Des de la Talaia. Primeres dades sobre el territori d’Onda en època islàmica a través d’anàlisis de visibilitat

Abstract

Se presenta un primer estudio sobre la posible estructuración del territorio en época islámica alrededor de la madina de Onda a partir del análisis de visibilidad mediante Sistemas de Información Geográfica de la torre de la Atalaya y el Castillo de Onda.

Full text

a ETAPA  Núm.  

Edita: Regidoria de Cultura, Ajuntament d’Onda, 2014
Disseny i maquetació: Begoña Molina Olucha
Impremta: Gáficas Castañ
Dipòsit legal: CS 163-2014
ISSN: 2341-3484
Copyright: els autors dels textos
Els autors i autores es fan responsables de les opinions
exposades en els seus articles

Presentació ....................................................................................
La inclusión de la villa de Onda en algunos mapas
del Reino de Valencia de los siglos XVI a XVIII
Vicent García Edo ........................................................................
La alcaidía del Castillo de Onda (ss. XIII-XVIII)
Joaquín Alfonso Llorens ..........................................................
Des de la Talaia.
Primeres dades sobre el territori d’Onda en època
islàmica a través d’anàlisis de visibilitat
Gustau Aguilella Arzo - Ferran Falomir Granell .............
Juan Bautista Villar Domingo (1874-1937).
Biografía inédita del canónigo Villar
Baltasar Torralba Rull .................................................................
Museus locals i escoles de primària.
El cas del Museu del Taulell “Manolo Safont”
Marc Ribera Giner ........................................................................
INDEX
pàg. 5
pàg. 9
pàg. 38
pàg. 60
pàg. 79
pàg. 108

RESUMEN:
Se presenta un primer estudio sobre la posible
estructuración del territorio en época islámica
alrededor de la madina de Onda a partir del
análisis de visibilidad mediante Sistemas de
Información Geográca de la torre de la Atalaya y
el Castillo de Onda.
PALABRAS CLAVE:
Época islámica, análisis de visibilidad, Sistemas
de Información Geográca, análisis arqueológico
del territorio
ABSTRACT:
We present a rst study of the territorial
structuration in the Islamic period around
madina of Onda, using viewshed algorithms and
Geographical Information Systems techniques
from the Atalaya tower and castle of Onda.
KEYWORDS:
Islamic period, Geographical Information
Systems, viewshed analysis, archaeological
analysis of the territory

pàg. 61
Des de la Talaia.
Primeres dades sobre el territori d’Onda en
època islàmica a través d’anàlisis de visibilitat
Gustau Aguilella Arzo - Ferran Falomir Granell
Servei d’Investigacions Arqueològiques i Prehistòriques. Diputació de Castelló
gaguilella@dipcas.es i alomir@dipcas.es
La Talaia d’Onda és una coneguda torre circu-
lar ubicada al cim de la muntanya del mateix
nom, a 346 metres sobre el nivell del mar, i
que ns i tot ha donat nom a una de les parti-
des del nord del terme municipal. La posició
privilegiada que ocupa la torre és evident, i
de fet és el mateix topònim el que ens infor-
ma sobre la funcionalitat a la qual degué es-
tar destinada en el passat.
Una talaia és, segons la denició dels diccio-
naris, una torre o un lloc amb unes condici-
ons de visibilitat elevades respecte a l’entorn
des d’on es pot controlar i donar avís en cas
de necessitat (vegeu per exemple Nebot,
1991: 317-318).
En aquesta denició funcional s’estableixen
dos factors essencials: una àrea de terreny
o determinats punts d’interés que es prete-
nen controlar, i una capacitat de comunicació
mitjançant algun tipus de senyal en direcció
a un assentament, població o castell central
que han de rebre els avisos i senyals efec-
tuats des de la torre. Evidentment, la instal-
lació d’una torre sense l’existència d’un nucli
receptor dels senyals no té sentit. És més, és
el mateix nucli principal de qui depén al qui li
interessa la construcció d’aquest tipus d’es-
tructures i qui es farà càrrec del seu mante-
niment, i per tant, la determinació d’aquest
centre receptor ens pot ajudar a concretar la
funcionalitat i cronologia de les torres.
Que per al cas de la Talaia d’Onda les con-
dicions de visibilitat i control de l’entorn es
compleixen és fàcilment comprovable sim-
plement fent la visita corresponent. Ara bé,
la qüestió que ens plantegem en aquest tre-
ball és si és possible determinar d’una mane-
ra més concreta quins són els punts que va
interessar controlar i que van causar la seua
construcció, un aspecte que ha d’anar direc-
tament relacionat amb el moment en què
fou construïda.
Les primeres notícies escrites sobre aques-
ta torre ens les va transmetre Baltasar Rull
Villar, que la considerà com d’origen romà, i
la relacionà amb el control del pas de la Via
Augusta pel terme d’Onda (Rull Villar, 1936).
Avui en dia, amb l’avanç del coneixement
general sobre diferents aspectes històrics,
sabem que tot i que les característiques cons-
tructives poden respondre al que coneixem
sobre determinades torres romanes, la seua
tipologia respon més a models medievals,
i el traçat de la Via Augusta no pareix que
passe pels peus de la Talaia (Rosselló, 1992;
Arasa i Rosselló, 1995). Si de cas, ens quedem

