Conference PaperPDF Available

English: Fron sacred geography to mapping the spiritual heritage linked to nature: experiences and challenges - Catalan: De la geografia sagrada a la cartografia del patrimoni espiritual natural: experiències i reptes

Authors:

Abstract and Figures

The paper deals with the subject of mapping spiritual heritage from a nature conservation standpoint and particularly from the perspective adopted by some prominent international organisations (IUCN, UNESCO) and national organisations (EUROPARC-Spain) over recent years, with a historical and social focus on the European context and illustrated with examples coming mostly from Catalonia.
Content may be subject to copyright.
125
De la geografia sagrada
a la cartografia
del patrimoni espiritual
natural: experiències
i reptes
Josep Maria Mallarach
126 Reptes en la cartografia del paisatge. Dinàmiques territorials i valors intangibles
El tema que anuncia el títol d’aquest capítol, estretament vinculat als va-
lors intangibles que tracta aquest llibre, s’examina des de l’angle de la con-
servació de la natura i, en particular, des de les iniciatives que algunes or-
ganitzacions internacionals i nacionals destacades han dut a terme durant
els darrers anys. L’autor és conscient que si s’abordés des d’altres angles
apareixerien altres aspectes, però s’ha volgut limitar a aquell que l’expe-
riència professional i de vida li ha permès conèixer directament.
Reconeixement a la UICN de la dimensió immaterial de la natura i els
seus valors: el punt d’inflexió del 2003
L’any 2003 es va produir un punt d’inflexió significatiu a la Unió Inter-
nacional per la Conservació de la Natura (UICN). En el cinquè Congrés
Mundial d’Espais Naturals Protegits, celebrat a Durban (Sud-àfrica), una
nodrida representació de pobles indígenes del món varen exposar, per
primera vegada, una de les crítiques més ben argumentades als planteja-
ments occidentals de conservació de la natura, alhora que denunciaven les
terribles injustícies que havien patit de resultes de la creació de parcs na-
cionals i grans reserves de fauna salvatge, en aplicació de l’anomenat mo-
del Yellowstone (Mallarach, 1996). Arran d’això, el congrés va aprovar les
primeres recomanacions per integrar els valors culturals i espirituals en
les estratègies, la planificació i la gestió dels espais naturals protegits, i per
tenir en compte les poblacions i les comunitats locals. Dins de la Comis-
sió Mundial d’Àrees Protegides es va dinamitzar, entre d’altres, un grup de
treball sobre els valors espirituals i culturals de les àrees protegides, que ha
donat lloc a nombroses activitats, resumides a la publicació Sacred Natural
Sites: Conserving Nature and Culture (Verschuuren, Wild, McNeely i Ovi-
edo, 2010). Al si d’aquest grup de treball, el 2005 es va crear una iniciativa
centrada en els països tecnològicament desenvolupats, la Iniciativa Delos,
que s’ha desplegat principalment a Europa (Mallarach i Papayannis, 2007).
El mateix any 2003, la UNESCO va aprovar la Convenció per a la sal-
vaguarda del patrimoni cultural immaterial, ja que l’aplicació del concepte
de patrimoni cultural, per exemple en la selecció dels llocs de patrimoni
mundial, havia quedat reduïda a la seva dimensió material, a causa d’un
127Josep M. Mallarach. De la geografia sagrada a la cartografia del patrimoni espiritual natural
biaix materialista similar al que havia afectat el patrimoni natural. D’altra
banda, l’organització va celebrar un taller internacional sobre la significa-
ció dels espais naturals sagrats en la conservació de la biodiversitat, a la
Reserva de la Bios fera de Kun Ming i Xishuangbanna (Xina).
La sotragada de Durban va desvetllar moltes altres iniciatives, de les
quals aquí només es remarquen algunes. L’any 2005, l’ONU i la UICN van
organitzar a Tòquio un simposi internacional sobre el paper que els llocs
naturals sagrats tenen en la conservació de la diversitat biològica i cultural
del món. Poc després, la Comissió Mundial d’Àrees Protegides de la UICN
va iniciar un procés de redefinició dels espais naturals protegits i les se-
ves categories de conservació1 —uns patrons respecte als quals es poden
comparar totes les figures de protecció d’espais naturals que existeixen al
món. A la conferència internacional celebrada a Almeria l’any 2007, es va
reconèixer —per primera vegada— l’existència d’espais naturals sagrats en
totes les categories d’espais naturals protegits d’arreu del món (Verschuu-
ren, Mallarach i Oviedo, 2008), així com la diversitat de sistemes de go-
vernança, amb la qual cosa se superava l’estereotip dels parcs creats pels
organismes governamentals.
Una conseqüència del procés descrit va ser que, a partir del 2003, en
les noves directrius de la UICN per a la categorització dels espais naturals
protegits ja es reconeix que, a més de conservar a llarg termini la natura,
aquests espais han de vetllar per conservar els valors culturals associats a
la natura; es considera un ampli ventall de modalitats possibles de gover-
nança, i s’admeten explícitament els valors del patrimoni immaterial de la
natura —espais naturals sagrats quan s’escaigui— en totes sis categories
(Dudley, 2008).
L’any 2008, en el marc del Congrés Mundial de la Natura de la UICN,
celebrat a Barcelona, es varen dur a terme nombroses activitats relaciona-
des amb el patrimoni immaterial i els valors espirituals de la natura, entre
les quals destaca la presentació de les Directrius de la UICN-UNESCO per
a gestors d’espais naturals protegits amb llocs sagrats, centrades en cultu-
1 Es tracta de sis c ategories bàsiques que engloben totes les figures d’espais naturals protegits que exis-
teixen al món. Són: Ia, reserva natural estricta; Ib, àrea silvestre; II, parc nacional; III, monument
natural; IV, espai natural gestionat per a hàbitats o espècies; V, paisatge protegit terrestre o marítim,
i VI, espai natural protegit amb ús sostenible de recursos naturals (Dudley, 2008). La majoria dels
espais naturals protegits de Catalunya corresponen a la categoria V.
128 Reptes en la cartografia del paisatge. Dinàmiques territorials i valors intangibles
res indígenes (Wild i McLeod, 2008). L’Assemblea General de la UICN
celebrada tot seguit va aprovar dues resolucions significatives en aquest
sentit: una sobre la necessitat de conservar els espais naturals sagrats i re-
conèixer-ne els custodis tradicionals (UICN, 2009a), i l’altra sobre la ne-
cessitat de reconèixer els diferents conceptes i valors que la natura té per a
les diverses cultures del món, així com la conveniència d’impulsar accions
per aconseguir aquesta finalitat, que incloguin i reflecteixin pràctiques i
tradicions que estiguin arrelades a la cultura i als valors culturals de la di-
versitat dels pobles del món (UICN, 2009b).
Aquests fets, i d’altres de relacionats que no podem ressenyar en
aquest capítol per falta d’espai, han tingut repercussions notables en mol-
tes organitzacions internacionals vinculades directament o indirectament
a la conservació de la natura, superant les formidables resistències que hi
oposen les polítiques sectorials que segueixen aferrades al vell paradigma
materialista i desenvolupista del creixement continuat, que són les que
tenen un impacte social, ambiental i econòmic més negatiu. Tant és així
Imatge 1. Meditació dalt del roc de la Mare de Déu, una llosa de la civilització megalítica reconvertida
en altar de benediccions de terme (s. XVII), dalt del turó de Sant Gabriel, al costat del santuari marià del
Miracle (Riner, Solsonès).
