BookPDF Available

PROTEGITS, DE FET O DE DRET? Primera avaluació del sistema d'espais naturals protegits de Catalunya.

Authors:

Abstract

This work features the first evaluation of the system of protected areas system of Catalonia, Spain, conducted by the Institució Catalana d’Història Natural, a branch of the Institut d’Estudis Catalans (Catalan Academy of Sciences), following the methodological framework proposed by the IUCN World Commission of Protected Areas. It was the first time that the in the European Union an independent, rigorous and participatory evaluation of the effectiveness of an entire and system of protected areas was conducted. When the evaluation was done the system of protected areas of Catalonia had 10 different figures of protection applied to 148 natural areas, which created 365 evaluation units, equivalent to 21 per cent of the Catalonia area. Over 120 evaluators were actively engaged in the project, coordinated by Josep-Maria Mallarach and Josep Germain. The bulk of the work was carried out between 2002 and 2003. The results were officially presented in 2004, but the entire publication, a 360 pages book, was not issued until for years later, being launched at the 2008 IUCN World Conservation Congress. In 2006, the evaluation of the protected area system of Catalonia was included as a case study in the Best Practices Protected Areas Guidelines no. 14 “Evaluating Effectiveness” published by the World Commission on Protected Areas. https://portals.iucn.org/library/efiles/documents/PAG-014.pdf
327
PROTEGITS, DE FET O DE DRET?
ÍNDEXS
Àrees protegides
Aiguabarreig Segre-Cinca 57, 85, 229, 254
Aiguabarreig Segre-Noguera Pallaresa 74, 85, 94, 151, 202
Aiguabarreig Segre-Noguera Ribagorçana 85, 223
Aiguamolls de l’Alt Empordà 57, 85, 98, 101, 105, 121, 125, 160, 162, 166, 167, 168, 179,
184, 185, 186, 196, 202, 206, 208, 215, 224, 229, 231, 240, 246, 253, 258, 261, 262
Aiguamolls de l’Alt Empordà (PNAT) 10, 14, 73, 167, 184, 206, 208, 224, 246
Aiguamolls de l’Alt Empordà (RNI I, dels Estanys o Vilaüt) 73, 125, 185, 196, 202, 231,
253, 258, 261, 262
Aiguamolls de l’Alt Empordà (RNI I, Estany del Tec) 73, 185, 196, 202, 253, 258
Aiguamolls de l’Alt Empordà (RNI II, de les Llaunes) 73, 101, 168, 184, 185, 196,
202, 231, 253, 258, 261
Aiguamolls de l’Alt Empordà (RNI III) 73, 196, 202, 253, 258
Aiguamolls del Baix Empordà 85, 211, 215
Aiguanegra (v. Zona Volcànica de la Garrotxa, RNP Volcà Aiguanegra)
Aigüestortes 14, 32, 70, 73, 82, 85, 96, 97, 101, 103, 110, 121, 137, 138, 140, 153, 157, 160,
164, 173, 176, 178, 179, 185, 186, 188, 190, 191, 193, 196, 202, 204, 210, 214, 220, 228,
239, 240, 243, 245, 246, 248, 249, 250, 257, 258, 262, 293, 294, 301, 302, 303
Aigüestortes (EIN) 246
Aigüestortes (PNAC Aigüestortes i Estany de Sant Maurici) 14, 32, 70, 73, 82, 85, 97, 101,
110, 121, 137, 138, 140, 153, 157, 160, 164, 173, 176, 185, 186, 188, 190, 191, 196, 202,
204, 210, 214, 220, 228, 239, 240, 243, 245, 246, 248, 249, 250, 257, 258, 262, 293, 294,
301, 302, 303
Aigüestortes (ZPP) 82, 121, 188, 256, 252
Aitona (v. Erms d’Aitona)
Albera, l’ (v. Massís de l’Albera)
Albereda de Santes Creus 85, 179, 255
Alfés 57, 74, 85, 217, 219, 221, 229
Algars, l’ (v. Ribera de l’Algars)
Almatret (v. Tossals d’Almatret)
Alt Àneu, l’ 73, 85, 100, 217, 219
Alt Àneu, l’ (RNP Noguera Pallaresa - Bonaigua - Àlt Àneu) 73
Alta Garrotxa, l’ 82, 85, 113, 114, 132, 145, 169, 174, 175, 179, 206, 208, 226, 228, 273
Alta Garrotxa, l’ (RNP Muga Albanyà) 73
Ancosa-Montagut 85
Aragall, l’ (v. Muntanyes de l’Ordal, EIN Serra de l’Aragall)
Aran (v. Baish Aran)
Aran (v. Naut Aran)
Arbúcies (v. Riera d’Arbúcies)
Argentera, l’ (v. Serres de Pradell-l’Argentera)
Arribèra deth Garona 85
Artiga de Lin, Era 73, 85, 121, 217
Artiga de Lin, Era (RNP Baish Aran) 73
Aubenç (v. Serra d’Aubenç)
Baix Empordà (v. Aiguamolls del Baix Empordà)
Banya del Boc (v. Puig de la Banya del Boc)
Banyoles (v. Estany de Banyoles)
Barrancs de Sant Antoni-Lloret-la Galera 85
Bastets, els (v. Serres de Busa-els Bastets-Lord)
328 INSTITUCIÓ CATALANA D’HISTÒRIA NATURAL
Basturs (v. Estanys de Basturs)
Begur (v. Muntanyes de Begur)
Bellaire (v. Zona Volcànica de la Garrotxa, RNP Volcà Bellaire)
Bellmunt (v. Serra de Bellmunt)
Bellmunt (v. Serres de Milany-Santa Magdalena i Puigsacalm-Bellmunt)
Bertí (v. Cingles de Bertí)
Bessons, els 85, 148, 157
Bisaroques (v. Zona Volcànica de la Garrotxa, RNP Volcans les Bisaroques)
Boix, el (v. Serres de Cardó-el Boix)
Bossost (v. Montanhes de Les e Bossòst)
Boumort (v. Serra de Boumort)
Busa (v. Serres de Busa-els Bastets-Lord)
Cabrioler (v. Zona Volcànica de la Garrotxa, RNP Volcans de Cabrioler)
Cadí, el (v. Serres del Cadí-el Moixeró)
Cadiretes, les (v. Massís de les Cadiretes)
Can Simó (v. Zona Volcànica de la Garrotxa, RNP Volcà Can Simó
Can Tià (v. Zona Volcànica de la Garrotxa, RNP Volcà Can Tià)
Canal Vell (v. Delta de l’Ebre, RNFS Estació Biològica del Canal Vell)
Canet (v. Illa de Canet)
Cap de Creus 84, 85, 96, 101, 103, 134, 162, 167, 177, 179, 188, 190, 193, 208, 228, 231,
233, 248, 262
Cap de Creus (PNAT) 84, 134, 162, 167, 208, 228
Cap de Creus (PNIN Cap de Norfeu) 84, 231, 233
Cap de Creus (PNIN Cap Gros-Cap de Creus) 84, 233
Cap de Creus (PNIN Serra de Rodes) 84, 233
Cap de Creus (RNI Cap de Creus i s’Encalladora) 84
Cap de Creus (RNI Cap de Norfeu) 84, 101, 231, 233, 262
Cap de Creus (RNP Cap de Norfeu) 84
Cap de Creus (RNP Cap Gros-Cap de Creus) 84
Cap de Santes Creus 85, 105, 160
Cap Gros (v. Cap de Creus, PNIN, RNI o RNP)
Capçalera de la Noguera Ribagorçana 85
Capçaleres de la Noguera de Vallferrera i la Noguera de Cardós 85
Capçaleres del Ter i del Freser 82, 85, 121, 145, 250
Carbasí 85, 122
Cardó, el (v. Serres de Cardó-el Boix)
Cardona (v. Muntanya de Sal de Cardona)
Carreu (v. Serra de Carreu)
Castelltallat (v. Serra de Castelltallat)
Catllaràs (v. Serra del Catllaràs)
Cavallera (v. Serra Cavallera)
Cavalls (v. Serres de Pàndols-Cavalls)
Céllecs (v. Conreria-Sant Mateu-Céllecs, la)
Cingles de Bertí 85, 188, 232, 233, 261
Collegats 73, 85
Collegats (RNP Noguera Pallaresa-Collegats) 73
Collsacabra 85, 110, 127, 157
Collserola (v. Serra de Collserola)
Conreria-Sant Mateu-Céllecs, la 85, 121, 148, 174, 179, 255
Corb, riu (v. Obagues del Riu Corb)
Corredor, el (v. Serres de Montnegre-el Corredor)
Costoja 85
Crosa, la (v. Volcà de la Crosa)
329
PROTEGITS, DE FET O DE DRET?