pàg. 62
Des de la Talaia. Primeres dades sobre el territori d’Onda en època
islàmica a través d’anàlisis de visibilitat
Gustau Aguilella Arzo - Ferran Falomir Granell
Figura 1.
Mapa de situació del Castell d’Onda i la torre de la Talaia, amb els castells i assentaments consi-
derats en l’estudi: 1. Castell del Buey Negro; 2. Castell de Toga; 3. El Castellaret de Toga; 4. Castell
d’Espadilla; 5. L’Alcúdia; 6. Castellet de Fanzara; 7. Castell d’Aiòder; 8. Castillo de Villahaleva; 9.
Castell de Villamalur; 10. Castell de Mauz o Suera; 11. Castell de Tales; 12. Castell de l’Alcúdia de
Veo; 13. Castell d’Aín; 14. Castell d’Eslida; 15. Castell d’Artana; 16. Torre de Betxí; 17. Sitjar Baix;
18. Sant Cristòfol; 19. Castell de l’Alcalatén; 20. Castell de Borriol; 21. Castell de la Magdalena; 22.
Castell de Montornés; 23. Castell d’Almassora; 24. Castell de la Vilavella

Des de la Talaia. Primeres dades sobre el territori d’Onda en època
islàmica a través d’anàlisis de visibilitat
Gustau Aguilella Arzo - Ferran Falomir Granell pàg. 63
amb la possibilitat de l’existència d’un ramal
d’aquesta via romana pel terme d’Onda, de
la qual, però, no sabem ni traçat ni caracterís-
tiques i per tant amb la qual també és difícil
establir relacions amb la Talaia (Estall, 1993:
203).
Aquesta primera referència i consideració
com a romana ha estat repetida en treballs
posteriors (Fletcher, Alcácer, 1956; Rull Villar,
1967; Campos, Vila, 1987), ns que els treballs
d’A. Bazzana determinaran la seua cronolo-
gia i característiques medievals, en relació
amb el Castell d’Onda (Bazzana, 1992, 429).
Avui en dia, de fet, gura com a torre medie-
val en l’Inventari de Jaciments Arqueològics
de la Comunitat Valenciana de la Conselleria
de Cultura1.
Ens trobem davant, per tant, d’un element
destinat a afavorir la visualització i el control
d’un territori presumptament d’època islàmi-
ca, i que per qüestions de proximitat, anitat
cronològica i de visibilitat directa cal relacio-
nar amb el Castell d’Onda. En aquest sentit,
però, aquesta relació planteja la qüestió so-
bre l’estructura i les característiques del ter-
ritori dependent del Castell/madina d’Onda, i
en concret dins d’aquest territori quines ne-
cessitats de control i visibilitat queden cober-
tes per la Talaia que no són possibles efectu-
ar des del castell, i en quins moments del seu
desenvolupament històric.
El tema en concret resulta interessant per-
què, precisament, una de les qüestions de-
cientment coneguda sobre el món islàmic de
la façana oriental d’al-Àndalus fa referència
a la problemàtica de l’estructuració i evolu-
ció del poblament, i entre altres aspectes, si
la xarxa de husun/castra que caracteritzen
l’època andalusina formen part d’una inicia-
tiva estatal/pública d’implantació al territori
des d’un primer moment als segles IX-X o
per contra naixen en un moment posterior
com a conseqüència de la descomposició del
poder central al llarg dels segles X-XI (Glick,
2007, 36).
Per altra banda, existeix una certa mancança
d’estudis que analitzen la distribució, orga-
nització i jerarquització d’aquests territoris,
una línia de treball que pot aportar informa-
ció en aquest estat de la qüestió.
Els estudis sobre territoris del passat reque-
reixen la participació de diversos àmbits de
la investigació històrica, però també poden
beneciar-se de les tècniques d’anàlisi ar-
queològica del territori, un tipus d’estudis
que ns ara no han estat molt freqüents en
l’arqueologia medieval.
Amb aquest tipus d’estudis es pot efectuar
l’anàlisi de l’articulació i relació entre els hà-
bitats forticats amb les estructures defensi-
ves secundàries, com les talaies i torres, els
assentaments rurals, les estructures associ-
ades a la irrigació i ús de l’aigua o les xarxes
viàries (Bazzana, Cressier, Guichard, 1988, 10;
Glick, 2007, 36).
En aquest treball, per tant, es planteja un
primer assaig d’estudi del territori del Castell
d’Onda a partir de la presència d’un element
que es considera signicatiu respecte de
la seua estructuració, la torre de la Talaia,
de manera que pot considerar-se com
l’inici d’una línia de treball que caldrà anar
desenvolupant en el futur amb estudis més
detallats.