129Josep M. Mallarach. De la geografia sagrada a la cartografia del patrimoni espiritual natural
que els valors espirituals de la natura han anat apareixent, sovint tímida-
ment, en les polítiques, les estratègies, les normes i els plans de conserva-
ció en força països, alguns de rics, com ara Austràlia o Canadà; d’altres en
transició, com ara Mèxic o Índia, i en nombrosos països empobrits eco-
nòmicament però dotats d’una diversitat biològica molt rica, com poden
ser Colòmbia, Bolívia, Perú, l’Equador o Bhutan, que han destacat per una
gran creativitat en aquest sentit. L’Equador ha estat el primer a donar força
legal als drets de la Pacha Mama (la Mare Terra), mentre que a l’Amazònia
colombiana i peruana s’han desenvolupat algunes de les estratègies inter-
culturals de conservació de la natura més serioses i ben articulades que
existeixen (Kumua i Asatryzi, 2011), i a llocs emblemàtics com ara Sierra
Nevada de Santa Marta (Colòmbia), terra santa de l’antiga civilització tai-
rona, els indígenes han fet l’esforç d’exposar tota la seva cosmologia, i la
seva base metafísica, com a fonament de l’estratègia de conservació de la
integritat d’aquesta imponent serralada, que es dreça des del mar del Carib
fins a més de 6.000 metres d’alçària.
La resistència del reduccionisme materialista davant les evidències
de signe contrari
Tanmateix, encara que en les societats no materialistes els valors lligats a
les realitats intangibles, és a d ir, espiritu als, són els més importants (Smith,
1977), com que les polítiques de conservació de la natura han estat im-
pulsades des de països occidentals, o bé per organitzacions internacionals,
on els valors materialistes occidentals prevalen, el reconeixement dels va-
lors vinculats a realitats immaterials ha estat tardà, parcial i generalment
dificultós. Aquest fet ha causat, a la pràctica, que es prescindís dels codis
ètics i morals que s’hi refereixen, i també dels sistemes de governança que
s’hi vinculen, cosa que finalment ha comportat que s’excloguessin —per
voluntat pròpia— moltes de les organitzacions o de les cultures més resi-
lients del món, per a les quals aquests valors intrínsecs són els més reals, i
els que donen, en darrera instància, sentit a la seva vida.
És cert que disposem d’altres conceptes, entre els quals destaca el de
paisatge, que integren millor els aspectes immaterials de la natura que les
130 Reptes en la cartografia del paisatge. Dinàmiques territorials i valors intangibles
nostres societats valoren més, com són la bellesa o l’harmonia (qualitats
perceptibles però immesurables), però això no canvia el fet que la tòni-
ca dominant dels programes de conservació de la biodiversitat hagi estat
marcada pel biaix del reduccionisme materialista, i que aquests programes
s’hagin limitat a les dimensions de la natura que són considerades per la
ciència occidental actual, amb comptades i lloables excepcions.
Tanmateix, la consciència dels valors espirituals del patrimoni natu-
ral, de la qual deriven relacions de profund respecte, s’ha mantingut viva,
amb graus i matisos variables, en aquells països o regions on encara es
conserven i prevalen cosmovisions no materialistes, tal com documenten
innombrables estudis. Entre aquests estudis escau destacar el que van pro-
moure el WWF i l’ARC (Alliance of Religions and Conservation) titulat
Beyond belief (Dudley, Higgings-Zogib i Mansourian, 2005), que mostra
les importants conseqüències positives que les religions del món —siguin
institucionalitzades o no— segueixen tenint per a la conservació del patri-
moni natural, il·lustrat amb exemples d’arreu del món. També s’han dut a
terme altres estudis similars per a paisatges o hàbitats particulars, com ara
les muntanyes sagrades (Bernbaum, 1997), o que n’han analitzat els prin-
cipis filosòfics, cosmològics o metafísics (Oldmeadow, 2003).
Hi ha una altra evidència digna d’esment: l’estreta correlació que
existeix entre la diversitat cultural i la diversitat biològica; en altres mots:
les regions amb més diversitat biològica són també les que tenen més di-
versitat cultural, i a la inversa. Malgrat els tràgics genocidis que han patit
els pobles indígenes, especialment durant els dos darrers segles, la propor-
ció de patrimoni espiritual que se’n conserva és encara molt més alta del
que molta gent s’imagina. En tot cas, cal remarcar que gairebé sempre s’hi
vinculen uns sistemes ètics i morals complexos, eficients i de gran abast,
estretament vinculats amb la cosmologia, els sistemes de governança, les
ciències i les tècniques tradicionals. Per això, interessa subratllar el con-
cepte de diversitat biocultural (Loh i Harmon, 2005), sorgit d’uns plante-
jaments basats en criteris ètics i de justícia ambiental i social, que defensen
organitzacions com Terralingua, a les quals s’ha afegit darrerament l’ONU
amb el seu programa mediambiental.
131Josep M. Mallarach. De la geografia sagrada a la cartografia del patrimoni espiritual natural
El valor espiritual del patrimoni natural en el context europeu
Els pioners de la conservació de la natura a Europa, ara fa un segle, o poc
més, tenien una concepció de la natura generalment receptiva envers
l’espiritualitat, a semblança del que passava a l’Amèrica del Nord, on els
promotors dels parcs nacionals —tots ells europeus o descendents d’eu-
ropeus— esgrimien sempre els valors morals i espirituals, al costat dels
estètics i naturals. L’ideari dels filòsofs transcendentalistes nord-ameri-
cans, com John Muir o Henry David Thoreau, va trobar un bon aliat en
l’espiritualitat indígena del continent, per a la qual la natura ocupa un lloc
anàleg al que la revelació i els santuaris tenen en les grans religions his-
tòriques. Va ser així que es va popularitzar la idea que els espais naturals
protegits eren santuaris naturals (natural sanctuaries), un terme que ha
estat recollit en moltes legislacions arreu del món i que palesa una realitat
sovint ignorada, però certament important: el fet que els espais naturals
protegits són els equivalents moderns i secularitzats dels espais naturals
sagrats ancestrals. No hauria de sorprendre, doncs, que molta gent hi anés,
o hi segueixi anant, amb el desig no sols de “fer salut”, com se sol dir aquí,
sinó també d’aconseguir una “regeneració espiritual i anímica”. Aquesta
visió, relativament corrent en els països de cultura anglosaxona, bàltica o
escandinava, ha donat lloc a importants programes socials de salut —física
i anímica— que es basen en les propietats terapèutiques del contacte amb
la natura, i que s’han fet populars en espais naturals protegits d’Austràlia,
Nova Zelanda, Canadà i Sud-àfrica, entre altres països.
A l’Europa Occidental, per raons que no és aquest el lloc d’escatir,
aquella visió oberta a la transcendència dels primers conservacionistes
es va abandonar després de la Segona Guerra Mundial a favor d’uns plan-
tejaments materialistes cientificotècnics, els quals, amb el pas dels anys,
han acabat monopolitzant el discurs conservacionista. Ho demostra, per
exemple, el fet que la xarxa Natura 2000, la política de conservació de la
natura més important que s’ha impulsat a la Unió Europea, s’hagi limi-
tat als aspectes materials del patrimoni natural, amb uns plantejaments
exclusivament tècnics, com són les llistes d’hàbitats i espècies que estan
amenaçats o en perill d’extinció, així com les proporcions de l’àrea de dis-
tribució natural d’hàbitats i espècies en un territori determinat.