Croscat (v. Zona Volcànica de la Garrotxa, RNP Volcà Croscat)
Delta de l’Ebre 73, 85, 98, 101, 105, 106, 110, 113, 118, 121, 134, 150, 160, 173, 179, 200,
208, 215, 217, 219, 224, 228, 243, 248, 252
Delta de l’Ebre (PNAT) 73, 101, 106, 118, 134, 173, 200, 208, 224, 243, 252
Delta de l’Ebre (RNFS Estació Biològica del Canal Vell) 74
Delta de l’Ebre (RNFS Llacuna de la Tancada) 74
Delta de l’Ebre (RNFS Punta del Fangar) 74
Delta de l’Ebre (RNP Illa de Sapinya) 73, 252
Delta de l’Ebre (RNP Punta de la Banya) 73, 252
Delta del Llobregat 73, 79, 82, 85, 123, 140, 152, 174, 177, 179, 203, 206, 217
Delta del Llobregat (EIN Murtra) 123
Delta del Llobregat (RNP la Ricarda-Ca l’Arana) 73, 123
Delta del Llobregat (RNP Remolar-Filipines) 73, 123, 203
Delta del Llobregat (ZPP la Ricarda-Ca l’Arana) 79, 82
Delta del Llobregat (ZPP Remolar-Filipines 79, 82
Desembocadura del Riu Gaià 85, 139, 179, 229, 255
Ebre, delta de l’ (v. Delta de l’Ebre)
Ebre, l’ (v. Ribera de l’Ebre a Flix)
Ebre, riu (v. Illes de l’Ebre)
Ensija (v. Serra d’Ensija-els Rasos de Peguera)
Erms d’Aitona 86, 124, 217
Espolla, clot d’ (v. Estany de Banyoles)
Estanh de Vielha 86
Estany d’Ivars 79, 82, 86, 139, 140, 159, 167
Estany de Banyoles 86, 96, 127, 132, 133, 147, 206, 229
Estany de Banyoles (EIN Clot d’Espolla) 147
Estany de Montcortès 86, 261
Estany de Sils 86, 102, 127, 138, 179, 181, 225, 229
Estany, l’ (v. Zona Volcànica de la Garrotxa, RNP Volcà l’Estany)
Estanys de Basturs 86
Estanys de la Jonquera 86, 229, 233
Estanys de Tordera 86, 152, 229, 230
Eth Portilhon 86
Fageda d’en Jordà (v. Zona Volcànica de la Garrotxa, RNP Fageda d’en Jordà)
Faiada de Malpàs, la 86, 223
Filià 86, 164, 165
Flix (v. Ribera de l’Ebre a Flix)
Fluvià (v. Illa de Fluvià)
Foix, el 86, 179
Fontpobra (v. Zona Volcànica de la Garrotxa, RNP Volcà Fontpobra)
Freser (v. Capçaleres del Ter i del Freser)
Gaià, riu (v. Desembocadura del Riu Gaià)
Galera, la (v. Barrancs de Sant Antoni-Lloret-la Galera)
Gallifa 86
Garona (v. Arribèra deth Garona)
Garraf, el (v. Massís del Garraf)
Garraf, Parc del (v. Massís del Garraf)
Garrinada (v. Zona Volcànica de la Garrotxa, RNP Volcans de Garrinada i Montsacopa)
Garrotxa (v. Zona Volcànica de la Garrotxa)
Gavarres, les 86, 113, 114, 121, 127, 135, 138, 140, 170, 174, 177, 179, 206, 251
Gelada 86
Guilleries, les 86, 113, 140, 179
Hostalric (v. Riera d’Arbúcies, RNP Riera d’Arbúcies-Hostalric
330 INSTITUCIÓ CATALANA D’HISTÒRIA NATURAL
Illa de Canet 81, 86
Illa de Fluvià 74, 82, 86, 159
Illes de l’Ebre 86
Illes Medes 57, 73, 82, 86, 107, 179, 181, 204, 208, 243, 248, 255, 257
Isòvol (v. Riberes de l’Alt Segre , RNP Isòvol)
Isòvol (v. Tossals d’Isòvol i Olopte)
Ivars (v. Estany d’Ivars)
Jonquera (v. Estanys de la Jonquera)
Llaberia (v. Serra de Llaberia)
Llacunanagra (v. Zona Volcànica de la Garrotxa, RNP Volcans Puig Rodó; Puig de les Medes i
Llacunanagra)
Llarga (v. Serra Llarga)
Llaunes, les (v. Aiguamolls de l’Alt Empordà, RNI II)
Lles (v. Montanhes de Les e Bossòst)
Lles (v. Tossa Plana de Lles-Puigpedrós)
Llobregós (v. Vall del Riu Llobregós)
Llorenç, Sant (v. Sant Llorenç del Munt i l’Obac)
Lloret (v. Barrancs de Sant Antoni-Lloret-la Galera)
Lord (v. Serres de Busa-els Bastets-Lord)
Maçanet (v. Turons de Maçanet)
Mallola (v. Zona Volcànica de la Garrotxa, RNP Volcans Puig Safont i el Torn; Puig de Martinyà
i la Mallola)
Malpàs (v. Faiada de Malpàs, la)
Mare de Déu de la Roca 86, 147
Marimanha 86
Mas de Melons 73, 86, 140, 167, 229
Mas, el (v. Muntanyes de l’Ordal, EIN Serres del Mas i de Güell)
Masia Blanca 82, 86, 92, 159
Massís de l’Albera 73, 86, 109, 110, 113, 154, 187, 188, 215, 220, 224, 233, 252, 255
Massís de l’Albera (PNIN Puig Neulós) 73, 154, 187, 196, 208, 215, 224, 233, 255
Massís de l’Albera (PNIN Serra de la Balmeta) 73, 187, 196, 208, 215, 224, 233, 255
Massís de l’Albera (RNP Capçalera de l’Orlina) 220, 252
Massís de l’Albera (RNP Sant Quirze de Colera) 220, 252
Massís de l’Albera (RNP Vall de St Quirze) 220, 252
Massís de les Cadiretes 86, 121, 133, 135, 170, 201, 218
Massís de les Salines 86, 215, 256, 261
Massís del Garraf 71, 86, 113, 174, 175, 178, 179, 188, 200, 248, 249
Massís del Montseny 44, 45, 46, 70, 71, 86, 107, 108, 160, 167, 175, 177, 178, 179, 186,
200, 201, 207, 228, 248, 250, 251, 255
Massís del Montseny (PNAT) 44, 45, 46, 70, 71, 157, 200, 201, 207
Medes, illes (v. Illes Medes)
Medes, illes (v. Montgrí, RM Illes Medes)
Medes, puig de les (v. Zona Volcànica de la Garrotxa, RNP Volcans Puig Rodó; Puig de les
Medes i Llacunanagra)
Merlès (v. Riera de Merlès)
Milany (v. Serres de Milany-Santa Magdalena i Puigsacalm-Bellmunt)
Miracle, el 57, 86, 119, 148, 157, 188, 233, 261
Miralles (v. Serra de Miralles-Queralt)
Miramar (v. Tossal Gros de Miramar)
Mitjana (v. Serra Mitjana)
Moianès, el 86
Moixeró, el (v. Serres del Cadí-el Moixeró)
Montagut (v. Ancosa-Montagut)
331
PROTEGITS, DE FET O DE DRET?
