ArticlePDF Available

L'impacte de les tecnologies digitals de la informació i la comunicació sobre el curriculum escolar: una transformació en curs

Authors:
Coll, C. (2011). L'impacte de les tecnologies digitals de la informació i la comunicació sobre el currículum
escolar: una transformació en curs. Àmbits de Psicopedagogia, 31, 26-31.
Consultado el en http://www.psyed.edu.es/grintie
1
L'impacte de les tecnologies digitals de la informació i la comunicació sobre el
curriculum escolar: una transformació en curs
Resumen
Elartículoanalizaloscambiosquelastecnologíasdigitalesdelainformaciónylacomunicaciónestán
provocandoenelcurrículum.Hastaelmomento,estoscambios,engeneralmásmodestosdelo
esperado,sonbásicamenteelresultadodesuincorporaciónalaeducaciónescolarcomocontenidosde
aprendizajeycomorecursosmetodológicosparapromoverelaprendizajeymejorarlaenseñanza.Las
TIC,sinembargo,hanpenetradoconfuerzaenprácticamentetodoslosámbitosdelaactividad
humana,transformandolasprácticassocialesyculturalesyposibilitandolaaparicióndenuevos
contextosdedesarrollo,desocializaciónydeformaciónqueofrecennuevaseinéditasoportunidades
deaprendizajealaspersonas.Esimposiblequelaeducaciónescolarpuedaquedarsedurantemucho
tiempoalmargendeesteprocesodetransformación.LasTICestáncambiandolaecologíadel
aprendizaje,loqueobligará,másbienacortoqueamedioplazo,arevisarenprofundidadelconjunto
delcurriculumydelaeducaciónescolar.
Abstract
Thearticleanalyzesthechangesthatdigitaltechnologiesofinformationandcommunicationare
bringingintothecurriculum.Sofar,theserathermodestandlessthanexpectedchangesareprimarily
theresultoftheincorporationofICTintoschooleducationaslearningcontentandmethodological
resourcestopromotelearningandimproveinstruction.TheICT,however,havestronglypenetrated
virtuallyallspheresofhumanactivity,transformingthesocialandculturalpracticesandenablingthe
emergenceofnewcontextsofdevelopment,socializationandtrainingthatprovidenewand
unprecedentedopportunitiesforlearning.Itisimpossiblefortheeducationalsystemtostayoutsideof
thisprocessoftransformationformuchlonger.TheICTarechangingtheecologyoflearning,andthis
factwillobligeanin‐depthrevisionoftheschoolcurriculumandeducation.
La tesi principal d'aquest treball és que, malgrat el seu interès i la seva importància, els
canvis que s'han produït en les últimes dècades en l'educació escolar com a conseqüència
de la incorporació de les tecnologies digitals de la informació i la comunicació són força
limitats en comparació amb els que podem esperar raonablement que es produeixin en un
futur proper. Fins ara, aquests canvis han estat fonamentalment el resultat dels esforços per
incorporar aquestes tecnologies a l'educació escolar, bé com a continguts i resultats
esperats de l'aprenentatge de l'alumnat –competències relatives al domini funcional
d'aquestes tecnologies–, bé com a recurs metodològic per promoure l'aprenentatge i
millorar l'ensenyament. Podem dir, per tant, que són canvis desitjats, buscats, que afecten
sobretot als elements curriculars relacionats amb el què i el com ensenyar i aprendre.
Al costat d'aquests canvis, però, es comença a percebre'n d'altres sobrevinguts i no
necessàriament desitjats ni buscats que són més aviat el resultat de dinàmiques
econòmiques, socials i culturals alienes en principi a l'educació escolar, però que poden
acabar tenint igualment un impacte important sobre el currículum. Degut a les seves
característiques i a la seva capacitat per inserir-se en pràcticament tots els àmbits de
l'activitat humana, les tecnologies digitals de la informació i la comunicació estan
modificant sensiblement la nostra manera de comunicar-nos, de relacionar-nos, de treballar,
Coll, C. (2011). L'impacte de les tecnologies digitals de la informació i la comunicació sobre el currículum
escolar: una transformació en curs. Àmbits de Psicopedagogia, 31, 26-31.
