de la Zona Volcànica de
la Garrotxa, ja que les proteccions establertes en
els instruments de planejament anteriors, si bé
garantien la protecció de determinats elements
del paisatge enfront de la urbanització i l’edifica-
ció, no resultaven tan eficaços respecte a altres
tipus d’amenaces com les derivades de les explota-
cions mineres de gredes volcàniques, o l’explota-
ció irracional de les masses forestals ni, probable-
ment, tampoc enfront de la pressió urbanitzadora
futura sobre els volcans més pròxims a la ciutat.
En aquest context, la Llei 3 de març de 1982,
de la Generalitat de Catalunya, que declarava el
Paratge natural d’interès nacional de la zona vol-
cànica de la Garrotxa, afrontava aquesta proble-
màtica entre d’altres aspectes perquè integrava en
el seu àmbit la totalitat del terme municipal
d'Olot i bona part dels altres municipis de la seva
àrea urbana.
Les formes i qualitats de la natura com a
determinants de la forma urbana
La situació de la ciutat d’Olot, envoltada de mun-
tanyes, amb un creixement històric sobre l’eix de la
vall del Fluvià i, de manera més recent, sobre la vall
del Ridaura, amb la presència al seu interior de dife-
rents cons volcànics, té uns importants condiciona-
ments que han marcat la seva implantació en el
territori i la seva forma urbana.
El paisatge en el POUM d’Olot
La notable extensió del sòl urbà d’Olot i la
important longitud del seu perímetre compor-
ten que una considerable extensió de sòl urba-
nitzat està en contacte amb el sòl no urbanitza-
ble i, per tant, un important nombre dels seus
habitants estan pròxims al medi natural. La for-
ma peculiar del sòl urbanitzat, deguda princi-
palment al relleu i a altres preexistències natu-
rals com les masses de vegetació o els cursos
d’aigua, objecte de preservació en els diferents
planejaments urbanístics, és determinant en la
percepció i en la integració de la ciutat en el
medi natural.
Tret d’una visió aèria a gran alçada, no és pos-
sible percebre’n globalment els límits físics, ja
que des de qualsevol punt dels recorreguts que
proporcionen les muntanyes que envolten la
ciutat, les vistes sempre comprenen només una
part del sòl no urbanitzable que amaga una altra
part urbana de la ciutat. Això redueix la propor-
ció real de ciutat construïda dins del paisatge i li
confereix una escala més humana, genera una
major riquesa paisatgística, millora la qualitat de
les zones urbanes, i fa més fàcil el contacte dels
habitants amb el medi natural més proper. No
cal dir que aquesta característica de la forma
urbana comporta altres efectes menys positius,
com ara les considerables distàncies entre els
punts més allunyats, que obliga a desplaçaments
de quasi cinc quilòmetres, o l’efecte barrera que
pot crear a partir d’una certa dimensió un conti-
nu urbanitzat.
Les propostes del POUM
El POUM d’Olot, que parteix de les estratègies
territorials definides anteriorment, dels antece-
dents històrics i del reconeixement de la forma
i dels condicionaments del territori, es planteja,
entre altres reptes, assumir la capitalitat del seu
sistema urbà i la capitalitat del Parc natural.
La relació natura – ciutat en les previsions
del POUM
El contacte entre el sòl urbanitzat i el sòl no urba-
nitzable s’ha produït i es produeix en determinats
casos de manera sobtada i poc adequada, o bé per-
què s’esperava inexorablement la continuació de la
urbanització, o bé, al revés, perquè la mateixa urba-
nització s’havia concebut com a barrera física poc
harmoniosa amb l’espai no urbanitzable.
Els reptes que el POUM s’ha plantejat en rela-
ció amb l’espai obert i el paisatge en general, han
estat diversos:
– Determinar les noves àrees de sòl necessàries
per al creixement de la ciutat, l’emplaçament,
l’extensió, i els usos.
–Preveure la implantació de les noves infraes-
tructures imprescindibles per a l’articulació del
territori i del sistema urbà.
– Resoldre el desajustament en els espais frontera
entre les peces urbanes o urbanitzables i l’espai
natural.
– Mantenir la configuració heretada atorgant a
determinats elements naturals la funció de límit,
filtre, barrera, o coixí dels assentaments urbans.
– Complementar els elements naturals amb el sis-
tema d’espais lliures per a conformar una estruc-
tura verda, de penetració dels espais oberts a
l’interior de la ciutat, o d’interrupció de les àrees
urbanitzades, per facilitar el contacte de les zo-
nes de residència amb la natura i una major qua-
litat de vida per als ciutadans.
Per una part, el POUM ha vingut a consolidar
una forma de ciutat que s’ha anat definint en els
diversos episodis viscuts al llarg de la seva història
i, per altra, ha definit els límits futurs de la mateixa
ciutat. En tots dos casos les propostes es recolzen
en els elements naturals existents, però s’hi incor-
poren també altres «elements naturals» de nova
creació, amb una intenció de projectar un paisatge
fronterer però fluid entre dues formes d’utilització
molt diferents del territori.
19
Bones pràctiques d’incorporació del paisatge en el planejament urbanístic de Catalunya
Un efecte semblant, des del punt de vista pai-
satgístic, es pretén obtenir dins mateix del sòl urbà
de la ciutat amb la disposició d’espais lliures, resse-
guint, ampliant i donant valor a determinats espais
naturals existents. Són espais que existeixen com a
fragmentació de parts de la ciutat que, moltes vega-
des, corresponen també a unitats socials coincidint
amb els diferents barris.
De la ciutat-jardí a la ciutat-parc
En la configuració física sobre el territori de les
zones d’urbanització i dels espais oberts, el POUM
ha pretès aplicar la praxis i seguir els postulats de la
ciència urbanística moderna, formulats inicialment
fa quasi un segle amb les primeres experiències en
el planejament i en el desenvolupament urbanístic
en què es van materialitzar, a l’Anglaterra de co-
mençaments de segle XX, les concepcions teòriques
de les ciutat, fruit de les inquietuds que en aquells
moments causava l’accelerat creixement urbanístic
que es produïa en paral·lel a un fort procés d’indus-
trialització i de transformació social.
El pla pretén explorar les possibilitats d’interve-
nir sobre l’ordenació urbanística a través de certs
recursos de control de la morfologia urbana, asso-
ciats o complementaris a la idea de Garden-city,
com són els Green-belts, des del moment que l’exis-
tència d’una àrea verda de parc-rural entorn de la
ciutat és una premissa per poder considerar una
entitat urbana físicament acabada i reconeixible
dins d’un escenari territorial més ampli.
En el cas d’Olot, com probablement en d’altres
casos de ciutats catalanes, si bé es pot dir que la ciu-
tat entesa com a entitat urbana tradicional està gai-
rebé consolidada en els seus límits i estructura, no
es pot dir el mateix del conjunt dels nuclis urbans
que configuren el sistema urbà. El concepte de «sis-
tema urbà» evoca l’existència de diversos nuclis
urbans que comparteixen un nombre important de
relacions i de serveis urbanístics, i contempla tant el
contacte com la separació amb àrees naturals inter-
posades entre ells, de manera que les tensions, que
condueixen a una continuïtat física dels sòls urba-
nitzats dels nuclis urbans veïns i que al llarg de la
història han estat un dels processos de construcció
de les ciutats grans, trobin un topall.
La xarxa del verd urbà del POUM
La xarxa del verd urbà del POUM d’Olot està for-
mada pel conjunt d’elements del sistema d’espais
lliures públics i aquells altres espais objecte d’espe-
cial protecció, en funció de la seva relació amb el
model d’implantació de les activitats i els usos ur-
bans, i del seu paper com a definidors de la forma
urbana. En aquesta xarxa, el caràcter d’espai o ele-
ment amb una determinada protecció se superposa
amb la seva funció dins el conjunt del sistema urbà,
plantejant-se diferents graus d’intervenció en l'a-
daptació dels espais per a ús de la població, així
com diferents possibilitats de titularitat, pública o
privada, dels mateixos.
L’estructura dels espais verds s’ha previst amb la
intenció de definir i perfilar els límits de les parts
construïdes de la ciutat i, per tant, de ressaltar la
seva forma urbana. Aquests límits s’entenen bé com
a final de la ciutat, bé com a penetracions dels es-
pais verds a l’interior, o bé com a interrupcions del
continu urbà. Així, des del punt de vista paisatgís-
tic, s’entén aquesta estructura com una perllonga-
ció dels espais oberts exteriors cap a l’interior de la
ciutat, tot proporcionant als seus usuaris una relació
més estreta amb l’espai natural.
La concepció del verd urbà com una estructura
contínua facilita que determinats elements d’aques-
ta estructura, especialment els d’interrupció del
continu urbà amb els municipis de l’entorn, puguin
funcionar, a més, en certa mesura com a corredors
biològics.
La funció dels espais lliures en situació perifèrica
al nucli urbà, formant un coixí entre la ciutat i el parc
natural, és la definició d’uns límits estables de la ciu-
tat construïda, i també la sistematització d’un con-
20 ELEMENTS DE DEBAT TERRITORIAL N.22
junt d’espais on es faciliti i afavoreixi el contacte
més intens dels ciutadans amb el parc, on es pugui
dirigir una part important dels visitants per reduir la
freqüentació a la resta de l’espai natural protegit.
A l’interior de la ciutat, els diferents tipus d’es-
pais lliures, parcs urbans, espais de protecció i ser-
vitud i àrees d’esport i lleure, s’han articulat per
constituir espais oberts més amplis i significatius en
l’àmbit urbà, tot proporcionant possibilitats d’utilit-
zació conjunta diversa, i procurant de crear una
estructura verda contínua entre ells o a través dels
espais naturals del sòl no urbanitzable.
Els cursos del Fluvià i de la riera de Riudaura s’a-
fegeixen també a aquest sistema com a elements
qualificadors dels espais lliures que s’hi relacionen i
del paisatge.
Categories del sistema d’espais lliures
El POUM d’Olot classifica els elements que cons-
titueixen el sistema d’espais lliures en cinc tipus o
categories, segons la funció, superfície i posició en
relació amb el nucli urbà i amb la xarxa general dels
espais verds.
Es destaca el paper dels parcs del sistema urbà i
dels parcs urbans i, a un altre nivell, la funció dels
parcs locals, dels espais lliures per a la protecció de
sistemes i de les àrees d’esport i lleure.
Parcs del sistema urbà
Són els grans espais lliures públics, que donen ser-
vei al sistema urbà olotí i que comprenen àrees bos-
coses, prats, i sovint cursos d’aigua. Es preveuen en
correspondència amb els nous sectors d’extensió ur-
bana i amb l’establiment de les noves infraestructu-
res, en especial la variant d’Olot. Per la important
extensió de cadascun d’ells, superior a les 10 Ha, i
per la seva posició respecte als sòls urbans i urbanit-
zables, tenen una funció de coixí i de límit entre els
diferents municipis del sistema urbà, i entre les se-
ves àrees edificades i els sòls agrícoles o forestals.
Per aquestes circumstàncies són parcs que, en de-
terminats casos, haurien de ser complementats amb
previsions semblants a les d’altres municipis que in-
tegren el sistema urbà d’Olot, d’aquí la necessitat
d’un planejament de caràcter supramunicipal que,
entre d’altres qüestions, reculli aquesta previsió.
A més de la seva funció com a espais de natura
habilitats per al gaudi dels ciutadans, aquests grans
parcs contribueixen a definir la forma urbana, sigui
definint els límits de la ciutat (parcs de Les Tries, de
St. Roc-Basil-Tussols i els de la Riera de Riudaura),
sigui evitant el continu urbà (parc de Cuní) o afa-
vorint la penetració de l’espai natural dins la ciutat
(Parc Nou – Pla de Llacs), o bé definint un àmbit de
parc supramunicipal (parc de Boscdetosca).
Parcs urbans
Són espais lliures d’important extensió que donen
servei a un o més barris de la ciutat. La seva posi-
ció, en general, ressalta les característiques topo-
gràfiques diferenciades, o bé l’existència d’elements
naturals d’interès, com els cursos hídrics o masses
arbòries singulars. De vegades, la seva posició per-
met separar parts de ciutat amb usos diferents.
A diferència dels parcs del sistema urbà la seva
posició és, en quasi tots els casos, a l’interior de la
trama urbana, si bé s’ha procurat que hi estiguin
vinculats, a través de la formació de vies-parc, pas-
seigs i altres zones verdes o equipaments, per pos-
sibilitar recorreguts més llargs a través dels espais
lliures o oberts.
Categories dels espais amb proteccions
específiques
El POUM d’Olot inclou, en la seva documentació
normativa, un catàleg de protecció on, a més d’a-
quells elements d’interès arquitectònic, històric i
artístic, es recullen els espais i indrets d’interès natu-
ral i d’interès paisatgístic. Estableix les condicions
específiques de protecció i, si escau, les interven-
cions o actuacions admissibles o les que estan
expressament prohibides.
21
Bones pràctiques d’incorporació del paisatge en el planejament urbanístic de Catalunya
22 ELEMENTS DE DEBAT TERRITORIAL N.22
Béns d’interès natural
D’acord amb els estudis previs del medi natural
i tenint en compte les previsions del Parc
Natural, el POUM inclou com a béns d’interès
natural:
– Les reserves naturals (RN), que es corresponen
amb les creades per la Llei 2/1982, de Protecció
de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Es tracta
dels cons dels 10 volcans del terme municipal
d’Olot i d’una part del Bosc de Tosca.
– La reserva natural parcial (RNP), creada pel
Decret de 28/12/1945, (BOE 11/1/1946), de
Declaració de paratge d’interès natural dels
paratges de la Moixina.
–Els paratges naturals (PN), que són aquells altres
espais objecte de protecció específica per trac-
tar-se d’un conjunt natural amb singulars carac-
terístiques ambientals, paisatgístiques i de nota-
ble vàlua ecològica i mediambiental.
La major part d’aquests espais estaven compre-
sos bé en el Catàleg de 1973, bé com a espais d’in-
terès preferent en el Pla especial de la zona volcà-
nica; d’altres figuraven en el Pla especial «La
Moixina-Pla de Llacs» i el Pla Especial «Tussols-
Basil».
La totalitat dels espais compresos en aquest epí-
graf, sigui quina sigui la classificació urbanística del
sòl, tenen en comú la consideració d’espai natural
als efectes de la Llei 12/ 1.985 d’Espais Naturals de
Catalunya.
Espais d’interès paisatgístic
– Els elements naturals i comunitats vegetals d’interès
per al paisatge (ECP) són espais que tenen un
interès estètic, cultural, històric i que, en deter-
minats casos, per la seva posició o vinculació a
altres béns protegits, han esdevingut indissocia-
bles del paisatge tradicional. La major part d’a-
quests espais figuraven també en el Catàleg de
1973 com a paisatge natural protegit.