132 Reptes en la cartografia del paisatge. Dinàmiques territorials i valors intangibles
Tanmateix, la història és tossuda i eloqüent; pot ser ignorada però no
suprimida. La major part de paisatges cult urals europeus han estat impreg-
nats de valors espirituals des de la prehistòria, i les restes de santuaris na-
turals, d’una mena o d’una altra, apareixen pertot arreu. Les cosmovisions
dels pobles protouràlics, germànics, víkings o celtes no diferien gaire de
les dels ibers, tàrtar s, dacis o hel·lènics. Les antigues cosmovisions xamàni-
ques o animistes han perdurat entre les comunitats indígenes del nord de
Rússia i dels països escandinaus, en algunes regions dels països bàltics, en
certs grups etnicoreligiosos, com ara els alevi-bektashis d’Albània, Grècia
i Turquia (Lyratzaki, 2012), i també, amb graus variables d’integritat, en
nombroses comunitats rurals que han romàs al marge de les tendències
modernes en els grans massissos muntanyencs, com ara als Carpats.
Per això, resulta força significatiu que aquests darrers anys s’hagin dut
a terme, al mateix bressol de l’antropocentrisme positivista i materialis-
ta, un seguit de congressos i tallers internacionals dedicats a examinar els
valors espirituals de la natura i la seva aplicació en les polítiques de con-
servació, entre els quals escau remarcar els que se citen a continuació, si bé
és cert que, si s’afegissin esdeveniments similars de caràcter acadèmic, o
d’àmbit regional o local, la llista es podria allargar considerablement.
Imatge 2. Cobertes dels volums que contenen les actes dels tres seminaris de la Iniciativa Delos cele-
brats els anys 2006, 2007 i 2010.
133Josep M. Mallarach. De la geografia sagrada a la cartografia del patrimoni espiritual natural
El 2006 es va fer el primer seminari de la Iniciativa Delos (impulsada
per la Comissió Mundial d’Àrees Protegides de la UICN), a Montserrat, on
la comunitat benedictina establerta des de fa un mil·lenni manté el paper
de custodi tradicional de la santa muntanya. L’any següent, el segon semi-
nari de la Iniciativa es va fer a la vila d’Ouranòupolis, a la frontera de l’única
república monàstica autònoma del món, el mont Athos,2 establerta fa més
d’un mil·lenni a Grècia, on es manté florent la cultura bizantina (Speake,
2002) i es conserven alguns dels millors ecosistemes litorals i forestals de
la Mediterrània (Papayannis i Mallarach, 2009). El 2008, el Ministeri de
Cultura d’Estònia va impulsar el pla “Llocs naturals sagrats d’Estònia: es-
tudi i manteniment 2008-2012”, a instàncies de l’organització Maavalla
Koda. Estònia és un dels països europeus on les antigues tradicions de la
natura s’han conservat millor, fins al punt que s’estima que es conserven
uns 2.500 espais naturals sagrats, dels quals uns 500 són boscos sagrats
(hiis) de gran importància no sols com a patrimoni natural i cultural, sinó
també per a la identitat col·lectiva. L’any 2009, el Programa Med-Wet de
la Convenció de Ramsar va organitzar un taller dedicat a l’enfocament
integrat dels aspectes naturals i culturals de les zones humides, als llacs
Prespa (Grècia, Albània i Macedònia). El mateix any, l’Agència Federal per
a la Conservació de la Natura, d’Alemanya, i la Federació Europarc van or-
ganitzar-ne un altre sobre la comunicació de valors i beneficis en els espais
naturals protegits d’Europa, que va tractar les estratègies de comunicació
dels valors espirituals en espais on habiten comunitats monàstiques, espe-
cialment cristianes, a les quals darrerament s’han afegit algunes budistes,
també. El 2010 es va dur a terme el tercer seminari de la Iniciativa De-
los, ran del llac Aanaar, que acull l’illa sagrada d’Ukkonsaari, a la Lapònia
finesa. A part dels valors de la natura que mantenen els indígenes sami,
s’hi varen tractar les directrius per als espais naturals sagrats vinculats a les
grans religions del món. També el 2010, poc abans que l’anterior seminari,
el Govern de la regió d’Arcàngel (Rússia) havia organitzat el sisè Fòrum
de Contacte Internacional sobre la Conservació dels Hàbitats de la Regió
Euroàrtica de Barentsz, conjuntament amb institucions russes i escandi-
naves, en el qual es van presentar deu ponències sobre sinergies entre el
2 El nom grec oficial d’aquest territori és Agion Oros (Άγιον Όο), que significa ‘mont sant’. El nom
d’Athos designa, des de l’època hel·lènica, el pic més alt de la península (2.033 metres).
134 Reptes en la cartografia del paisatge. Dinàmiques territorials i valors intangibles
patrimoni natural i espiritual. Finalment, el 2011, l’Agència Federal per
a la Conservació de la Natura, d’Alemanya, va organitzar un taller inter-
nacional a l’illa de Vilm per examinar la significació dels valors espirituals
dels espais naturals protegits d’Europa i proposar recomanacions als seus
gestors. Ampliava així un altre taller similar, de format menor, organitzat
uns quants mesos abans en el congrés anual de la Federació Europarc.
Un renovat interès per l’antiga geografia sagrada
Tot el procés descrit breument ha desvetllat l’interès d’alguns conservacio-
nistes per l’antiga geografia sagrada, una ciència pràcticament desaparegu-
da d’Europa des de feia segles, que només en alguns llocs, com ara el Reg-
ne Unit o els estats bàltics, havia suscitat interès amb anterioritat a aquest
procés.
Imatge 3. El camí dels Pelegrins, que uneix el poble de les Useres (Castelló) amb el santuari de Sant Joan
de Penyagolosa, és resseguit des de fa sis segles pel mateix pelegrinatge.
135Josep M. Mallarach. De la geografia sagrada a la cartografia del patrimoni espiritual natural
A l’Europa occidental, l’antropocentrisme del Renaixement i el re-
duccionisme del Segle de les Llums varen comportar un seguit de trenca-
ments en el sentit i l’experiència de la Creació per part de la societat, cada
vegada més desvinculada de la natura, que en varen reduir gradualment
l’abast conceptual, fins a quedar limitat a l’àmbit corpori, alhora que s’es-
vaïa de manera gradual la consciència dels éssers o presències celestials,
que per als nostres predecessors, o contemporanis no afectats per aquesta
ideologia, infonen vida a tot el cosmos. Dit d’una altra manera, la Creació
va passar de ser entesa com la “icona vivent del rostre de Déu” (sant Joan
Damascè) o la “germana mare Terra” (sant Francesc d’Assís), a esdevenir
una peça de terra, de prat o de bosc, buida de valors intrínsecs, és a dir,
un “recurs natural”, que es pot comprar i vendre. És així que el cientis-
me, basat en una interpretació errònia de l’abast de la ciència moderna, va
acabar produint un trencament cosmològic sense precedents. Però aquests
canvis no van ser sobtats, sinó que es varen produir gradualment al llarg
de segles, com bé exposa Seyyed Hossein Nasr a Religion and the Order of
Nature (1996). Per això, l’assimilació va ser tan pregona que va configurar
una nova visió del món, la moderna, que va trencar radicalment amb el
passat, negligint la dimensió sagrada de l’existència que era comuna a totes
les cosmologies anteriors i eliminant a poc a poc, fins a perdre’ls, els valors
intrínsecs, ètics o morals, substituïts per valors utilitaris o instrumentals.