Consultado el en http://www.psyed.edu.es/grintie
2
de viatjar, de divertir-nos, de pensar, etc. i, en conseqüència, estan modificant bona part de
les pràctiques socio-culturals que constitueixen el referent immediat del currículum escolar.
Atès que el currículum no és, en definitiva, més que la concreció d'un projecte social i
cultural formulat en termes d'intencions educatives i de mitjans per assolir-les, és
inevitable que amb el temps aquestes transformacions acabin forçant canvis de gran abast
tant en el què com, sobretot, en el per a què ensenyar i aprendre a les escoles i els instituts.
L'omnipresència i ubiqüitat de les TIC, entre altres característiques d'aquestes tecnologies,
estan també a la base d'un altre fenomen que acabarà provocant igualment, amb tota
probabilitat, canvis importants en el currículum escolar i en el conjunt de l'educació escolar.
Es tracta del paper que estan tenint les TIC en l'aparició de nous escenaris d'aprenentatge -
dels que les xarxes socials i les comunitats virtuals d’interès, de pràctica i d'aprenentatge
són només els exemples més coneguts–, així com en la introducció o ampliació de les
oportunitats per aprendre en escenaris en què tradicionalment aquestes oportunitats no
existien o eren força limitades -pensem, per exemple, en les oportunitats d'aprenentatge
que les TIC han introduït en algunes activitats culturals i d'oci. A efectes de la tesi d'aquest
treball, el que ens interessa subratllar aquí és que aquest fenomen està provocant una
modificació important dels contextos de desenvolupament i d’aprenentatge de les persones,
el que comporta, al seu torn, un canvi en la resposta que s'ha donat tradicionalment des de
l'educació i des del currículum escolar a qüestions com on s’aprèn, de qui s’aprèn i amb
l'ajuda i el suport de qui s’aprèn.
L’anàlisi i la valoració de l'impacte de les TIC sobre l'educació escolar aconsella tenir en
compte els dos tipus de canvis esmentats: els que s'han produït i s'estan produint com a
conseqüència de la incorporació de les TIC al currículum, i els que s'estan començant a
produir com a resultat de les transformacions en els escenaris socials i en les pràctiques
socio-culturals associades a la penetració d'aquestes tecnologies en tots els àmbits
d'activitat de les persones. De tots dos tipus de canvis ens ocuparem seguidament amb una
mica més de detall, amb la finalitat de fer-ne un balanç sintètic i d'explorar les
transformacions del currículum i de l'educació escolar que ja han provocat i que
previsiblement continuaran provocant.
Les TIC com continguts i objectius d'aprenentatge: el domini funcional de la
tecnologia
L'origen de les polítiques educatives i dels esforços per incorporar al currículum escolar
continguts i objectius d'aprenentatge relacionats amb el coneixement i domini de les TIC
s'ha de buscar, al meu entendre, en la convicció generalitzada de que, en l'escenari actual
de l'anomenada Societat de la Informació, el coneixement és la mercaderia més valuosa i
l'educació és un instrument clau per afavorir i promoure la producció de coneixement. En
aquest nou escenari, l'educació ja no es concep únicament com un instrument per promoure
el desenvolupament, la socialització i la enculturació de les persones, com un instrument
de construcció de la identitat nacional o com un mitjà de construcció de la ciutadania.
L'educació adquireix, a més, una nova dimensió: esdevé un dels motors, sinó el motor
fonamental, del desenvolupament econòmic i social, i es converteix en una prioritat
estratègica de les polítiques de desenvolupament. En aquest marc, les TIC, i més
concretament les tecnologies multimèdia i Internet, apareixen com unes eines poderoses
per promoure i afavorir l'educació i l'aprenentatge, tant des del punt de vista quantitatiu
Coll, C. (2011). L'impacte de les tecnologies digitals de la informació i la comunicació sobre el currículum
escolar: una transformació en curs. Àmbits de Psicopedagogia, 31, 26-31.