– Les àrees d’unitat paisatgística corresponen a
extenses porcions del territori amb poca o
nul·la presència d’edificacions que, si bé no
presenten qualitats intrínseques remarcables
en la seva totalitat, constitueixen l’enquadra-
ment natural de la ciutat i permeten l’equilibri
i l’harmonia amb els elements d’interès natural
o altres béns culturals protegits.
– Finalment, les zones de protecció de vistes panoràmi-
ques són aquelles franges de terreny situades al
costat de determinades vies d’accés a la ciutat
que, malgrat no tenir un valor paisatgístic o na-
tural intrínsec rellevant, fan possible la contem-
plació i el gaudi del paisatge per les perspectives
i vistes que des dels respectius recorreguts s’ob-
tenen de la ciutat i de la geografia comarcal.
Joan Albesa
Regidor d’urbanisme de l’Ajuntament d’Olot
Ramon Fortet
Arquitecte Coordinador del POUM d’Olot
Què és Gallecs?
És molt possible que Gallecs sigui un dels espais
rurals que més escrits i propostes d’ordenació i
actuació ha generat de tot Catalunya. Les causes
cal cercar-les, d’una part, en la durada del con-
flicte, ja que arrenca als inicis de la dècada dels
setanta i, per tant, al llarg d’aquests anys ha aixe-
cat moltes passions i opinions; i, de l’altra, en la
paradoxa que malgrat ésser un territori expropiat
per a ser urbanitzat amb el pas dels anys i pel fet
de no completar-se la seva urbanització, s’ha con-
vertit en un dels espais buits, oberts o lliures més
importants de la plana vallesana i de l’àrea metro-
politana de Barcelona i presenta avui en dia un
gran interès paisatgístic i biològic i, en conse-
qüència, és un dels més reivindicats de cara a la
seva conservació.
Situació jurídica
El Pla Especial de Protecció de Gallecs del terme
municipal de Mollet del Vallès va ésser aprovat
provisionalment pel ple de l’Ajuntament de
Mollet del Vallès el 24 de setembre de 1998. En
el mateix ple es va aprovar també un document
que es tramitava de forma paral·lela al Pla espe-
cial titulat: Modificació puntual del Pla general
d’ordenació urbana a la zona B-4 Gallecs i redac-
tat pel mateix equip. L’objectiu d’aquest docu-
ment era declarar l’àrea de Gallecs no urbanitza-
ble i en concret àrea d’especial protecció, amb la
finalitat, tal com diu el document:1«de conservar
i millorar els seus especials valors ecològics, agrí-
coles, paisatgístics i arquitectònics comptabilit-
zant-los amb el lleure, l’educació i la investigació
científica».
De tots dos documents va ser denegada la seva
aprovació definitiva el gener del 1999 pel conseller
de Política Territorial i Obres Públiques, Pere
Macias, el qual havia estat, paradoxalment, l'ante-
rior Conseller de Medi Ambient, és a dir, el màxim
responsable de la protecció del medi natural. El
següent episodi va ésser la interposició, per part de
l'Ajuntament de Mollet del Vallès, d'un recurs con-
tenciós administratiu davant del Tribunal Superior
de Justícia de Catalunya. Per tant, el planejament
de Gallecs està pendent de sentència judicial des de
fa més de tres anys.2
Després de llegir3els arguments de la denegació
del Departament de Política Territorial s’obtenen,
sobretot, dues afirmacions. La primera és que es
posen en dubte els valors ambientals i per tant la
necessitat de protegir Gallecs i la segona és que es
nega a l'Ajuntament de Mollet del Vallès la sobira-
nia per poder decidir el futur del 50% del seu terme
municipal, fent referència al fet que l’àmbit del Pla
Especial forma part d’un espai de planejament
supramunicipal, talment, com si l’actuació urbanís-
tica urgent continués vigent.
Crec que cal comentar i contestar les dues prin-
cipals opinions de la Conselleria que han portat a la
denegació del Pla Especial. Respecte als valors na-
turals o ambientals de Gallecs cal remarcar que la
importància d'aquest espai ve donada perquè repre-
senta un fragment força ben conservat del paisatge
típic de la plana vallesana, el qual està caracteritzat
per ésser un mosaic d'ambients agrícoles, fluvials i
23
Bones pràctiques d’incorporació del paisatge en el planejament urbanístic de Catalunya
El pla especial de protecció de Gallecs del municipi de Mollet del Vallès:
tractament del paisatge
1. Art 3 de la Modificació puntual del Pla general d’ordenació urbana a la zona B-4 Gallecs.
2. Nota de l’editor: el Pla director urbanístic de la zona agroforestal de Gallecs s’ha aprovat, finalment, a l’octubre de 2004. L’aprovació definitiva es
preveu per a principis de 2005.
3. Gordi,J. I Ludevid,X.: "Gallecs i la utopia", El 9 nou del 12 de febrer de 1999.
forestals, que generen una important diversitat d'-
hàbitats faunístics. Ara bé, aquest fragment de pla-
na que és Gallecs té un altre valor, ja que en situar-
se enmig d'un territori densament urbanitzat com és
el Baix Vallès, pren també una consideració estratè-
gica des d'un punt de vista ecològic. En conseqüèn-
cia, Gallecs no només presenta un elevat valor na-
turalista, tal com han demostrat un bon nombre
d'estudis, sinó que també té un interès bioestratègic
ja que forma part d'una xarxa d'espais naturals de la
plana vallesana que encara estan connectats entre si
i que permeten que el Vallès encara gaudeixi d'un
certa qualitat ambiental. Si aquests espais, com
Gallecs, es van urbanitzant la plana vallesana s'aca-
barà convertint en una gran urbs.
Pel que fa al segon tema, cal tenir present que
el municipi, mitjançant la seva principal institu-
ció, ha acordat preservar Gallecs del creixement
urbà protegint-lo legalment amb l'objectiu de
desenvolupar-hi un parc rural. Aquesta voluntat
llargament reivindicada i meditada és exercida
des d'un dels més elementals drets dels pobles,
que no és altre que el de poder decidir en quin
tipus de ciutat o de societat es vol viure. En con-
seqüència Mollet del Vallès ha optat per un
model urbanístic de ciutat compacta, apostant
per l'equilibri entre el buit i el ple, concentrant
els usos urbans al sud de l'autopista A-7 i deixant
la meitat nord del terme com espai lliure destinat
a usos agrícoles, d'equipaments i de lleure.
Aquesta opció hauria de ser estrictament local i
respectada democràticament per totes les institu-
cions ja que l'Ajuntament és l'ens sobirà per
poder escollir el model territorial que es vol im-
plantar en el seu territori.
Breu síntesi de l’evolució urbanística de
Gallecs
Des de l’òptica urbanística, Gallecs neix el 1970
quan el Ministeri de la Vivenda delimita i inicia el
procés d’expropiació dels terrenys d’una Actuació
urbanística urgent, en un territori (1472 ha) de la
plana vallesana que afectava set municipis per tal de
construir-hi una gran ciutat que descongestionés
l’àrea de Barcelona. Tant l’Actuació urbanística
urgent com l’empresa que començarà a gestionar-la
prenen el nom de Santa Maria de Gallecs. Un cop
delimitada l’àrea i expropiats els terrenys, Gallecs
es converteix en patrimoni de diferents institucions
públiques, primer de l’Institut Nacional d’Urba-
nisme i després de l’Institut Català del Sòl. A partir
del retorn de la democràcia a les institucions s’ini-
cia un procés de converses bilaterals entre els ajun-
taments i la Conselleria de Política Territorial que
comportarà, a partir de l’aprovació de diferents
plans parcials, la urbanització d’una part important
del territori de l’Actuació urbanística urgent.
Actualment resten sense urbanitzar unes 800 ha i la
qualificació urbanística és de sòl urbanitzable no
programat.
El pes de l’expropiació inicialment prevista va
recaure, sobretot, entre Mollet del Vallès i Santa
Perpètua de Mogoda: entre tots dos es concentra-
va el 75% del sòl expropiat. A més a més, a tots dos
municipis aquest fet els va marcar enormement, ja
que l’expropiació els va afectar el 56% del terme
municipal. Des d’un punt de vista territorial l’espai
expropiat s’estenia en una falca de territori que ana-
va des de la riera de Caldes fins a la riera Seca o de
Merdans, tot i que el nucli central se situava avall de
la riera de Gallecs .
El tractament del paisatge en el Pla especial
de protecció de Gallecs del terme municipal
de Mollet del Vallès
L’equip redactor del Pla especial de l’àrea de Gallecs
analitza, primer de tot, el relleu com a principal ele-
ment estructurador del paisatge, ja que l’espai de
Gallecs comprèn el territori que hi ha entre les dues
carenes de la vall de la riera de Gallecs o torrent
Caganell. Es tracta d’una vall de gran suavitat, ja
que el desnivell màxim és de 65 m. Per tant, la
24 ELEMENTS DE DEBAT TERRITORIAL N.22
25
Bones pràctiques d’incorporació del paisatge en el planejament urbanístic de Catalunya
topografia és el substrat que caracteritza el paisat-
ge, de manera que les línies o els elements lineals
(carenes, torrents i rieres, marges..) prenen un gran
valor. Així, els punts elevats es converteixen en
indrets privilegiats en esdevenir magnífics punts
d’observació i, en canvi, els punts baixos són els
indrets més protegits i resguardats. Damunt d’a-
questa suau geomorfologia, pròpia de la plana
vallesana, s’hi ha desenvolupat un paisatge que té
un element definidor que és el d’ésser un mosaic de
camps de conreu, masies i boscos.
Aquest paisatge és dividit en unitats funcionals
(Mapa 1), des del punt de vista biològic, tot pre-
nent la vegetació com a primer element caracterit-
zador, i d’aquesta manera apareixen les següents
unitats:
1. Sistemes madurs. Dins aquesta categoria s’esta-
bleixen dues subcategories. En primer lloc es
parla de sistemes madurs, és a dir, els boscos
d’alzines i roures. En segon lloc, es parla de
comunitats secundàries, és a dir, en transició cap
a l'alzinar com són les brolles de romaní, sovint
arbrades amb pi blanc i pi pinyoner, o la garriga
amb romaní.
2. Sistemes desestructurats. Són aquells sistemes
riberencs que a causa de diverses actuacions hu-
manes han deixat de presentar l'estructura típi-
ca d'aquestes formacions, ja que es presenten
molt degradats, molt sovint substituïts per co-
munitats de bardisses i/o plantacions de plàtans.
3. Sistemes explotats i vinculats. Fan referència
als sistemes agrícoles i als que deriven de l’ex-
plotació i de la trama de camins
Proposta d’ordenació del Pla Especial
El paisatge de Gallecs es desglossa en un seguit d’e-
lements que serveixen per a donar forma a l’orde-
nació del territori (Mapa 2):
a) Àrees o superfícies, que corresponen a diferents
peces de sòl existents a l'àmbit del Pla especial,
que pels seus valors i característiques físiques,
productives, de flora o de fauna se'ls atribueixen
usos i funcions específiques, essent les destina-
tàries de les diferents polítiques del pla.
b) Itineraris, que són els elements físics de caràcter
lineal, suport dels moviments de les persones
(amb o sense vehicle mecànic, a cavall o cami-
nant) i de la fauna.
c) Enclavaments, corresponents als elements
espacials de caràcter puntual, que pel seu valor
paisatgístic o de recurs cultural estan destinats
principalment a allotjar algunes de les funcions
d'equipament i de serveis del futur parc rural.
A continuació s’expliquen amb més detall tots
aquests elements.
Àrees
S’agrupen les següents categories:
Forestal
Són els sòls destinats en l'actualitat a la planta-
ció extensiva d’espècies d'arbrat (alzina, roure,
arç blanc, pi blanc o pinyoner..). Per la seva
importància paisatgística i mediambiental, són
elements prioritaris a conservar i a potenciar
com a peces fonamentals de l'àrea d'especial
protecció de Gallecs. En aquestes àrees no
podran realitzar-se altres actuacions i opera-
cions que les necessàries per a la seva conserva-
ció i potenciació (silvicultura, neteja, etc.) d'a-
cord amb les bones pràctiques de la gestió
forestal. No obstant això, en aquells sectors
consolidats i d'accessibilitat adequada es per-
metrà l’ús públic del lleure.
Reforestació
En terrenys pròxims als anteriors, i amb la volun-
tat de potenciar i de connectar les forests exis-
tents per constituir corredors verds a escala terri-
torial, es disposen peces, destinades a la plantació
d'espècies autòctones i característiques del pai-
satge del Vallès. Una vegada es consolidin, tin-
dran la consideració de forest amb les condicions
d'ús abans assenyalades.
Agrícola de protecció mediambiental o faunística
Són els terrenys situats entre el camí dels
Bandolers i la riera, i al llarg del camí de Sant
Valerià. Corresponen al sistema agrícola desfores-
tat en les dues zones careneres, i resulten molt
importants sobretot per a les aus migratòries.
Sobre els marges i peces agrícoles de conreu de
vinya corren ocells terranejants, són àrees tròfi-
ques per a altres animals. Donades les seves carac-
terístiques, el pla els atorga la màxima protecció,
amb un règim singular pel que fa als tipus de cul-
tiu possibles i als procediments agronòmics a
desenvolupar.
Agrícola d'especial interès productiu
Correspon als terrenys, situats entre la riera i
l'antic camí de Gallecs, des del seu inici a la ciu-
tat fins a Can Cruz, que pels seus valors agronò-
mics potencials es consideren adequats per al
desenvolupament de la recerca i de l’experimen-
tació agrícola. En aquesta zona només es podran
realitzar les activitats agrícoles, compatibles
amb el manteniment de les condicions faunísti-
ques i de paisatge existents, així com la recerca,
l’experimentació agronòmica i l'estudi del medi
ambient.
Agrícola tradicional i de protecció paisatgística
Inclou la resta de terrenys que sense tenir singulars
valors agrícoles o faunístics, resulta imprescindi-
ble la seva protecció, com a garantia del manteni-
ment del paisatge característic de Gallecs, i com a
garantia per a una explotació agrícola ordenada i
compatible.
Equipaments i dotacions col·lectives
Són aquelles peces del territori que per la seva posi-
ció en relació amb la xarxa viària exterior al Parc, o
per situacions «de facto» a l'interior del mateix, el
Pla especial els atribueix usos d'equipament i dota-
cions col·lectives.
Reordenació i millora del nucli rural
Correspon al conjunt de parcel·les i edificis si-
tuats al nord-est de Gallecs, que integren el nu-
cli habitat entorn de l'església, que tenen accés
des de la carretera i del Camí Antic, i que pel seu
ús i estat de conservació es fa necessari reorde-
nar i millorar.
Es desenvoluparà un Pla especial sobre la
zona, amb la finalitat de consolidar el nucli rural,
sense que això impliqui un augment dels habitat-
ges existents en el moment de l’aprovació inicial
del Pla.