pàg. 64
Des de la Talaia. Primeres dades sobre el territori d’Onda en època
islàmica a través d’anàlisis de visibilitat
Gustau Aguilella Arzo - Ferran Falomir Granell
Per a aquest primer estudi, en concret, la
qüestió plantejada és la següent: si la Talaia
fou construïda en el seu moment com a punt
visual de reforç per al control del territori del
Castell d’Onda, és possible determinar quins
són els punts o les àrees no visibles des del
castell que sí que són visibles des de la Tala-
ia i que pogueren causar l’interés de la seua
construcció?
Com a mètode d’anàlisi d’aquest planteja-
ment es farà ús de tècniques de Sistemes
d’Informació Geogràca (SIG a partir d’ara)
mitjançant el que s’anomena l’anàlisi de la
visibilitat o conques visuals, tant des de la
torre com del Castell d’Onda, tot per a de-
terminar quins elements dins del territori
del castell i de la Talaia pogueren motivar la
instal·lació d’aquest sistema de control i, si
és possible, aproximar-nos als períodes de
funcionament.
LES TORRES AÏLLADES EN ÈPOCA
ISLÀMICA. LA TALAIA D’ONDA
Des d’un punt de vista de l’arqueologia me-
dieval, les talaies fan referència a les diverses
construccions, normalment exemptes, situa-
des preferentment en cims elevats i que com
a conseqüència del seu caràcter polisèmic
(torre/vigia) s’associen o bé a la vigilància
d’un territori i de les seues vies de comuni-
cació (terrestres o marítimes) o bé a una fun-
cionalitat militar més explícita, de vegades
lligada a moments d’inestabilitat política.
Siga com siga, la voluntat de comunicació és
l’element base de la seua existència.
La morfologia d’aquestes edicacions passa
per un ampli ventall de possibilitats construc-
tives i no sols per qüestions cronològiques,
sinó perquè, en un mateix moment històric,
les solucions formals presenten una àmplia
variabilitat i així ho documenten les restes
constructives que, especialment a les nos-
tres terres, són ben evidents.
Delimitar el període històric al qual pertany
es fa necessari per poder aproximar-nos a
la seua funcionalitat concreta, però davant
l’absència de fonts històriques els estudis
arqueològics i la seua participació activa en
estructuracions territorials ens pot aportar
una certa informació per proposar una apro-
ximació cronològica.
Constructivament parlant la Talaia és una
estructura circular de 3,60 metres de diàme-
tre de la qual s’ha conservat en l’actualitat
una alçada de poc més de 3 metres2. El cos
és massís i construït mitjançant tàpia amb
morter i grans blocs de calcària disposats ho-
ritzontalment formant la cara vista, amb un
reblit intern de morter de calç, graves i sorra
on s’han disposat horitzontalment blocs de
calcària de dimensions mitjanes a mesura
que s’ha alçat la torre (Figura 2).
Es tracta d’un tipus de construcció àmplia-
ment contrastat a les nostres terres, espe-
cialment a partir del període islàmic, de ma-
nera que, com hem avançat, ens sumem a la
consideració com a torre medieval, tal com la
va considerar en el seu moment A. Bazzana
(1992).
La construcció d’una base massissa, de fet,
és una de solucions més utilitzades en el món
islàmic per a la construcció de torres, que do-

Des de la Talaia. Primeres dades sobre el territori d’Onda en època
islàmica a través d’anàlisis de visibilitat
Gustau Aguilella Arzo - Ferran Falomir Granell pàg. 65
Figura 2.
Diverses vistes de la torre de la Talaia i la seua situació

pàg. 66
Des de la Talaia. Primeres dades sobre el territori d’Onda en època
islàmica a través d’anàlisis de visibilitat
Gustau Aguilella Arzo - Ferran Falomir Granell
naria pas a una estança elevada accessible
des de l’exterior únicament mitjançant una
escala mòbil, des d’on s’accediria a la plata-
forma superior on s’executarien els diferents
sistemes de senyalització: amb l’acció del
foc/fum (Pavón, 1999, 288) o bé senyals llu-
minosos (Argüelles et al. 1989).
Tipològicament presenta unes característi-
ques molt concretes, de manera que no es
pot considerar una torre de representació
d’un poder estatal o local, ni tampoc amb
una vocació defensiva d’un hàbitat pròxim,
fet que dóna suport a la seua vocació de punt
de control visual.
Dins dels territoris d’època islàmica existei-
xen alguns precedents de l’estudi del control
de territoris a partir de la instal·lació de tor-
res de talaia des de les quals garantir aquest
control (Pedregosa, 2011; Argüelles, 1995). En
alguns casos s’observa, a més a més, que la
funcionalitat de les torres no és única, i que
poden arribar a acomplir diverses funcions,
com la vigilància del territori i les comunitats
rurals immediates, passant pel control de les
vies de comunicació, i també lògicament com
a sistema de vigilància en territoris amplis,
especialment en períodes d’inestabilitat o de
frontera (Martínez et al. 1997).
L’ESTRUCTURA TERRITORIAL DE
LES COMUNITATS ISLÀMIQUES A
LA PLANA BAIXA I L’ALT MILLARS
Encara avui, per a la meitat sud de Castelló,
no es disposen de moltes dades sobre el pro-
cés d’implantació del poblament andalusí al
territori, ni tampoc sobre la seua estructu-
ració i desenvolupament al llarg dels segles
IX-XIII, i únicament podem fer ús d’algunes
fonts escrites, islàmiques i cristianes, que
ens aporten algunes dades sobre determina-
des situacions cronològiques.
La contextualització funcional de la Talaia
d’Onda, una vegada associada al període
islàmic, ha de tenir en compte les formes
en què els diferents graus de l’administració
d’època islàmica estructuren el territori
(econòmicament i militarment parlant), i
com s’hi estableixen les comunitats rurals
que l’exploten.
L’ADMINISTRACIÓ DE L’ESTAT I
DELS PODERS LOCALS
Els textos àrabs de referència per a Onda i
les notícies de naturalesa juridicoeconòmica
del procés colonitzador feudal ens dibuixen
un panorama per a l’espai al voltant del riu
Millars i l’Espadà en el qual pareix que exis-
tesquen realitats politicosocials i territorials
molt diferents i amb cert grau de variabili-
tat cronològica, de manera que la societat
islàmica la imatge de la qual ens arriba en
vespres de la conquesta apareix modicada
respecte a les comunitats inicials que s’esta-
bleixen arran de la conquesta d’Al-Andalus.
Onda gura des d’un primer moment com
a cap de districte castral (iqlîm) a la xarxa
política i administrativa de l’estat califal ja
al llarg del segle X, i dominava la plana i una
de les vies de comunicació entre Morvedre
(Sagunt) i Tortosa. Al segle XI, amb la desin-
tegració del califat i el canviant i convuls pro-