Abans d’aquest punt d’inflexió, que es vincula amb l’arrencada de to-
tes les tendències de creixement exponencial que configuren la crisi global
sistèmica actual, els nostres avantpassats havien maldat per viure sempre
en un món significatiu, intel·ligible, en el sentit més ple del terme; un món
que no sols cobrís les seves necessitats materials sinó també les aními-
ques i espirituals, perquè l’ésser humà era entès com una tríada formada
per cos, ànima i esperit, l’equilibri de la qual garantia la salut personal i
col·lectiva, així com l’harmonia amb un cosmos ordenat, bell i significa-
tiu. Aquest equilibri es polaritzava en dues dimensions, la humilitat de la
criatura, conscient de la seva petitesa, sorgida de la terra (homo/humus/
humilitat), i la qualitat excelsa de fill de Déu, de pontífex, de representant
o vicari de Déu, o de mitjancer entre Terra i Cel, segons les tradicions i les
cosmologies.
136 Reptes en la cartografia del paisatge. Dinàmiques territorials i valors intangibles
La col·lectivitat humana és incapaç de sentir-se bé enmig del caos. Per
viure bé necessita punts de suport intel·ligibles, que donin sentit a totes
les dimensions de la seva vida, no sols les materials. La geografia sagrada
aporta intel·ligibilitat, qualitat, significat profund al paisatge, a l’ordenació
dels assentaments amb un valor espiritual més significatiu, siguin santua-
ris, temples, ermites o monestirs, així com a les xarxes de camins que els
relliguen. I escau recordar que aquesta ciència encara segueix viva i ope-
rativa en altres parts del món, per exemple en el fengshui en el marc de la
cosmologia taoista, a l’Àsia Oriental, que cerca l’harmonia de la polaritat,
del Cel i la Terra (tian-di).3
Els orígens de la geografia sagrada són desconeguts i es perden en la
nit del temps. Com a ciència, es pot inferir que es va codificar a partir de
la revolució neolítica, quan el temps i l’espai dels nostres avantpassats es
varen segregar en dues categories ontològiques essencials: la sagrada i la
profana. El metafísic René Guénon afirma que “existeix una ‘geografia
sagrada’ [...] i que és el valor simbòlic de les coses el que els dóna el seu
significat profund, car així queda establerta la seva correspondència amb
realitats d’ordre superior” (Guénon, 1945: p. 182-183). I l’historiador de
les religions Mircea Eliade, quan parlava del “simbolisme del centre del
món”, s’hi referia com a punt d’intersecció que relaciona diferents nivells
d’existència, o de realitat, o d’estats de l’ésser, als quals l’home pot accedir
per mitjà de rituals religiosos (Eliade, 1994).
La geografia sagrada perdura a Europa fins a la bifurcació cartesiana al
segle XVII. A semblança d’altres ciències igualment incompreses, com són
l’arquitectura sagrada, la música sagrada, l’alquímia o l’astrologia, entre
d’altres, la geografia sagrada operava dins d’un marc de correspondències
simbòliques entre els diversos nivells de realitat, visibles i invisibles (De-
bus, 1978). La geografia sagrada comportava la necessitat d’una custòdia
del territori pròpia, ancestral, la dels custodis dels llocs sants o sagrats.
N’és un exemple la Custòdia de Terra Santa, administrada per l’orde fran-
ciscà, segurament l’organització més influent que encara opera al bressol
3 Tian-di, la forma més habitual de tr aduir natura al xinès, conté els caràcter s de cel () i terra (地球), per bé
que en els textos antics solia aparèixer com a Pare Cel i Mare Terra. Tot i que després de la revolució maoista
l’abast semàntic de tian-di es va reduir a la seva dimensió tangible, hi ha interès a recuperar-ne el sentit
original, que inclou també les dimensions subtils i espiritu als (informació obtinguda a partir d’una comu-
nicació personal de la investigadora xinesa He R an Gao).
137Josep M. Mallarach. De la geografia sagrada a la cartografia del patrimoni espiritual natural
del cristianisme. Els custodis tenen el deure i la responsabilitat de guardar,
o gestionar, uns llocs privilegiats, on conflueixen les influències celestials
i tel·lúriques benèfiques, uns indrets que en molts casos han estat identifi-
cats en la prehistòria i han estat reutilitzats per successives tradicions espi-
rituals des de fa mil·lennis.
El calendari litúrgic té una funció similar en la dimensió temporal:
identifica i assenyala els dies qualitativament diferenciats, sants o sagrats,
que puntegen el flux cíclic i amorf del cicle continu del temps. Hi ha proves
que els calendaris litúrgics solars, lunars o lunisolars s’apliquen des de fa
milers d’anys.
La conjunció de l’espai i el temps sagrats, mitjançant rituals o cerimò-
nies adients als llocs o espais sants, consagrats, perpetua o vigoritza la di-
mensió o presència espiritual, i fa possible establir, o restablir, el contacte
interior amb aquell Centre o Origen (transcendent o immanent) que dóna
Imatge 4. Ermita de Sant Dimes, suspesa entre agulles de la zona eremítica de Tebaida, dins del Parc
Natural de la Muntanya de Montserrat.
138 Reptes en la cartografia del paisatge. Dinàmiques territorials i valors intangibles
sentit a l’existència. Semblantment, la dimensió eterna del temps traves-
sa els ritmes cíclics temporals com el fil travessa les granes del rosari. Les
pràctiques de contemplació, oració, meditació, les danses i cants sagrats
que s’han repetit en els llocs consagrats, durant segles, han activat, o refor-
çat, les propietats espirituals d’aquests llocs.
La cosmologia cristiana, igual que havien fet les anteriors, va integrar
la geografia sagrada dels territoris per on es va difondre, i va fer ús de la
majoria dels centres sagrats anteriors. És cert que en va destruir alguns, es-
pecialment boscos sagrats, però la majoria els va assimilar (reciclar, potser
se’n podria dir ara) de manera creativa, a voltes esplendorosa, com va ser
el cas en l’àmbit de les cultures celtes. A més, el cristianisme també va es-
tablir i consagrar molts altres llocs sants i pelegrinatges nous, vinculats a
aparicions de la Verge, d’àngels o d’imatges santes, o bé a la vida o la mort
de persones santes eminents.
La consideració dels valors espirituals de la conservació de la natura
a Catalunya
Durant els segles en què la civilització cristiana va prevaldre a Catalunya,
en molts dels llocs sants o sagrats s’hi van establir monestirs, santuaris,
ermites, oratoris, creus de terme, pedrons, etc. La prova notarial —po-
dríem dir— la forneixen els milers d’elements que trobem situats en els
indrets més privilegiats, des de les coves fins als cims, des dels congostos
fins als altiplans, des de les illes fins als caps. I crida l’atenció la resilièn-
cia dels vincles socials que molts d’aquests centres locals exhibeixen. La
majoria d’aplecs i romiatges contemporanis, s’adrecen, de fet, a llocs sants
d’orígens remots i repeteixen, de manera més o menys fragmentària o des-
dibuixada, rituals ancestrals, el sentit profund dels quals escapa a la majo-
ria dels seus participants. La dimensió social, identitària, festiva i popular,
vigorosa, ha recobert la dimensió espiritual o mística que molts havien
tingut a l’origen (Vicent, 2009).