Els usos contemplats són el de l'habitatge
rural, les dotacions col·lectives, petits tallers arte-
sanals, activitats vinculades a l’explotació agríco-
la i ramadera amb expressa prohibició d'aquesta,
i totes aquelles adequades per a la consolidació i
per a la millora del nucli rural, en les dimensions
parcel·làries i d’edificació equivalents a les actual-
ment existents.
Preparc
Els terrenys situats al costat de l'autopista A-7,
des del ferrocarril de Puigcerdà fins a l'actual
accés rodat a Gallecs, a ambdós costats del camí
de Sant Valerià, que per la seva situació geogràfi-
ca pròxima al casc urbà, a l'altre costat de
l'Autopista, o per les seves característiques
actuals d'ús, configuren un espai de transició
entre la ciutat i l'àrea de Gallecs.
La seva qualificació com a preparc vol traduir
aquesta situació singular, de filtre en relació amb el
26 ELEMENTS DE DEBAT TERRITORIAL N.22
Parc, i d'àmbit dels equipaments urbans existents
(Escola Àngel de la Guàrdia, Camp de Tir) o per a
futures necessitats de l'àrea de Gallecs.
Itineraris
Hi ha les següents categories:
De vialitat exterior (Mapa 3)
Corresponen als elements de la xarxa viària bàsica
regional que són tangents (laterals de l’A-7) a l'àm-
bit espacial de referència o el travessen parcialment
(C-155 de Sabadell a Granollers).
Camins estructurants
Són els camins principals, en sentit Nord-Sud,
de Sant Valerià a llevant del territori, el Camí
Antic de Gallecs, avui parcialment transformat i
substituït per la carretera existent (l’anul·lació
de la qual es proposa que es realitzi d'acord amb
diferents fases d’actuació), i per últim, el Camí
dels Bandolers, a ponent del territori. Per la seva
posició geogràfica i característiques, el Pla espe-
cial atorga als camins un paper bàsic en l’orga-
nització dels moviments i en la pertorbació de
les peces de l’àrea de Gallecs.
Camins de connexió
Són els camins transversals Est-Oest, que uneixen
entre si els anteriors camins estructurant i posant en
relació les diferents àrees del futur parc rural.
Corredors biològics
Corresponen als marges més acusats que existeixen
entre les parcel·les d’ús agrícola, i que tenen un
paper clau en el moviment i en la protecció de la
fauna i en l'estabilitat del mosaic agronòmic, per a
l'equilibri entre l'activitat agrícola i el medi natural.
Protecció de rieres i torrents
Són els espais de caràcter lineal situats al llarg de la
riera Caganell o de Gallecs i els seus torrents tri-
butaris, i es caracteritzen per la presència de vege-
tació pròpia dels cursos d'aigua (boscos de ribera,
àlbers, oms i freixes, etc.). La seva importància
paisatgística i faunística n’aconsella la millora, el
manteniment i la protecció, com a element central
de Gallecs.
En aquests terrenys no podran realitzar-se
altres obres i operacions que les necessàries per a
la seva millora, conservació i potenciació, així
com per a la regulació hidràulica, la creació de
zones humides i la neteja dels cursos d'aigua. Les
possibles espècies vegetals a utilitzar per a la
seva complementació hauran de ser les pròpies
de les comunitats de ribera.
Enclavaments
Són els elements físics de caràcter puntual, naturals
o artificials, i siguin existents o de nova creació, que
per les seves característiques estan destinats princi-
palment a donar aixopluc a algunes de les funcions
d’equipament i de serveis de l'àrea de Gallecs
(Mapa 4).
Masies protegides
Són els edificis de caràcter rural que pel seu interès
històric i cultural o el seu valor arquitectònic i patri-
monial és necessària la seva protecció. En funció de
la seva posició geogràfica i de la seva relació amb
els itineraris i les àrees, a més a més de les seves
característiques distributives i estat de conservació,
podran prestar funcions d'equipament i de serveis
per a l’adequat funcionament del Parc. Pel seu valor
posicional i patrimonial, es proposa la protecció de
les següents masies: Can Veure, Can Jaume Magre,
Can Jornet, Can Mullà, Can Cruz, Can Vila i Can
Consol.
27
Bones pràctiques d’incorporació del paisatge en el planejament urbanístic de Catalunya
Església de Gallecs i plataneda
Aquesta denominació correspon a la petita ermi-
ta romànica de Sta. Maria de Gallecs i al seu en-
torn, del qual destaca la plataneda existent, d’ex-
tensió en forma triangular al costat del camí de
Gallecs. En el seu entorn no podran realitzar-se
altres obres que les d’arranjament i conservació.
L’ús religiós i les activitats culturals adequades a
les característiques singulars de l'edifici són els
usos contemplats.
Pi de Gallecs
Element arbori singular i característic del Parc,
situat en les immediacions de l'antic camí a
Gallecs i de Can Jornet, que pel seu valor històric
i paisatgístic es considera necessari conservar.
Basses d'aigua, pous i abeuradors
Són els elements existents, i eventualment de
nova creació, de la infraestructura agrària i rama-
dera de Gallecs, que dintre de les modalitats i
límits fixats pel present Pla especial, es volen
potenciar i racionalitzar, com activitats caracte-
rístiques del futur parc rural. Per la seva directa
relació amb l’ús faunístic i ramader en serà neces-
sari el manteniment i l’adequada conservació. En
el seu entorn no es podrà realitzar altra modifica-
ció del terreny que la que resulti necessària per al
cultiu agrícola, amb les precaucions adequades
per a evitar-ne l’afectació.
Miradors i punts d'observació
Són els punts territorials seleccionats per la
seva posició en relació amb els itineraris o les
àrees singulars, que s'han d’arranjar adequada-
ment per a l'estudi i per a la contemplació del
paisatge, de la fauna i de la flora del Parc. En
l’arranjament dels miradors es tindrà especial
cura en la utilització dels elements d’urbanitza-
ció, de manera que siguin el propis del lloc
(terres, arbrat, fusta, etc.) a fi d’assolir la seva
integració paisatgística.
Depuradora d'aigua
La depuradora d'aigua comprèn la instal·lació
natural i/o artificial destinada a la neteja i a la
depuració de les aigües que corren per la riera del
Caganell. El tipus i tecnologia de la depuradora
es concretarà en el mateix projecte d’urbanització
o d’execució.
Normes urbanístiques
A partir de les categories d’àrees, itineraris i
enclavaments (Mapa 5) s’ha establert la zonifi-
cació del Pla especial que ha de permetre que
l’espai de Gallecs sigui utilitzable a nivell d’ús
públic i a la vegada compatible amb la conser-
vació i amb la potenciació dels recursos natu-
rals. Complementant aquesta zonificació es pre-
senten les corresponents normes urbanístiques
que regulen els usos i les activitats, així com els
elements d’ordenació, és a dir, les àrees, els iti-
neraris i els enclavaments. També apareix dins la
normativa un capítol dedicat a la protecció i a la
salvaguarda dels elements i dels sistemes natu-
rals i construïts.
Conclusions
El Pla especial de protecció de l’àrea de Gallecs
no s’ha pogut aplicar i, per tant, tampoc es pot
avaluar. Ara bé, aquest document ha estat i és la
base d’actuació del Consorci de l’Espai Rural de
Gallecs, el qual intenta treballar per a la conser-
vació i la millora d’aquest espai i també ha servit
com a punt de referència en el procés de revisió
del Pla general d’ordenació urbana de Mollet del
Vallès.
28 ELEMENTS DE DEBAT TERRITORIAL N.22
29
Bones pràctiques d’incorporació del paisatge en el planejament urbanístic de Catalunya
Per acabar voldria fer una breu reflexió sobre
paisatge i planejament. En moltes ocasions quan
els planificadors pensen en el paisatge no urbà
des d’una òptica de millora i de conservació són
poc agosarats, ja que el màxim objectiu que te-
nen és mantenir un paisatge congelat i, potser,
caldria ésser més transformador tant en els usos
del sòl (conreus, boscos..) com en les edifica-
cions. En aquest sentit el Pla Especial de protec-
ció de Gallecs és un magnífic exemple de con-
cepció del paisatge com un element dinàmic,
preveient canvis d’usos del sòl, com és l’augment
de les masses forestals o el trasllat dels horts
familiars i dels eixos lineals, o com és la supres-
sió de la carretera.
Bibliografia
BORBON, J., PUEYO, A., SANTOJA, I. (1983): Projecte
d’ordenació per a l’ús agrícola transitori de la zona
de l’ACTUR de Santa Maria de Gallecs INCA-
SOL, Barcelona.
COMISIÓN DE URBANISMO Y SERVICIOS COMUNES DE
BARCELONA (1966): Plan Director de el área Me-
tropolitana de Barcelona, 3Vols.
ESTERBAN, J., FONT, A., MONTERO, J.M. (1981):
Información urbanística y avance de planeamien-
to. Revisión del PGMOU de Mollet del Vallès,
Ajuntament de Mollet del Vallès.
Josep Gordi
Geògraf, exregidor de Medi Ambient de l’Ajunta-
ment de Mollet
CRÈDITS:
Direcció: Antoni Font, catedràtic d’Urbanisme del
Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori
de la Universitat Politècnica de Catalunya.
Equip de treball: Oriol Nel·lo, Joan López i Miquel
Piqué, de l’Institut d’Estudis Metropolitans de
Barcelona; Carles Pareja, Laia Bonet i Oriol
Jordana, del Departament de Dret Administratiu de
la Universitat Pompeu Fabra; Eliseu Guillamon i
Angel Moreno, enginyers tècnics agrícoles de la
Universitat de Lleida; Anna Zahonero, biòloga;
Carles Llop, Sebastià Jornet; Jornet, Llop i Pastor,
arquitectes.
Documents del Pla especial:
1. Memòria de la informació
2. Memòria de l’ordenació
3. Normes urbanístiques
4. Programa d’actuació i pla d’etapes
5. Estudi econòmic i financer
6. Estudis complementaris
Objectius paisatgístics del Pla
a) Consideració del paisatge en el sentit més am-
pli: com a element integrant del patrimoni,
entenent per patrimoni no únicament l’estat
legal de les restes arqueològiques o dels edifi-
cis d’interès històric artístic, sinó també tot el
bagatge natural, històric, social i cultural que
configura la identitat del municipi i també el
seu paisatge.
b) El nou Pla haurà de preservar aquest paisatge
com a factor d’identitat del municipi.
c) Haurà de possibilitar i potenciar el manteni-
ment de les activitats tradicionals com són el
conreu dels arbres fruiters i dels horts, defi-
nidors en gran mesura del paisatge del ter-
me.
d) Haurà de protegir l'hàbitat dispers: masos
i ravals, alguns sense un especial valor artístic,
però rellevants com a elements estructuradors
del paisatge, i amb uns valors històrics, etno-
lògics i ambientals únics.
e) Preservar la rica plana agrícola, l’àmbit més
cobdiciat pels promotors, de la seva transfor-
mació imminent en sòl urbanitzable.
f) Desqualificació de sòls urbanitzables en àrees
boscoses i en espais PEIN.
g) Controlar un creixement desmesurat que faci
impossible el compliment dels anteriors ob-
jectius, proposant un creixement basat
en les necessitats reals de sòl però sense forçar
la creació de noves expectatives de creixe-
ment alienes al procés inherent del municipi.
h) Fer més atractiva la demanda d'habitatges del
nucli i potenciar indirectament la rehabilita-
ció dels existents, amb la creació d'una xarxa
de recorreguts de vianants entre el centre urbà
i les àrees d'equipament i d'un sistema de peti-
tes places i espais públics que, juntament amb
un recorregut de vianants al llarg de la riera,
supleixin la falta de grans espais verds del
nucli.
i) Diversificar l'oferta dels tipus d'habitatge –ac-
tualment gairebé reduïda a l’unifamiliar aïllat–
en sectors de transició entre el casc i l'edifica-
ció aïllada, per a contribuir així a la cohesió
del nucli antic i a un millor funcionament del
conjunt del municipi.
j) Preservar el sòl no urbanitzable de noves edi-
ficacions concentrant l'edificació en terrenys
de clara vocació urbana, amb la reestructura-
ció o millora dels sectors que es troben a con-
tinuació del sòl urbà que, lluny de produir
noves distorsions, afavoreixi la qualitat urba-
na. Mantenir lliure d’edificació l’sky line pre-
servant les visuals (àrees visibles) d’interès
–puigs, turons i carenes–, i els corredors bio-
lògics –valls i rieres.
k) Preservar la qualitat ambiental dels diferents
ravals establint figures de planejament lligades
indirectament o directa a ells, que permetin el
seu desenvolupament ordenadament i contro-
lat, sense posar-ne en perill la configuració
paisatgística i humana.
l) Planificació i conservació activa del territo-
ri, harmonitzant desenvolupament i conser-
vació, tot evitant caure en la paradoxa de
tenir un habitatge cada vegada més ben con-
dicionat en un entorn progressivament
degradat.
Descripció de la metodologia utilitzada
El mètode seguit per analitzar el paisatge físic i
social del municipi ha estat la recopilació de la
informació necessària per conèixer quina és la
realitat del municipi. Aquesta informació s’ha
ordenat en els següents capítols:
30 ELEMENTS DE DEBAT TERRITORIAL N.22
Revisió del PGOU de Torrelles de Llobregat
31
Bones pràctiques d’incorporació del paisatge en el planejament urbanístic de Catalunya
– l’emmarcament territorial
– el marc físic de l’àmbit d’ordenació
– l’evolució històrica
– l’estat físic del sòl urbà
– la demografia
– les activitats
– l’ús públic
– el planejament i
– la hisenda municipal
L’anàlisi que en va resultar ha quedat reflecti-
da en els següents plànols:
I.0. L'emmarcament territorial
I.1. Els pendents
I.2. Els usos actuals
I.3. Estructura general del terme
I.4. Parcel·lació i tipologies
I.5. Dèficits urbanístics
I.6. Xarxes de serveis
En la diagnosi posterior s’ha elaborat una sín-
tesi dels factors fonamentals detectats en aquesta
descripció del terme municipal, i, a partir dels
mateixos, s’han establert les directrius teòriques
de la Proposta.
Descripció i valoració de la incidència
de l’anàlisi en la zonificació
– Es dóna prioritat a totes aquelles actuacions
que possibilitin la millora de les estructures
del terme municipal.
– Pel que fa al sòl urbà s’estableixen una sèrie
d’unitats d'actuació per a la reestructuració o
per a la millora de determinats sectors.
–Pel que fa al sòl urbanitzable es confirma la
necessitat de desqualificar sòl residencial en
àrees boscoses i en espais PEIN. En els sòls
urbanitzables previstos per al seu desenvo-
lupament, el Pla estableix prescripcions pel
que fa a la protecció de la imatge actual dels
ravals.