Montanhes de Les e Bossòst 86
Montcortès (v. Estany de Montcortès)
Montesquiu 73, 86, 136, 179, 259
Montesquiu (Parc comarcal del castell de Montesquiu) 73, 259
Montgai (v. Sant Llorenç de Montgai)
Montgrí, el 82, 86, 139, 188, 226, 232
Montgrí, el (RM Illes Medes) 82
Montgrony (v. Serra de Montgrony)
Montllober 86, 150, 152, 156
Montmell, el 86, 119
Montmeneu (v. Tossals de Montmeneu)
Montnegre, el (v. Serres de Montnegre-el Corredor)
Montolivet (v. Zona Volcànica de la Garrotxa, RNP Volcà Montolivet)
Montrebei (v. Serra del Montsec, RNP Noguera Ribagorçana-Montrebei)
Montsacopa (v. Zona Volcànica de la Garrotxa, RNP Volcans de Garrinada i Montsacopa)
Montsant (v. Serra del Montsant)
Montseny (v. Massís del Montseny)
Montserrat 14, 69, 70, 73, 79, 82, 86, 96, 98, 103, 114, 121, 188, 199, 207, 215, 246, 248
Montserrat (PNAT) 14, 73, 199, 246, 248
Montserrat (RNP) 73, 207
Montserrat (ZPP) 79, 82, 121, 188
Montsià (v. Serra de Montsià)
Muga (v. Muga Albanyà)
Muga, la (v. Penya-segats de la Muga)
Muntanya de Sal de Cardona 87, 212, 233, 235
Muntanyes de Begur 87, 100, 126, 127, 155, 175, 179
Muntanyes de Begur (RM Ses Negres) 82, 155
Muntanyes de l’Ordal 87, 119, 120, 121, 132, 152, 252
Muntanyes de l’Ordal (EIN Serres del Mas i de Güell) 121
Muntanyes de l’Ordal (EIN Serra de l’Aragall) 121
Muntanyes de Prades 14, 73, 82, 87, 113, 114, 127, 159, 167, 171, 208
Muntanyes de Prades (PNIN Vall del Monestir de Poblet) 14, 73, 82, 127, 114, 159, 167,
171, 208
Muntanyes de Rocacorba 87
Muntanyes de Tivissa-Vandellòs 87, 157, 229
Naut Aran 87, 119
Navel (v. Riera de Navel)
Negres, ses (v. Muntanyes de Begur, RM Ses Negres)
Noguera de Cardós (v. Capçaleres de la Noguera de Vallferrera i la Noguera de Cardós)
Noguera de Vallferrera (v. Capçaleres de la Noguera de Vallferrera i la Noguera de Cardós)
Noguera Pallaresa (v. Collegats, RNP Noguera Pallaresa-Collegats)
Noguera Ribagorçana, capçalera de la (v. Capçalera de la Noguera Ribagorçana)
Noguera Ribagorçana-Montrebei (v. Serra del Montsec, RNP Noguera Ribagorçana-Montre-
bei)
Norfeu, cap de (v. Cap de Creus, PNIN o RNP Cap de Norfeu)
Obac, l’ (v. Sant Llorenç del Munt i l’Obac)
Obagues de la Vall del Rigard 87
Obagues del Riu Corb 87, 229, 261
Odèn (v. Serres d’Odèn-Port del Comte)
Olèrdola 71, 87, 179, 198
Olopte (v. Tossals d’Isòvol i Olopte)
Ordal, l’ (v, Muntanyes de l’Ordal)
Pàndols (v. Serres de Pàndols-Cavalls)
332 INSTITUCIÓ CATALANA D’HISTÒRIA NATURAL
Pedraforca (v. Serres del Cadí-el Moixeró, PNIN Massis del Pedraforca)
Penya-segats de la Muga 87, 103, 174
Pi, torrent del (v. Torrent del Pi)
Picancel (v. Serra de Picancel)
Plana Ausetana (v. Turons de la Plana Ausetana)
Plana de Sant Jordi 87, 121, 164
Platja de Torredembarra 87, 89, 121, 179, 196, 199, 205, 252
Poblet (v. Muntanyes de Prades, PNIN Vall del Monestir de Poblet)
Port del Comte (v. Serres d’Odèn-Port del Comte)
Portilhon (v. Eth Portilhon)
Ports, els 87, 100, 101, 110, 162, 177, 179, 240
Ports, els (PNAT) 101, 162, 177, 240
Pradell (v. Serres de Pradell-l’Argentera)
Prades (v. Muntanyes de Prades)
Prullans (v. Riberes de l’Alt Segre, RNP Prullans
Puig Astrol (v. Zona Volcànica de la Garrotxa, RNP Volcà Puig Astrol)
Puig de la Banya del Boc 87
Puig de la Garça (v. Zona Volcànica de la Garrotxa, RNP Volcà Puig de la Garça)
Puig de les Medes (v. Zona Volcànica de la Garrotxa, RNP Volcans Puig Rodó; Puig de les Medes
i Llacunanagra)
Puig de l’Ós (v. Zona Volcànica de la Garrotxa, RNP Volcà Puig de l’Ós)
Puig de Martinyà (v. Zona Volcànica de la Garrotxa, RNP Volcans Puig Safont i el Torn; Puig de
Martinyà i la Mallola)
Puig Rodó (v. Zona Volcànica de la Garrotxa, RNP Volcans Puig Rodó; Puig de les Medes i Lla-
cunanagra)
Puig Safont (v. Zona Volcànica de la Garrotxa, RNP Volcans Puig Safont i el Torn; Puig de Mar-
tinyà i la Mallola)
Puig Subià (v. Zona Volcànica de la Garrotxa, RNP Volcans Roca Negra i Puig Subià)
Puigpedrós (v. Tossa Plana de Lles-Puigpedrós)
Puigsacalm (v. Serres de Milany-Santa Magdalena i Puigsacalm-Bellmunt)
Pujalós (v. Zona Volcànica de la Garrotxa, RNP Volcà Pujalós)
Punta de la Banya (v. Delta de l’Ebre, RNP Punta de la Banya)
Punta de la Móra (v. Tamarit-Punta de la Móra)
Punta del Fangar (v. Delta de l’Ebre, RNFS Punta del Fangar)
Queralt (v. Serra de Miralles-Queralt)
Queralt (v. Serra de Queralt)
Racó, el (v. Zona Volcànica de la Garrotxa, RNP Volcà del Racó)
Rasos de Peguera (v. Serra d’Ensija-els Rasos de Peguera)
Remolar-Filipines (v. Delta del Llobregat)
Riba-roja 87
Ribera de l’Algars 87, 148, 149, 260
Ribera de l’Algars (RNP Algars) 73, 149
Ribera de l’Ebre a Flix 87, 139, 182, 208, 209, 255, 261
Ribera de l’Ebre a Flix 182, 255, 261
Ribera de l’Ebre a Flix 255, 261
Ribera Salada 87, 157
Riberes de l’Alt Segre 73, 87, 100
Riberes de l’Alt Segre (RNP Isòvol) 73
Riberes de l’Alt Segre (RNP Prullans) 73
Ricarda-Ca l’Arana, la (v. Delta del Llobregat, RNP o ZPP)
Riera d’Arbúcies 73, 87, 219
Riera d’Arbúcies (RNP Riera d’Arbúcies-Hostalric) 73
Riera de Merlès 73, 87, 148, 219, 220, 252
333
PROTEGITS, DE FET O DE DRET?