Consultado el en http://www.psyed.edu.es/grintie
3
com qualitatiu. D'una banda, aquestes tecnologies fan possible, mitjançant la supressió de
les barreres espacials i temporals, que més persones puguin accedir a la formació i
l'educació i, en definitiva, als aprenentatges necessaris per poder convertir-se en
"productors" efectius de coneixement; d'altra banda, gràcies a elles, es disposa de nous
recursos i possibilitats per aprendre.
La convicció de que, en la societat actual, el coneixement i domini de les TIC és al mateix
temps una necessitat bàsica d'aprenentatge de les persones i una peça clau pel
desenvolupament econòmic i social ha portat a incorporar aquest aspecte al currículum de
la educació bàsica. Aquesta incorporació és un tret compartit per tots el processos de
revisió i actualització curricular que s'han dut a terme en els darrers anys, tot i que adopta
formes distintes i s'ha dut a terme amb major o menor intensitat segons els països i els
sistemes educatius. Des del punt de vista de l'organització curricular, en la majoria dels
casos això s'ha traduït en l'aparició de nous continguts d'aprenentatge, que en alguns nivells
educatius poden fins i tot arribar a conformar una assignatura o una part important d'una
assignatura, i sobretot en l'establiment de resultats esperats d'aprenentatge i de
competències relacionades amb el coneixement i domini funcional de les TIC. La
identificació del "Tractament de la informació i competència digital" com una de les vuit
competències bàsiques transversals de l'educació obligatòria tant als ensenyaments
mínims
1
com al currículum oficial de Catalunya són una reflex clar d'aquesta tendència
general.
Els Decrets de currículum de Catalunya
2
presenten la competència digital com "l'ús
reflexiu i competent" de les TIC, que "és clau en el desenvolupament de totes les
competències" i en especial en la competència de tractament de la informació, entesa com
"la cerca, captació, selecció, registre i processament de la informació, amb l'ús de
tècniques i estratègies diverses segons la font i els suports que s'utilitzin (oral, imprès,
audiovisual, digital)". D'acord amb la caracterització que en fan els Decrets, el "tractament
de la informació i la competència digital" inclouen l'ús de les TIC per modelar "processos
matemàtics, físics, socials, econòmics o artístics", per "processar i gestionar adequadament
informació abundant i complexa", per "resoldre problemes reals", per "prendre decisions",
per "treballar en entorns col.laboratius", per "generar produccions responsables i creatives",
etc., i requereixen "el domini de llenguatges específics bàsics (textual, numèric, icònic,
visual, gràfic i sonor)" (Decret 142/2007, p. 9).
Com es pot comprovar, la caracterització que es fa de la competència digital als
ensenyaments mínims i al currículum oficial de Catalunya
3
recull pràcticament tots el
components i dimensions de l'alfabetització digital entesa en un sentit ampli (Coll y Illera,
2008, p. 334-338): l'alfabetització en les TIC, l'alfabetització multimèdia, l'alfabetització

1
REAL DECRETO 1513/2006, de 7 de diciembre, por el que se establecen las ense“anzas mÃnimas
de la Educaci€n primaria. BOE n 293, viernes 8 de diciembre 2006, 43053-43102. Anexo 1.
REAL DECRETO 1631/2006, de 29 de diciembre, por el que se establecen las ense“anzas mÃnimas correspondientes a la
Educaci€n Secundaria Obligatoria. BOE n 5, viernes 5 de enero 2007, 685-773. Anexo 1.
2
DECRET 142/2007, de 26 de juny, pel qual s’estableix l’ordenaci€ dels ensenyaments de l’educaci€ primária. DOGC n
4915, 29.06.2007, 21822-21870. Annex 1.