La funció essencial que tenen els llocs consagrats queda palesa en el
caràcter binari dels seus topònims, un fet que de tan comú com és pot pas-
sar desapercebut. El nom comprèn sempre una part referida al pol celestial
139Josep M. Mallarach. De la geografia sagrada a la cartografia del patrimoni espiritual natural
i l’altra al pol terrenal, com pertoca a la seva vocació religiosa —en el sentit
etimològic del mot—; és a dir, de relligar ambdós mons o reialmes. Així,
per exemple, la Verge de Núria vincula el nom de la Verge Mare amb el del
topònim Annuria —en els documents més antics— derivat possiblement
de l’àrab an-nuriyah, que significa ‘la llumeneta’. Un terme que connecta
amb la llegenda àuria de la troballa miraculosa de la imatge de la Verge,
que va ser assenyalada per una petita llum. Aquest exemple ve a tomb per
recordar que, a les nostres terres, una alta proporció de llocs sagrats han
estat consagrats i dedicats a la Verge Maria (Carreres, 1988). Sant Bernat,
aquell gran savi que reconeixia que havia après més de les roques i dels ar-
bres que no pas dels mestres humans, va donar un impuls extraordinari a
la devoció mariana al segle X II, que es va difondre fins al punt d’absorbir
tots els atributs que subsistien de les deesses pretèrites, fossin romanes,
gregues, iberes o anteriors. Aquesta assimilació explica que la majoria dels
santuaris de deesses anteriors fossin consagrats a la Verge Maria, que amb
les seves múltiples advocacions —que recorden els mil noms que la deessa
Kali té en l’hinduisme— va assolir així una veneració extraordinària.
Imatge 5. El congost de Fraguerau, al Parc Natural de la Serra de Montsant, és un espai ple de balmes i
poblat per monjos, ermitans i místics durant més d’un mil·lenni.
140 Reptes en la cartografia del paisatge. Dinàmiques territorials i valors intangibles
A diferència d’altres països d’Europa, l’estudi de la geografia sagrada
a les terres catalanes amb prou feines s’ha iniciat en alguns espais emble-
màtics, molt pocs. L’anàlisi seriosa de les relacions entre l’emplaçament
dels llocs consagrats, els seus arrengleraments, les línies força del paisat-
ge o l’orientació i les proporcions de les obres mestres d’art sagrat palesa
que aquestes relacions no són resultat de l’atzar, sinó de l’aplicació curosa
d’unes ciències que encara sorprenen per la seva subtilesa i eficiència (ve-
geu la figura 1).
No ha estat fins als temps moderns quan la incomprensió pregona
de la geografia sagrada ha permès desenvolupar una ordenació territorial
o urbanística a partir d’uns pressupòsits orientats a satisfer només les ne-
cessitats materials de la societat contemporània, ignorant els valors espiri-
tuals, amb uns efectes que han malmès, més sovint que no pas preservat,
aquest extraordinàriament ric llegat ancestral. Per tant, recuperar el conei-
xement de l’antiga geografia sagrada, a partir dels vestigis i dels llocs on
encara es manté viva, i integrar-lo en l’ordenació del territori i l’urbanisme
seria una de les maneres que ajudarien a fer el nostre territori més habita-
Figura 1. Mapa que mostra arrengleraments solsticials de temples romànics i monuments megalítics
dins de l’espai natural protegit de l’Alta Garrotxa. Font: Mallarach, 1980: p. 62.
St. Aniol d’Aguja
Els Encantats
St. Llorenç d’Oix
St. Martí de Toralles
St. Martí del Clot
St. Miquel de la Cot
Sta. Margarida de la Cot
Sta. Llúcia de Treinteres
St. Martí Vell
ESCALA GRÀFICA
N.M.
N.G.
0 1 2 3 Km.
St. Silvestre del Mort
St. Pere de Besalú
(Nostra Senyora de la Recolta
Nostra Senyora de les Agulles
Sta. Magdalena del Montcal
La Quera
La Fou
St. Miquel d’Ormoier
Sta. Maria de Besalú
St. Andreu de Bestrecà
St. Miquel de Pera
El Quer
N. 65ºE
N. 65ºE
N. 65ºE
St. Miquel de la Torre
St. Miquel
de Bassegoda
St. Prim i St. Felicià
Sta. Magdalena del Coll
141Josep M. Mallarach. De la geografia sagrada a la cartografia del patrimoni espiritual natural
ble, és a dir, més intel·ligible, a ordenar-lo de manera respectuosa amb uns
coneixements i uns valors multiseculars, i a promoure l’harmonia entre els
diversos nivells de realitat i, dins del nivell material i corpori, a harmonit-
zar els vincles entre els éssers humans i la resta d’éssers vivents.
A la primeria del segle passat, la visió de la natura que prevalia entre
les persones cultes i preocupades per la conservació de la natura de Cata-
lunya era similar a la que hi havia en altres llocs. El positivisme materialista
encara no havia dominat aquest camp. La Institució Catalana d’Història
Natural, fundada poc abans (1899), estava influïda pels principis idealis-
tes de la Naturphilosophie alemanya, i els grans naturalistes d’aquell mo-
ment eren religiosos o laics amb profundes conviccions religioses. Així
mateix, molts dels millors pintors paisatgistes, com els creadors de l’escola
paisatgística olotina, tenien una visió espiritual de la natura, en sintonia
amb els grans poetes de l’època, que varen difondre una visió de la natura
tan oberta a la Transcendència com a la vibració de la Immanència, l’influx
de la qual ha perdurat en les seves obres. Això explica que, en les propos-
tes de conservació de la natura, els valors patriòtics, simbòlics, filosòfics o
espirituals hi tinguessin sempre un paper preponderant. En efecte, en la
primera proposta de parc nacional realitzada a l’Estat, l’any 1902, la de la
muntanya santa de Montserrat, l’enginyer de forests Rafel Puig i Valls, el
seu promotor, argumentava que “aquesta joia de la natura” era “un ideal
per al devot, una meravella per al naturalista, un prodigi per al creient i un
monument per al patriota” (Casado, 2007: p. 64). Així mateix, quan Josep
Gelabert —sacerdot, naturalista i pintor paisatgista— va sol·licitar el 1917
la declaració de parc nacional per al Bosc de Tosca (la Garrotxa) i per al con-
junt dels volcans olotins, ho va justificar, també, per motius “religiosos,
estètics i científics”.
Catalunya, però, no va quedar al marge de la tendència reduccionis-
ta descrita, de manera que els valors espirituals de la natura varen restar
progressivament marginats i oblidats, fins al punt de ser ja absents en la
declaració del primer parc nacional, a l’estany de Sant Maurici, l’any 1955.
Igualment, es van ignorar en l’establiment del primer parc natural, el de
Sant Llorenç del Munt, promogut per la Diputació de Barcelona l’any
1972. Vint anys més tard, quan es va establir el sistema actual d’espais
naturals protegits, tota la proposta es va fonamentar en components del
142 Reptes en la cartografia del paisatge. Dinàmiques territorials i valors intangibles
patrimoni natural, especialment les comunitats vegetals. En els pocs casos
on es consideraven valors culturals, es limitava als components patrimo-
nials històrics o arquitectònics, mentre que dels valors espirituals ni se’n
va parlar. Aquesta tònica ha començat a canviar amb els recents instru-
ments de les polítiques de paisatge, que n’han considerat explícitament els
valors intangibles, principalment els de caràcter històric, literari i estètic,
per exemple en el cas dels catàlegs de paisatge, tot i que la seva relació amb
el patrimoni espiritual natural és molt indirecta i els seus efectes, si hi són,
no es podran veure fins d’aquí a bastants anys.
