Content uploaded by Xavier Font Castell
Author content
All content in this area was uploaded by Xavier Font Castell on Mar 19, 2014
Content may be subject to copyright.
A preview of the PDF is not available
Atlas corològic de la flora vascular dels Països Catalans. Vol 13
... VALENCIA: LOS SERRANOS: 30SXJ 8982, Gestalgar, pr. El Rehoyo, 350 m, 2-XII- 2001, G. Mateo (v.v.). 30SXJ9083, Bugarra, hacia Canal de la Balsa, 320 m, 2-XII-2001, G. Mateo (v.v.). Especie que también resulta relativamente extendida por la provincia, pero que debe ser más bien escasa en esta comarca, concretándose a las partes más bajas y secas (cf. BOLÒS & al., 1998). Es una epecie que tiene su óptimo en ambientes de tendencia termomediterránea y semiárida, que sólo había sido citada para la comarca del término de Casinos (XJ99, cf. GÜEMES, 1992: 135), 1998) se menciona del punto XK50. ...
... 5517, Aras de Alpuente, pr. Molino de Marqués , 600 m, 7-V-2000, G. Mateo (v.v.). Planta característica de ambientes esteparios secos y continentales, que resulta rara en la provincia de Valencia y llega a presentarse sólo en las partes más interiores , de clima contrastado, del Alto Turia. En el mapa del Atlas ORCA (cf. BOLÒS & al., 1998) se menciona el contiguo punto XK52. Uno de los arbustos de mayor peso específico en los ambientes termomediterráneos , que hemos visto extenderse por medios ribereños del Turia o periféricos, hasta alcanzar el embalse de Loriguilla (cf. BOLÒS, 1998). Sin embargo resulta significativo que en la época de CLE- MENTE existía un ejemplar, q ...
... s partes más interiores , de clima contrastado, del Alto Turia. En el mapa del Atlas ORCA (cf. BOLÒS & al., 1998) se menciona el contiguo punto XK52. Uno de los arbustos de mayor peso específico en los ambientes termomediterráneos , que hemos visto extenderse por medios ribereños del Turia o periféricos, hasta alcanzar el embalse de Loriguilla (cf. BOLÒS, 1998). Sin embargo resulta significativo que en la época de CLE- MENTE existía un ejemplar, que menciona en el Corral de Conquetes ( Titaguas), aunque podría haber sido cultivado. ...
RESUMEN: Se comentan los hallazgos de numerosas plantas vasculares que re-sultan novedosas o interesantes para la flora de las comarcas valencianas de Ademuz y Los Serranos. SUMMARY: We comment on several taxa of vascular plants found in northern territories of the province of Valencia (E Spain).
... La vegetació gipsícola de la comarca de la Segarra ha sigut objecte de diversos treballs fitosociològics (Bolòs Capdevila, 1960;Bolòs Capdevila, 1996), florístics (Font i Quer, 1932;Masclans, 1966;Pedrol, 1985;Conesa, 2006;Conesa et al., 2012;Conesa et al., 2014), corològics (Boldú i Molero, 1979;Fernández et al., 1994;Bolòs Capdevila et al., 1997a;Bolòs Capdevila et al., 1997b;Bolòs Capdevila et al., 1998;Bolòs Capdevila, 1998;Bolòs Capdevila et al., 2000;Bolòs Capdevila et al., 2001;Font i Vigo, 2007;Font i Vigo, 2008;Font i Vigo, 2010) i d'ecologia del foc (Lecina, 2011;Oliván, 2011;Oliván, 2012;Oliván et al., 2014), i de citacions florístiques puntuals (Boldú, 1975;Pedrol, 1986;Molina et al., 1989;Rubio, 1990;Rubio et al., 1992;Guixé et al., 2008). Aquests estudis han contribuït a la descripció de les característiques de la vegetació gipsícola segarrenca i de la seva distribució en el territori. ...
... La vegetació gipsícola de la comarca de la Segarra ha sigut objecte de diversos treballs fitosociològics (Bolòs Capdevila, 1960;Bolòs Capdevila, 1996), florístics (Font i Quer, 1932;Masclans, 1966;Pedrol, 1985;Conesa, 2006;Conesa et al., 2012;Conesa et al., 2014), corològics (Boldú i Molero, 1979;Fernández et al., 1994;Bolòs Capdevila et al., 1997a;Bolòs Capdevila et al., 1997b;Bolòs Capdevila et al., 1998;Bolòs Capdevila, 1998;Bolòs Capdevila et al., 2000;Bolòs Capdevila et al., 2001;Font i Vigo, 2007;Font i Vigo, 2008;Font i Vigo, 2010) i d'ecologia del foc (Lecina, 2011;Oliván, 2011;Oliván, 2012;Oliván et al., 2014), i de citacions florístiques puntuals (Boldú, 1975;Pedrol, 1986;Molina et al., 1989;Rubio, 1990;Rubio et al., 1992;Guixé et al., 2008). Aquests estudis han contribuït a la descripció de les característiques de la vegetació gipsícola segarrenca i de la seva distribució en el territori. ...