DECRET 143/2007, de 26 de juny, pel qual s’estableixl’ordenaci€ dels ensenyaments de l’educaci€ secundária obligatria.
DOGC n 4915, 29.06.2007, 21870-21946.
3
La caracteritzaci€ de les vuit competÀncies básiques transversals de l'educaci€ obligatria »s prácticament idÀntica en tots dos
casos.
Coll, C. (2011). L'impacte de les tecnologies digitals de la informació i la comunicació sobre el currículum
escolar: una transformació en curs. Àmbits de Psicopedagogia, 31, 26-31.
Consultado el en http://www.psyed.edu.es/grintie
4
informacional i l'alfabetització en mitjans. Es tracta, en conseqüència, d'un plantejament
força ambiciós que, per poder fer-se efectiu, obligaria no sols a introduir continguts
d'aprenentatge i competències específiques d'ús i domini funcional de les TIC en
pràcticament totes les àrees i matèries del currículum escolar, sinó també a revisar i
replantejar en profunditat els continguts habitualment inclosos en elles. Aquesta exigència,
però, no ha estat respectada i, si bé en la majoria de les àrees i matèries del currículum
s'han incorporat continguts relatius a les TIC, el cert és que no hi ha hagut el necessari
replantejament global dels continguts curriculars que és del tot necessari per fer viable
l'adquisició i el desenvolupament de la competència digital a l'educació obligatòria.
En resum, pel que fa a aquest apartat, podem dir que en la majoria del països, inclòs el
nostre, les TIC s'han incorporat ja en bona mesura al currículum de l'educació obligatòria
com continguts i resultats esperats de l'aprenentatge dels alumnes. En la majoria dels casos,
però, aquesta incorporació no ha comportat un replantejament en profunditat del
currículum escolar, contràriament al que cabia esperar de la caracterització de la
competència digital que fan els mateixos documents oficials. Aquesta incorporació s'ha fet
sovint d'acord amb la "lògica acumulativa" que ha presidit tradicionalment els processos de
revisió i actualització curricular i s'ha limitat a incorporar nous continguts d'aprenentatge al
currículum de l'educació obligatòria, sense que això hagi suposat la reconsideració i revisió
dels que ja hi formaven part. En altres paraules, s'ha ampliat –encara més– el volum de
continguts que es proposa ensenyar i aprendre a les escoles i als instituts, però sense tenir
en compte el que comporta aquesta ampliació pel conjunt del currículum, el que fa sorgir
seriosos dubtes sobre els seus efectes en termes d'aprenentatges de l'alumnat.
Les TIC i la metodologia: promoure l'aprenentatge i millorar l'ensenyança
Les expectatives sobre la incorporació de les TIC a l'educació escolar com a recurs
metodològic per promoure l'aprenentatge i millorar l'ensenyança es fonamenten en la
naturalesa semiòtica d'aquestes tecnologies i, més específicament, en les possibilitats
inèdites que ofereixen per cercar informació i accedir a ella, representar-la, processar-la,
transmetre-la i compartir-la. Des de sempre els humans hem emprat tecnologies diverses
per transmetre informació, comunicar-nos i expressar idees, sentiments, emocions, desitjos,
dubtes, conviccions, etc.; i també des de sempre els grups humans han utilitzat les
tecnologies de la informació i la comunicació disponibles en cada moment històric per
promoure la socialització i el desenvolupament dels seus membres. La novetat, doncs, no
és la presència i la utilització de tecnologies de la informació i la comunicació en els
processos educatius i formatius. La novetat té a veure sobretot amb el fet que les
tecnologies digitals de la informació i la comunicació de les que disposem actualment
amplien fins a límits insospitats la capacitat humana per representar la informació,
processar-la, transmetre-la i compartir-la, i amb aquesta ampliació s'incrementa també la
seva capacitat per promoure l'aprenentatge i millorar l'ensenyança.
