Content uploaded by Jordi Bou
Author content
All content in this area was uploaded by Jordi Bou on Oct 13, 2014
Content may be subject to copyright.
88 > GIRONES 1
A la majoria de la gent de Girona a qui
pregunteu si ha vist mai una orquídia us
respondrà que sí. Si la pregunta és on,
les respostes comencen a ser més vari-
ades. De fet, no cal anar gaire lluny per
veure’n una, començant per la floristeria,
però també se’n poden veure als prats del
Calvari. Ara bé, no tots els que passegen
per aquest indret tan proper de la ciutat
hi reconeixen aquestes plantes. Les orquí-
dies ornamentals són exuberants, de flors
grosses i acolorides, amb formes que cri-
LES ORQUÍDIES
A Sant Daniel i als prats del Calvari podem observar algunes espècies d’aquests petits
tresors vegetals, menys exhuberants que les ornamentals, però igualment sorprenents
den l’atenció. Són espècies tropi-
cals sovint d’origen híbrid, que es
cultiven per la seva vistositat. Per
contra, les orquídies autòctones
són més humils i menys vistoses,
tot i mantenir la bellesa a les se-
ves petites flors.
Què és una orquídia? Les or-
quídies són una família de plan-
tes prou nombrosa, amb apro-
ximadament 20.000 espècies a
tot el món, de les quals al vol-
tant de 400 es fan a Europa. Es
troben àmpliament repartides
arreu, tot i que la major part són espècies
tropicals i viuen sobre els troncs dels ar-
bres, és a dir, són epífites. A les nostres
latituds, les orquídies viuen arrelades al
terra i creixen des del nivell del mar fins
a l’alta muntanya.
Les flors són segurament el seu tret
més distintiu. Presenten sis peces florals,
tres sèpals externs i tres pètals interns;
els dos pètals superiors de vegades poc
diferenciats dels sèpals. El tercer pètal,
en canvi, anomenat label, és molt modi-
ficat, acolorit i ben diferenciat de la resta.
La seva posició es deu a un fenomen de
rotació de la flor durant el desenvolupa-
ment. En alguns casos, el label imita la
forma i el color del cos d’un insecte,
a causa de processos de coevolució
lligats a la pol·linització. En altres,
el label presenta una prolongació
anomenada esperó que pot conte-
nir nèctar per atraure també els pol-
linitzadors. La pol·linització de les or-
quídies ha meravellat els naturalistes
des dels temps de Darwin.
El cicle vital. Les orquídies són plantes
perennes, tot i que passen períodes d’in-
activitat vegetativa, en els quals conserven
només els òrgans subterranis. A la tardor
o la primavera treuen noves fulles dis-
posades generalment en roseta, al centre
de la qual creix una única tija amb una o
moltes flors. La floració es produeix, se-
gons les espècies, des de finals d’hivern
fins a la tardor i és generalment curta,
de pocs dies. Coincideix amb els perí-
odes de presència dels seus insectes pol-
linitzadors. Les llavors no tenen substàn-
cies de reserva, són molt lleugeres i poden
ser transportades fàcilment pel vent, i per
poder germinar s’associen a fongs. La ger-
minació i el creixement de les noves plan-
tes sol ser lenta, fins al complet desenvo-
lupament dels òrgans subterranis. Aquest
lligam amb els fongs pot perllongar-se en
el temps i llavors trobem espècies que no
presenten pigments fotosintètics.
El coneixement de les orquídies.
A Catalunya es coneixen noranta espè-
cies d’orquídies, que han estat objecte
d’estudi per part de botànics i aficionats
a la natura. Des de la Institució Catalana
d’Història Natural s’han impulsat, en els
patrimoni flora JORDI BOU / JOAN FONT > TEXT I FOTOGRAFIA
A l’esquerra, la flor de l’abella (Ophrys apifera). Al detall, l’abellera aranyosa
(Ophrys sphegodes), dues orquídies d’espais oberts mediterranis.