Tanmateix, l’impacte dels processos descrits a l’inici en el marc de la
Comissió Mundial d’Àrees Protegides de la UICN va fer que el reconeixe-
ment dels valors espirituals tornés a sorgir en l’escena dels espais naturals
protegits, aquesta vegada en el marc del congressos anuals del 2005 i el
2006 de la secció espanyola d’Europarc (García-Varela, 2006). El resultat
va ser l’adopció d’unes recomanacions en aquest sentit, que han permès
una sèrie d’iniciatives, entre les quals destaca l’elaboració d’un manual per
orientar la integració dels valors culturals i espirituals en la planificació i la
gestió dels espais naturals protegits de l’Estat (Mallarach, Comas i Armas,
2012).
La cartografia del patrimoni espiritual a Catalunya
La cartografia del patrimoni natural espiritual, normalment vinculada a la
planificació dels espais naturals protegits, ha ressorgit durant els darrers
anys. La petita mostra que segueix ho exemplifica.
La delimitació del parc natural de Montserrat va abastar tota la san-
ta muntanya, mentre que la reserva natural establerta al seu si, a la part
alta, inclou les dues zones eremítiques històriques: Tebes i Tebaida. L’any
2006 es va proposar una zonificació de la reserva natural per fer possible
la reutilització o restauració de l’àmbit eremític de Tebaida (Mallarach,
2007).
La delimitació del parc natural de Montsant va ajustar els límits als de
la muntanya que havia estat el centre eremític més destacat de la Corona
d’Aragó, tot i que, inexplicablement, en va excloure les imponents ruïnes
143Josep M. Mallarach. De la geografia sagrada a la cartografia del patrimoni espiritual natural
de la cartoixa d’Escaladei, menystenint que els cartoixans havien estat ges-
tors de Montsant durant sis segles. La planificació del parc que s’elabora en
l’actualitat ho podria esmenar, alhora que integra altres valors connexos,
com ara el del silenci, que ha donat lloc a una cartografia temàtica pròpia.
L’entorn paisatgístic de la Cova del Pare Palau d’Aitona, a Lleida, on
va començar la vida eremítica el fundador d’una branca de les carmelites
missioneres, ha estat objecte d’un pla especial de protecció paisatgística
(vegeu la figura 2), per garantir la salvaguarda de l’espai i de les activitats
contemplatives que s’hi duen a terme.
A una altra escala, s’han elaborat plans de gestió que integren els va-
lors espirituals com els del Santuari Ecològic del Castell de Gallifa, dedicat
a la Mare de Déu de l’Ecologia, o del monestir de Sakya Tashi Ling , al centre
Figura 2. Mapa de zonificació del Pla especial de la Cova del Pare Palau (Aitona, Segrià) custodiat per les
carmelites missioneres teresianes. Font: Josep Chimeno Josa .
144 Reptes en la cartografia del paisatge. Dinàmiques territorials i valors intangibles
Parc Natural del Garraf Monestir de Sakya Tashi Ling Punts de connexió
Objectiu
general
Establir unes pautes
per protegir, conservar i
desenvolupar l’entorn del
Par c.
Desenvolupar el valor
espiritual de la zona, com
a lloc per al creixement
interior i per a la difusió
dels ensenyaments i les
pràctiques espirituals.
Els valors religiosos budistes
inclouen el valor sagrat de la
natura, la qual cosa deriva en
actituds molt respectuoses
envers la natura.
Premisses Tant els recursos naturals
com els elements
antròpics, generats a partir
de la intervenció humana,
s’han de considerar com
a diferents parts d’un
complex sistema de
relacions entre la societat i
l’entorn natural.
- Considerar com a
principal força motriu els
valors espirituals de les
comunitats.
- Acceptar els valors
espirituals de la comunitat
religiosa a fi d’establir
unes línies de gestió de la
natura.
- Adaptar aquestes línies a
la necessitats de protecció
de tots els éssers vius de
la zona.
- Tant el monestir com el parc
consideren que la relació
home-natura és fonamental
per a la conservació de la
natura.
- Per al monestir, aquesta
relació no es limita a l’entorn
físic, sinó que abasta també la
dimensió sagrada, en la qual
els valors espirituals tenen un
paper clau.
Objectius
de la gestió
- Planificar l’ús dels
recursos.
- Desenvolupar activitats
en el si de la comunitat
local.
- Entorn físic: millorar els
hàbitats i els paisatges
locals.
- Ús públic: millorar i
planificar els fluxos
d’entrada i sortida del
monestir, així com l’impacte
que causen els visitants i
els veïns a la natura.
- Recuperar certes activitats
tradicionals de gestió, com
ara l’apicultura.
- Dimensió espiritual:
millorar les energies
positives per mitjà
de diferents rituals,
pràctiques, art sagrat, etc
.
- Els objectius de gestió del parc
fomenten el desenvolupament
d’activitats locals: agricultura,
ramaderia, així com l’ús públic,
sempre que siguin compatibles
amb la conservació de la
natura. El pla de gestió del
monestir s’ha desenvolupat a
partir d’aquesta premissa. Les
relacions especials entre la
comunitat i la natura fomenten
els valors de conservació.
- Els objectius de gestió del
monestir s’han desenvolupat
a partir dels principis i els
valors budistes que regeixen
la vida diària de la comunitat.
Aquests principis comporten
la zonificació per usos del sòl a
la finca. Els diferents usos del
sòl estan distribuïts d’acord
amb els principals objectius
de protecció i recuperació dels
valors naturals i culturals del
parc.
Taula 1. Esquema d’equivalències entre els principis que regeixen el pla de gestió del monestir budista de
Sakya Tashi Ling, situat al mateix Parc Natural del Garraf, i els aplicats al Parc Natural del Garraf. Font:
Isabel Soria.
145Josep M. Mallarach. De la geografia sagrada a la cartografia del patrimoni espiritual natural
del Parc del Garraf. En aquest darrer cas es va fer un exercici de síntesi (ve-
geu la taula 1) entre els valors patrimonials, segons les ciències de la natura
modernes, i els del budisme tibetà (Soria, 2009).
Conclusions
El patrimoni natural espiritual és massa preciós per deixar que la seva con-
servació depengui, únicament, dels valors utilitaristes que, en aquest par-
ticular moment de la història, prevalen en una societat com la nostra, una
societat que ha desenvolupat una tecnologia capaç de destruir-la per sem-
pre més. Els valors materialistes occidentals són qüestionats per totes ban-
des —dins i fora d’Occident— i des del punt de vista ètic és innegable que
tenen limitacions molt notòries. En lloc de refiar-se d’una base tan precà-
ria, no seria més assenyat inspirar-se en una visió més àmplia, que enfonsi
les arrels en els valors més universals i perdurables de la humanitat?
Moltes veus apunten que ha arribat l’hora de superar els planteja-
ments superficials que havien volgut reduir la natura a la seva dimensió
material, i recuperar una visió que abasti les dimensions subtils i espiri-
tuals, enriquida amb els elements comuns a les grans tradicions espirituals
i sapiencials de la humanitat, amb un llenguatge veraç que apel·li als valors
intrínsecs que encara segueixen vius a l’interior de la nostra societat. L’ex-
periència acumulada en els trenta anys transcorreguts des de la Cimera de
Rio ha fet palès que no es podrà aturar la destrucció de la biosfera aplicant
millor els instruments o els mecanismes convencionals. Com han argu-
mentat molts filòsofs i científics de manera convincent, calen canvis molt
més pregons i radicals (Pigem, 2011).