– En relació amb el sòl no urbanitzable s’han
establert les zones amb diferents nivells de
protecció, tot ajustant-se a les diverses uni-
tats paisatgístiques analitzades en la memò-
ria de la informació i als usos associats a
elles:
ZONA 7: Agrícola
Subzona 8a: Arbres fruiters
Subzona 8b: Horts
ZONA 8: Àrees forestals
Subzona 9a: Vessants boscosos
Subzona 9b: Puigs, turons i carenes
ZONA 9: Valls i rieres
ZONA 10: Espais d'interès natural
ZONA 11: Masies
Consideració del paisatge en la normativa
–Establiment del Pla Especial de la Riera de
Torrelles i del Pla Especial del Raval Torre-
lletes, per tal de preservar i revitalitzar al-
guns dels entorns més emblemàtics del pai-
satge del municipi.
–Pel que fa al paisatge urbà, les noves cons-
truccions respectaran les condicions volu-
mètriques, els materials, els acabaments i la
composició de façanes de les edificacions
tradicionals properes.
– La normativa preveu el control de l’im-
portant impacte visual i paisatgístic que
poden arribar a tenir les tanques de par-
cel·les o aquell provocat pels moviments de
terres.
– La necessitat d’incorporar l'informe precep-
tiu i l'autorització de la Junta d'Aigües per
als futurs plans urbanístics que desenvolupin
el PGOU.
– Per tal d’evitar l’aparició d’habitatges en
sòl no urbanitzable, s’admet la seva agru-
pació, fins a quatre, en un únic edifici. El
nombre d’habitatges serà el resultat acumu-
lat d’aplicar el paràmetre de superfície
mínima de parcel·la a tota o part de la pro-
pietat.
32 ELEMENTS DE DEBAT TERRITORIAL N.22
– Permet el canvi del sòl d’ús forestal a ús agrí-
cola per a aquells terrenys que, tenint pen-
dents adequats, afavoreixin la creació de
tallafocs i la recuperació del paisatge en
mosaic.
Carme Bosch
Arquitecta
José González Baschwitz
Arquitecte
CRÈDITS:
Nom del pla: Revisió del Pla General d’Ordenació
Urbana de Torrelles de Llobregat.
Superfície del terme municipal: 1.355 ha.
Municipi: Torrelles de Llobregat (Baix Llobregat).
Equip redactor: Carme Bosch i Arauz i José
González Baschwitz, arquitectes. Col·laboradors:
Domènec Cadevall, Joan Lluís Fusté i Xavier
Obradors.
Període de redacció del pla: abril 1993 - maig 1995.
Data de l’aprovació definitiva: DOGC 30-6-95.
Presentació
L’Ajuntament de Cassà de la Selva promou la
redacció de la Modificació de les normes subsi-
diàries de planejament (NSP) per a la regulació
dels usos del sòl no urbanitzable (SNU). La redac-
ció d’aquesta normativa va fer-se de manera
paral·lela a la redacció del Pla d’acció local per a la
sostenibilitat (PALS) de Cassà de la Selva i s’inclou
dins el procés d’Agenda 21 Local. Tots aquests tre-
balls s’inclouen dins el programa d’Agendes 21
Locals que promou la Diputació de Girona.
La Vola és l’empresa encarregada de redactar
el PALS i la Modificació de les NSP per a la regu-
lació d'usos del SNU de Cassà de la Selva. Els tre-
balls de redacció van iniciar-se l’octubre de 2000.
L’aprovació inicial es va fer el desembre del 2001,
l’aprovació provisional es féu el febrer del 2002 i
actualment resta pendent de l’aprovació definitiva
per part de la Comissió d’Urbanisme de Girona.
Breu resum de l’entorn rural
i natural de Cassà de la Selva
El suport físic
Cassà de la Selva és un municipi d’uns 7.900 habi-
tants, amb una superfície municipal de 45,28 Km2,
dels quals un 94,4% són classificats com a sòl no
urbanitzable.
Està situat a l’extrem sud del Gironès, a cavall
entre el massís de les Gavarres a la part oriental del
terme i la plana Gavarresa al sector occidental.
Aquests dos àmbits geogràfics marquen també el
límit entre la part forestal i l’agrícola. Així es dife-
rencien dos tipus de paisatge molt ben definits:
– Les terres baixes de la plana cassanenca(que
ocupen 2/3 del municipi). Es tracta de terres
fèrtils, on històricament s’ha desenvolupat l’a-
gricultura. Aquest territori es troba fortament
humanitzat amb un alt grau d’artificialització.
En aquest paisatge podem trobar-hi àrees de
paisatge fluvial, amb cursos d’aigua, vegetació
de ribera, i corredors de protecció associats; i
també veïnats, amb una ocupació difusa del
territori (sobretot als suaus careners de la plana),
amb una xarxa de camins que estructura i dóna
suport a aquest territori.
–Els contraforts de les Gavarres (1/3 del munici-
pi), amb un clar domini dels boscos de suredes,
alzinars i pinedes. Aquest territori està format
bàsicament per àrees de paisatge forestal (la
seva delimitació física la podem fixar per sobre
la cota 150 m), amb algunes urbanitzacions resi-
dencials força marginals.
Els sistemes biològics i el paisatge
Cassà de la Selva pertany al domini de la terra
baixa mediterrània, al país de l’alzinar i de la sure-
da. A la plana, els boscos són escassos, destacant
només tres boscos mixtes d’una certa extensió. La
vegetació de ribera associada a les rieres es troba
força fragmentada, amb alguns trams ben conser-
vats (amb vernedes, avellanedes, salzes, àlbers,
freixes i pollancres) i l’existència de plantacions
–panys de pollancres i plàtans–, que ocupen tam-
bé antics prats humits. Respecte als prats humits
al terme de Cassà de la Selva hi resta un únic prat
de dall a Sant Vicenç d’Esclet (3,7 Ha), a la plana
de la riera Gotarra. Pel que fa a la fauna podem
destacar la fauna associada als ambients forestals,
de ribera i aquàtics.
Segons l’anàlisi dels elements que componen el
mosaic territorial (model matriu-retall-corredor), a
la serra –amb una matriu forestal– els retalls de
33
Bones pràctiques d’incorporació del paisatge en el planejament urbanístic de Catalunya
Modificació de les normes subsidiàries de Cassà de la Selva
per a la regulació dels usos del sòl no urbanitzable
34 ELEMENTS DE DEBAT TERRITORIAL N.22
caràcter agrícola són escassos i de petites dimen-
sions. En canvi, a la plana –amb una matriu agríco-
la– els retalls són més nombrosos, de mides petites
i mitjanes i formes irregulars, principalment són
boscos mixtos de pi, alzina i suro. D’entre aquests
darrers, només dos retalls forestals tenen sentit de
ser conservats com a sistema independent amb cri-
teris d’ecologia del paisatge. En canvi, el manteni-
ment del conjunt de fragments més petits pot aju-
dar a fer de passera com a connector ecològic. El
bosc de ribera el trobem formant fragments més
petits i linials.
L’empremta humana en el paisatge rural
El poblament del territori reflecteix les caracterís-
tiques del medi físic de Cassà. Així les masies són
molt abundants a la plana cassanenca, mentre que
a les Gavarres es limiten a les estretes planes dels
fondals. Si bé els poblaments més recents de la pla-
na han seguit el model existent, amb estructura de
veïnats, a les Gavarres s’han consolidat dues urba-
nitzacions residencials que han modificat total-
ment el format d’aquesta ocupació tradicional.
L’activitat agrícola de Cassà de la Selva es troba
majoritàriament lligada a la ramaderia. En relació
amb l’activitat ramadera, i a partir d’alguns símpto-
mes de contaminació d’aigües subterrànies, el
febrer del 2001 l’Ajuntament va prendre la decisió
de suspendre durant 1 any les llicències de cons-
trucció i ampliació de granges.
L’activitat forestal de la serra és rellevant, desta-
cant la importància del suro, amb algunes masies i
finques que realitzen l’emmagatzematge i assecat
de suro.
Alguns elements de diagnosi
– És important assegurar la qualitat futura de les
aigües superficials i subterrànies i reduir l’impac-
te negatiu que poden provocar les activitats
agropequàries.
– Els principals impactes en l’àmbit forestal
són els incendis forestals, urbanitzacions fo-
restals (Refugi de les Gavarres i Matamala),
plantacions, i infraestructures (línies elèctri-
ques i antenes de telefonia mòbil).
– Prenent com a referència de l’àmbit forestal
de Cassà de la Selva la cota 150 m, pot tenir
interès ampliar la zona forestal de les
Gavarres inclosa dins el PEIN.
– Importància del conjunt agroforestal de la
plana, sobretot per la connexió ecològica
territorial, les rieres, boscos i prats inunda-
bles associats, i els retalls més grans de bos-
cos de plana.
–Interès de la resclosa de Capçana, a la riera
Verneda, com a únic hàbitat aquàtic impor-
tant que requereix d’una restauració amb cri-
teris de millora del seu valor biològic.
–La xarxa viària determina una jerarquia de
camins principals, secundaris, la ruta ciclista
i senders excursionistes.
–Oportunitat d’aconseguir un encaix entre
l’activitat forestal i del suro, i el sector turís-
tic i recreatiu, ambdues amb un gran poten-
cial.
Metodologia d’anàlisi del paisatge
utilitzada
La metodologia utilitzada per a l’anàlisi del pai-
satge basada en el mètode disjuntiu ha permès
tenir en compte els diferents criteris d’ordenació
del Sòl no urbanitzable de Cassà de la Selva de
manera separada, i ha permès ponderar posterior-
ment la seva importància dins el conjunt, d’acord
amb les circumstàncies socials i econòmiques del
municipi.
Per altra banda, durant la redacció dels treballs
s’han portat a terme diferents presentacions i
debats públics amb la població i els sectors impli-
cats del municipi, a banda dels tràmits expositius
que fixa la normativa vigent.
35
Bones pràctiques d’incorporació del paisatge en el planejament urbanístic de Catalunya
Aspectes clau de la normativa
Objectius i finalitat de la normativa
La finalitat d’aquesta normativa de les normes sub-
sidiàries del planejament és la de regular els usos
del sòl existents i futurs en el Sòl no urbanitzable
del terme de Cassà de la Selva. Això suposa orde-
nar l’activitat humana i el patrimoni físic, natural i
cultural per cercar un paisatge humà i ambiental
sostenible, d’acord amb els següents objectius:
–Promoure un model integrat de paisatge rural i
urbà que llegeixi els processos (naturals i
humans) que integren aquest paisatge.
– Determinar la ubicació dels sòls d’especial pro-
tecció i establir les seves regulacions.
– Ordenar o eliminar aquells usos no compatibles
amb el model de paisatge fixat (granges, tanca-
ments de finques, activitats extractives, urbanit-
zacions de muntanya...).
– Rellegir la xarxa de camins rurals i integrar el
carrilet com a element viari de protecció.
– Promoure el manteniment de l’activitat rural-
paisatgística i de l’activitat forestal de conser-
vació, com a processos estructuradors del
manteniment del paisatge cultural del munici-
pi, i amb el suport de mecanismes de custòdia
del territori.
Zonificació urbanística
L’ordenació de la normativa estableix cinc zones al
Sòl no urbanitzable de Cassà de la Selva:
– Zona d’especial valor natural (clau A)
– Zona d’estabilitat i connexió ecològica del pai-
satge (clau B)
– Zona d’espai natural de la serra de les Gavarres
(Clau C)
– Zona rural agrícola (Clau D)
– Zona rural suburbana (Clau E)
Figura 1. Procés d’elaboració dels treballs de la normativa de regulació d’usos del sòl no
urbanitzable de Cassà de la Selva
1. Inventari i descripció
2. Anàlisi i diagnosi de la realitat
territorial. Proposta d’intervenció
3. Proposta inicial d’objectius
i normativa 4. Redacció definitiva
Memòria d’ordenació
(proposta final)
Memòria d’ordenació
(proposta inicial)
Memòria informativa
Fòrum de debat
Fase d’ordenació
Fòrum de debat (tardor 2001)
Inici de la tramitació municipal
Aquestes zones s’han definit d’acord amb els
principals usos que s’hi desenvolupen, l’interès dels
seus ecosistemes i processos naturals i del medi físic
i la seva fragilitat. En conseqüència, la regulació
d’usos i activitats,i l’edificació i la definició de
comptabilitat amb infraestructures d’interès públic,
etc. són variables d’acord amb aquest caràcter. Les
zones de clau A, B i C s’estableixen en les normes
com a SNU d’especial protecció, i com a preservat
pel seu valor agrícola i forestal la zona de clau D. La
zona rural suburbana (Clau E) resta entesa com a
SNU de mínima protecció, i s’entén que és la zona
que podria incorporar-se en el futur al procés urbà.
La zonificació ve complementada pels elements
puntuals d’ordenació (fonts, patrimoni arquitectò-
nic, arbres monumentals,...)
Aspectes clau de la normativa per a la
sostenibilitat territorial de Cassà de la Selva
Disposicions generals:
– L’avaluació i valoració municipal d’impacte
ambiental, per a tots els projectes sotmesos a lli-
cència urbanística.
– L’impuls d’una Comissió de custòdia del territo-
ri, amb l’objectiu de disposar d’un òrgan muni-
cipal de participació social en les decisions de
gestió i d’ordenació del SNU del municipi.
–La creació d’espais locals, a més de l’espai natu-
ral de les Gavarres regulat pel PEIN.
– La creació d’un Fons municipal del sòl no urba-
nitzable, a partir d’una part dels ingressos per lli-
cències urbanístiques municipals.
Normes generals per a la protecció del medi
físic i del patrimoni natural, històric i cultural
– Directrius per a la conservació de les rieres de
Cassà de la Selva, afavorint el manteniment i la
recuperació de les condicions naturals de les rie-
res i d’altres cursos fluvials.
– La normativa considera espècies i comunitats
vegetals d’interès per als prats dalladors, les rou-
redes, freixenedes, suredes, alzinars de terra bai-
xa i alzinars amb roures, d’acord amb la classifi-
cació d’hàbitats presents a Catalunya, així com
les espècies vegetals d’interès local o protegides
en l’àmbit PEIN. També s’hauran de conservar
els arbres aïllats (enmig de camps i del medi
rural, al costat de masos) sense distinció d’espè-
cies. Establiment de directrius per a la protecció
d’aquests hàbitats naturals, elements naturals i
paisatge de Cassà de la Selva.
– En l’àmbit de la plana de Cassà de la Selva no
s’admetrà la reducció d’extensió de les mas-
ses forestals existents, ni la destrucció dels
marges herbacis i arbustius dels conreus. Es
fomentarà el manteniment i creació de
noves masses forestals i de marges arbrats i
arbustius, quan estiguin separades més de 50
metres d’altres existents amb l’objectiu de
crear passeres funcionals per a la fauna.
