Amagant les proves: superposicions de l'activitat de carnívors i Neandertals a la Cova de les Teixoneres (Moià, Bages)

Full text

II JORNADES D’ARQUEOLOGIA DE LA CATALUNYA CENTRAL 2012 / actes
/ 74
AMAGANT LES PROVES: SUPERPOSICIONS
DE L’ACTIVITAT DE CARNÍVORS I
NEANDERTALS A LA COVA DE LES
TEIXONERES (MOIÀ, BAGES)
Jordi ROSELL1,2, Ruth BLASCO3, Florent RIVALS1,2,4,
Edgard CAMARÓS1,2, Maite ARILLA1,2, Jordi
FÀBREGAS1,2, Anna RUFÀ1,2, Carlos SÁNCHEZ1,2.
1Àrea de Prehistòria, Universitat Rovira i Virgili (URV),
Avinguda de Catalunya 35, 43002 Tarragona, Espanya.
2IPHES, Institut Català de Paleoecologia Humana i
Evolució Social, C/ Marcel·lí Domingo s/n - Campus
Sescelades URV(Edici W3), 43007 Tarragona, Espanya.
3e Gibraltar Museum, 18-20 Bomb House Lane, Gibraltar.
4ICREA, Barcelona, Espanya.
INTRODUCCIÓ
El pas d’una dieta eminentment frugívora/folívora al consum
regular de carn va alterar signicativament el comportament
dels primats involucrats en l’origen del gènere Homo.
Aquests canvis signicaren una nova manera de relacionar-
se amb el medi i amb les altres entitats biològiques, sobretot
amb les preses potencials. Però, des del punt de vista dels
grans carnívors, això va representar l’aparició d’un destacat
competidor, la importància del qual anà guanyant terreny en el
medi a mesura que desenvolupava el seu tret més característic:
la tecnologia. Òbviament, la privilegiada situació durant
milions d’anys dels carnívors al cim de la piràmide tròca va
fer que, al començament, aquestes relacions es decantessin a
favor dels predadors no humans. Molt probablement, la dieta
càrnica dels australopitecins africans estigués restringida a
petits vertebrats i a les carronyes abandonades pels grans
carnívors. Però aquesta situació es va anar invertint amb
la incorporació d’elements cada cop més sosticats, com
ara les eines de pedra i el foc, les quals donaven avantatges
importants en aquesta carrera per la supervivència a uns
grups humans cada cop més complexicats socialment.
L’obtenció de carn fresca a partir de la captura d’ungulats va
esdevenir cada cop més important entre els grups humans,
i això va comportar el desenvolupament de nous modes de
vida i d’estratègies de subsistència encarats a la cacera. Això
va generar noves formes de relació amb els grans carnívors en
les quals els grups humans sempre acabaven per imposar-se.
Des d’un punt de vista de l’ecologia evolutiva, no hi ha
gaires exemples d’una transformació tan abrupta de la dieta
i, com a conseqüència, d’uns canvis tan sobtats i a la vegada
exitosos en el comportament d’un gènere complet. Per a
molts investigadors, aquest fenomen va tenir importants
conseqüències per a l’evolució humana, i gran part del
comportament humà actual s’ha d’entendre dins d’un
fenomen de coevolució amb els grans carnívors, motivat per
la contínua competència per les preses (Stiner, 1994, 2002).
Durant el període en el qual el llinatge neandertal es
desenvolupà a Europa (entre els 500 i els 40 ka d’antiguitat),
és estrany trobar jaciments en els quals els carnívors no hi
estiguin presents, sobretot en aquells localitzats en coves. A
partir de les dades obtingudes ns ara, l’alternança d’homínids
i carnívors sembla ser freqüent en aquests indrets, la qual
cosa ha estat interpretada per molts investigadors com una
competència constant, no solament per l’espai ocupat, sinó
també per les preses. L’objectiu d’aquest article és posar
de manifest la recerca que s’està duent a terme en aquesta
línia a la Cova de les Teixoneres (Moià, Bages), així com els
experiments que s’estan efectuant amb animals salvatges.