Riera de Merlès (RNP) 73, 220, 252
Riera de Navel 87, 157, 232
Riera de Santa Coloma 87, 247
Riera de Sorreigs 87, 150
Rigard, el (v. Obagues de la Vall del Rigard)
Roca Negra (v. Zona Volcànica de la Garrotxa, RNP Volcans Roca Negra i Puig Subià)
Roca, la (v. Mare de Déu de la Roca)
Rocacorba (v. Muntanyes de Rocacorba)
Rodes, serra de (v. Cap de Creus, PNIN de Serra de Rodes)
Rojala-Platja del Torn, la 87, 233
Roques Blanques 87
Roureda de Tordera 87, 261
Saburella 87
Salines, les (v. Massís de les Salines)
Sant Antoni-Lloret-la Galera (v. Barrancs de Sant Antoni-Lloret-la Galera)
Sant Gervàs (v. Serra de Sant Gervàs)
Sant Joan de Toran 87, 100
Sant Jordi (v. Plana de Sant Jordi)
Sant Llorenç de Montgai (RNFS de l’Aiguabarreig Segre-Noguera Pallaresa) 74, 85, 151
Sant Llorenç del Munt i l’Obac 57, 70, 71, 73, 87, 167, 178, 179, 207, 210, 248, 252
Sant Llorenç del Munt i l’Obac (PNAT Massís de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac)
70, 71, 207, 210, 252
Sant Mateu (v. Conreria-Sant Mateu-Céllecs, la)
Santa Coloma (v. Riera de Santa Coloma)
Santa Magdalena (v. Serres de Milany-Santa Magdalena i Puigsacalm-Bellmunt)
Santa Magdalena (v. Vall de Santa Magdalena)
Santa Margarida (v. Zona Volcànica de la Garrotxa, RNP Volcà Santa Margarida)
Santes Creus (v. Albereda de Santes Creus)
Santes Creus, cap de (v. Cap de Santes Creus)
Sapinya, illa de (v. Delta de l’Ebre, RNP Illa de Sapinya)
Sauva Negra, la 87, 158
Savassona 87
Segre, el (v Riberes de l’Alt Segre)
Segre-Cinca (v. Aiguabarreig Segre-Cinca)
Segre-Noguera Pallaresa (v. Aiguabarreig Segre-Noguera Pallaresa)
Segre-Noguera Ribagorçana (v. Aiguabarreig Segre-Noguera Ribagorçana)
Sèquia Major 87
Serra Cavallera 87
Serra d’Aubenç 87
Serra d’Ensija-els Rasos de Peguera 87, 115
Serra de Bellmunt 88, 202
Serra de Boumort 88
Serra de Carreu 88
Serra de Castelltallat 88, 188, 199, 222, 233, 261
Serra de Collserola 73, 88, 89, 120, 121, 127, 152, 153, 174, 175, 177, 178, 179, 181, 185,
207, 248, 256, 257
Serra de Llaberia 88, 119, 120
Serra de Miralles-Queralt 88
Serra de Montgrony 88
Serra de Montsià 88, 101, 163, 212, 229
Serra de Picancel 88
Serra de Queralt 88, 115
Serra de Sant Gervàs 88
334 INSTITUCIÓ CATALANA D’HISTÒRIA NATURAL
Serra de Turp 88, 130
Serra del Catllaràs 88
Serra del Montsant 69, 88, 100, 112, 113
Serra del Montsec 73, 82, 88, 251
Serra del Montsec (RNP Noguera Ribagorçana-Montrebei) 73
Serra del Verd 88
Serra Llarga 88, 218
Serra Mitjana 88, 223
Serradell (v. Vall Alta de Serradell)
Serres d’Odèn-Port del Comte 57, 88, 90, 100, 157, 179, 199, 200
Serres de Busa-els Bastets-Lord 88
Serres de Cardó-el Boix 88, 227
Serres de Milany-Santa Magdalena i Puigsacalm-Bellmunt 88, 100, 234
Serres de Montnegre-el Corredor 71, 74, 88, 175, 178, 179, 188, 198, 248
Serres de Pàndols-Cavalls 88, 238
Serres de Pradell-l’Argentera 88
Serres del Cadí-el Moixeró 73, 81, 88, 103, 107, 134, 162, 166, 179, 186, 207, 208, 240,
248, 256
Serres del Cadí-el Moixeró (PNIN Massís del Pedraforca) 73
Sils, v. (Estany de Sils)
Sorreigs (v. Riera de Sorreigs)
Tamarit-Punta de la Móra 88, 121, 127, 152, 153, 210, 224, 229
Tancada, la (v. Delta de l’Ebre, RNFS Llacuna de la Tancada)
Tavertet (v. Collsacabra)
Ter (v. Capçaleres del Ter i del Freser)
Timoneda d’Alfés (v. Alfés)
Tivissa (v. Muntanyes de Tivissa-Vandellòs)
Toran (v Sant Joan de Toran)
Tordera (v. Estanys de Tordera)
Tordera (v. Roureda de Tordera)
Torn, platja del (v. Rojala-Platja del Torn, la)
Torredembarra (v. Platja de Torredembarra)
Torregrossa (v. Tossals de Torregrossa)
Torrent del Pi 82, 88, 159, 160, 256
Torrent, el (v. Zona Volcànica de la Garrotxa, RNP Volcà del Torrent)
Tossa Plana de Lles-Puigpedrós 73, 88, 158, 202
Tossa Plana de Lles-Puigpedrós (RNP La Llosa) 73, 202
Tossal Gros de Miramar 88
Tossals d’Almatret 88, 156, 157
Tossals d’Isòvol i Olopte 88
Tossals de Montmeneu 88, 140
Tossals de Torregrossa 88, 261
Traiter (v. Zona Volcànica de la Garrotxa, RNP Volcans Traiter Inferior i Superior)
Tres Hereus, els 89
Turó de la Pomareda (v. Zona Volcànica de la Garrotxa, RNP Turó de la Pomareda)
Turons de la Plana Ausetana 89, 152, 230
Turons de la Plana Ausetana (EIN Pla de Tona) 230
Turons de la Plana Ausetana (EIN Serrat de Gurb) 230
Turons de Maçanet 89, 140
Turp (v. Serra de Turp)
Utxesa 74, 89, 104, 127, 253
Vall Alta de Serradell 89
Vall de Santa Magdalena 89
335
PROTEGITS, DE FET O DE DRET?