Des de la Talaia. Primeres dades sobre el territori d’Onda en època
islàmica a través d’anàlisis de visibilitat
Gustau Aguilella Arzo - Ferran Falomir Granell pàg. 67
cés evolutiu de les taifes fan d’Onda i el seu
territori un punt de frontera a tots els efectes
(Navarro, 2012, 310) i suposa un pol d’atracció
per a la visualització dels poders puntuals en
els successius canvis polítics. Posteriorment
ja als segles XII i XIII, la població assoleix un
estatus de “madina” a recer, però, de la ca-
pital valenciana (sobre el castell i la madina
d’Onda es pot consultar, entre altres, García
Sanz, García Edo, 1984; García Edo, 1988; Va-
rona, 1993; Estall, 1993; Àlvaro, 2005; Alfon-
so, Estall, 2007; Navarro, 2012).
LES COMUNITATS RURALS
Si la plasmació del poder polític i la seua
evolució és difícil de xar per als nuclis de
poblament importants, més encara resulta
conéixer l’evolució de les comunitats huma-
nes lligades més directament a l’explotació
del territori, és a dir, les xicotetes comunitats
rurals.
La societat musulmana rural s’articula al
voltant de dues realitats: la comunitat
(aljama) associada al husun i el territori
que controla (que seran assimilats pels
colonitzadors com una única realitat, castra
i terres que controla).
Sobre l’origen d’aquesta xarxa castral, al-
menys per al sud de Castelló, poc s’ha avan-
çat en el seu esclariment; les poques dades
arqueològiques ables, així com les fonts
àrabs, ens apunten al període dels segles X-XI
per al seu establiment, però al mateix temps
altres indicis com ara la toponímia i l’exis-
tència de determinats recintes en altura que
podrien haver estat utilitzats abans del segle
X suggereixen un procés gradual d’implanta-
ció de la població islàmica a les valls interiors
i la costa que s’inicia en moments anteriors.
De fet, per a Guichard, l’estructuració del po-
blament als paisatges de l’interior gravitava
al votant dels husun i els seus territoris, la
delimitació dels quals procedia d’un procés
prolongat en el temps entre els segles V i X,
és a dir, iniciat abans de la conquesta islàmi-
ca (Guichard, 1987, 242), un aspecte que real-
ment resulta molt suggeridor.
El que pareix evident és que els husun mu-
sulmans són l’expressió d’una organització
sociopolítica articulada en comunitats rurals
relativament autònomes entre els segles IX-
XIII (Bazzana, Cressier, Guichard, 1988, 34).
Aquestes comunitats, que a la vegada po-
dien incloure una o més ‘alqueries’ (qarya/
qura), tendien a ser fortes i cohesionades i
disposaven de la presència d’una autoritat
juridicoreligiosa (alfaquí), o segons l’entitat
del territori i l’abast del poder central, tam-
bé una autoritat de naturalesa politicomilitar
(alcaid).
Tot i aquesta autonomia s’observa, per tant,
una certa jerarquització i relacions de depen-
dència dels diferents husun respecte d’altres
centres de major importància i amb els di-
ferents centres de poder polític i econòmic
dels diferents moments.

