ChapterPDF Available

The Sticky Floor

Authors:
... En primer lloc, es reforcen les segregacions allà on, d'una banda, la segregació horitzontal constitueix el problema de la majoria de dones presents en el mercat de treball. Aquest fenomen, també conegut com "terra enganxifós" (Berheide, 2013), es caracteritza per concentrar les dones en els sectors d'activitats més precaris que tenen els salaris més baixos, les ocupacions menys prestigiades, amb més temporalitat, més temps parcial i un índex de rotació elevat. D'altra banda, la segregació vertical representa el problema de les dones més qualificades dins del mercat de treball. ...
Technical Report
Full-text available
L’informe que es presenta amb el títol Dones i treballs ofereix una aproximació al mercat laboral de Barcelona des de la perspectiva de gènere i dins del marc que dissenya l’Estratègia contra la Feminització de la Pobresa i la Precarietat 2016-2024 de l’Ajuntament de Barcelona. Parlar de dones i treball des de la perspectiva de gènere implica entendre que cal analitzar la situació de les dones amb relació als homes i, alhora, del treball remunerat amb relació al treball domèstic i de cura. És a dir, superar els límits epistemològics de les anàlisis basades en les estadístiques sobre ocupació desagregades per sexe. En la mesura que la persistència de les desigualtats de gènere s’explica per la persistència de la divisió sexual del treball és necessari substituir les paraules sexe i ocupació pels conceptes gènere i treball. Els límits i les mancances de les estadístiques disponibles per a la ciutat de Barcelona no han permès desenvolupar l’estudi de les dones i el treball en tota la seva amplitud, raó per la qual s’ha centrat l’atenció en les relacions de gènere que es donen dins del mercat laboral sense poder abordar la realitat del treball domèstic i de cura. Així doncs, aquest informe presenta una aproximació parcial perquè per explicar què passa dins l’àmbit laboral cal conèixer què passa dins l’àmbit domèstic. Malgrat tot, s’introdueixen un conjunt de dades que mostren l’evolució dels canvis socials relacionats amb l’ocupació. Concretament, la perspectiva d’anàlisi que s’adopta és triple: relacional, en comparar la situació de les dones amb la dels seus homòlegs masculins; territorial, en posar en relació la situació d’ambdós col·lectius a Barcelona amb la d’altres àmbits territorials, i temporal, en analitzar l’evolució de les dades al llarg del temps tot comparant els períodes d’expansió i de crisi. En última instància, aquesta triple mirada busca obtenir elements empírics útils per al disseny i la planificació de polítiques orientades a afavorir la igualtat d’oportunitats i, especialment, a lluitar contra la feminització de la pobresa.
Article
Full-text available
One of the challenges faced in understanding platform gig work is who are the gig workers involved in this novelty labour relationship. We attempt to answer it by using mobile phone trajectories to map the residential locations of gig drivers in the ride-hailing platform economy in Chengdu, China. Then, we reconstruct the relationships between the spatial structure of the ride-hailing drivers and their neighbourhood-level sociodemographic characteristics and residential built environments. We found that ride-hailing drivers are more likely to come from neighbourhoods with lower-income and less regular job opportunities. Their residences formed living clusters with urban villages, resettlement houses, and shanty towns. Our study suggests that ride-hailing platforms do not liberate gig workers from the structural rural-urban disparities but form a continuation of the structural barriers and discrimination in the division of labour, even if the technological innovation discourse in the platform economy argues that the gig driving can attract the well-educated and other minorities.
ResearchGate has not been able to resolve any references for this publication.