En paraules d’un lúcid sotspresident de la Comissió Mundial d’Àrees
Protegides de la UICN, Lawrence Hamilton: “No seran els ecologistes, els
enginyers, els economistes o els científics de la terra els qui salvaran la nau
terrestre, sinó els poetes, els sacerdots, els artistes i els filòsofs” (Hamil-
ton, 1993: p. 1). L’ecòleg més universal del nostre país, Ramon Margalef,
insistia en la necessitat de recuperar una mirada que ens permeti “veure
la naturalesa amb reverència o amb esperit religiós” i, malgrat reconèixer
que “això ara es porta poc”, afirmava que estava convençut que aquesta
146 Reptes en la cartografia del paisatge. Dinàmiques territorials i valors intangibles
visió hauria d’estar “a la base d’una ètica de conservació que mogui la gent”
(Margalef, 1987: p. 8).
Referències bibliogràfiques
BERNBAUM, Edwin (1997). Sacred mountains of
the world. Berkeley: University of California
Press.
CARRERES, Joan (1988). Guía para visitar los san-
tuarios marianos de Cataluña . Madrid: Ediciones
Encuentro.
CASADO, Santos (2007). “The reenchantment
of nature. Spirit ual values and the history of
protected areas in the Spanish experience”, d ins
Josep Maria Mallarach; Thymio Papayannis (ed .).
Protected areas and spirit uality. Proceedings of
the first workshop of The Delos Initiative, Mont-
serrat 2006. Gland: IUCN; Montserrat: P ublica-
cions de l’Abadia de Montserrat, p. 59-76.
DEBUS, Allen G. (1978). Man and nature in the
Renaissance. Cambridge: C ambridge University
Press.
DUDLEY, Nigel (ed.) (2008). Directr ices para la
aplicación de las categorías de gestión de áreas
protegidas. Gland: IUCN. Disponible a: <http://
data.iucn.org/dbtw-wpd/edocs/paps-016-es.
pdf> [consulta: 05.11.2012].
DUDLEY, Nigel; HIGGINGS-ZOGIB, Liza; MANS OU-
RIAN, Stephanie (2005). Beyond belief : linking
faiths and protected areas to support biodiversit y
conservation. Gland: World Wildlife Fund for
Nature; Manchester: Equilibrium and Alliance of
Religions and Conservation.
ELIADE, Mircea (1994). El mito del eter no retorno:
arquetipos y repetición. Barcelona: Altaya . [Títol
original: Le mythe de l’éter nel retour: archétypes
et répétitions, 1949].
GARCÍA-VARELA, Jesús (2006). “Los valores
inmateriales de la Naturalez a”, dins ESPARC
2005: Comunicar los beneficios de los espacios
protegidos a la sociedad. Actas del X I Congreso
de EUROPARC-España. [Madrid]: Fundación
Fernando González Bernáldez , p. 89-99.
GUÉNON, René (1945). Le règne de la quantité et
les signes des temps. París: Gallimard.
HAMILTON, Lawrence (ed.) (1993). Ethic, religion
and biodiversity. Gland: UI CN.
KUMUA & ASATRIZY (2011). Régimen de manejo
tradicional del territor io de la asociación de
autoridades tradicionales indígenas de la z ona de
Yapú, Vaupés, Colombia. Asamblea de ASATRI-
ZY y de la Kumuã Yoamarã durante el Congreso
Zonal y Pojé celebrado en San Francisco de Yapú
entre el 22 y 27 de julio de 2011. [Document
inèdit].
LOH, Jonathan; HARMON, David (2005). “A global
index of biocultural diversit y”, Ecological Indica-
tors, vol. 5, núm. 3, p. 231-241.
LYRATZAKI, Irini (2012). “Alevi-Betashi commu-
nities in south-eastern Europe: Spiritu al heritage
and environmental conscienciousness”, dins
Josep Maria Mallarach; Thymio Papayannis; R au-
no Väisänen (ed.). The Diversity of Sacred Lands
in Europe. Proceedings of the Third Workshop of
the Delos Initiative – Inari/Aanaar 2010. Gland:
IUCN; Vantaa: Metsähallitus Nat ural Heritage
Services, p. 95-108.
MALLARACH, Josep Maria (1980). “Seguint la c ua
del drac. La geomància i la geometri a dels punts
sacralitzats del territori”, G ra de Fajol, núm. 2,
octubre 1980, p. 60-62.
MALLARACH, Josep Maria (1996). “Parques nac io-
nales versus reser vas indígenas en los EE. UU.:
un modelo en cuestión”, Ecología Política,
núm. 10, p. 25-34.
MALLARACH, Josep Maria (2007). “Montserrat”,
dins Josep Maria Mallar ach; Thymio Papayannis
(ed.). Protected areas and spirit uality: proceed-
ings of the first workshop of The Delos Initiative,
Montserrat 2006. Gland: IUCN; Montserrat:
Publicacions de l’Abadia de Montserrat, p. 151-
164.
MALLARACH, Josep Maria; COMAS, Eulàlia ; ARMAS,
Alberto de (2012). El patrimonio inmater ial:
valores culturales y espirit uales. Manual para su
incorporación en las áreas protegidas. M adrid:
Fundación Fern ando González Bernáldez.
Disponible a: <http://www.redeuroparc.org/
img/publicaciones/manual10.pdf> [consulta:
07-11-2012].
147Josep M. Mallarach. De la geografia sagrada a la cartografia del patrimoni espiritual natural
MALLARACH, Josep Maria; PAPAYANNIS, Thymio (ed.)
(2007). Protected areas and spirit uality. Proceed-
ings of the first workshop of The Delos Initiative,
Montserrat 2006. Gland: IUCN; Montserrat:
Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
MARGALEF, Ramon (1987). “Divagacions sobre el
concepte de conservació”, Arrel, núm. 19, p. 6-12.
NASR, Seyyed Hossein (1996). Religion and the
order of nature: the 1994 Cadbury lec tures at
the University of Birmingh am. Oxford: Oxford
University Press.
NOROKORPI, Yrjö (2010). Metsahällitus. Ponèn-
cia presentada al VI Contac t Forum on Habitat
Conservation in the Barents Region, a Arcàngel
(Rússia, 2010).
OLDMEADOW, Harr y (2003). “The firmament
sheweth his handiwork: re-awakening a religious
sense of the natural order”, dins Bar ry McDonald
(ed.). Seeing God e verywhere: essays on nature and
the sacred. Bloomington: World Wisdom,
p. 29-51.
PAPAYANNIS, Thymio; MALLARACH, Josep Maria (ed.)
(2009). The sacred dimension of protected areas:
proceedings of the second workshop of The Delos
Initiative – Ouranoupolis 2007. Gland: IUCN;
Atenes: Med-INA.
PIGEM, Jordi (2011). Entendre la Natura. Fona-
ments d’una cult ura de sostenibilitat. Barcelona:
Consell Assessor per al Desenvolupament Soste-
nible (Papers de Sostenibilitat, 17).
SAX, Joseph L. (1980). Mountains without
handrails. Reflections on the national parks. Ann
Arbor: The University of Michigan Press .
SMITH, Hu ston (1977). Forgotten truth. The com-
mon vision of the world’s religions. San Francisco:
Harper & Collins Publishers . [Tr aducció castella-
na: La verdad olvidada].
SORIA, Isabel (2009). “The inclusion of a Tibetan
Buddhist perspective in the management of the
property of the Sakya Tashi Ling Monaster y in
Garraf Park , Catalonia, Spain”, dins Thymio Pa-
payannis; Josep Maria Mallarach (ed .). The sacred
dimension of protected areas: proceedings of the
second workshop of The Delos Initiative – Oura-
noupolis 2007. Gland: IUCN; Atenes: Med-INA,
p. 177-190.