pàg. 68
Des de la Talaia. Primeres dades sobre el territori d’Onda en època
islàmica a través d’anàlisis de visibilitat
Gustau Aguilella Arzo - Ferran Falomir Granell
ANÀLISI DE LA VISIBILITAT DE
LA TORRE DE LA TALAIA I DEL
CASTELL D’ONDA MITJANÇANT
TÈCNIQUES SIG
Per analitzar la visibilitat des dels punts
d’interés plantejats en aquest treball s’ha
emprat el que es coneix com a càlcul infor-
màtic de la visibilitat en entorn SIG (Zamo-
ra, 2011). El mètode parteix d’una simulació
o representació informàtica del terreny real
anomenada Model Digital del Terreny (MDT)
que bàsicament conté els valors numèrics de
l’altura sobre el nivell del mar de cada coor-
denada geogràca dins de l’àrea d’estudi.
Sobre aquesta base, el càlcul de la visibili-
tat des d’un punt determinat consisteix en
el traçat imaginari automàtic de línies entre
aquest punt i tots els punts possibles de l’en-
torn, i retorna valors positius si existeix con-
nexió visual i negatius si existeix algun obsta-
cle que impedeix la visualització. El resultat
d’aquesta anàlisi es pot expressar numèrica-
ment amb valors sobre la quantitat d’àrea en
unitats de superfície que són visibles, o tam-
bé amb mapes que representen les zones vi-
sibles i les que no des del punt d’observació.
L’alt potencial d’anàlisi que representa per a
l’anàlisi del control i estructuració de territo-
ris del passat ha motivat que siga una de les
tècniques més emprades en l’anàlisi arque-
ològica del territori (Zamora, 2006; Conolly,
Lake, 2009; Zamora, Baena, 2010)
Les dades d’entrada requerides són la deter-
minació dels punts d’observació que interes-
sa analitzar, l’alçada de l’observador i la dis-
tància d’observació.
Generalment en les anàlisis de visibilitat se
solen considerar tres distàncies en funció del
tipus d’estudi que s’efectua: pròxima (ns a
800 metres), mitjana (ns a 3.000 metres) i
de llarga distància (entre 10 i 30 km) (Burillo,
López, 2005). D’aquesta manera, les dues
primeres distàncies se solen emprar en es-
tudis sobre la caracterització dels territoris
d’un assentament des d’un punt de vista
econòmic o de control de l’entorn immediat,
mentre que les llargues distàncies intenten
determinar el control de grans territoris en
societats més estructurades.
En aquest treball que presentem s’ha efec-
tuat una anàlisi de la visibilitat amb aquesta
metodologia, tant des de la Talaia com des
del Castell d’Onda. Com a base per a l’anàli-
si s’ha emprat un Model Digital del Terreny
elaborat a partir diversos fulls de l’Mdt05 dis-
ponible al Centre Nacional d’Informació Ge-
ogràca amb una resolució de 5 m. L’anàlisi
de la visibilitat s’ha fet amb els paràmetres
següents:
• La distància considerada ha estat de 30
km, que ens permet analitzar les possibilitats
de visualització a curta i llarga distància. Ara
bé, és important especicar que a distànci-
es llargues (superiors a 10 km) l’anàlisi ens
detecta la possibilitat o no d’una línia visual
entre els dos punts sense obstacles, però un
altre tema a debatre és si realment es pot
arribar a efectuar una comunicació efectiva
entre punts tan distants, i amb quin mètode.
• Per determinar l’alçada de l’observador,

Des de la Talaia. Primeres dades sobre el territori d’Onda en època
islàmica a través d’anàlisis de visibilitat
Gustau Aguilella Arzo - Ferran Falomir Granell pàg. 69
s’han considerat diferents escenaris, des
d’una alçada mínima, que és l’actualment
conservada (uns 5 m per al cas de la Talaia3)
ns a una alçada màxima de 10 m, amb l’ob-
jectiu de discriminar entre la importància de
la posició del punt d’observació i la variació
en l’alçada, i determinar quin aspecte és el
realment rellevant, tot per avaluar la robus-
tesa de l’anàlisi.
• Finalment, com a punts d’objectiu de
l’interés visual s’han situat una sèrie de cas-
tells i assentaments en un àmbit comarcal
pròxim que cronològicament poden relacio-
nar-se amb el Castell d’Onda i la Talaia, per
determinar la possibilitat d’establir relacions
d’intervisibilitat (vegeu la Figura 1 per a la re-
lació de castells i assentaments). En aquest
cas, i també a efectes de contrastació, s’ha
considerat una doble possibilitat: una rela-
ció de visibilitat a peu pla, i una segona op-
ció en què es considera la presència d’una
estructura de ns a 10 metres en cadascun
d’aquests assentaments i castells que po-
gueren facilitar la comunicació visual.
Els resultats de les anàlisis de visibilitat estan
expressats en els mapes de les gures 3 i 4 i
en la taula de la gura 5. En aquesta última -
gura, les caselles en verd indiquen connexió
visual identicada amb l’anàlisi automàtica,
mentre que les caselles en groc indiquen la
presència de zones visibles molt pròximes
als objectius, però sense poder determinar
amb seguretat la visibilitat concreta del cas-
tell o assentament d’interés. En aquests ca-
sos, la contrastació de l’anàlisi visual reque-
riria una conrmació directa des del punt
objectiu, aspecte que en aquest treball no
s’ha efectuat i que queda pendent per a fu-
turs treballs.
Centrant-nos en concret en els resultats de
les anàlisis de visibilitat, per al cas del Castell
d’Onda (Figura 3) s’observa que des de la po-
sició de la fortalesa s’obté una bona visibilitat
sobre els territoris immediats, és a dir, a cur-
ta i mitjana distància. A llarga distància, però,
les capacitats visuals es redueixen i bàsica-
ment determinen bona visibilitat en direcció
a la mar cap a l’est. En la gura 5 s’observa
que, amb una anàlisi de mínims considerant
una torre de 8 m (primera columna), existeix
connexió visual amb el castell de Suera i el
castell de Montornés, mentre que s’obri la
possibilitat d’una relació visual amb els cas-
tells de Tales, Almassora, Borriol i l’Alcalatén,
i amb l’assentament del Sitjar Baix. Si forcem
l’anàlisi de visibilitat ns a 10 metres d’alça-
da en el punt d’observació des del Castell
d’Onda i considerem la presència d’una es-
tructura de ns a 10 m d’alçada en aquests
punts, aquesta relació visual podria arribar
a conrmar-se, però requeriria efectuar les
corresponents contrastacions en camp des
de cadascun dels punts a Tales, Almassora,
Borriol i l’Alcora.
Un altre aspecte que es determina clara-
ment és l’absència de control visual sobre la
conca del Millars, situada al nord, i sobre les
diferents fortaleses de la Serra d’Espadà, si-
tuades al sud (Figura 3).
Observant ara els resultats de l’anàlisi de vi-
sibilitat des de la Talaia d’Onda (Figura 4) ob-
tenim des de la seua posició un augment sig-
nicatiu de les capacitats visuals del territori
d’Onda. Pel que fa a la visibilitat a curta i mit-