Vall del Riu Llobregós 89
Vandellòs (v. Muntanyes de Tivissa-Vandellòs
Verd (v. Serra del Verd)
Viella (v. Estanh de Vielha)
Vilaüt (v. Aiguamolls de l’Alt Empordà, RNI I)
Volcà de la Crosa 89, 96, 147, 149, 179, 199, 255
Zona Volcànica de la Garrotxa 14, 44, 45, 46, 48, 72, 73, 89, 96, 97, 111, 113, 121, 125,
132, 150, 167, 177, 179, 185, 186, 189, 191, 193, 194, 208, 211, 215, 216, 236, 239, 240,
248, 257, 261
Zona Volcànica de la Garrotxa (RNP Fageda d’en Jordà, nord) 47
Zona Volcànica de la Garrotxa (RNP Fageda d’en Jordà, sud) 47
Zona Volcànica de la Garrotxa (RNP Turó de la Pomareda) 47
Zona Volcànica de la Garrotxa (RNP Volcà Croscat) 47
Zona Volcànica de la Garrotxa (RNP Volcà Aiguanegra) 47
Zona Volcànica de la Garrotxa (RNP Volcà Bellaire) 47
Zona Volcànica de la Garrotxa (RNP Volcà Can Simó) 47
Zona Volcànica de la Garrotxa (RNP Volcà Can Tià) 47
Zona Volcànica de la Garrotxa (RNP Volcà de Santa Margarida) 47
Zona Volcànica de la Garrotxa (RNP Volcà el Racó) 47
Zona Volcànica de la Garrotxa (RNP Volcà el Torrent) 47
Zona Volcànica de la Garrotxa (RNP Volcà Fontpobra) 47
Zona Volcànica de la Garrotxa (RNP Volcà l’Estany) 47
Zona Volcànica de la Garrotxa (RNP Volcà Montolivet) 47
Zona Volcànica de la Garrotxa (RNP Volcà Puig Astrol) 47
Zona Volcànica de la Garrotxa (RNP Volcà Puig de l’Ós) 47
Zona Volcànica de la Garrotxa (RNP Volcà Puig de la Costa) 47
Zona Volcànica de la Garrotxa (RNP Volcà Puig de la Garça) 47
Zona Volcànica de la Garrotxa (RNP Volcà Pujalós) 47
Zona Volcànica de la Garrotxa (RNP Volcans de Cabrioler) 47
Zona Volcànica de la Garrotxa (RNP Volcans de la Garrinada i Montsacopa) 47
Zona Volcànica de la Garrotxa (RNP Volcans les Bisaroques) 47
Zona Volcànica de la Garrotxa (RNP Volcans Puig Rodó; Puig de les Medes i Llacunanagra)
47
Zona Volcànica de la Garrotxa (RNP Volcans Puig Safont i el Torn; Puig de Martinyà i la
Mallola) 47
Zona Volcànica de la Garrotxa (RNP Volcans Roca Negra i Puig Subià) 47
Zona Volcànica de la Garrotxa (RNP Volcans Traiter Inferior i Superior) 47
336 INSTITUCIÓ CATALANA D’HISTÒRIA NATURAL
Espècies
Abies alba 128
Albercoquer 111
Alfals 139
Àliga cuabarrada 100, 101
Àliga daurada 100
Àliga marcenca 101
Àliga perdiguera 217
Almesquí 103
Alosa becuda 217, 221, 270
Alzina 99, 101, 222, 232
Anguis fragilis 101
Anillochlamys urgellesi 101
Anthericum ramosum 200
Aphanius iberus 99, 105, 106, 160, 217
Aquila chrysaetos 100
Asio flammeus 101
Asplenium sp. 100
Austropotamobius pallipes 100, 220, 229
Avet 128
Banyarriquer del roure 100
Barb cua-roig 220, 234
Barbus haasi 220, 234
Berberis vulgaris 200
Bitó 106, 217, 219
Bívia 101
Blanus cinereus 101
Blat 139
Botaurus stellaris 106, 217, 219
Bubo bubo 100, 101
Cabra blanca 110
Cabra salvatge 100
Campaneta gran 103
Campanula speciosa 103
Capil·lera 100
Capra pyrenaica 100
Caqui 111
Cargola de roca 103
Carrasca 99, 202
Cerambix cerdo 100
Chalcides sp 101
Chamaerops humilis 101
Charonia lampas 107
Chersophilus duponti 217, 221, 270
Chondrostoma toxostoma 100
Circaetus gallicus 101
Cirerer 111
Corn marí 107
Corona de reina 103
Cranc de riu ibèric 100, 220, 229
Diospyros kaki 111
Duc 100, 101
337
PROTEGITS, DE FET O DE DRET?
Erodium foetidum 103
Escarabat del faig 99, 108, 217
Espart 217
Espinós 106
Falcó comú 101
Falco peregrinus 101
Fartet 99, 105, 106, 160, 217
Felis silvestris 100
Gamarús 101
Ganga 217, 221
Garric 101, 263
Gasterosteus aculeatus 106
Gat 253
Gat salvatge 100
Gavina corsa 106
Gorja blanc 273
Graèllsia 108
Graellsia isabelae 108
Griva 253
Guineu 153
Gypaetus barbatus 6, 105
Helianthemum sp. 100
Helix vermiculata 101
Hieraaetus fasciatus 217
Hieraethus fasciatus 100, 101
Hydrocharis morsus-ranae 219
Hypericum elodes 218
Lachnaea pubescens 108
Lanius minor 106, 270
Larus audouinii 106
Lepomis gibbosus 220
Llúdriga 98, 99, 100, 104, 105, 146, 217, 220
Lutra lutra 98, 99, 100, 104, 105, 146, 217, 220
Madrilla 100
Margalló 101
Martes foina 273
Mauremys caspica (o leprosa?) 99, 106
Medicago sativa 139
Mespilus germanica 111
Mussol emigrant 101
Mustela putorius 100
Nàiade 220
Narcissus assoanus 103
Nesprer 111
Ofegabous 101
Orchis laxiflora 102
Oreamnos americanus 110
Orella d’ós 103
Ós bru 104, 146, 217
Panís, Moresc 139, 236
Papallona apol·lo 107
Parnassius apollo 107
Peix sol 220
338 INSTITUCIÓ CATALANA D’HISTÒRIA NATURAL
Pellaea calomelanos 103
Perer 111
Phoxinus phoxinus 220
Pi blanc 76, 222
Pi negre 128
Pinassa 100, 222, 233
Pinus halepensis 76, 222
Pinus nigra 100, 222, 233
Pinus unicnata 128
Pleurodeles waltlii 101
Pomer 111
Posidònia 99, 221, 224
Posidonia oceanica 99, 221, 224
Presseguer 111
Prunera 111
Prunus armeniaca 111
Prunus avium 111
Prunus domestica 111
Prunus persica 111
Pseudotelphusa occidentella 200
Ptercoles alchata 217, 221
Ptercoles oreintalis 270
Pyrus communis 111
Pyrus malus 111
Quercus coccifera 101, 263
Quercus faginea 100
Quercus ilex 99, 101, 222, 232
Quercus rotundifolia 99, 202
Ramonda myconi 103
Ratpenat de ferradura 100
Rhynolophus euryale 100
Rosalia alpina 99, 108, 217
Roure 222, 263
Roure valencià 100
Sagittaria sagittifolia 219
Samaruc 105, 217
Saxifraga callosa 103
Serp de vidre, vidriol 101
Serpeta cega 101
Setge 100
Sisó 270
Stipa tenacissima 217
Strix aluco 101
Tamariu 263
Tamarix sp. 263
Taxus baccata 100, 217
Teix 100, 217
Tephronia espaniola 200
Testudo hermanni 99, 105, 187, 217, 220
Tetrax tetrax 270
Tortuga de rierol 99, 106
Tortuga mediterrània 99, 105, 187, 217, 220
Trenca 106, 270
339
PROTEGITS, DE FET O DE DRET?