També es promourà l’àrea de connexió eco-
lògica i paisatgística entre les Gavarres,
Cadiretes i les Guilleries.
– Prohibició de la col·locació de cartells o
altres elements publicitaris que distorsionin
la visió del paisatge natural.
Normes generals sobre la regulació d’usos
– L’activitat ramadera extensiva es considera
compatible. En canvi, no s’admetran noves
explotacions ramaderes intensives en cap
circumstància ni lloc. Les explotacions
ramaderes existents podran fer ampliacions
amb condicions i sempre segons la legislació
sectorial vigent.
–Suport i avantatges municipals per al mante-
niment de l’activitat agrícola familiar que té
caràcter prioritari per a la conservació del
paisatge. Es promourà l’agricultura ecològi-
ca, l’artesania rural i altres formes de diversi-
ficació de l’economia agrària.
– Admissió d’usos turístics i del lleure de ti-
pus lleuger adequats a l’entorn rural i fores-
36 ELEMENTS DE DEBAT TERRITORIAL N.22
tal de l’àmbit. L’Ajuntament donarà suport
a la ruta cicloturística Vall de Núria-Sant
Feliu de Guíxols i podrà instal·lar punts d’in-
formació en els diferents espais naturals del
municipi.
Normes generals sobre regulació d’edifica-
cions, finques i infraestructures
– Les edificacions admeses, amb restriccions
específiques, en un medi rural són les cons-
truccions agràries, instal·lacions forestals,
activitats o equipaments d’interès públic i
habitatges familiars lligats a l’activitat agrí-
cola-ramadera. També es permetrà la recons-
trucció i rehabilitació de masies sense estar
vinculades a l’explotació.
–Les noves edificacions se situaran únicament
fora de zones forestals i preferentment en
zones d’escàs valor agrícola.
– Les edificacions compliran unes tipologies
adequades a l’entorn, procurant la seva
correcta integració en el paisatge. Els tanca-
ments de finques amb tanques penetrables
per la fauna són admesos en tot l’àmbit d’a-
questa normativa, i només es podran adme-
tre tanques no penetrables destinades a la
protecció d’instal·lacions o edificacions
quan no abastin una superfície total major a
1 Ha.
– Pel que fa a les urbanitzacions forestals exis-
tents del refugi de les Gavarres i del veïnat
de Matamala, els àmbits delimitats resten
subjectes a la tramitació de plans especials.
–Pel que fa a la xarxa viària és recomanable
l’asfaltat dels camins rurals principals, la sen-
yalització de la xarxa, la creació de noves
rutes excursionistes i cicloturístiques.
Normes particulars segons zonificació
– La zona A, d’especial valor natural, inclou rou-
redes, alzinars, prats de dall i retalls de conreus
i pinedes que tenen un especial valor natural
dins l’àmbit de Cassà de la Selva i en el conjunt
de les planes de Selva, encaixant amb les zones
B i C i formant una xarxa ecològica dins el muni-
cipi. L’ ús dominant és l’espai natural i paisatgís-
tic i únicament són compatibles l’ús forestal,
agrícola i ramader extensiu. L’ Ajuntament vet-
llarà per declarar aquesta zona com a espai natu-
ral local, i es promourà la integritat dels ecosis-
temes naturals.
– La zona B, d’estabilitat i connexió ecològica i
del paisatge, comprèn les connexions fluvials i
el paisatge agroforestal de la plana. L’ús domi-
nant és l’espai natural i paisatgístic, i són com-
patibles, amb restriccions, l’ús forestal, agrícola,
ramader, les àrees de lleure i l’habitatge familiar
rural. Inclou la prohibició de l’eliminació dels
marges agrícoles, i no es permet canvi d’ús dels
boscos i retalls forestals existents, i així s’evita la
modificació del mosaic agroforestal existent i
els tancaments de finques.
– La zona C, espai natural de la Serra de les
Gavarres, comprèn tot el sòl situat a la serra de
les Gavarres i delimitat de manera general per la
cota 150 m. L’espai PEIN «Les Gavarres» queda
totalment inclòs dins d’aquesta zona que té una
delimitació més àmplia. L'ús dominant és l’espai
natural i forestal, i són compatibles, amb restric-
cions, la majoria d’usos (agrícola, forestal, rama-
der, les àrees de lleure, habitatge familiar rural,
restauració-allotjament rural, càmpings i refugis
forestals). L’Ajuntament d’Olot vetllarà perquè
la totalitat d’aquest àmbit sigui reconegut com a
espai natural per la Generalitat de Catalunya
(com agregació al PEIN de les Gavarres), i men-
tre això no és concreti, la franja exclosa del
PEIN es gestionarà amb criteris equivalents als
d’aquest.
–La zona D, rural agrícola, inclou tots els
terrenys de la plana cassanenca, amb l’objectiu
de conservar l’activitat rural i ramadera tradicio-
nal, conservant els marges agrícoles que relli-
guin els corredors fluvials i els bosquets de la
37
Bones pràctiques d’incorporació del paisatge en el planejament urbanístic de Catalunya
38 ELEMENTS DE DEBAT TERRITORIAL N.22
zona B, oferint així també una protecció de l’im-
pacte ambiental als espais naturals de la zona A.
– La zona E, rural suburbana, inclou l’entorn
rural de les zones urbanitzades de Cassà de la
Selva (nucli urbà i polígon industrial del
Trust). L’objectiu específic d’aquesta zona és
ordenar, preservar i reservar l’entorn de la zo-
na urbana de Cassà de manera diferenciada de
la resta de SNU, tot mantenint la consideració
de SNU de protecció agrícola. Per la seva pro-
ximitat al nucli urbà són incompatibles la
ramaderia intensiva i les plantes transforma-
dores de productes minerals.
Jordi Codina i Teixidor
Biòleg, La Vola companyia de serveis ambientals
Introducció
El paratge dels Rodals de la Torre Negra, més cone-
gut popularment per La Torre Negra, es localitza al
municipi de Sant Cugat del Vallès, al peu de la
Serra de Collserola. Comprèn unes 400 hectàrees
de bosc, conreus i erms, elements característics del
paisatge vallesà, de les quals aproximadament la
meitat van ser classificades pel Pla General
Metropolità de Barcelona (PGM) de l'any 1976
com a sòl urbanitzable no programat (clau 21),
mentre que la resta d'espai quedava definit com a
sòl forestal i vials de caràcter territorial.
La ubicació estratègica del lloc, a la frontera
d'un nucli urbà en creixement (Sant Cugat del
Vallès) i a la vora d'un espai protegit (Parc de
Collserola), ha convertit la Torre Negra en un cas
paradigmàtic de les dinàmiques territorials que
experimenten els espais lliures a les àrees metropo-
litanes, sotmesos d'una banda a la pressió immobi-
liària associada al creixement urbà, i de l'altra, a les
demandes socials de preservació dels espais lliures i
de manteniment dels paisatges que configuren,
com a sinònim d'equilibri del territori i de qualitat
de vida.
Antecedents
Els orígens de la problemàtica que afecta els Rodals
de la Torre Negra rau en la classificació urbanística
i el règim jurídic d’aquests terrenys agroforestals
com a sòl urbanitzable no programat (clau 21) que
el Pla General Metropolità de 1976 va atorgar a un
sector. L’adquisició, el 1986, d’un 42% dels terrenys
per part d’un grup immobiliari, amb la pressumible
voluntat de procedir a programar-lo i a urbanitzar-
lo, va ser el factor que va sensibilitzar la població i
que en va catalitzar la mobilització. El 1991, aquest
grup immobiliari va presentar un primer Programa
d’actuació urbanística del sector de la Torre Negra,
però la Sala del Contenciós Administratiu del
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va eme-
tre una sentència desestimant les pretensions de la
promoció perquè el sector fos considerat urbanit-
zable programat.
L’any 1993, la Festa de Tardor (festa popular
que les entitats del municipi organitzen cada any,
des de 1976, al voltant d’un lema reivindicatiu)
reclama la protecció dels Rodals de la Torre
Negra amb el lema «Torre Negra, zona forestal!».
Un any més tard es va constituir la Plataforma
Cívica en Defensa de Torre Negra i Rodals, inte-
grant un gran nombre d’entitats i els grups polí-
tics del municipi i s’inicien les primeres accions
públiques en defensa d’aquest espai.
L’any 1995 resulta cabdal en l'evolució del con-
flicte dels Rodals de la Torre Negra. D’una banda es
manifesta de forma explícita la voluntat ciutadana
de protegir l’indret a través de la recollida de
10.000 signatures sol·licitant la preservació integral
dels Rodals de la Torre Negra i de l’altra, l'adminis-
tració local pren iniciativa. En el pacte de govern
municipal que s'estableix aquell any s'acorda la
redacció d’un Estudi per a la preservació, ordenació i
gestió dels Rodals de la Torre Negra i d’un calendari per
executar-lo. Per tal de consolidar aquest objectiu i
garantir el caràcter participatiu del procés es va
constituir una Comissió de Seguiment integrada
per representats de la Plataforma Cívica, pels mem-
bres de l’equip de govern, per tots els partits amb
representació a l’Ajuntament i pels membres de
l’Equip Redactor de l’Estudi.
L’any 1996, en compliment de l’acord esmentat,
l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès convoca un
concurs públic per a l’elaboració de l’Estudi de pre-
servació. Aquest treball, que va ser portat a terme
39
Bones pràctiques d’incorporació del paisatge en el planejament urbanístic de Catalunya
Modificació del pla general metropolità a l’àmbit de la Torre Negra
de Sant Cugat del Vallès
per un equip interdisciplinari coordinat per l’advo-
cat Albert Cortina, va fonamentar amb criteris
científics l’interès de protegir el paratge i va establir
diverses hipòtesis d’actuació, tot recomanant com a
més favorable la preservació integral mitjançant la
classificació com a sistema general del sòl no urba-
nitzable i la proposta de creació d’un parc rural,
hipòtesi que comportava la desclassificació del sec-
tor a través de la modificació del PGM.
El febrer de 1997 es produeix una agressió no
reivindicada consistent en l’intent d’abatre el Pi
d’en Xandri, arbre bicentenari declarat d’interès
comarcal ubicat al bell mig dels Rodals de la Torre
Negra i, juntament amb el Monestir, un dels sím-
bols tradicionals de la ciutat. Aquest incident, a
part de posar en perill la supervivència del pi, pro-
voca una important reacció d’indignació ciutadana,
i s’apleguen més de 4.000 persones en una marxa de
repulsa i de reivindicació de la protecció integral de
l’indret.
El desembre de 1997, d’acord amb els resultats
de l’Estudi de preservació i seguint les recomana-
cions de l’equip redactor, el Ple municipal aprova
de forma unànime l’Avanç de modificació del
PGM a la zona dels Rodals de la Torre Negra, que
inclou les quatre alternatives de planejament pre-
sentades i la recomanació dels mecanismes per a
assolir un canvi en la classificació del sòl, de l’ur-
banitzable no programat al sistema general del
sòl no urbanitzable.
L’abril de 1998, un cop valorats els suggeriments
presentats per ciutadans, entitats i institucions, el
Ple municipal procedeix, també de forma unànime,
a l’aprovació inicial de la modificació del PGM.
Entre els suggeriments que es van presentar en
aquesta fase destaca el suport que rep el projecte
per part de partits polítics locals, de la Societat
Catalana d’Ordenació del Territori, de la pròpia
Plataforma Cívica i del Patronat Metropolità del
Parc de Collserola.
Aquest mateix mes entra en vigor la Llei 6/1998,
de 13 d’abril sobre el règim del sòl i valoracions,
que el Govern de l’Estat havia aprovat a partir d’un
seguit de mesures liberalitzadores en matèria de
sòl.
El juliol de 1998 l’empresa promotora presen-
ta novament a tràmit el Programa d’Actuació
Urbanística al sector. El setembre de 1998, per
acord del Ple municipal, es desestima aquesta
sol·licitud i, com a resposta, el desembre de 1998
l’empresa promotora interposa recurs contenciós
–administratiu contra l’acord del Ple municipal
en què es va acordar la desestimació. La sentèn-
cia ha estat favorable al grup immobiliari, tot i
que s’ha produït amb posterioritat a l’aprovació
definitiva de la modificació del PGM, que requa-
lifica la zona com a parc rural.
El gener de 1999, el Ple municipal procedeix
a l'Aprovació provisional de la modificació del
PGM, havent rebut al·legacions favorables del
Patronat Metropolità del Parc de Collserola, de
la Societat Catalana d’Ordenació del Territori i
dels veïns residents, així com informes favora-
bles entre d’altres, del Departament de Medi
Ambient i del Departament d'Agricultura, Ra-
maderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya.
El juny del mateix any la Comissió d'Urbanisme
de Barcelona adreça a l'Ajuntament de Sant Cu-
gat un escrit en què sol·licita informació com-
plementària sobre diversos aspectes abans de
procedir a la decisió final sobre la seva aprovació
definitiva.
El mes de juliol de 2002 entra en vigor la Llei
2/2002 de 14 de març d’Urbanisme de Catalunya.
Tres anys després de l’acord pres per la Ge-
neralitat de Catalunya, el juliol de 2002, el Ple
Municipal aprova un document en el qual s'aporten
les dades i es completa l'expedient de Modificació
del PGM segons la petició de la Comissió d'Ur-
banisme de Barcelona.
La Comissió d'Urbanisme de Catalunya va
aprovar, l’abril de 2003, la requalificació urbanísti-
ca de la zona agrícola i forestal de Torre Negra (150
hectàrees).
40 ELEMENTS DE DEBAT TERRITORIAL N.22
Els instruments d’intervenció i gestió
del paisatge utilitzats
L’Estudi per a la preservació, ordenació i gestió
dels Rodals de la Torre Negra (1997) i el Projecte
d’ordenació i gestió del parc rural de la Torre
Negra (1998) han resultat ser uns instruments
clau en l'evolució i en la resolució del conflicte.
D'una banda han permès aportar dades rigoroses
relatives als valors dels Rodals de la Torre Negra
i han permès establir les bases jurídiques per pro-
cedir primer, a la modificació del Pla general d’or-
denació i en segon lloc realitzar la posterior orde-
nació del sector mitjançant un Pla Especial de
protecció i millora del paisatge. D’altra banda ha
constituït un punt de partida i un instrument que
ha permès el treball, el debat i el consens entre els
diferents agents al llarg del procés.
L’Estudi per a la preservació i gestió
dels rodals de la Torre Negra
Finalitat del treball
L’estudi interdisciplinari es va realitzar en dos anys
(1996-1997) per encàrrec de l’Ajuntament de Sant
Cugat del Vallès. Tenia com a objectiu oferir argu-
ments sòlids que justifiquessin la preservació inte-
gral del sector Torre Negra, modificant el règim
jurídic de sòl urbanitzable no programat, segons el
PGM vigent, a sistema general del sòl no urbanit-
zable mitjançant la proposta de creació d’un parc
rural, i també la definició de la figura de planeja-
ment urbanístic més adient per efectuar aquest can-
vi de classificació.