La naturalesa semiòtica de les TIC –és a dir, el fet de ser fonamentalment tecnologies de
creació i transmissió de significats– les converteix en veritables instruments psicològics en
el sentit vygostkià de la expressió (Kozulin, 2000), en eines que ens poden ajudar a pensar,
a sentir, a reflexionar sols i amb altres, a planificar, a organitzar i revisar la nostra activitat,
i a incidir sobre l'activitat de les persones amb les que ens relacionem. Aquesta capacitat
per mediar els processos psicològics propis i aliens està en la base del protagonisme de les
Coll, C. (2011). L'impacte de les tecnologies digitals de la informació i la comunicació sobre el currículum
escolar: una transformació en curs. Àmbits de Psicopedagogia, 31, 26-31.
Consultado el en http://www.psyed.edu.es/grintie
5
TIC, de totes les TIC, en els processos educatius i formatius. El que aporten de nou les
tecnologies digitals de la informació i la comunicació és un increment espectacular de la
seva potencialitat semiòtica i, en conseqüència, un increment igualment espectacular de la
seva potencialitat mediadora dels processos intra e interpsicològics implicats en
l'aprenentatge escolar.
El fets, però, mostren que les expectatives depositades en les TIC
4
com recurs metodològic
per promoure l'aprenentatge i millorar l'ensenyança estan lluny d'haver-se complert. Els
resultats dels estudis de seguiment i avaluació sobre aquest tema fets en el transcurs de la
última dècada són clars i apunten en la mateixa direcció, independentment de la regió o
país als que es refereixen les dades
5
. Permeti‐se'massenyalartresconclusions
àmpliamentcompartidesperaquestsestudisquerevesteixenunespecialinterèsen
elmarcdelpresenttreball.
La primera és justament la constatació del desfasament existent entre les expectatives i la
realitat pel que fa a la incorporació de les TIC a l'educació escolar. Els resultats mostren
invariablement que les TIC s'utilitzen encara poc o relativament poc en els centres i les
aules amb finalitats específicament educatives. Els usos educatius de les TIC més freqüents
tenen a veure amb la cerca i la presentació de la informació i els menys freqüents amb la
comunicació i la col.laboració. El professorat utilitza freqüentment les TIC pel seu treball
personal i en la seva vida quotidiana, però en canvi ho fa molt menys en l'àmbit de l'aula.
En general, el professorat fa una valoració positiva d'aquestes tecnologies, però en fa un ús
limitat en la seva pràctica docent. Un altre resultat interessant és que, sempre en general i
amb les lògiques excepcions, la incorporació de les TIC a l'educació escolar es tradueix
més aviat en un reforç dels plantejaments i de les pràctiques pedagògiques preexistents que
en la seva transformació i millora.
La segona conclusió és que aquest desfasament no pot atribuir-se únicament a mancances
d'infraestructura i d'equipament o a problemes d'accés, com ho demostra el fet que es
detecta també en regions i països on aquests tipus de mancances i problemes no existeixen
o tenen un abast limitat. Les frases següents, extretes d'un conegut treball de Larry Cuban i
referides als Estats Units d'Amèrica, són eloqüents en aquest sentit:
"Els fets són clars. Després de dues dècades d'introducció dels ordinadors personals
en la nació, amb cada vegada més i més escoles connectades, i bilions de dòlars
invertits, una mica menys de dos de cada deu professors utilitzen habitualment
(diverses vegades per setmana) els ordinadors a les seves aules. Tres o quatre són
usuaris ocasionals (els utilitzen una vegada al mes). I la resta –quatre o cinc de cada
deu– no els utilitzen mai per ensenyar. Quan s'analitza el tipus d'ús, resulta que
aquestes potents tecnologies acaben sent freqüentment utilitzades com a
processadors de textos i com a aplicacions de baix nivell que reforcen les pràctiques
educatives existents en lloc de transformar-les. Després de tants aparells, diners i
promeses, els resultats són escassos." (Cuban, 2003, p. 1/6)
Per últim, la tercera conclusió és que la incorporació de les TIC a l'educació escolar no

4
En endavant utilitzar» la denominaci€ TIC per referir-me a les "noves" TIC o TIC digitals.