La Cova de les Teixoneres
Situada al marge dret del Torrent del Mal, al seu pas
pel municipi de Moià, la Cova de les Teixoneres forma part
del complex càrstic anomenat Coves del Toll. La cavitat
consta d’una galeria principal (Sala X) amb un recorregut en
direcció Nord d’aproximadament 30 m, si es calcula que part
de l’entrada va caure durant els últims moments del Pleistocè.
Al nal d’aquesta galeria hi ha un petit corredor (Sala Y) que
tomba cap al Oest, on un altre corredor en direcció Sud (Sala
Z) congura una segona entrada de la cova a escassos 15 m
de la principal (Figura 1).
La Cova de les Teixoneres va ser descoberta com a
jaciment arqueològic al mateix moment que la veïna Cova
del Toll, durant els anys 50 del passat segle. Tot un seguit
d’intervencions arqueològiques intermitents realitzades
durant aquesta dècada i la dels 70, va permetre identicar-
la com un cau de hienes amb ocasionals visites de grups
humans neandertals (Serra et al., 1957; Castellví, 1974). Des
d’aleshores, la cova restà tancada ns que, l’any 2003, s’endegà
un projecte de recerca sistemàtica que encara perdura avui en
dia (Figura 2).
Figura 1: Interior de la Cova de les Teixoneres a inicis de la campanya
d’excavació de 2012. Foto: Jordi Mestre/IPHES.
Figura 2: Cova de les Teixoneres durant la campanya d’excavació de
2011. Foto: Jordi Mestre/IPHES.

75 /
actes / II JORNADES D’ARQUEOLOGIA DE LA CATALUNYA CENTRAL 2012
Amb més de 7 m de dipòsits sedimentaris, l’estratigraa
de la cova marca cinc fases principals de formació:
1) La fase superior, nivell I, està formada per una crosta
estalagmítica d’entre 20-50 cm de potència, la qual segella
tot el dipòsit pleistocè. Està datada per U/ entre 14 i 16 ka
(Tissoux et al., 2006).
2) La fase 2, nivells II i III, té aproximadament 1,5 m
de potència. Està formada per lutites amb nombrosos blocs
de calcària provinents de despreniments del sostre, sobretot
a l’entrada de la Sala X. Els estudis paleoecològics efectuats
ns ara han permès reconstruir el clima d’aquesta fase (López
García et al., 2012). Així, sembla que la base del dipòsit, nivell
IIIb, està caracteritzada per un paisatge boscós, molt fred i amb
una certa tendència a l’aridesa que es suavitza lleugerament
durant la formació del nivell IIIa. El nivell IIb marca un
moment de màxim fred, amb boscos més oberts formats per
taxons paleàrtics. El nivell IIa, el superior, presenta un clima
més suau, sempre dins d’un moment més fred que l’actual.
3) La fase III, nivell IV, és una altra crosta estalagmítica
amb lixiviacions en alguns punts especícs de la cova. Igual
que el nivell I, sembla estendre’s per tota la superfície de
la cavitat. Està datada per U/ en 100 Ka (Tissoux et al.,
2006).
4) La fase IV, nivells V, VI, VII i VIII, està representada
per dipòsits molt bretxicats, amb abundants blocs calcaris
caiguts, alguns de més d’1 m de longitud, i amb poca o molt
poca matriu de lutites.
5) La fase V, nivells IX i inferiors, està marcada pels
sediments d’origen uvial. Conté fauna abundant. La base
real de la cavitat és encara desconeguda.
RESULTATS
Des del 2003, les campanyes d’excavació a la Cova de les
Teixoneres es van centrar al nivell III, ja que aquest era el
primer de la sèrie estratigràca superior menys afectat per
les intervencions arqueològiques anteriors al nou projecte de
recerca. La fauna identicada mostra una associació típica
de taxons mediterranis propis dels últims moments del
Pleistocè mig i la primera meitat del superior. Considerant
que les intervencions recents s’han centrat més en la fase 1
i 2, aquestes presenten major diversitat especíca. Entre els
carnívors hi ha restes d’Ursus spelaeus, Canis lupus, Vulpes
vulpes, Crocuta crocuta spelaea, Lynx sp., Felis silvestris i
Meles meles. Entre els herbívors destaca Cervus elaphus,
Equus ferus, Equus hydruntinus, Bos/Bison, Stephanorhinus
hemitoechus, Dama dama, Capreolus capreolus i Sus scrofa.