El marc territorial
L’estudi va abordar l’àmbit estricte dels Rodals de
la Torre Negra, alhora que relacionava aquest
sector del municipi de Sant Cugat del Vallès amb
la Via Verda Sant Llorenç – Collserola i amb la
resta de la xarxa d’espais lliures de la regió metro-
politana.
El sector Torre Negra es localitza a l’extrem
meridional del municipi de St. Cugat del Vallès, i
està delimitat pel Parc de Collserola, al sud; la
carretera de l’Arrabassada, a l’oest; el municipi de
Cerdanyola, a l’est; i el llit de la riera del Sant Crist
al nord, la qual és paral·lela al carrer de Llers i a
l’Avinguda de les Corts Catalanes, que delimiten el
nucli urbà. La superfície del sector urbanístic de la
Torre Negra és de 128, 54 ha si bé l’anàlisi sobre els
Rodals abasta una superfície aproximada de 400 ha.
L’equip interdisciplinari de treball
Es va constituir un equip interdisciplinari coordinat
per Albert Cortina, advocat especialista en gestió
del territori i del paisatge. Els diferents estudis sec-
torials van ser dirigits pels següents experts:
a) L’estudi sectorial del paisatge, per A. Gómez
Ortiz i Maria de Bolòs (geògrafs)
b) L’estudi sectorial urbanístic i territorial, per
Antoni Casamor (arquitecte)
c) L’estudi sectorial del patrimoni cultural, his-
tòric i didàctic, per Xavier Hernández i Joan
Santacana
d) L’estudi jurídic i econòmic, Albert Cortina
El mètode utilitzat en l’estudi sectorial
del paisatge
Es va aplicar el mètode propi de les anàlisis sistè-
miques de paisatge integrat, l’escala de treball va
ser de 1:2000 i 1:5000 i la presentació cartogràfica
a 1:25.000. La presa de contacte directa amb el
territori, mitjançant transectes, va permetre definir
les anàlisis que calia realitzar i les principals rela-
cions dels elements entre si i amb les energies, esta-
blint la problemàtica general del paisatge i la carto-
grafia de les diferents unitats.
Les anàlisis a realitzar, ja orientades, seran els
referents als elements abiòtics: el relleu (els pen-
dents), la litologia, les orientacions i tipus i els
resultats de les energies.
El relleu presenta dos sectors diferenciats: el
vessant de Collserola en pendent, que baixa des
41
Bones pràctiques d’incorporació del paisatge en el planejament urbanístic de Catalunya
de la línia de cresta (Tibidabo, 512 m.) fins al pla
del Vallès. Aquest vessant, amb pendents relati-
vament acusades, que sovint superen el 35%,
contrasta amb la zona plana de menys del 2% de
pendent. Els llits de les rieres, molt encaixats,
divideixen el pendent en turons amples i suaus.
Els materials litològics aflorants són predo-
minantment quaternaris, per tant, relativament
tendres i permeables i recobreixen el substrat
paleozoic. En el contacte entre el pendent i el
pla, els materials es disposen en forma de cons
de dejecció formats per materials de peu de
muntanya. Hi són freqüents les restes d’es-
quists, i de quars, predominantment acidifi-
cants, i tots inclosos en una matriu de sorres i
graves.
L’aigua hi és relativament abundant. Es filtra
en els materials permeables del pendent i aflora
en forma de fonts. La seva presència ha contribuït
a millorar l’agricultura tradicional. El contrast
estacional de la riera ha ocasionat la necessitat de
la gestió amb la finalitat d’evitar les crisis de se-
quera (hi ha mines d’aigua, murs de contenció en
embassaments, fonts, ...). Durant 5 mesos l’eva-
potranspiració potencial es manté superior a la
precipitació (142 mm.) tenint en compte la reser-
va en el sòl. El dèficit hídric es redueix els mesos
de juliol, agost i setembre.
Els elements biòtics:
La vegetació. La comparació entre la vegeta-
ció climàtica i l’actual permet precisar la impor-
tància de la transformació de la vegetació per
acció bàsicament de l’home. Són freqüents les
formes de vegetació degradada de tipus arbustiu
(garrigues, brolles de cistus i brucs, bardisses) i en
el grau més baix de la degradació, els prats de llis-
tó i de fenal. Abunden els sectors de vegetació
ruderal, on l’home hi té contacte permanent.
La fauna no difereix de la del conjunt de la
serra de Collserola, on viu sotmesa a la forta
presència antròpica enfront de la qual els Rodals
de Torre Negra constitueixen un refugi. Repre-
senta un corredor biològic i un refugi tròfic per
a ocells hivernants i migradors i també per a
rapinyaires; en general és una àrea d’absorció
d’impactes.
L’element antròpic
La població del municipi ha experimentat un
ràpid creixement: de 38.937 habitants, i una
densitat de 806 hab./Km2(any 1991), es passa a
975 hab./Km2(any 1995). En el sector d’estudi,
en canvi, va minvar: es passà de 30 habitants al
1991, a 24, el 1996.
Si bé en el conjunt del municipi, el pobla-
ment és bàsicament concentrat en el nucli urbà,
en el sector d’estudi s’hi troben diversos tipus
d’habitatge:
–Ús residencial de tot l’any i de transició de cap
de setmana a tot l’any.
–Edificis escolars i religiosos (Escola l’Avenç, resi-
dència del Jesuïtes).
– Altres edificis: hípiques, indústries abandona-
des, etc.
L’activitat econòmica tradicionalment ha estat
agrícola, com evidencien els masos repartits pel
territori. En el segle XIX passà a dominar el sector
secundari o industrial.
Actualment, en el paratge de Torre Negra, la
població és reduïda i dispersa, l’activitat pro-
ductiva continua essent l’agricultura, que és la
que ha ocasionat més impactes, juntament amb
les urbanitzacions –sovint caòtiques–, les hípi-
ques, i les indústries abandonades. Els princi-
pals impactes són:
–Per emissió d’agents contaminants a les rieres.
–Acústics produïts per les autopistes, carreteres i
pedreres pròximes.
– L’impacte visual i organolèptic.
Les unitats de paisatge
Coneguts i analitzats els elements, les relacions i les
energies naturals aportades, es van definir les uni-
tats cartografiables que constitueix el paisatge. Es
42 ELEMENTS DE DEBAT TERRITORIAL N.22
tracta, per consegüent, d’unitats funcionals, no
homogènies, que evolucionen en conjunt gràcies a
l’entrada d’energies.
S’han de considerar, a cada escala, dos tipus d’u-
nitats. Unes són les geòcores, definides pels ele-
ments abiòtics: el relleu, els materials, l’aigua etc..
Dins d’aquest poden aparèixer unitats més petites
en relació amb els elements biòtics, vinculades a
l’acció d’entrades anormals d’energies naturals de
curta durada (incendi, inundació, etc.) o antròpi-
ques; tenen capacitat d’autorecuperació, són home-
ostàtiques.
Les altres unitats, les antròpiques, poden ser
de dos tipus: les simplement antropitzades, en
què l’aportació de l’home actua conjuntament
amb les accions naturals (l’agricultura, per
exemple); i les antròpiques pròpiament dites,
que són aquelles en què que solament tenen
importància les energies aportades per l’home i
els elements (construccions, artefactes…) rea-
litzats pels homes.
Al paratge de Torre Negra es distingeixen 3
geòcores:
Geòcora I: Hi predomina el medi natural i s’hi
diferencien 8 geofàcies: 4 corresponen al bosc i
fases de degradació, una a conreus, una altra a
sectors molt antropitzats (regadius, hortes…),
una a sectors ruderalitzats i una altra al sector
urbanitzat. L’estètica del paisatge es manté bas-
tant correcta.
Geòcora II: És clarament antropitzada, amb
agricultura predominant. Es distingeixen 6 geofà-
cies, una de camps en producció, una altra de
matolls sobre camps abandonats, una tercera
ocupada pels prats i camps recentment abando-
nats, i les dues últimes corresponents a jardins, a
hortes, i a construccions abandonades. Hi predo-
minen els contrastos de color amb alguns impac-
tes importants.
Geòcora III: Correspon a les rieres, amb l’ele-
ment aigua com a factor clau. S’hi poden distingir
dues geofàcies: la de la vegetació de ribera més o
menys conservada i la que es troba profundament
ruderalitzada. L’estètica es pobra.
Mesures a prendre
Per a l’ordenació es pot subratllar:
a) La situació ben delimitada i en contacte amb
el Parc Metropolità de Collserola.
b) La baixíssima taxa d’edificació i de transfor-
mació urbana, que la qualifica com àrea d’al-
teració mitjana o baixa, encara que puntual-
ment els impactes són importants.
c) L’elevat grau de recobriment forestal.
d) El considerable espai dedicat a l’agricultura,
que ocupa les zones de menys pendent, a
l’est de la riera de Sant Medir i voltants de la
Torre Negra.
e) La seva història, ja que el sector central coin-
cideix amb una via de comunicació preme-
dieval que unia el Vallès Occidental amb
Barcelona (camí de Sant Medir).
f) Les unitats de paisatge, que pressuposen una
alta potencialitat natural.
g) El valor social i educatiu, que s’harmonitza
gràcies a la presència d’un paisatge humanit-
zat en què els elements abiòtics, biòtics i
antròpics ofereixen garanties per al desenvo-
lupament de l’educació ambiental.
Aspectes d’actuació
Cal preservar la biodiversitat d’aquest espai.
És necessari el manteniment i la pràctica de l’a-
gricultura per moltes raons:
a) Forma part del seu paisatge cultural.
b) Era l’activitat econòmica bàsica tradicional i
encara ho és en municipis pròxims.
c) Constitueix un document històric vivent.
d) És una peça clau per al manteniment de l’avifau-
na local.
e) Constitueix un element educatiu de primer
ordre.
En les actuacions en el paisatge de Torre Negra
s’ha de considerar l’educació ambiental, i caldrà dis-
43
Bones pràctiques d’incorporació del paisatge en el planejament urbanístic de Catalunya
senyar estratègies que contemplin instal·lacions i
programes d’actuació adequats, concretament: la
construcció d’un centre de documentació i acollida
de visitants. L’àmbit ha d’exercir la funció de parc
agrícola, de manera que actuï de forma dissuassòria
limitant la penetració de visitants vers les àrees més
boscoses.
Hi ha actuacions a potenciar, com l’agrícola i
altres que caldria restringir o anul·lar, com l’equi-
tació, mantenint solament les existents i contro-
lant-ne els impactes (abocaments, itineraris de
passeig, amb profundes erosions en els camins).
També caldria crear els vials imprescindibles,
prohibir els vehicles de motor a excepció dels
necessaris d’acord amb les activitats considera-
des, i prohibir la construcció de nous habitatges,
tot millorant els existents d’acord amb les exigèn-
cies del paisatge.
El projecte d’ordenació i gestió del parc rural de
la Torre Negra
La caracterització dels valors és d’una importància
cabdal perquè constitueix una variable que permet
establir un balanç entre el cost social de la protec-
ció i els beneficis que se’n deriven, cosa que facilita
l’adopció de decisions polítiques i justifica, al cap-
davall, el mateix procés de protecció.
•Els valors ecològics i mediambientals.
•El valor paisatgístic.
•El valor patrimonial.
•El valor educatiu.
•El valor social i econòmic.
La proposta d’un parc rural per a la Torre Negra
ha d’entendre’s com una eina útil per revaloritzar
socialment aquest paisatge com a espai no urbanit-
zat destinat a la preservació i a la potenciació de
tots els seus valors que, al llarg del temps, ha rebut
la ciutat com a llegat històric dels seus avantpassats,
dinamitzant un paisatge de qualitat d’acord amb els
requeriments d’intervenció i de gestió enunciats al
Conveni Europeu del Paisatge de 2000.
Els aspectes bàsics del Projecte d’ordenació i
gestió del parc rural es poden sintetitzar en els
següents programes i línies d’actuació:
A. Programa estratègic.
1. Definició d’objectius, criteris i instruments per a
la preservació integral dels Rodals de la Torre
Negra.
2. Delimitació de l’àmbit d’actuació a partir de la
unitat de paisatge i dels elements connectors
amb altres espais oberts metropolitans.
3. Determinació del model de parc rural integra-
dor dels valors i de les funcions d’aquest espai
a partir de la seva titularitat mixta, encara que
amb majoria de terrenys públics.
B. Programa de gestió i de desenvolupament
integral.
4. Programa ambiental, amb la potenciació de
les funcions ambientals i de la millora de les
condicions ecològiques i de la biodiversitat
dels conreus, de la vegetació i de la fauna.
5. Programa didàctic que permeti la interpretació
del patrimoni natural i cultural de Sant Cugat
mitjançant la creació del Centre d’Acollida del
parc rural.
6. Programa divulgatiu per a la difusió de l’espai
en equilibri amb la regulació de la freqüenta-
ció i de l’afluència de visitants.
7. Programa de creació de l’Oficina Municipal
del parc rural per a la seva dinamització. Crea-
ció d’un Consorci local per a la gestió del parc
rural conjuntament amb altres agents públics i
privats.
8. Programa participatiu per al manteniment del
consens i de la cogestió responsable del terri-
tori per part de propietaris, administracions
públiques i entitats (custòdia del territori).
9. Programa d’ordenació dels elements bàsics
del parc rural mitjançant la redacció del Pla
especial de protecció i millora del parc rural.
10. Programa de regulació dels usos i de les acti-
vitats a partir de la introducció de criteris de
sostenibilitat.
44 ELEMENTS DE DEBAT TERRITORIAL N.22
45
Bones pràctiques d’incorporació del paisatge en el planejament urbanístic de Catalunya
11. Programa financer per a la recerca d’instru-
ments financers d’institucions públiques i
privades.
12. Programa d’actuacions concretes.
La modificació del Pla General Metropolità
per a la preservació integral del sector
de la Torre Negra
Finalment, cal assenyalar que els resultats de
l’Estudi interdisciplinari i alguns aspectes del
Projecte d’ordenació i gestió del parc rural van ser
incorporats a l’instrument urbanístic adient per dur
a terme el canvi de classificació del sòl: la modifi-
cació del PGM.
Aquest instrument de planificació urbanísti-
ca incorpora tots els elements d’anàlisi del pai-
satge i les propostes per a la intervenció i la ges-
tió posteriors.
El Pla especial de protecció i millora del pai-
satge, que preveu la mateixa modificació del
PGM per al seu desenvolupament i que es troba
pendent d’elaboració, serà l’instrument que d’a-
cord amb la nova Llei 2/2002 de 14 de març d’ur-
banisme de Catalunya, ordenarà amb detall i
establirà les eines d’intervenció i de gestió del
paisatge més adients.