Trencalòs 6, 105
Trèvol groc 102
Trifolium patens 102
Triticum aestivum 139
Tritó crestat 101
Tritó palmat 101, 219
Triturus cristatus 101
Triturus helveticus 101, 219
Turdus viscivorus 253
Turó 100
Unio aleroni 220
Ursus arctos 104, 146, 217
Valencia hispanica 105, 217
Vaqueta 101
Varó 220
Vulpes vulpes 153
Xurra 270
Zea mays 139, 236
340 INSTITUCIÓ CATALANA D’HISTÒRIA NATURAL
Indicadors
1. Indicadors d’estat i context
1.1 - Dimensions i estructura del sistema 145, 146
1.2 - Categoria de protecció equivalent de la UICN 130, 131
1.3 - Valor de conservació del medi geològic 94-98
1.4 - Valor de conservació de la flora vascular segons el grau de raresa 102-104
1.5 - Valor de conservació de la fauna vertebrada amenaçada 104-106
1.6 - Valor de conservació de les espècies protegides de la fauna invertebrada 106-108
1.7 - Valor de conservació de varietats i races tradicionals 109-111
1.8 - Presència d’hàbitats i d’espècies d’interès comunitari 99-101, 294
1.9 - Valor espiritual, cultural o històric 111-115
1.10 - Forma 146-149
1.11 - Hàbitats potencials 101, 102
1.12 - Connectància ecològica 151-153
1.13 - Perill d’inflamabilitat 117, 119, 120
1.14 - Riscos geològics 117-119
1.15 - Pressió urbanística perimetral 116, 117, 120-122
1.16 - Pressió de les infraestructures 117, 122-126
1.17 - Potencial de les amenaces 117,126-128
1.18 - Població 132-134, 236
1.19 - Ocupació laboral 138-140, 236, 243, 244, 302
1.20 - Superfície productiva del sector primari 138, 244, 302
1.21 - Visites rebudes 246-249
2. Indicadors de legislació i planificació
2.1 - Congruència entre la figura i els objectius de protecció 154-156
2.2 - Designacions internacionals 145, 160
2.3 - Adequació del disseny 145, 156-159
2.4 - Coherència del sistema d’espais naturals protegits 159-160
2.5 - Titularitat del sòl 134, 135-137, 236
2.6 - Planificació de l’ús dels recursos naturals 168-171
2.7 - Existència i adequació d’un pla de gestió 161-165
2.8 - Temps transcorregut entre la declaració de protecció i l’aprovació definitiva del pla de
gestió 166-167
2.9 - Figures de protecció recollides en el pla de gestió 167-168
2.10 - Participació pública en l’elaboració del pla de gestió 206-207
2.11 - Difusió dels continguts del pla de gestió 207
2.12 - Elaboració i difusió d’una memòria anual d’activitats i resultats 197-199
3. Indicadors de mitjans
3.1- Existència d’òrgan gestor 172-174
3.2 - Personal per règim laboral 175-176
3.3 - Personal per àmbits funcionals 176-177
3.4 - Participació en programes de voluntariat 209-210
3.5 - Participació pública en els òrgans rectors 208-209
3.6 - Associacions i empreses vinculades a la conservació 210-213
3.7 - Existència d’equipaments i infraestructures a l’interior de l’ENP 185
3.8 - Existència d’equipaments i infraestructures a l’exterior de l’ENP 185-186
3.9 - Prevenció i gestió dels incendis forestals 187-188
3.10 - Accés motoritzat 144, 171, 249-250
3.11 - Pressupost 142, 177-180
3.12 - Adequació dels recursos 183
3.13 - Fonts de finançament 180-182
341
PROTEGITS, DE FET O DE DRET?
4. Indicadors de funcionament
4.1 - Formalització dels procediments interns 192-194, 298
4.2 - Execució de les actuacions programades 142, 192, 195-197, 298
4.3 - Informes preceptius 172, 190-191
4.4 - Denúncies i contenciosos 191-192
4.5 - Autonomia econòmica 182-183
4.6 - Utilització de les noves tecnologies 189-190
4.7 - Ambientalització dels equipaments 186-187
4.8 - Recerca relacionada amb la gestió 201-203
5. Indicadors de serveis i activitats
5.1 - Visites ateses als equipaments 254-255
5.2 - Senyalització de límits i accessos 251-252
5.3 - Plafons informatius 184, 251, 253, 256, 257
5.4 - Itineraris i camins senyalitzats 252-253
5.5 - Personal dedicat als serveis de vigilància 254-255, 300
5.6 - Ajuts a la població local 239-239
5.7 - Publicacions científiques 200-201, 202, 257
5.8 - Publicacions divulgatives 253, 257
5.9 - Activitats educatives 231, 258-259, 300, 302
6. Indicadors de resultats
6.1 - Canvis en els elements geològics clau 215-216
6.2 - Canvis en les espècies clau 216-219
6.3 - Canvis en els hàbitats clau 221-225
6.4 - Extinció local d’espècies 219-221
6.5 - Canvis en els usos i cobertes del sòl 219, 303
6.6 - Impactes negatius deguts a activitats 228-231
6.7 - Canvis en l’estat ecològic dels cursos hídrics 234-236
6.8 - Canvis en l’eutrofització de les aigües marines 234-236
6.9 - Canvis en la qualitat dels aqüífers 234-236
6.10 - Evolució dels incendis forestals 232-233
6.11 - Canvis en les dimensions i en la forma 150
6.12 - Canvis en l’estat de conservació del patrimoni arquitectònic i arqueològic 225-228
6.13 - Canvis en la freqüentació 248, 249
6.14 - Canvis en l’educació 259
6.15 - Canvis en la sensibilització 259
6.16 - Canvis en la percepció de la qualitat del medi natural i del paisatge 260-262
6.17 - Recerques científiques 203-204
6.18 - Activitat econòmica induïda 129, 231, 239-241, 302
6.19 - Nombre de llocs de treball generats 242-243
6.20 - Canvis en les rendes familiars de la població local 302
6.21 - Canvis en l’ocupació de la població local 302
6.22 - Canvis en el nombre d’explotacions agràries 302
6.23 - Canvis demogràfics en la població local 302
342 INSTITUCIÓ CATALANA D’HISTÒRIA NATURAL
... The first evaluation of the system of protected natural areas in Catalonia [19] concludes that protected natural areas, and especially those with special protection which have management bodies and tools in place, not only do not constitute an impediment to economic development but are significant economic drivers, linked mainly to the service sector, especially in the mountainous regions where they have replaced the primary sector; agricultural activities have also benefited from the existence of protected areas, through infrastructure investments, direct subsidies and the creation of a local consumer market. The 2015 study on the economic and social impact of protected areas 9 [20], quantified the economic impact of protected natural areas and, after analyzing 16 areas, the number of visitors to these spaces in 2012 was estimated at almost seven million. ...
... Aside from tax incentives, and in view of the lack of public funds made available for the conservation of natural heritage, it is clear that new resources are required and that the additional revenue needed could be obtained with the implementation of a long-awaited new instrument, the Natural Heritage Fund of Catalonia, which, in accordance with the Climate Change Act of 2017, 19 would be allocated 50% of the proceeds from the carbon dioxide emission tax on mechanically propelled vehicles. ...