pàg. 70
Des de la Talaia. Primeres dades sobre el territori d’Onda en època
islàmica a través d’anàlisis de visibilitat
Gustau Aguilella Arzo - Ferran Falomir Granell
jana distància, la ubicació de la Talaia permet
obtenir control visual sobre les terres de la
vall del Millars que queden ocultes al castell,
on s’ubiquen diferents assentaments rurals
d’època islàmica (com ara l’actual població
de Ribesalbes).
Per altra banda, la situació de la Talaia també
afavoreix el control sobre les vies de comuni-
cació en direcció cap a les terres del Millars i
de l’Alcora.
Finalment, respecte a les capacitats de llarga
distància, la situació de la Talaia permet aug-
mentar les connexions visuals d’una manera
Figura 3.
Mapa de visibilitats des del Castell d’Onda. Les zones marcades en roig són visibles. Els punts
amb cercles negres són visibles, i els cercles discontinus són possiblement visibles (a falta de
contrastació). Alçada de l’observador: 8 m
notable, ja que obri la connexió directa cap a
les conques del riu Millars i Villahermosa, així
com a diferents punts d’Espadà (vegeu gu-
res 4 i 5). Així, entre 11 i 14 castells són visibles
directament des de la Talaia, sense comptar
el Castell d’Onda.
La abilitat dels resultats obtinguts ve refor-
çada si ens adonem que, segons s’observa en
la taula de la gura 5, el realment important
de la Talaia d’Onda no pareix que siga l’alça-
da de l’estructura sinó la posició concreta de
la torre, de manera que les anàlisis visuals a
diferents alçades de l’observador no aporten
diferències molt signicatives.

Des de la Talaia. Primeres dades sobre el territori d’Onda en època
islàmica a través d’anàlisis de visibilitat
Gustau Aguilella Arzo - Ferran Falomir Granell pàg. 71
Figura 4.
Mapa de visibilitats des de la Talaia d’Onda. Les zones marcades en roig són visibles. Els punts
amb cercles negres són visibles, i els cercles discontinus són possiblement visibles (a falta de
contrastació). Alçada de l’observador: 8 m
L’existència d’aquestes connexions visuals
amb alguns dels punts objectiu, per altra
banda, planteja la qüestió sobre l’elecció en
la ubicació concreta de determinades for-
taleses d’època islàmica del Millars i Espa-
dà, i suggereix que la selecció en la posició
d’aquestes pogué estar motivada, potser en-
tre altres qüestions, per garantir un contacte
visual dins d’una xarxa de comunicació i con-
trol territorial de mitjana i llarga distància.
Si es tradueix en termes d’estructuració i
jerarquització, aquestes relacions visuals
poden estar indicant la necessitat de comu-
nicació i control dins d’un territori polític o
administrativament centralitzat, tal com sa-
bem que acomplí el Castell d’Onda en alguns
períodes andalusins.
Al mateix temps, però, existeixen altres
punts amb els quals no existeix relació visual
(com les fortaleses de Fanzara, Eslida o Arta-
na, entre d’altres) i que poden indicar dife-
rents patrons d’estructuració del poblament
o territorialitats, jerarquitzacions i depen-
dències diferents, possiblement també amb
un component cronològic que a hores d’ara
resulta molt difícil de determinar amb les da-
des disponibles.

pàg. 72
Des de la Talaia. Primeres dades sobre el territori d’Onda en època
islàmica a través d’anàlisis de visibilitat
Gustau Aguilella Arzo - Ferran Falomir Granell
Figura 5.
Taula que expressa els resultats de les anàlisis de visibilitat. Les caselles en verd indiquen conne-
xió visual conrmada, i en groc possibilitat alta de connexió visual. La numeració es correspon
amb la de les gures anteriors