Els instruments anteriorment citats varen
tenir presents, en el seu plantejament inicial, els
requeriments establerts pels diferents docu-
ments europeus sobre ordenació i gestió del
paisatge i són un bon exemple d’aplicació a
Catalunya del Conveni Europeu del Paisatge
aprovat l’any 2000.
Bibliografia
CORTINA, Albert (coordinador de l’equip interdisci-
plinari); CASAMOR, Antoni; DEBOLÒS, Maria;
GOMEZ, Antonio; HERNANDEZ, Xavier; SANTACA-
NA, Joan i altres autors (1997) Estudi per a la pre-
servació, ordenació i gestió dels rodals de la Torre
Negra. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.
CORTINA, Albert i CASAMOR, Antoni (1998) Projec-
te d’ordenació i gestió del parc rural de la Torre
Negra. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.
BUSQUETS, Jaume (1998) «Sant Cugat i les seves
transformacions a les darreres dècades. Estructura
territorial i fluxos». XLII Assemblea Intercomarcal
d'Estudiosos, Arxiu Nacional de Catalunya, Sant
Cugat del Vallès.
CORTINA, Albert (1999) «La gestió integral dels es-
pais oberts de qualitat: el Projecte d’ordenació i ges-
tió del parc rural de la Torre Negra» Comunicació
al 1r. Congrés de la Ciutat. Sant Cugat del Vallès.
BUSQUETS, Jaume (2000) «Estratègies de protecció
dels espais naturals en àrees metropolitanes. El cas
dels rodals de la Torre Negra». I Jornades sobre Re-
cerca en els sistemes naturals de Collserola. Con-
sorci Parc de Collserola.
Maria de Bolòs i Capdevila
Dra. en Geografia, Servei Científico–Tècnic d’Evo-
lució i Gestió del Paisatge, Universitat de Barce-
lona.
Albert Cortina i Ramos
Advocat. Gestor del territori i del paisatge,
Codirector del Màster en Intervenció i Gestió del
Paisatge, Universitat Autònoma de Barcelona.
46 ELEMENTS DE DEBAT TERRITORIAL N.22
Encara fa relativament pocs anys la paraula pai-
satge anava unívocament relacionada amb natu-
ra, de manera que podia semblar una contraposi-
ció unir les paraules paisatge i urbà. Ara, però, ja
comença a formar part del llenguatge comú i, en
aquest sentit, es proposa regular la intervenció en
el paisatge urbà del teixit històric del segle xix de
Sabadell.
Aquest document urbanístic es recolza sobre
múltiples pilars: es connecta amb la idea de pa-
trimoni històric entès com a memòria col·lecti-
va; amb la realitat de l’espai urbà entès com a
conformador de trama, de teixit; amb el dret
col·lectiu a gaudir d’un entorn ordenat i respec-
tuós amb el passat; amb la idea de ciutat com
arxiu de la memòria i dipositària de valors a pre-
servar; amb els conflictes de frontera entre els
drets públic i privat; etc. En definitiva, es trac-
ta d’un document complex.
Una ambició així difícilment pot reduir-se
al marc d’una regulació ordenancista. La preo-
cupació municipal per mediar en la qualitat
de la construcció de la ciutat industrial here-
tada, pretén potenciar la responsabilitat dels
arquitectes i dels altres agents que interve-
nen en el procés de transformació de la ciu-
tat, esdevenint aquest Pla especial el marc de
mediació.
És per això que no es pot entendre aquest
document sense esperar que sigui complimentat
per la voluntat dels agents socials que partici-
pen d’una manera o altra en les intervencions en
el teixit urbà del segle XIX (propietaris, promo-
tors, tècnics, societat civil i administració
pública). I és en aquest sentit que s’ha potenciat
la participació de tots els sectors implicats mit-
jançant:
– Debats oberts amb entitats.
– Creació de comissions externes (tècniques i
jurídiques).
– Experiència pilot de comissió ciutadana.
– Participació del Servei de llicències en l’evo-
lució dels projectes.
– Participació de la ciutat: 24 escrits, al·lega-
cions… amb un total de 358 pàgines.
– Inici d’un segon període d’exposició pública,
etc.
Com a eixample industrial, com a ciutat obre-
ra, el Sabadell projectat a mitjans del segle XIX i
consolidat en els següents vuitanta anys, ha esde-
vingut un paisatge urbà característic i fàcilment
identificable. Una ciutat singular resultant d’un
projecte urbanístic lligat a la topografia i a la cul-
tura del moment, i a una arquitectura racional
derivada de les condicions socioeconòmiques. El
model de creixement linial que segueix els camins
històrics es dispersa en la quadrícula de l’eixam-
ple, s’homogeneïtza, sense introduir elements de
focalització en la quadrícula. Circumstància
aquesta que ha afavorit una imatge de ciutat i un
paisatge urbà absolutament singulars, que el pre-
sent Pla vol reivindicar i posar en valor.
Un paisatge urbà estructurat i caracteritzat a
partir de:
– La traça viària, tant els camins històrics com
la trama planificada com a eixample.
– La secció construïda dels vials, la proporció
entre l’amplada de carrer i l’alçada de l’edifi-
cació.
–El parcel·lari, que recull l’estructura de la
propietat derivada del planejament.
– L’escala de les tipologies edificatòries: va-
pors, casals, cases de rengle i cases de cos.
– L’arquitectura dels mestres d’obra, aspectes
que esdevenen valors de paisatge i elements
de reflexió...
Pla especial d’intervenció en el paisatge urbà del segle XIX a Sabadell
47
Bones pràctiques d’incorporació del paisatge en el planejament urbanístic de Catalunya
I és que la intervenció en el paisatge urbà
s’ha d’entendre lligada a la història, però també,
i sobretot, als usos i a l’arquitectura contempo-
ranis.
Manel Somoza
Cap del Servei d’Urbanisme de l’Ajuntament de
Sabadell
CRÈDITS
Dades del projecte:
Aprovació inicial: 10 de desembre 2001
2a aprovació inicial 29 de juliol 2002
Equip redactor:
Direcció: Manel Somoza, arquitecte. Cap del Servei
d’Urbanisme de l’Ajuntament de Sabadell.
Equip director: Jordi Vallhonrat, arquitecte.
Cap de la Secció de Planejament i Marcel Gallofré,
advocat. Cap de l’Assessoria Jurídica.
Redacció: Maite Morao, arquitecta, Charo
Rodríguez, advocada i Joan Borràs, delineant.
Col·laboradors: Antoni Sacristan, arquitecte. Cap
de la Secció d’Edificació; Gemma Ramos, historia-
dora; Joaquim Capilla, delineant; Raül Becerra,
estudiant d’arquitectura; Belén Delgado, arquitecta;
Anna Albó, arquitecta; Joan Falgueras, arquitecte.
Els espais lliures en la definició
de l’estructura urbana i territorial de Lleida
La forma de la ciutat ha estat definida, pel Pla
General de Lleida, en base a l’estructura dels
espais lliures. Els eixos cívics i d’accessibilitat
connecten la trama urbana formada per petites
places i espais d’esbarjo, dispersos per tota la ciu-
tat, mitjançant uns carrers on l’espai del vianant
està especialment tractat. Connecten també una
trama superior de parcs urbans de major dimen-
sió, pivotant sobre el Turó de la Seu Vella, el parc
del Segre i els Camps Elissis, a més d’una propos-
ta de parcs perimetrals que articularan el pas de la
ciutat a l’horta, donaran estructura a la ciutat,
sobre la qual s’articula la vialitat i la zonificació.
L’espai lliure, entès tant en el sentit clàssic de
parc com dels espais no transformats dins del
territori agrícola, és, en el nou Pla General, un
element bàsic per dissenyar, tant el creixement de
la ciutat com el model de ciutat oberta, amb una
ordenació territorial feta sobre les traces ambien-
tals, on s’assegura la penetració de l’espai lliure
territorial a l’interior dels límits urbans.
Els criteris ambientals, ecològics i
paisatgístics en l’ordenació de l’espai rural
El Pla General de Lleida entén i interpreta el terri-
tori com un espai global integrat on conflueixen
funcions productives, però també ecològiques,
lúdiques i culturals. L’espai a tractar és un territori
on la superfície agrícola representa un 93% del
total, on una bona part de les explotacions de l’hor-
ta vella de Pinyana pateixen de problemes estruc-
turals i de modernització que fan perillar la seva
continuïtat agrícola, on la topografia no és un con-
dicionant que dificulti la urbanització, on els espais
d’interès natural són poc reconeguts per la pobla-
ció, etc. En aquesta situació contenir dinàmiques
d’urbanització dispersa al territori i proposar alter-
natives de valorització de totes les seves funcions
requereix estratègies contundents i d’ampli espec-
tre; algunes d’ordenació, però moltes altres de ges-
tió i d’educació ambiental.
Es varen desenvolupar prèviament a la formu-
lació del Pla General els següents estudis:
– Pla d’espais lliures (territorials i urbans) de
Lleida (COAC-Paeria).
–Estudi edafològic del terme (Conveni entre el
DARP-UdL-Paeria).
– Estudi de l’estructura de la parcel·lació i dels
cultius (SIG= ARCVIEW).
– Estudis de parcel·lacions i activitats en sòl no
urbanitzable.
Els objectius que el Pla General marca en la
regulació del sòl rural són:
•mantenir la capacitat productiva del territori
•millorar les condicions de vida dels habitants
del sòl rural
•mantenir l’estabilitat dels sistemes naturals
•millora de la qualitat ambiental i evitar la
degradació del medi
•preservar la diversitat biològica
•preservar el patrimoni cultural i paisatgístic
•oferir noves oportunitats lúdiques i culturals
Caldran, com hem comentat abans, altres
instruments per assolir-los, no tan sols els d’or-
denació, encara que aquests han de ser la base
sobre la qual els altres s’ancorin. Quatre han
estat els criteris bàsics de l’ordenació:
Anàlisi del territori
El reconeixement del territori des de diverses òpti-
ques ha permès una zonificació que inclou criteris
48 ELEMENTS DE DEBAT TERRITORIAL N.22
El pla general de Lleida 2015
Comentaris sobre el tractament del paisatge
diversos. Els estudis bàsics realitzats han estat: estu-
di edafològic de l’aptitud agronòmica dels sòls del
municipi, estudi de les urbanitzacions, estudi dels
espais d’interès natural, estudi de la xarxa de camins
i de la xarxa hidrogràfica, dels jaciments arqueolò-
gics, dels elements d’interès natural, estudi de l’anà-
lisi i de la distribució de la grandària de les explota-
cions agrícoles, estudi dels usos del sòl; els estudis
foren realitzats amb treballs de camp i l’explotació
del cadastre (amb la tecnologia SIG), per equips
multidisciplinaris coordinats des de l’Oficina del
Pla (Paeria).
Zonificació en base a les unitats de paisatge
El coneixement acurat del territori dóna criteris
per a la zonificació, amb un grau de detall molt
fi, que cal agregar per zonificar de forma que
faciliti la comprensió i la gestió posterior del
Pla. La definició d’unitats de paisatge inclou
diversos criteris: la grandària i la forma de la
parcel·lació agrícola, la presència d’elements
d’interès cultural, la xarxa de camins, la xarxa
d’aigua, la presència i distribució de les edifica-
cions, etc. Les unitats s’han realitzat en base a la
proposta del Pla dels Espais Lliures i diferencia
cinc zones: 1) de protecció agrícola (R1), 2)
agrícola de recs antics, 3) agrícola de recs nous
(R3), 4) agrícola de secans (R4) i 5) àrees d’inte-
rès natural (AIN).
Aquesta zonificació bàsica es complementa
amb una ordenació més detallada de les protec-
cions dels elements petits del territori però que
conformen els seus paisatges o elements patri-
monials. Es tracta d’introduir servituds amb for-
ma de trames de proteccions per als elements
següents: 1) les carreteres (PC); 2) el ferrocarril
(PF); 3) la xarxa hídrica (PH); 4) les restes
arqueològiques (PA); 5) els corredors ecològics
(CE); 6) els reservoris naturals (RN); i, final-
ment, els elements catalogats en el Catàleg de
Protecció de Lleida.
Els elements vertebradors del territori
El riu Segre i els corredors ecològics es protegeixen
des del Pla General per la seva funció d’elements
vertebradors, considerant-los com a elements uni-
taris sobre els que es limiten els usos i es proposa la
redacció de plans directors d’ordenació que desen-
volupin posteriorment les directrius específiques
d’actuació en aquests àmbits. L’estratègia clara és la
protecció dels espais de connexió de la biodiversi-
tat a través dels camins de l’aigua.
La normativa ambiental en les normes
urbanístiques
S’han definit tot un seguit de condicions de protec-
ció ambiental en sòl rural, que formen part de les
disposicions comunes d’ordenació del sòl no urba-
nitzable de les normes urbanístiques, i que establei-
xen normes generals per a tots els usos i activitats
permesos al sòl no urbanitzable.
El programa de planejament
El Pla General de Lleida descriu i fixa a la memò-
ria els objectius del programa de planejament
referit als grans projectes i al programa de plane-
jament a desenvolupar durant la vigència del Pla,
donant les pautes del seu desenvolupament. El
seu desplegament és previst en els següents
documents:
• Pla o Projecte d’ordenació de l’eix del Riu Segre.
• Pla o Projecte d’ordenació del Turó de Gardeny.
•Pla especial de la Variant Nord (carretera
Nacional II).
• Plans especials de desenvolupament dels parcs
territorials.
•Pla director dels camins de l’horta.
• Pla director dels corredors ecològics.
• Pla d’àrees d’intervenció ambiental.
• Pla de millora dels accessos urbans.
• Pla d’accessibilitat i pla director d’eixos cívics.
49
Bones pràctiques d’incorporació del paisatge en el planejament urbanístic de Catalunya
50 ELEMENTS DE DEBAT TERRITORIAL N.22
Consideració del paisatge
(normativa i valoració)
Les propostes del Pla General de Lleida, atès el
caràcter productiu agro-ramader de les terres
de Lleida, defensen, en relació amb la protecció
i a la gestió del paisatge, una opció de configu-
ració oberta i de promoció de noves pràctiques
que generin espais més naturalitzats, biodiver-
sitat i una ordenació rural compatible. La cons-
tatació més important és doble, sobre l’escala
del paisatge i l’ambient, i sobre la gestió. L’esca-
la és clarament supra-local però aquest tema es
pot superar relativament amb els estudis «su-
pra-locals» encara que les propostes d’ordena-
ció i/o normatives siguin locals (municipals).
No obstant això, la reflexió final és que la ges-
tió dels elements naturals i comuns que confor-
men el paisatge no té més que la normativa
mediambiental com a suport, atès que la nor-
mativa de tipus urbanístic (Llei 2/2002) no és
suficient en aquest concepte.