Actualment s’està treballant en la identicació de restes
de Mammuthus i Coelodonta antiquitatis al nivell III. De
conrmar-se, indicarien un ambient fred més propi de l’altra
banda dels Pirineus en aquell període.
La indústria lítica està realitzada en una gran diversitat
de matèries primeres. Destaca el sílex (Figura 3) i el quars,
però també s’utilitza la calcària, el gres i la pissarra corniana.
Gran part d’aquestes matèries primeres provenen de fonts
allunyades del jaciment, probablement de la banda del
Montseny o del riu Llobregat. Tecnològicament, tant el
mètode de reducció Levallois i com el discoide són els més
utilitzats. Bona part de les ascles estan congurades per a
l’obtenció de triedres distals (puntes), denticulats i rascadores.
Totes aquestes característiques permeten classicar la
indústria lítica de Teixoneres dins dels tecno-complexes del
Paleolític mig.
Altres elements recuperats al registre són els fogars. Fins a
l’actualitat, s’han identicat quatre estructures de combustió.
Les tres primeres se situen a la boca de la cavitat (Sala X).
Entre els materials associats hi ha abundants carbons, ossos
cremats i restes de talla de sílex i quars majoritàriament.
Malgrat contenir tots aquests materials, es tracta de fogars
de molt curta durada. La capa cendrosa és en molts llocs
mil·limètrica o inexistent, de manera que la posició real del
fogar es pot reconèixer, sobretot, pel sediment rubefactat
infrajacent.
L’altra estructura de combustió es localitza a la Sala
Y (Figura 4). Va ser identicada durant la lmació del
programa de TV3 “Sota Terra”. Aquest fogar està millor
preservat que els de l’àrea exterior. Conserva perfectament
la capa cendrosa, els sediments rubefactats de la base. Els
blocs calcaris del seu voltant presenten indicis clars de
termoalteració. Actualment, la seva excavació encara està en
procés.
DISCUSSIÓ
Els primers treballs relacionats amb el nivell III de La Cova
de les Teixoneres de seguida van aportar dades sobre la
dualitat ocupacional entre carnívors i homínids. Inicialment
era obvi plantejar una certa periodicitat en l’ús de la cavitat:
els óssos de les cavernes l’ocupaven a l’hivern, cercant
refugi per la seva hivernació, mentre que les hienes i altres
carnívors menors la utilitzaven per establir-hi caus en els
Figura 3: Peça d’indústria lítica en sílex trobada en el nivell III de la
Cova de les Teixoneres. Foto: Florent Rivals/IPHES.
Figura 4: Planta del fogar localitzat a la sala Y de la Cova de les
Teixoneres.

II JORNADES D’ARQUEOLOGIA DE LA CATALUNYA CENTRAL 2012 / actes
/ 76
seus respectius moments de cria. Aquest règim ordenat d’ús
de la cova pels grans carnívors semblava constant i tan sols
es veia truncat ocasionalment per les visites de petits grups
de neandertals durant els seus desplaçaments pel territori.
Una anàlisi del microdesgast dental dels ungulats conrma
que, aquest nivell, sembla correspondre a una successió
d’ocupacions de diferents durades en el temps realitzades
en diversos moments de l’any (Sánchez Hernández, 2013).
Aquests grups humans s’instal·laven a l’entrada de la
cova sense que, ara per ara, es pugui saber amb exactitud
l’estació concreta de l’any. Les seves activitats, sempre al
voltant del foc, es limitaven a la conguració d’alguna eina
i al consum d’animals de l’entorn immediat, com cérvols,
cabirols, conills o tortugues. Però, per la dinàmica natural
de la cova, la seva presència representava una alteració del
ritme anual establert pels carnívors. De totes maneres, no
hi havia indicis de contactes directes o de confrontacions
entre ells, la qual cosa signica que mai van coincidir en el
temps o, en cas de fer-ho, uns defugien els altres. Les úniques
interaccions identicades semblaven correspondre al consum
i mobilització de restes abandonades durant les ocupacions
humanes per part d’alguns carronyaires.