5
Es pot consultar un resum d'aquests resultats a Coll (2009) i a Coll, Mauri & Onrubia (2008).
Coll, C. (2011). L'impacte de les tecnologies digitals de la informació i la comunicació sobre el currículum
escolar: una transformació en curs. Àmbits de Psicopedagogia, 31, 26-31.
Consultado el en http://www.psyed.edu.es/grintie
6
genera automàticament dinàmiques de transformació i millora de l'ensenyament i de
l'aprenentatge, tot i que la seva utilització en determinats contextos d'ús si ho pot fer. En
altres paraules, més enllà de l'existència d'un equipament i d'unes infraestructures adients,
l'impacte de les TIC sobre l'educació escolar depèn fonamentalment de l'ús, o millor, dels
usos, que en fan professors i alumnes, de com s'apropien d'aquestes tecnologies i de com
les incorporen a les activitats d’ensenyament i aprenentatge. I això, al seu torn, depèn d'una
sèrie de factors que estem començant a identificar.
Així, pel que fa a la freqüència d'ús de les TIC a les aules, la majoria dels estudis
coincideixen a destacar la importància de factors com el nivell de domini que els
professors tenen –o s'atribueixen– de les TIC, la formació tècnica i sobretot pedagògica
que han rebut sobre aquest tema i les seves idees i concepcions prèvies sobre la utilitat
educativa d'aquestes tecnologies. En canvi, pel que fa als usos, com destaca Sigalés (2008),
els resultats apunten més aviat cap a la importància dels plantejaments pedagògics que
tenen –o s'atribueixen– els professors. Els professors amb una visió més "transmisiva" o
tradicional de l'ensenyament i de l'aprenentatge tendeixen a utilitzar les TIC per reforçar
les seves estratègies de presentació i transmissió dels continguts, mentre que els que tenen
una visió més activa o "constructivista" tendeixen a utilitzar-les per promoure les activitats
d'exploració o indagació dels alumnes, el treball autònom i el treball col·laboratiu. Al meu
entendre, però, seria un error pensar que la potencialitat transformadora i innovadora de les
TIC depèn únicament del plantejament pedagògic en el marc del qual s'utilitzen. Les
relacions entre, d'una banda, usos de les TIC, i d'altra, els plantejaments pedagògics o
didàctics en el que s'insereixen, són molt més complexes i bidireccionals: determinats
plantejaments pedagògics i didàctics afavoreixen uns usos transformadors i innovadors de
les TIC, però al mateix temps, per les seves pròpies característiques, les TIC en general, i
algunes aplicacions o conjunts d'aplicacions TIC en particular, poden afavorir dinàmiques i
processos d'innovació i millora pedagògica i didàctica que serien difícil d’impulsar, i fins i
tot d'imaginar, sense el concurs d'aquestes tecnologies.
En resum, tot sembla indicar que, fins el moment, l'impacte real de les TIC sobre els
elements del currículum escolar relacionats amb el cóm ensenyar i aprendre ha estat limitat,
especialment pel que fa a la seva generalització. Disposem, és cert, de nombrosos i
excel.lents exemples de dinàmiques d'innovació i millora educativa basades en la
utilització de les TIC, així com de bones pràctiques d'ús d'aquestes tecnologies que
combinen amb encert metodologies d'indagació (per exemple, d'aprenentatge basat en
projectes, en problemes o en casos) amb l'aprofitament de la potencialitat semiòtica de les
TIC
6
. Però són experiències i pràctiques encara poc generalitzades que troben a més
dificultats importants per estendre's al conjunt del sistema educatiu degut, sobretot, a la
persistència d'unes condicions poc favorables i a l'absència d'unes polítiques educatives
coherents, consistents i sostingudes en el temps orientades a aconseguir-ho.