SPEAKE, Graham (2002). Mount Athos. Re newal in
paradise. New Haven: Yale University Press.
UICN (2009a). “Resolución 4038. Reconoci-
miento y conservación de los sitios naturales
sagrados en áreas protegidas”, d ins UICN.
Resoluciones y recomendaciones. Gland: U ICN,
p. 46-47. Disponible a: <http://www.iucn.org/
es/congreso_08/asamblea_miembros/mocio-
nes/> [consulta: 06.11.2012].
UICN (2009b). “Resolución 4099. Reconocimi-
ento de la diversidad de conceptos y valores de la
naturaleza”, dins U ICN. Resoluciones y recomen-
daciones. Gland: UICN, p. 133-134. Disponible
a: <http://www.iucn.org/es/congreso_08/
asamblea_miembros/mociones/> [consulta:
06.11.2012].
VERSCHUUREN, Bas; MALLARACH, Josep Maria ; OVIE-
DO, Gonzalo (2008). “Sacred sites and protected
areas”, dins Nigel Dudley; Sue Stolton (ed.). Defi-
ning protected areas: an international conference in
Almeria, Spain. Gland: IUCN, p . 164-169.
VERSCHUUREN, Bas; WILD, Robert ; MCNEELY, Jeffrey;
OVIEDO, Gonzalo (ed.) (2010). Sacred nat ural sites:
conserving nature and c ulture. Londres: Earthscan.
VICENT, Josep (coord.) (2009). “Er mites i aplecs”,
Caramella, Revista de Música i Cult ura Popular,
monogràfic núm. 21, jul./des. 2009.
WILD, Robert; MCLEOD, Chr istopher (ed.) (2008).
Sitios naturales sagrados: directrices para adminis-
tradores de áreas protegidas. Gland: UICN (sèrie
“Directrices sobre Buenas Prác ticas en Áreas
Protegidas UICN”, 16). Disponible a: <http://
data.iucn.org/dbtw-wpd/edocs/PAG-016-Es.
pdf> [consulta: 05.11.2012].
ResearchGate has not been able to resolve any citations for this publication.
Conference Paper
Full-text available
The Alevi-Bektashi spiritual tradition is a little known to the Western world Muslim heterodox faith, originating in Anatolia in the 13th century. Due to its syncretic character, combining elements of the religions its followers came in contact with –Buddhism, shamanism, animism and Christianity– it acquired a special character and spread through the present day Turkic provinces and from there to the Balkan region. Its tolerance towards other religions and the special relationship with elements of nature (animate and inanimate) are the characteristic features of this order. The official Ottoman religion clashed with the Alevis and Bektashis due to their dogmatic differences and finally banished them. The faith survived in Eastern Anatolia, away from the political centre and in the Balkans, in Bulgaria, FYROM, Greece and mainly in Albania, where the Bektashi headquarters had been transferred. During the last two decades, an environmental movement in Turkey has been developed by Alevi activists of Tunceli area in Turkey, inhabited almost exclusively by an Alevi population. Efforts are made to convey the Alevi message on the protection of nature to politicians and to achieve recognition by the official state. Their powerful environmental message should be heard more broadly and their views on a more sustainable management of the environment could serve as a best practice example in the broader European region.
Book
Full-text available
This volume is a collection of the proceedings of the first international seminar on the Delos Initiative - part of the Task Force on Cultural and Spiritual Values in Protected Areas belonging to the IUCN’s World Commission on Protected Areas - held in the Benedictine Monastery of Santa Maria de Montserrat (Catalonia, Spain) on 23-26 November 2006. The volume is divided into four main parts: 1) a presentation of the aims and methodology of the Delos Initiative; 2) five papers on nature and spirituality, spiritual values in the history of protected areas in Spain, the protection of the sacred natural sites of indigenous and traditional people, the cultural and spiritual significance of mountains and the significance of the Spirit in nature conservation; 3) an explanation of the case of Montserrat from five different perspectives: the monastic community, the Board of the mountain’s protected area, the company providing services to the mountain, the Catalan Federation of Walking and Climbing Clubs, and the view of the Delos Initiative; 4) the presentation of ten case studies from the following countries: Spain, USA, Finland, Greece, Japan, Romania, United Kingdom and Russia. The last part of the work contains the Montserrat Declaration, a resume of the ideas generated during the seminar that was agreed upon by all the participants.
Book
Full-text available
Collection of proceedings from the 2nd International Workshop of the Delos Initiative organized by the Mediterranean Institute for Nature and Anthropos (Med-INA), held in Ouranóupolis (Halkidiki, NE Greece) from 24-28 October 2007, which contains papers, case studies and conclusions. This work is in four parts: the first contains the analysis of six case studies from Australia, the United States, Italy, Morocco, South Korea and Russia; the second deals with monastic lands, with special attention paid to the monastery of Athos and case studies from Romania, Greece, Spain an Bulgaria; the third consists of four papers focusing on the synergy between spirituality and conservation in protected areas and sacred natural sites; the last part contains the d’Ouranóupolis Declaration on sacred natural sites in technologically developed countries.
Book
Full-text available
This is the first handbook published in Europe to consider the question of intangible heritage in protected areas. The work is divided into six chapters, namely: 1: Introduction, 2: International and European history of the subject, 3: Definition of intangible heritage in protected areas, types and associated values, criteria and methodologies for addressing its study and a diagnosis focusing on its relationship with natural heritage; 4: General principles and 45 recommendations for incorporating cultural and spiritual values into all stages of the existence of protected areas, from their declaration and delimitation to their management and evaluation; 5: Ten case studies, and 6: References. At the end of the book there are two appendices: a glossary of key terms and a list of 115 initiatives and experiences that have been developed in Spain in this field. Each of the recommendations is accompanied by an example, almost always from Spain.
Book
Full-text available
Sacred Natural Sites are the world's oldest protected places. This book focuses on a wide spread of both iconic and lesser known examples such as sacred groves of the Western Ghats (India), Sagarmatha /Chomolongma (Mt Everest, Nepal, Tibet - and China), the Golden Mountains of Altai (Russia), Holy Island of Lindisfarne (UK) and the sacred lakes of the Niger Delta (Nigeria). The book illustrates that sacred natural sites, although often under threat, exist within and outside formally recognised protected areas, heritage sites. Sacred natural sites may well be some of the last strongholds for building resilient networks of connected landscapes. They also form important nodes for maintaining a dynamic socio-cultural fabric in the face of global change. The diverse authors bridge the gap between approaches to the conservation of cultural and biological diversity by taking into account cultural and spiritual values together with the socio-economic interests of the custodian communities and other relevant stakeholders.
Article
The current ecological crisis is a matter of urgent global concern, with solutions being sought on many fronts. This book argues that the devastation of our world has been exacerbated, if not actually caused, by the reductionist view of nature that has been advanced by modern secular science. What is needed, the book states, is the recovery of the truth to which the great, enduring religions all attest; namely, that nature is sacred. The book traces the historical process through which Western civilization moved away from the idea of nature as sacred and embraced a world view which sees humans as alienated from nature and nature itself as a machine to be dominated and manipulated by humans. The book's goal is to negate the totalitarian claims of modern science and to re-open the way to the religious view of the order of nature, developed over centuries in the cosmologies and sacred sciences of the great traditions. Each tradition, the book shows, has a wealth of knowledge and experience concerning the order of nature. The resuscitation of this knowledge, it argues, would allow religions all over the globe to enrich each other and co-operate to heal the wounds inflicted upon the Earth.