Tampoc la distribució espacial de les restes semblava
indicar contactes directes entre ambdues entitats
biològiques. Així, els primers treballs del nou projecte
de recerca, centrats principalment sobre el nivell III, van
permetre identicar dues àrees d’ús principals (Rosell et al.,
2012). La zona externa de la Sala X era la que presentava
més indicis d’activitat humana. Tots els fogars, així com la
majoria de les restes lítiques i les restes faunístiques amb
marques de tall, fractures intencionals o indicis de cremació,
es concentraven en aquesta zona. Per altra banda, el nombre
de restes decreixia considerablement a l’interior de la cova,
on els ossos recuperats mostraven abundants senyals de
mossegades de carnívor i la indústria lítica era escadussera
o, ns i tot, inexistent als llocs més profunds. Per tant, tot
feia pensar que els grups humans s’establien a l’entrada de la
cova, mentre que els carnívors ho feien als llocs més amagats.
Les dues darreres campanyes d’excavació, però, han
alterat signicativament les interpretacions fetes ns al
moment. Si bé és cert que la dinàmica general d’alternança
de carnívors i grups humans no sembla canviar, hi ha matisos
importants a tenir en compte. El primer d’ells fa referència
al nombre de restes antropitzades, el qual s’ha incrementat
signicativament, sobretot a la part externa de la cova. A
l’espera dels resultats dels diferents estudis, sembla que el
concepte defensat ns ara d’ocupacions ocasionals, curtes
i marcades pel desenvolupament d’activitats expeditives
està canviant a la base del nivell IIIb (Rosell et al., 2010).
El segon és la distribució espacial de les àrees ocupades.
La recuperació d’un fogar a l’interior de la Sala Y ha fet
reconsiderar les hipòtesis que limitaven l’acció humana a
l’entrada de la cova. Però, hi ha un tercer element a tenir en
compte: el carronyeig que alguns carnívors fan de les despulles
abandonades pels grups humans. Aquestes activitats poden
haver alterat signicativament l’estructura i disposició del
registre antròpic, ja sigui mitjançant la desaparició d’algunes
restes o pels moviments de materials d’un lloc cap a un altre.
El biaix produït pels carnívors ha estat força estudiat en
ambients africans, generalment associats a hiènids (Lansing
et al., 2009; Fosse et al., 2010). Tanmateix, els carnívors
europeus, i sobretot els óssos, no gaudeixen encara de
treballs similars. Per tant, per entendre el registre de la Cova
de les Teixoneres és necessari tenir en compte les activitats
d’aquests animals. Això ha fet plantejar tot un seguit de
treballs experimentals que tenen com a principal nalitat
reproduir alguns dels processos potencials de la Cova de les
Teixoneres.
El primer d’ells s’està realitzant amb els óssos del
Pirineu. Mitjançant un sistema de foto i vídeo-trampeig
s’està observant el consum d’algunes carronyes per part
d’aquests animals. L’objectiu es descriure la seqüència de
consumició de cadàvers sencers que fan els óssos tenint en
compte criteris d’edat i talla, tant del predador com de la
presa. Paral·lelament, també s’estan recollint els cadàvers
menjats per aquests predadors amb la intenció de descriure
les modicacions tafonòmiques i crear un elenc que, després,
pugui ser identicat als jaciments arqueològics. Totes aquestes
dades, posades en un context de neotafonomia general,
permetran distingir els óssos d’altres grans predadors.
El segon procés experimental s’està realitzant al Parque
de la Naturaleza de Cabárceno (Cantàbria). Amb l’ajut dels
guardes del parc s’estan reproduint campaments similars
als deixats pels grups de neandertals a la Cova de les
Teixoneres a l’interior dels recintes dels animals. Aquestes
reproduccions consten d’un fogar amb ossos frescos, i
alguns amb carn, llenya i artefactes de sílex associats.