The Iberian gypsum vegetation around Timor castle, Ribera d’Ondara (la Segarra shire)
is considered by the Habitat Directive (European Commission) a habitat of community importance
by virtue of growing under specific soils (gypsum-rich soils). In Catalonia, gypsum-rich soils are
scarce and consequently the presence of this sort of vegetation is rare. In addition, some of the
species found in these gypsum soils are considered endemic of the Iberian Peninsula. Although
this exceptional vegetation had enough merits to be protected by the Catalan government, the
vegetation in Timor had never been studied until now and therefore it is vulnerable. The main
goal was to describe the vegetation of this area and with this aim in mind thirteen sample plots
were characterized from the floristic viewpoint following the Braun-Blanquet phytocenological
method. Both quantitative (cover and abundance) and qualitative (floristic composition,
sociability degree and physiognomy) characters were analysed. As a result, seventy-nine species
of cormophytes were identified, thirty-three of which were cited for the first time in the sector
31TCG61 (UTM, ED50). Furthermore, a multivariant analysis was performed after which four plant
communities were identified: (1) Ononis tridentata “garrigues” (Ass. Ononidetum tridentatae); (2)
mixed forest of evergreen and deciduos oak and pines (Ass. Quercetum rotundifoliae); (3) Retuset
or grass swards (Ass. Ruto-Brachypodietum retusi); (4) Ebro Sisallares (Mediterranean HaloNitrophilousscrubs) (Ass. Salsolo-Artemisietum herba-albae). Keywords: Plateau of La Segarra,
phytocoenology, gypsophilous plants, extreme environments, gypsum, halo-nitrophilous plants
We test to what extent mean environmental conditions and environmental heterogeneity are related to species richness in a regular geographical grid system (UTM) of 10 km × 10 km in the NE Iberian Peninsula (i.e. Catalonia, ca. 31 900 km2). Species richness of each UTM quadrat was estimated by compiling a large database (more than a million records) from bibliographic references and atlases. Mean environmental conditions of each quadrat were derived from climatic maps. Environmental heterogeneity was estimated from the diversity of geological substrates and climatic classes in each quadrat. The increase in effective (real) area due to topographic complexity was also considered (derived from the digital elevation model). The statistical analysis was performed by a weighted analysis of deviance assuming a negative binomial error distribution. The results suggest that species richness in the study area is a function of both within-quadrat heterogeneity (specifically, effective area, heterogeneity of geological substrates, heterogeneity of January temperature) and mean environmental conditions (mean annual temperature, Thornthwaite moisture index and aspect). All these parameters showed a positive relationship with species richness. Quadrat heterogeneity accounted for ca. 2/3 of the explained deviance, suggesting the importance of environmental heterogeneity when using a geographical grid system. The study fits well with earlier results on the importance of climatic parameters on plant species richness and provides one of the few rigorous, quantitative, coarse-scale studies testing environmental heterogeneity in plant species richness.
quadrat 31T DG66), per Antoni de B OLÒS I VAYREDA & Oriol de B OLÒS I CAPDEVILA
- Santa Pau
Santa Pau (quadrat 31T DG66), per Antoni de B OLÒS I VAYREDA & Oriol de B OLÒS I CAPDEVILA.
1987.
Tercer volum (Mapes 307-465). 1993. Compilació a cura d'Oriol de B OLÒS
- Font Xavier
- Pons Xavier
- M Àngel
- Romo I Josep
- Vigo
Atlas corològic de la flora vascular del Països Catalans. Tercer volum (Mapes 307-465). 1993.
Compilació a cura d'Oriol de B OLÒS, Xavier FONT, Xavier PONS, Àngel M. ROMO i Josep VIGO.
Atlas corològic de la flora vascular del Països Catalans. Onzè volum (Mapes 2426-2799)
Atlas corològic de la flora vascular del Països Catalans. Onzè volum (Mapes 2426-2799). 2001.
Compilació a cura d'Oriol de B OLÒS, Xavier FONT i Josep VIGO.