Des de la Talaia. Primeres dades sobre el territori d’Onda en època
islàmica a través d’anàlisis de visibilitat
Gustau Aguilella Arzo - Ferran Falomir Granell pàg. 73
CONCLUSIONS
En primer lloc resulta necessari advertir que
els resultats que es presenten són provisio-
nals i suposen una primera aproximació a
l’anàlisi de visibilitat. Queda pendent per al
desenvolupament futur d’aquesta línia de
treball la contrastació sobre el terreny de les
connexions visuals positives i negatives de-
tectades, amb una documentació, avaluació
detallada i contextualització de les dades his-
tòriques disponibles de cada cas concret.
Tot i això, l’anàlisi de visibilitats exposada en
aquest treball creiem que és una eina molt
útil per a apropar-nos des d’una perspectiva
diferent a l’estructuració i evolució de les so-
cietats islàmiques de les nostres comarques,
i en concret per a l’estudi del territori de la
que va arribar a ser la madina d’Onda.
L’anàlisi de visibilitats des de la torre de la Ta-
laia i des del Castell d’Onda ens han permés
observar una possible voluntat de control
del territori a partir de la intervisibilitat de de-
terminats castells amb la torre de la Talaia, i
per tant, també respecte del Castell d’Onda.
Suggereix que, en un determinat moment, el
Castell d’Onda manté un territori ampli ad-
ministrativament i políticament dependent
d’aquest que podria abraçar bona part de la
part mitjana del Millars i determinades zones
d’Espadà.
S’ha de reexionar, en aquest sentit, sobre
la coordinació necessària per a l’establiment
en determinades posicions de torre i castells
relacionats, fet que implica una política de
planicació en la implantació de la xarxa de
husun al territori sota un domini centralitzat
en algun moment determinat.
Segons això, la selecció de la ubicació dels
castells en llocs molt determinats podria no
haver estat una qüestió arbitrària, i respon-
dre a paràmetres que, entre d’altres, podien
haver estat encaminats a garantir la correcta
comunicació i visibilitat entre diferents punts
amb una voluntat de control territorial.
Serà necessari, com a línies futures de tre-
ball, intentar establir a partir de quin període
s’estableix aquest sistema de control visual
i analitzar la vigència del sistema al llarg del
temps, la qual cosa requerirà aprofundir en
les pautes de construcció, ocupació i aban-
donament de cadascun dels punts implicats
dins del territori.

pàg. 74
Des de la Talaia. Primeres dades sobre el territori d’Onda en època
islàmica a través d’anàlisis de visibilitat
Gustau Aguilella Arzo - Ferran Falomir Granell
BIBLIOGRAFIA
ALFONSO LLORENS, J.; ESTALL I POLES, V. J. (2007): “La recuperación del Castillo de Onda
(Castellón)”. Boletín de Arqueología Medieval, 13: 151-166, Asociación Española de Arqueología
Medieval. Ciudad Real.
ÀLVARO I FÈLIX, F. (2005): L’islam i la Vila d’Onda. Gràques Castany, 77 p. Onda.
ARASA, F.; ROSSELLÓ, V. (1995): Les vies romanes del territori valencià (València). Conselleria
d’Obres Públiques, Urbanisme i Transports. Generalitat Valenciana.
ARGÜELLES, M. (1995): “Sistema de vigilancia y control del Reino Nazarí en Granada”. Arque-
ología y Territorio Medieval, p. 83–98.
ARGÜELLES, M.; MORENO, M.A.; SALVATIERRA, V. (1989): “Visibilidad y control: un proble-
ma de fronteras: el caso nazarí en el sector Montefrío-Moclín”. Arqueología Espacial, 13, p.
229–240. Terol.
BAZZANA, A. (1992): Maisons d’Al-Andalus. Habitat médiéval et structures du peuplement dans
l’Espagne Oriental. Publications de la Casa Velázquez, 823 p. Madrid.
BAZZANA, A.; CRESSIER, P.; GUICHARD, P. (1988): Les châteaux ruraux d’Al-Andalus. Histoire et
archéologie des Husun du sud-est de l’Espagne. Publications de la Casa Velázquez. Série archéo-
logie XI, 326 p. Madrid.
BURILLO, F.; LÓPEZ , R. (2005): “Una propuesta cuantitativa de descripción de los asentami-
entos para un sistema de información geoarqueológica”. Kalathos: Revista del Seminario de
Arqueología y Etnología Turolense, 24-25, p. 69–84. Terol.
CAMPOS, C.; VILA, S. (1987): Catàleg del patrimoni arquitectònic municipal d’Onda (Plana Bai-
xa). Ajuntament d’Onda. 444 p.
CONOLLY, J.; LAKE, M. (2009): Sistemas de información geográca aplicados a la arqueología.
Ed. Bellaterra, 456 p. Barcelona.
ESTALL I POLES, V. J. (1993): “La madina de Onda. Una aproximación a sus características
urbanas”. A. R. Azuar, S. Gutiérrez, F. Valdés. Urbanismo medieval del País Valenciano: 197-218,
Ediciones Polifemo. Madrid.
FLETCHER, D.; ALCÁCER, J. (1956): “Avance a una arqueología romana de la provincia de Cas-
tellón”. Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura, XXXII, p.145-164, Castelló.
GARCÍA SANZ, A.; GARCÍA EDO, V. (1984): “Texto y comentario de la Carta Puebla de 1248”.
Miralcamp 1, p. 6-56 , Caixa Rural.