Després de l’abandonament del campament experimental,
es documenten tant les modicacions efectuades sobre les
restes com en la distribució espacial dels objectes. En aquest
cas, els treballs inclouen no solament óssos, també inclouen
hienes, lleons i llops (Camarós et al., 2013). La intenció
d’aquest estudi és intentar trobar algun patró de pertorbació
del registre antròpic, per part dels carnívors, que permeti
avaluar el grau d’incidència d’aquests animals als jaciments
arqueològics.
CONCLUSIONS
Les darreres excavacions efectuades a la Cova de les
Teixoneres han posat de manifest canvis importants en la
seva dinàmica natural. Si bé els carnívors continuen utilitzant
assíduament les àrees més internes d’aquell espai (óssos
de les cavernes durant la seva hivernació i hienes i altres
carnívors menors com a cau), la activitat humana sembla
intensicar-se a la base del nivell III. El nombre de restes
d’origen antròpic s’incrementa signicativament: indústria
lítica, restes cremades i ossos amb marques de tall i fractures
intencionals. Aquestes restes continuen concentrant-se,
majoritàriament, a l’entrada principal de la cavitat. Amb tot,
a diferència dels nivells superiors, comença a haver-hi un
cert interès dels grups humans per les zones més interiors de
la cova. Proba d’això és el fogar localitzat a la Sala Y.
No s’ha identicat cap tipus d’interacció directa entre
carnívors i homínids a la Cova de les Teixoneres. Tanmateix,
s’han observat alguns fenòmens de carronyeig per part dels
carnívors sobre les despulles abandonades pels grups humans.
Les pertorbacions efectuades per aquests predadors, les quals
poden incloure la desaparició d’alguns elements, ha motivat
tot un seguit de treballs experimentals de neotafonomia amb
animals salvatges. L’aplicació arqueològica dels resultats
obtinguts permetrà esbrinar el grau de pertorbació que
aquests animals van tenir, tant en les restes abandonades pels
grups humans com en la seva distribució espacial a la cova. És
evident que, a molts altres jaciments, s’han hagut de trobar

77 /
actes / II JORNADES D’ARQUEOLOGIA DE LA CATALUNYA CENTRAL 2012
processos d’aquest tipus i, per tant, les dades obtingudes
dels experiments també hauran de ser aplicades per fer una
bona interpretació del registre. En resum, la Cova de les
Teixoneres es congura actualment com un jaciment clau
per poder estudiar les relacions entre homínids i carnívors
durant el Pleistocè superior.
AGRAïMENTS
Els treballs de camp a les Coves del Toll estan nançats pel
Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya,
l’Ajuntament de Moià i l’Institut català de Paleoecologia
Humana i Evolució Social (IPHES). La recerca a la Cova de
les Teixoneres s’adscriu dins dels projectes del Ministeri de
Ciència i Innovació CGL2012-38434-C03-03, CGL2012-
38358, CGL-BOS-2012-34717 i del SGR de la Generalitat
de Catalunya núm. 2009 SGR 188. R. Blasco és becària
del programa Beatriu de Pinós-A de la Generalitat de
Catalunya, co-nançat per la Unió Europea a través de les
Accions Marie Curie, FP7. Anna Rufà és becària FPU del
Ministeri de Ciència i Innovació. Edgard Camarós és becari
del programa FI de la Generalitat de Catalunya.
REFERèNCIES
CAMARÓS, Edgard; CUETO, Marián; TEIRA, Luís
C.; TAPIA, Jesús; CUBAS, Miriam; BLASCO, Ruth;
ROSELL, Jordi I RIVALS, Florent (2013). ‹‹Large
carnivores as taphonomic agents of space modication: an
experimental approach with archaeological implications››.
Journal of Archaeological Science, vol. 40, p. 1361-1368.
CASTELLVÍ, Montserrat (1974). ‹‹La Cueva de les
Teixoneres (Moià, Barcelona)››. A: Miscelánea Arqueológica.
XXV Aniversario de los Cursos Internacionales de
Prehistoria y Arqueología de Ampurias (1947-1971). Vol. I.
Barcelona, p. 229-232.