... The results of the first and only evaluation carried out between 2002 and 2004 of the system of protected natural areas 26 [19], for which some aspects were updated later, reveal that the model of protected natural areas in Catalonia is an extensive and very complex system that covers a very rich and diverse natural heritage, subject to intense pressures and impacts, which has never had the adequate resources to fulfil its needs. It is a model predominantly managed by public authorities, despite the fact that most of the areas are private or communal property, which is governed by an outdated legal framework, with over-bureaucratized structures and procedures and with little public participation, especially of local populations. ...
Article
Full-text available
Citation: Peñuelas, J.; Germain, J.; Álvarez, E.; Aparicio, E.; Arús, P.; Basnou, C.; Blanché, C.; Bonada, N.; Canals, P.; Capodiferro, M.; et al.
... Aquest fet, unit a les característiques geològiques del seu territori, proclius als fenòmens càrstics i, per tant, a la riquesa en aigües subterrànies (Anglés, 2013;Anglés et al., 2017), fan del massís de Sant Llorenç del Munt i la serra de l'Obac un interessant objectiu per a la investigació en la malacofauna de les aigües subterrànies a Catalunya. Aquest interès ve reforçat pel fet que, entre les finalitats dels parcs naturals, hi ha promoure les investigacions científiques destinades a inventariar i donar a conèixer la biodiversitat que allotgen (Mallarach et al., 2008). ...
... This fact, together with the geological characteristics of its territory, prone to karst phenomena and, therefore, to the richness in groundwater (Anglés, 2013;Anglés et al., 2017), make the massif of Sant Llorenç del Munt and the serra de l'Obac an interesting target for research into the malacofauna of groundwater in Catalonia. This interest is reinforced by the fact that, among the aims of natural parks, there is the promotion of scientific research aimed at inventorying and publicizing the biodiversity they host (Mallarach et al., 2008). ...
Article
Full-text available
Diversity and distribution of stygobitic and stygophilous molluscs (Moitessieriidae and Hydrobiidae) in the Sant Llorenç del Munt i la serra de l’Obac massif (Barcelona, NE Iberian Peninsula). – Stygobitic and stygophilous molluscs have been sampled in 65 localities in the Sant Llorenç del Munt i la serra de l’Obac massif (Barcelona, north-eastern Iberian Peninsula). The result has been positive in 51% of locations. The study of the samples obtained shows the presence of 8 taxonomic entities belonging to the genera Moitessieria, Baldufa and Islamia. Detailed information on its micro-distribution is provided, also the molecular data from two Moitessieria populations, and a first assessment of the results and some conclusions is presented.
... La superposición de figuras de protección distintas así como de administraciones competentes en relación con ellas entorpece la gestión y limita su eficacia. Los resultados medidos de acuerdo con los objetivos de conservación establecidos en cada caso son, finalmente, poco brillantes: en 2002, diez años después de la aprobación del PEIN, se estimaba que el 20-35% de las áreas declaradas habían sufrido pérdidas en sus hábitats, paisajes, comunidades o especies desde el momento de su protección (Mallarach, 2008). ...
Chapter
Full-text available
En Cataluña, los efectos de la crisis económica de la última década obligan a revisar algunas de las conclusiones establecidas desde la antropología de la conservación acerca del protagonismo del Estado y el peso de las iniciativas privadas en la gestión del patrimonio natural. El análisis histórico de la implementación de las políticas conservacionistas modernas en el mundo muestra la existencia de distintos paradigmas en las formas de gobernanza que se sucederían en el tiempo con una notable congruencia. El proyecto que arrancó en Yellowstone en el último cuarto del XIX, con un marcado acento elitista y preservacionista, será objeto un siglo más tarde de una importante expansión, gracias a la incorporación de la conservación en las políticas públicas y a su asociación con el desarrollo local, para terminar abocando, en un tercer momento, en una intervención de actores privados en la gestión y una concepción mercantil de la naturaleza. El balance de las políticas conservacionistas recientes en Cataluña previene, no obstante, de una lectura simplista de la crisis y la implementación de la agenda neoliberal.
... Els ecosistemes presenten un nombre de components biològics elevat, la qual cosa dificulta el coneixement global de la biodiversitat, així com de les interaccions dels seus components i processos (Mallarach et al., 2008), i, en conseqüència, la diagnosi del seu estat i l'aplicació de mesures de gestió i conservació adequades. L'establiment d'indicadors que resumeixin l'estat general de la biodiversitat i dels processos esdevé una eina fonamental tant per a l'estudi dels ecosistemes, com especialment, per a la gestió i conservació. ...
Chapter
Full-text available
The pilot Biodiversity Monitoring Centre of Mediterranean Mountains was set up in Sant Llorenç del Munt Nature Park by Barcelona Provincial Council and the University of Barcelona in 2016. Its purpose is to foster long-term biodiversity monitoring using species, habitat and ecological process indicators against a backdrop of local and global change. Monitoring with standardised protocols will make it possible to identify biodiversity changes and trends over time so as to put in place adaptive management. The Centre is to build synergies with organisations responsible for monitoring biodiversity (government agencies, researchers, professionals, NGOs) so that monitoring networks can be set up on larger scales (Catalonia, the LTER) and in particular as part of the Nature 2000 Network.
... The proportion of artificial LULCs inside and around Spanish PAs was still very low in 2006, which suggests that derived pressures of land development such as PA fragmentation and isolation were not yet worrisome at that date, though values for some PAs on the coast or around big cities were most likely higher and deserve attention (Delgado, 2008;Mallarach, 2008;Rodríguez-Rodríguez and Martínez-Vega, 2013;García and de la Cruz, 2016). Additionally, new artificial uses around Spanish PAs tend to concentrate further than 1 km from the PA's boundary. ...
Article
Land use-land cover (LULC) changes towards artificial covers are one of the main global threats to biodiversity conservation. In this comprehensive study, we tested a number of methodological and research hypotheses, and a new covariate control technique in order to address common protected area (PA) assessment issues and accurately assess whether different PA networks have had an effect at preventing development of artificial LULCs in Spain, a highly biodiverse country that has experienced massive socioeconomic transformations in the past two decades. We used digital census data for four PA networks designated between 1990 and 2000: Nature Reserves (NRs), Nature Parks (NPs), Sites of Community Importance (SCIs) and Special Protection Areas (SPAs). We analysed the effect of explanatory variables on the ecological effectiveness of protected polygons (PPs): Legislation stringency, cummulative legal designations, management, size, age and bio-physical characteristics. A multiple Before-After-Control-Impact (BACI) semi-experimental research design was used whereby artificial land cover increase (ALCI) and proportional artificial land cover increase (PALCI) results were compared inside and outside PAs, using 1km and 5km buffer areas surrounding PAs as controls. LULC data were retrieved from Corine Land Cover (CLC) 1990 and 2006 data. Results from three spatial-statistical models using progressively restrictive criteria to select control areas increasingly more accurate and similar to the assessed PPs were compared. PAs were a generally effective territorial policy to prevent land development in Spain. NRs were the most effective PA category, with no new artificial covers in the assessed period, although exact causality could not be attributed due to overlaps. SPAs were the least effective category, with worse ALCI data than their control areas. Legal protection was effective against land development, which was influenced by most bio-physical variables. However, cumulative legal designations and PA management did not seem to influence land development. The spatial-statistical technique used to make cases and control environmentally similar did not produce consistent outcomes and should be refined. Free article download: https://authors.elsevier.com/a/1Wpsi14Z6tX3A6
... Els ecosistemes presenten un nombre de components biològics elevat, el que dificulta el coneixement global de la biodiversitat així com de les interaccions dels seus components i processos (Mallarach et al. 2008), i en conseqüència la diagnosi del seu estat i l'aplicació de mesures de gestió i conservació adequades. L'establiment d'indicadors que resumeixin l'estat general de la biodiversitat i dels processos esdevé una eina fonamental tan per a l'estudi dels ecosistemes com especialment per a la gestió i conservació. ...