GIRONES 1 > 89
Ara fa quasi seixanta anys, el
1955, apareixia un article di-
vulgatiu titulat ‘Orquídeas del
valle de san Daniel’ a la recu-
perada Revista de Girona que
parlava d’aquestes plantes. En
el treball es feia un recorregut
per diferents racons del sector
oriental de la ciutat i s’esmen-
tava la presència de deu es-
pècies, de les quals es desta-
cava la seva abundància i les
seves singularitats. El seu au-
tor era Manuel Ibarz, conegut
per molts gironins per la seva
tasca docent a l’Institut Vi-
cens Vives. Ibarz va mantenir,
potser d’una manera molt dis-
creta, una activitat botànica
remarcable durant tota la seva
vida. Poc conegut és el fruit de
les seves recol·leccions, de les
quals en queda testimoni en
els més de 800 plecs d’her-
bari que hi ha actualment con-
servats a la Facultat de Cièn-
cies de la UdG. Entre els valors
de la informació recollida als
plecs hi ha la possibilitat de
confirmar la presència d’algu-
nes espècies i la seva possible
desaparició, o revisar identifi-
cacions.
darrers anys, diversos projectes comarcals
per a estudiar-les. Alguns, com els de la
Garrotxa (2007), ja han finalitzat, men-
tre d’altres encara s’estan duent a terme,
com al Ripollès (2011-2013), Solsonès
(2011-2013) i Osona (2013-2015). A la
Selva, durant l’any 2009, es va fer un tre-
ball d’inventari similar per part de natu-
ralistes locals.
On es troben les orquídies gironi-
nes? En aquest mateix sentit, i des del
passat 2013, al Gironès ens hem sumat
a aquesta voluntat de conèixer millor les
nostres orquídies amb la constitució del
Grup d’Orquídies de la Comarca del Gi-
ronès (GOCG). L’objectiu del grup és
ampliar el coneixement que tenim sobre
aquesta família de plantes a la comarca,
tant pel que fa a la diversitat d’espècies
com a la seva distribució i hàbitats on vi-
uen. La finalitat del treball és elaborar un
catàleg actualitzat de les espècies obser-
vades a tota la comarca. És un projecte
participatiu en el qual hi col·laboren unes
35 persones, que dediquen el seu temps
lliure a recollir dades sobre la variabilitat
i distribució, motivats per la seva afició
a les orquídies.
La rodalia de Girona no és un lloc
desconegut pel que fa a les orquídies.
Segons el Banc de Dades de Biodi-
versitat de Catalunya (BDBC), s’hi
coneix la presència d’unes 25 espè-
cies. Alguns indrets, com Sant Daniel
o les Deveses de Salt, disposen d’un
gran nombre d’observacions d’orquí-
dies. Entre aquestes dades històriques
destaquen les aportades per Manuel
Ibarz a mitjans dels anys 70.
Els plecs d’herbari ja no són
l’única manera d’estudiar la vari-
abilitat i testimoniar la presència
d’aquestes plantes. La fotografia di-
gital es mostra com una gran eina per
a la divulgació i la recerca, cosa que
reflecteixen les nombroses guies de
camp publicades.
La majoria d’aquestes espècies
són indiferents al tipus de sòl, tot i
El llegat de
Manuel Ibarz
que s’observa una preferència pels subs-
trats calcaris i els prats secs. Els hàbitats
on les trobem són variats, van dels es-
pais oberts fins als alzinars amb major
humitat i sòls profunds, segons sigui la
dependència dels fongs per al seu desen-
volupament.
Tot i que certes espècies, com les vis-
toses mosques grosses (Barlia robertiana),
creixen en ambients diversos i sense gaire
exigències, altres orquídies no mostren la
mateixa ubiqüitat i resulten molt més es-
casses. Es tracta d’una família de plantes
fràgils que enriqueix la biodiversitat local.
Per conservar-les és important el mante-
niment d’espais oberts que els permeti
florir i completar el seu cicle vital, asse-
gurant així la presència futura d’aquests
petits tresors tan propers.
Orchis laxiflora, una planta possiblement desapareguda i recollida per
última vegada, els anys 40, al terme de Girona. A dalt, Manuel Ibarz
a Sant Feliu de Pallerols, l’any 1962 // PROCEDÈNCIA: M. Carme Ibarz.