FOSSE, Philippe; AVERY, Graham; FOURVEL,
Jean-Baptiste; LESURGEBREMARIAM, Joséphine;
MONCHOT, Hervé; BRUGAL, JeanPhilip; HORWITZ,
Liora. K. I TOURNEPICHE, Jean-François (2010). ‹‹Los
cubiles actuales de hiena: síntesis crítica de sus características
tafonómicas a partir de la excavación de nuevos yacimientos
(República de Djibuti, África del Sur) y la información
publicada››. Zona Arqueológica, vol. 13, p. 107-118.
LANSING, Sarah W.; COOPER, Susan M.; BOYDSTON,
Erin E.; HOLEKAMP, KAY E. (2009). ‹‹Taphonomic and
zooarchaeological implications of spotted hyena (Crocuta
crocuta) bone accumulations in Kenya: a modern behavioral
ecological approach››. Paleobiology, vol. 35, 4, p. 289-309.
LÓPEZGARCÍA, Juan Manuel; BLAIN, HUGUES
Alexandre; BURJACHS, Francesc; BALLESTEROS, Anna;
ALLUÉ, Ethel; CUEVASRUÍZ, Gloria E.; RIVALS,
Florent; BLASCO, Ruth; MORALES, Juan Ignacio;
RODRÍGUEZHIDALGO, Antonio; CARBONELL,
Eudald; SERRAT, David I ROSELL, Jordi (2012). ‹‹A
multidisciplinary approach to reconstructing the chronology
and environment of southwestern European Neanderthals:
the contribution of Teixoneres cave (Moià, Barcelona,
Spain)››. Quaternary Science Reviews, vol. 43, p. 33-44.
ROSELL, Jordi; BLASCO, Ruth; RIVALS, Florent;
CHACÓN, Gema; MENÉNDEZ, Leticia; MORALES,
Juan Ignacio; RODRÍGUEZHIDALGO, Antonio;
CEBRIÀ, Artur; CARBONELL, Eudald I SERRAT,
David 2010. ‹‹A stop along the way: the role of neanderthal
groups at Level III of Teixoneres Cave (Moià, Barcelona,
Spain)››. Quaternaire, vol. 21, núm. 2, p. 139-154.
ROSELL, Jordi; BLASCO, Ruth; MORALES, Juan
Ignacio; RIVALS, Florent; RODRÍGUEZHIDALGO,
Antonio; CEBRIÀ, Artur; CAMARÓS, Edgard (2012).
‹‹Compartint l’espai: la interacció entre homínids i carnívors
al Nordest peninsular (Cova del Toll i Cova de les Teixoneres,
Moià, Bages)››. I Actes de la Catalunya Central. Homenatge
a Miquel Cura. Barcelona: Generalitat de Catalunya, p. 47-
51.
SÁNCHEZ HERNÁNDEZ, C., 2013. Estimación de la
duración de las ocupaciones neandertales en la Cova de les
Teixoneres (Moià, Barcelona, España) a través del análisis
del micro-desgaste dental en ungulados. Tesis de Màster,
Universitat Rovira i Virgili, Tarragona, 64 p.
SERRA, Joan de C.; VILLALTA, José F.; THOMAS, José
M. I FUSTÉ, Miguel (1957). ‹‹Livret Guide des excursions
B2-B3. Alentours de Barcelona et Moià››. A: V Congrés
International del INQUA. Madrid-Barcelona, vol. 3.
STINER, Mary C. (1994). Honor among thieves: A
zooarchaeological study of Neandertal ecology. Princeton:
Princeton University Press.
STINER, Mary C. (2002). ‹‹Carnivory, coevolution,
and geographic spread of the genus Homo››. Journal of
Archaeological Research, vol. 10, núm. 1, p. 1-63.
TISSOUX, Hélène; FALGUÈRES, Christophe;
BAHAIN, Jean-Jacques; ROSELL, Jordi; CEBRIÀ,
Artur; CARBONELL, Eudald I SERRAT, David 2006.
‹‹Datation par les séries de l’Uranium des occupations
moustériennes de la Grotte des Teixoneres (Moià, Province
de Barcelone, Espagne)››. Quaternaire, vol. 17, p. 27-33.