Technical Report
Full-text available
In 2016, the Pilot Centre for the Monitoring of the Biodiversity of Mediterranean Mountains was created in the Natural Park of Sant Llorenç del Munt, promoted by the Diputació de Barcelona and the University of Barcelona. The objective is the promotion of long-term monitoring of biodiversity through indicators of species, habitats and ecological processes in a framework of local and global change. The implementation of the monitoring with standardized protocols will allow to detect the changes and trends of biodiversity over time to establish an adaptive management. The Centre will create synergies with organizations responsible for monitoring biodiversity (administrations, researchers, professionals, NGOs) with the intention that monitoring networks can be established at broader scales (Catalonia, L-TER), especially in the framework of the Natura 2000 network. The Centre has developed biodiversity indicators to establish long-term monitoring of Mediterranean ecosystems. Therefore, a quantitative and qualitative assessment methodology was developed, which was aimed at the selection of bioindicators of the state of the species, habitats and ecological processes, as well as the effects of the factors of change. The presence of 2,759 species, 96 habitats, as well as 29 biodiversity monitoring in St Llorenç was collected. With a quantitative selection process through a Relevance index, 582 species, 11 habitats, 4 ecological processes and 8 factors of change were selected as priorities. By means of an analysis of similarities and a priority index, 25 Priority monitoring were established, of which 13 correspond to the state of the species, 1 to the state of the habitats, 4 to the state of the ecological processes and 7 to the effect of the factors of change. The usefulness of the prioritization of monitoring allows the optimization of resources, as well as a transversal and useful ecological vision of management and conservation.
... Sin constituir propiamente espacios protegidos, las reservas nacionales de caza, debido a su labor en el ámbito de las políticas de fauna, han tenido asimismo un gran protagonismo en la gestión ambiental de la comarca. Estas figuras no sólo se rigen por normas propias en cada caso y están gobernadas por órganos distintos (con una intervención también variable de las diversas administraciones y otras instancias y entidades), sino que a menudo delimitan áreas que se solapan, total o parcialmente, dificultando todavía más la clarificación de competencias y una transparencia en la gestión (Mallarach, 2008;Santamarina, 2008). En el espacio comarcal, el proceso mencionado tiene concreciones locales específicas, no siempre coherentes entre sí, que ha dado lugar a un conjunto caracterizado por una gran complejidad y heterogeneidad. ...
Chapter
Full-text available
Desde el año 2003, a partir de la creación del Parque Natural del Alt Pirineu, más de dos terceras partes del territorio del Pallars Sobirà se hallan sujetas a algún tipo de protección de sus valores naturales. El establecimien-to masivo de espacios naturales protegidos es un fenómeno que se ha gene-ralizado en todo el mundo en las últimas décadas y que tiene una presencia particularmente significativa en las zonas de montaña (Europarc, 2008; San-tamarina, 2005). El caso de la mencionada comarca del Pirineo catalán pone de manifiesto que el desarrollo reciente de las políticas conservacionistas no es sólo un resultado de la preocupación social por el medio ambiente sino que se inscribe en un proyecto de mayor alcance. El análisis de la implanta-ción de las figuras de protección que han afectado el espacio y los recursos naturales del Pallars Sobirà permite identificar sus múltiples implicaciones así como su relación con otras políticas de carácter territorial impulsadas desde el Estado. El fenómeno contemporáneo de la patrimonialización de la naturaleza se evidencia como la última etapa de un proceso histórico por el cual las poblaciones locales han ido perdiendo capacidad de control sobre los recursos de su entorno en paralelo a la progresiva expansión del merca-do. La apelación a la naturaleza como patrimonio contribuye a legitimar, de este modo, la intervención de la administración pública sobre el territorio en favor de su mercantilización. 1 En otros trabajos hemos analizado la continuidad que manifiestan las políticas conservacionistas contemporáneas con otras intervenciones territo-riales implementadas por el Estado desde las primeras décadas del siglo XIX 1 Este trabajo se enmarca en el proyecto Procesos de patrimonialización de la naturale-za y la cultura. Posicionamientos locales y articulaciones globales, financiado por el Minis-terio de Educación y Ciencia (CSO2008-05065/SOCI).
Chapter
On April 17, 2018, the Tremp‐Montsec Basin Geopark officially joined the United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization Global Geoparks Network. It is the 13th geopark in Spain and the second in the autonomous community of Catalonia. In this chapter, the authors analyze the use of the geopark label as a development strategy, from the perspective of territorial marketing. They define how heritage is understood in Catalonia, and particularly in the Pyrenees, as a development strategy. The authors focus on the particularities of the conservation and valorization of the geological and paleontological heritage in this region. They discuss the concrete case of the Tremp‐Montsec Basin Geopark's bid based on an understanding of the tourist logics put in place in this territory. Finally, the authors describe some of the actions carried out within the geopark since its recognition, before concluding with a series of reflections on the implications and challenges of this new use of geoheritage.
RNP la Ricarda-Ca l'Arana) 73
  • Delta Del
Delta del Llobregat (RNP la Ricarda-Ca l'Arana) 73, 123
Serra d'Ensija-els Rasos de Peguera) Erms d'Aitona 86
  • Ensija
Ensija (v. Serra d'Ensija-els Rasos de Peguera) Erms d'Aitona 86, 124, 217
Ribera de l'Ebre a Flix) Fluvià (v. Illa de Fluvià) Foix
  • Flix
Flix (v. Ribera de l'Ebre a Flix) Fluvià (v. Illa de Fluvià) Foix, el 86, 179
Serres de Milany-Santa Magdalena i Puigsacalm-Bellmunt)
  • Santa Magdalena
Santa Magdalena (v. Serres de Milany-Santa Magdalena i Puigsacalm-Bellmunt)
Delta de l'Ebre, RNP Illa de Sapinya) Sauva Negra
  • Illa Sapinya
  • De
Sapinya, illa de (v. Delta de l'Ebre, RNP Illa de Sapinya) Sauva Negra, la 87, 158
Aiguabarreig Segre-Noguera Ribagorçana) Sèquia Major 87
  • Segre-Noguera Ribagorçana
Segre-Noguera Ribagorçana (v. Aiguabarreig Segre-Noguera Ribagorçana) Sèquia Major 87
Muntanyes de Tivissa-Vandellòs Verd (v. Serra del Verd) Viella (v
  • Vandellòs
Vandellòs (v. Muntanyes de Tivissa-Vandellòs Verd (v. Serra del Verd) Viella (v. Estanh de Vielha)
Aiguamolls de l'Alt Empordà, RNI I)
  • Vilaüt
Vilaüt (v. Aiguamolls de l'Alt Empordà, RNI I)
RNP Volcans Puig Safont i el Torn; Puig de Martinyà i la Mallola
  • Zona Volcànica De
  • La Garrotxa
Zona Volcànica de la Garrotxa (RNP Volcans Puig Safont i el Torn; Puig de Martinyà i la Mallola) 47
13 -Fonts de finançament 180-182 PROTEGITS
  • Fet De
  • De Dret
13 -Fonts de finançament 180-182 PROTEGITS, DE FET O DE DRET?