Les TIC i els canvis en les pràctiques socio-culturals: la cultura digital
Fins aquí ens hem ocupat de l'impacte que ha tingut i està tenint sobre el currículum la
incorporació de les TIC a l'educació escolar, bé com quelcom que cal aprendre (continguts
d'aprenentatge) i que cal saber utilitzar (competències funcionals), bé com recursos per

6
Vegeu, per exemple, l'excel.lent llibre de MarÃn i Barlam (en premsa).
Coll, C. (2011). L'impacte de les tecnologies digitals de la informació i la comunicació sobre el currículum
escolar: una transformació en curs. Àmbits de Psicopedagogia, 31, 26-31.
Consultado el en http://www.psyed.edu.es/grintie
7
millorar les pràctiques docents. Sense dubte, els canvis que s'han produït en el currículum
com a resultat d'aquesta incorporació són ja importants i tot fa pensar que ho seran encara
més en el futur. L'idea central d'aquest treball, però, és quen més aviat les
transformacions socials i culturals associades a la generalització de les TIC i a la seva
penetració en tots els àmbits de l'activitat de les persones les que acabaran tenint un
impacte més gran sobre el currículum i sobre el conjunt de l'educació escolar.
Algunes senyals d'aquest procés de transformació són ja visibles, per exemple, en
l'evolució que el concepte d'alfabetització digital ha experimentat des de que Gilster el va
donar a conèixer amb la publicació del seu llibre Digital Literacy en 1997. Aquest
concepte ha anat ampliant-se progressivament, de manera que actualment inclou no sols
nous àmbits d'aprenentatge –el coneixement i domini funcional de les TIC; la comprensió,
producció i difusió de materials multimèdia–, sinó també el reforç i l'ampliació d’àmbits
que ja estaven presents en el currículum –com , per exemple, el coneixement i domini del
llenguatge visual i audiovisual o l'alfabetització lletrada en contextos digitals–, i la
reformulació d'altres com la gestió de la informació, les relacions interpersonals, el treball
en grup o la participació en projectes col.lectius, per esmentar-ne únicament alguns dels
més destacats. Podríem dir que està començant a passar amb l'alfabetització digital
quelcom de semblant al que passa amb l'alfabetització lletrada. D'una banda, defineix un
àmbit específic d'aprenentatges vinculats bàsicament al coneixement i domini de les TIC i
dels multimèdia; d'altra banda, travessa pràcticament totes les àrees del currículum. Cada
cop és més evident que l'assoliment d'un bon nivell d'alfabetització digital és un factor
fonamental, fins i tot decisiu en ocasions, per poder seguir aprenent en altres àmbits. La
importància creixent de les TIC com via d'accés al coneixement en el marc de la Societat
de la Informació sustenta la hipòtesi de que l'alfabetització digital pot acabar jugant en un
futur no gaire llunyà un paper semblant al de l'alfabetització lletrada –sense que això
suposi, però, que l'hagi de substituir– com via d'accés a l'aprenentatge escolar i no escolar,
inicial i al llarg de la vida.
I és que les TIC no són simplement un ingredient més d'aquesta societat. Com ens recorda
Castells (2000), aquestes tecnologies formen part del nucli central del nou "paradigma
tecnològic" associat a les transformacions socials, econòmiques i culturals que
caracteritzen la Societat de la Informació. Amb les tecnologies digitals de la informació i la
comunicació i el seu paper en aquest nou tipus de societat, el que està canviant són les
pràctiques socials i culturals que constitueixen el referent fonamental per a l'educació
escolar. Per això, un dels reptes més importants de l'educació escolar en l'actualitat és fer
front a aquest canvi cultural propiciat per les tecnologies digitals; és a dir, fer front al repte
d'educar en el marc d'una cultura digital.