Des de la Talaia. Primeres dades sobre el territori d’Onda en època
islàmica a través d’anàlisis de visibilitat
Gustau Aguilella Arzo - Ferran Falomir Granell pàg. 75
GARCÍA EDO, V. (1988): “Onda en el siglo XIII (notas para su estudio)”. Ajuntament d’Onda,
Onda, p. 15-18.
GLICK, T. (2007): Paisajes de conquista. Cambio cultural y geográco en la España medieval. Uni-
versitat de València. 253 p. València.
GUICHARD, P. (1987a): “Geografía histórica e historia social de los hábitats rurales fortica-
dos de la región valenciana”. En Estudios sobre historia medieval, p. 175-183. Edicions Alfons el
Magnànim. València.
GUICHARD, P. (1987b): “Las comunidades rurales en el País Valenciano”. En Estudios sobre
historia medieval, p. 237-264-183. Edicions Alfons el Magnànim. València.
MARTÍNEZ, S.; SAEZ, F; MALALANA, A. (1997): La aplicación de los SIG como complemento
para el estudio de la organización del espacio en la marca media Andalusí. El sistema de ata-
layas en la cuenca del Jarama (Madrid)”. Los S.I.G. y el análisis espacial en arqueología, p. 273-
308, Universidad Autónoma de Madrid. Madrid.
NAVARRO, J. (2012): “El palacio de Onda: un enigma para la historia de Al-Andalus en el siglo
XI”. A Le plaisir de l’art du moyen âge. Commande, production et réception de l’oeuvre d’art, p.
300-312. Picard. París.
NEBOT CALPE, N. (1991): Toponimia del Alto Mijares y del Alto Palancia: estudio etimológico.
Col·lecció Universitària. Diputació de Castelló, p. 529. Castelló.
PAVÓN, B. (1999): Tratado de arquitectura hispanomusulmana II. Ciudades y Fortalezas. Consejo
Superior de Investigaciones Cientícas. Madrid.
PEDREGOSA, R. J. (2011): “Montefrío en época nazarí”. Arqueología y Territorio, 8, p. 187–205.
ROSSELLÓ, V. (1992): “Les vies romanes al País Valencià: il·lusions i certeses”. En Estudios
de arqueología ibérica y romana. Homenaje a Enrique Pla Ballester. Trabajos varios del SIP, p.
619–638. Diputació Provincial de València. València.
RULL VILLAR, B. (1936): “Algunas noticias sobre protohistoria de Onda”. Butlletí de la Societat
Castellonenca de Cultura, V, p. 445–465. Castelló.
RULL VILLLAR, B. (1967): Noticiario histórico de Onda. Grácas Magovi, 273 p. Onda.
SÁNCHEZ GOZALBO, A. (1930): “El Castillo de Onda y sus cartas pueblas”, Butlletí de la Socie-
tat Castellonenca de Cultura, XI. Castelló.
SÁNCHEZ GOZALBO, A. (1932): “El Castillo de Onda y sus cartas pueblas”, Butlletí de la Socie-
tat Castellonenca de Cultura, XIII. Castelló.

pàg. 76
Des de la Talaia. Primeres dades sobre el territori d’Onda en època
islàmica a través d’anàlisis de visibilitat
Gustau Aguilella Arzo - Ferran Falomir Granell
SÁNCHEZ GOZALBO, A. (1947): “El Castillo de Onda y sus cartas pueblas”, Butlletí de la Socie-
tat Castellonenca de Cultura, XXII. Castelló.
ZAMORA, M. (2006): “Visibilidad y SIG en arqueología: mucho más que ceros y unos”. En La
aplicación de los SIG en la arqueología del paisaje, p. 41-54, Universitat d’Alacant. Publicacions.
Alacant.
VARONA I GIL, J. E. (1993): “El castell i la vila d’Onda. Estudi de les forticacions”. Miralcamp,
Butlletí d’Estudis Onders, 8: 51-82. Onda.
ZAMORA, M. (2011): “Cálculos de visibilidad en arqueología. La visibilidad del territorio desglo-
sada en ángulos verticales y su aplicación al período ibérico tardío de andalucía central”. En
MAYORAL, CELESTINO (ed.) Tecnologías de Información Geográca y Análisis Arqueológico del
Territorio. Actas del V Simposio Internacional de Arqueología de Mérida. Anejos de AESPA, p.
309–323. Mèrida.
ZAMORA, M.; BAENA, J. (2010): “Los SIG en la arqueología española: una valoración “CAA”
del contexto actual”. Cuadernos de Prehistoria y Arqueología de la Universidad de Granada, 20:
49–64. Granada.
1. La torre de la Talaia és BIC (Bé d’Interés Cultural) i com a tal gura en el catàleg de Bens d’Interés Cultural de la
Generalitat Valenciana. Curiosament, però, manté la consideració de torre romana, qüestió que caldria corregir.
2. Tot i això, la primera cita sobre la torre de Baltasar Rull Villar parla d’una alçada conservada d’uns 5 metres (Rull
Villar, 1936: 463), amb la qual cosa entre 1936 i 2014 hem perdut 2 metres d’alçada de la Talaia. Demanem des
d’ací, per tant, a les autoritats corresponents que prenguen les mesures necessàries per evitar el progressiu
deteriorament de tan emblemàtic monument onder.
3. En totes les alçades es considera la de l’estructura o torre més la de l’observador.