Josep Ma Llop i Torné
Arquitecte urbanista, Director de l’Àrea d’Urba-
nisme i Medi Ambient de l’Ajuntament de Lleida
CRÈDITS:
Equip redactor:
Josep M. Llop, director
Rafael Garcia Català, director tècnic
Ignasi Aldomà, geògraf
Esther Fanlo, biòloga
Carles Llop, arquitecte
Josep M. Puigdemasa, arquitecte
Josep M. Fargas, arquitecte
Pegor Papazian, arquitecte
Període de redacció del Pla: abril 1994 – Maig 1999
Data de l’aprovació definitiva: BOE 25-5-99
Superfície del terme municipal: 21.171 ha
Aquest CD recopila la informació més significa-
tiva i útil del Seminari sobre la incorporació del pai-
satge en el planejament urbanístic de Catalunya, que
va tenir lloc a Olot el 27 de setembre de 2002, i
la que s’ha pogut obtenir, amb posterioritat, dels
vuit planejaments urbanístics que hi van ser pre-
sentats. S’ha dissenyat i elaborat amb la intenció
de difondre i fer accessibles les bones pràctiques
urbanístiques en matèria de paisatge d’uns plane-
jaments que havien estat prèviament seleccionats
com a casos exemplars, en diferents aspectes, per
un grup d’experts.
S’hi poden fer consultes comparatives, entre els
diferents casos d’estudi, i també descarregar els tex-
tos originals de cadascun dels planejaments. La
informació s’ha ordenat en diversos apartats amb
l’objectiu de facilitar-ne la consulta i la comparació
de manera àgil. Malgrat tractar-se sempre de plans
urbanístics, els territoris a què van destinats aquests
instruments són força diferents: des de municipis
sencers, com són els casos de Lleida o d’Olot, a
àmbits específics, com és el cas del sòl urbà de
Sabadell, o bé del sòl no urbanitzable de Cassà de
La Selva o de Mollet del Vallès. Malgrat aquestes
diferències, s’ha optat per establir un esquema únic
de buidatge de la informació, que és el que es des-
criu a continuació.
De cadascun dels planejaments presentats hi ha,
com a mínim, quatre tipus d’informació disponible:
memòria informativa o de planificació, normativa,
cartografia, i documents presentats al Seminari
(normalment, textos de resum i presentacions).
Tota aquesta informació és la que, com a mínim,
s’ha buidat en l’esquema següent, vertebrat en cinc
apartats, que són comuns a tots vuit plans:
– A «casos d’estudi» es recull la informació bàsica
de cadascun dels vuit planejaments i de l’àmbit
territorial per al qual s’han dissenyat. Es tracta
de la presentació de cada cas analitzat.
– A «estructura» s’hi troben les referències al pai-
satge, organitzades segons el document o l’a-
partat del planejament del qual procedeixen.
Així, tenint presents les principals etapes d’ela-
boració dels plans urbanístics, es fa distinció
entre estudis previs, objectius del pla, memòria
i diagnosi, normativa i catàlegs. Els estudis sec-
torials previs indiquen normalment el grau de
coneixement acumulat sobre el qual es basen les
etapes de planificació següents. N’hi ha d’espe-
cífics sobre el paisatge però també de fauna, flo-
ra, agricultura, patrimoni històric, etc. El pes
que un determinat instrument planificador
atorga al paisatge sol aparèixer en la declaració
dels seus objectius, i sol tenir traducció en la
normativa. La memòria i diagnosi aporten la
informació més completa sobre medi que es
planifica, en la mesura que revisen, recopilen i
sintetitzen els estudis previs. La normativa, en
format articulat, recull i tradueix els objectius
de planificació (per facilitar-ne la consulta,
aquest apartat es desglossa, al seu torn, en els
subapartats de sòl urbà, urbanitzable i no urba-
nitzable). Finalment, molts instruments de pla-
nejament recomanen, si no l’inclouen, l’elabora-
ció de catàlegs. En aquest apartat s’apleguen
tant les recomanacions com els catàlegs derivats
de cadascun dels casos d’estudi.
– Sota l’epígraf de «criteris» s’han inclòs les refe-
rències al paisatge, organitzades segons el que
cada planejament estableix. Els criteris, més o
menys explícits, es troben tant en la normativa
com en altres documents dels planejaments ana-
litzats. Per facilitar-ne la consulta, aquestes refe-
rències s’han agrupat en els sis apartats següents:
aspectes generals (si es tracta de criteris fona-
mentals, genèrics, que afecten el conjunt del cas
d’estudi); sistemes (quan es tracta de criteris
referits a l’establiment i la definició de sistemes);
51
Bones pràctiques d’incorporació del paisatge en el planejament urbanístic de Catalunya
QUÈ CONTÉ I QUÈ PERMET AQUEST CD
52 ELEMENTS DE DEBAT TERRITORIAL N.22
categories i zones (quan justifiquen la zonifica-
ció o l’establiment de certes categories dins dels
sistemes, en relació amb el paisatge); catàlegs (si
fan referència als catàlegs que cal elaborar); pla-
nejament derivat (quan s’especifiquen els instru-
ments de planejament subsegüents que cal des-
envolupar en un futur), i desclassificacions (si es
descriuen les causes per les quals és possible
revertir classificacions de sòl vigent).
– A «àmbits» es mostren les consideracions refe-
rides al paisatge i organitzades segons les àrees
del territori o els ecosistemes funcionals a què
són aplicables. S’han establert els àmbits
següents: litoral, forestal, agrícola, urbà, periur-
bà, hídric, enclavaments i altres.
–Un darrer apartat, de «documents originals»,
aplega els fitxers de text i d’imatges originals,
és a dir, els documents d’estudi i normativa i
els mapes –ja siguin originals o reelaborats–
de cadascun dels casos.
El que en els apartats 2, 3 i 4 anomenem «refe-
rències» o «consideracions referides al paisatge»
són retalls dels textos seleccionats i endreçats en
funció dels apartats anteriors. De cadascun dels
retalls s’indica el document de procedència i el
capítol, títol o article d’on s’han extret. A l’apartat 5
es poden consultar els documents originals d’on
procedeixen tots els fragments seleccionats. Així,
si, havent trobat una referència concreta relativa al
paisatge, hom vol comprovar el context en què es
formula, pot accedir al document original.
En alguns casos –menys dels que hauríem vol-
gut– aquests retalls textuals es complementen amb
informació cartogràfica específica. Seria el cas, per
exemple, d’un fragment de text relatiu al tractament
del paisatge en l’àmbit agrícola, que s’il·lustra amb
un mapa del sòl agrícola del cas d’estudi d’on pro-
cedeix. Quan ha estat possible s’han vinculat
automàticament uns i altres, però hi ha hagut
nombroses dificultats. Dificultats que tenien cau-
ses diverses: alguns planejaments tenien tots els
plànols en formats analògics i s’han hagut de digi-
talitzar; d’altres els tenien en formats que no eren
compatibles amb els sistemes d’informació geogrà-
fica; i d’altres encara, fruit de les vicissituds de la
seva tramitació, mostraven tals discrepàncies entre
les sigles dels plànols i els codis de les normatives,
que, només amb la tenacitat i la col·laboració dels
autors o dels serveis tècnics municipals que en fan
ús, s’han pogut aclarir.
Hem procurat, sobretot, garantir que la con-
sulta d’informació sigui fàcil i intuïtiva, amb el
mínim de constrenyiments possible, fins on ho
han permès els mecanismes informàtics i de pro-
gramació. Amb aquesta prioritat s’ha escollit,
com a element de consulta transversal a tots cinc
apartats bàsics, l’accés a tots vuit casos d’estudi.
Així, des de cadascun dels cinc apartats de bui-
datge de dades es pot accedir a qualsevol dels vuit
casos. Per exemple, dins l’apartat «àmbits» i dins
el subapartat «forestal», hom pot consultar la
selecció de referències del Pla Especial de Gallecs
i a continuació la del Pla General de Lleida, o de
qualsevol altre, sense haver de desfer la cadena de
recerca d’informació.
Confiem que us sigui útil.
ELEMENTS DE DEBAT TERRITORIAL
La sèrie Elements de debat territorial té per objectiu facilitar la comu-
nicació i la transferència de coneixements entre els nuclis d’experts que
estan renovant el discurs sobre les estratègies de desenvolupament del
territori i els decisors dels governs locals que són responsables de les
polítiques públiques territorials. La col·lecció es proposa renovar i pro-
vocar la reflexió i el debat sobre les polítiques territorials des de la pers-
pectiva d’un discurs socioambiental.
Direcció Alexandre Tarroja Coscuela
Coordinació editorial Maria Herrero Canela
Sara Álvarez Millán
Xavier Boneta Lorente
Números publicats
Podeu sol·licitar els números que us interessin a: gep.territori@diba.es
També els podeu descarregar des de la pàgina web:
http://www.diba.es/territori/elements.asp
1. Factores estratégicos del desarrollo. Enfoques y políticas públicas
locales
Maria Callejón.
Dept. Política Econòmica, Universitat de Barcelona
Desembre de 1998. 45 pp + resum. Castellà.
2. Descentralización y calidad de las políticas locales
Anton Costas
Dept. Política Econòmica, Universitat de Barcelona
Desembre de 1998. 32 pp + resum. Castellà.
3. Nous reptes de les polítiques locals. La millora de la qualitat i la
gestió dels serveis i les infraestructures bàsiques municipals
Montserrat Mercadé (coord.), Anna Fusté i Francesc Quintana
FMQ Projectes i Estudis
Abril de 1999. 105 pp. Català.
4. El mapa dels plans estratègics locals
Josep M. Pascual i Marta Tarragona
Estratègies de Qualitat Urbana
Desembre de 1998. 152 pp. Català.
5. Perspectiva europea d’ordenació del territori. Per un
desenvolupament equilibrat i sostenible del territori de la Unió
Europea
Carles Rivera
Servei de Cooperació Local, Diputació de Barcelona
Setembre de 1999. 22 pp. Català.
6. Govern multinivell i gestió de xarxes
Ricard Valls
Projecció, Mecenatge Social
Octubre de 1999. 17 pp. Català.
7. Governar en un entorn complex: relacions, xarxes i contractes
Quim Brugué, Joan Subirats, Ricard Gomà, Moisès Amorós,
Aïda Díaz, Imma Quintana i Natàlia Rosetti
Equip d’Anàlisi Política, Universitat Autònoma de Barcelona
Novembre de 1999. 25 pp. Català.
8. Polítiques públiques locals: necessitats i plantejaments emergents
Quim Brugué, Joan Subirats, Ricard Gomà, Moisès Amorós, Aïda
Díaz, Imma Quintana i Natàlia Rosetti
Equip d’Anàlisi Política, Universitat Autònoma de Barcelona
Febrer de 2000. 34 pp. Català.
9. Les xarxes emergents de mobilitat al nostre territori. Anàlisi de la
mobilitat obligada 1986-1996. Municipis de la província de Barcelona
Oriol Nel·lo (dir.), Joan López i Joan Miquel Piqué
Institut d’Estudis Metropolitans de Barcelona
Febrer de 2000. 31 pp + resum. Català.
10. Mobilitat sostenible. Innovacions conceptuals i estat de la qüestió
Carme Miralles, Antoni F. Tulla, Àngel Cebollada i Rafael Requena
Dept. Geografia, Universitat Autònoma de Barcelona
Febrer de 2000. 52 pp + resum. Català.
11. Per un discurs socioambiental en les estratègies de
desenvolupament del territori. La sèrie elements de debat territorial.
Alexandre Tarroja
Oficina de la Xarxa Barcelona Municipis de Qualitat, Diputació
de Barcelona
Abril de 2000. 57 pp. Català.
12. Les administracions locals a Europa i el seu nou rol en la
recuperació del poder local
Ricard Valls
Projecció, Mecenatge Social
Moisès Amorós, Aïda Díaz, Natàlia Rosetti i Ricard Gomà
Equip d’Anàlisi Política, Universitat Autònoma de Barcelona
Octubre de 2000. 54 pp + resum. Català.
13. De la planificación a la gestión estratégica de las ciudades
Josep M. Pascual
Estratègies de Qualitat Urbana
Gener de 2001. 45 pp. Castellà.
14. Aproximació a la governabilitat de les àrees metropolitanes
europees
Mireia Belil, Mercè Espinós
Borakasi. Informació, recerca i consultoria
Abril de 2001. 115 pp. Català.
15. El territori de Barcelona cap a l’economia del coneixement
Joan Trullén
Dept. d’Economia Aplicada, Universitat Autònoma de Barcelona
Setembre de 2001. 110 pp. Català.
16. Les tècniques de cooperació intermunicipal i la seva reforma
Tomàs Font (dir.), Alfredo Galán, Joan Perdigó, Julio Ponce,
M. Teresa Vadrí.
Institut de Dret Públic, Universitat de Barcelona
Desembre de 2002. 146 pp. Català.
17. Bases per a una estratègia territorial de les Comarques Centrals
Jordi Ludevid (coord.), Josep M. Carrera, Joan Maluquer, Miquel
Martí, Montserrat Mercadé, Joaquim Sabaté.
Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona
Març de 2003. 227 pp. Català
18. Economia de l’arc tecnològic de la Regió Metropolitana
de Barcelona
Joan Trullén.
Dept. d’Economia Aplicada. Universitat Autònoma de Barcelona
Abril de 2003. 85 pp. Català
19. Cooperació territorial. Una perspectiva comparada de les
Comunitats autònomes
Josep Mir (coord.), Ana Goitia, Alfonso Yerga, Yasmina Araujo,
Jorge Domínguez, Rafael Machín, Rogelio Silva, Sam Gomila,
Carles Anglada, Laia Claverol i Beatriu Santiago
Juny de 2004. 103 pp. Català - castellà
20. La despesa de caràcter discrecional dels ajuntaments i el seu
finançament
Maite Vilalta (coord.), Daniel Mas, Adriana Sánchez i Jordi Jofre
Octubre de 2004. 188 pp. Català
21. La producció residencial de baixa densitat
Francesc Muñoz
Departament de Geografia, Universitat Autònoma de Barcelona
Juny de 2005. 158 pp. Català
ELEMENTS DE DEBAT TERRITORIAL
www.diba.es/territori/elements.asp
Gabinet d’Estudis
de la Presidència
Mallorca, 244, entl. 1a
08008 Barcelona
Bones pràctiques
d’incorporació del paisatge
en el planejament urbanístic
de Catalunya
Josep M. Mallarach i Eulàlia Comas (coordinadors)
22
Àrea de la Presidència
Gabinet d’Estudis de la Presidència
ELEMENTS DE DEBAT TERRITORIAL
www.diba.es/territori/elements.asp
Gabinet d’Estudis
de la Presidència
Mallorca, 244, entl. 1a
08008 Barcelona
Bones pràctiques
d’incorporació del paisatge
en el planejament urbanístic
de Catalunya
Josep M. Mallarach i Eulàlia Comas (coordinadors)
22
Àrea de la Presidència
Gabinet d’Estudis de la Presidència