Educar en el marc d'una cultura digital inclou certament promoure l'alfabetització digital,
però va més enllà; suposa també i sobretot ensenyar i aprendre a participar de manera
competent en les pràctiques socials i culturals mediades per les tecnologies digitals de la
informació i la comunicació. Des del punt de vista del currículum, això significa acceptar
amb totes les seves conseqüències que, tot i ser important, no n'hi ha prou amb introduir els
coneixements, les habilitats i les competències relacionades amb l'alfabetització digital per
fer front als desafiaments que les tecnologies digitals plantegen a l'educació escolar. És el
conjunt del currículum, tant en la seva orientació global com en els seus ingredients
particulars, el que ha de ser revisat a partir del referent que proporcionen les pràctiques
Coll, C. (2011). L'impacte de les tecnologies digitals de la informació i la comunicació sobre el currículum
escolar: una transformació en curs. Àmbits de Psicopedagogia, 31, 26-31.
Consultado el en http://www.psyed.edu.es/grintie
8
socials i culturals mediades per les tecnologies digitals, de la lectura ètica i ideològica que
es faci d'aquestes pràctiques i de les necessitats formatives de les persones que han de ser
satisfetes perquè puguin participar en elles de manera eficaç.
Arribats a aquest punt, el que convé subratllar és que, d'acord amb la línia d'argumentació
desenvolupada, aquesta revisió en profunditat del currículum escolar -una revisió que està
cridada a transformar no només el què, sinó també el per a què de l'educació escolar–
apareix com quelcom d'inevitable. Contràriament al que succeeix en els dos apartats
anteriors, en aquest cas ja no se tracta d'analitzar i valorar si convé o no revisar el
currículum per donar entrada a les noves pràctiques socio-culturals mediades per les TIC.
La qüestió és que les transformacions que s'estan produint en tots els àmbits de l'activitat
humana com a conseqüència de la generalització i l’omnipresència d'unes TIC cada cop
més potents, més amigables i més accessibles –pensem, per exemple, en la connectivitat
mòbil, en la facilitat d'ús i l'èxit espectacular de les aplicacions típiques de web social o
web 2.0, o en els desenvolupaments de la web semàntica o web 3.0– estan conformant un
nou escenari social, econòmic i cultural. És només qüestió de temps que les pràctiques
socials i culturals pròpies d'aquest nou escenari, mediades en una bona part per les
tecnologies digitals de la informació i la comunicació, esdevinguin el referent principal del
currículum escolar.
Les TIC i els escenaris educatius: l'aprenentatge al llarg i l'ample de la vida
El concepte "ecologia de l'aprenentatge" ha començat a ser utilitzat darrerament per
designar el "conjunt de contextos presents en espais físics o virtuals que proporcionen
oportunitats per aprendre a les persones que hi participen, estant format cada context per
una configuració única d'activitats, recursos materials, relacions i les interaccions que
s'estableixen entre ells" (Barron, 2006, p. 193). L’interès d'aquest concepte en el marc del
present treball és doble. Per una part, ens apropa a l'idea d'una visió àmplia de l’educació,
cada cop més estesa en el pensament pedagògic contemporani i en els debats sobre els
reptes educatius del segle XXI. Per altra, ens permet identificar i explorar una vessant
diferent de l'impacte de les TIC sobre el currículum, aquest cop degut al paper que estan
jugant en la conformació de la nova ecologia de l'aprenentatge i, a través d'ella, en la re-
significació de l'educació escolar que aquesta comporta.
Enfront de la visió restringida de l'educació que ha marcat l'evolució dels sistemes
educatius nacionals, especialment en el transcurs de la segona meitat del segle XX, i que
ha portat a identificar pràcticament educació i escolarització, és cada vegada més evident
la necessitat de recuperar el sentit ampli i original del concepte d'educació. L'educació
escolar és un tipus de pràctica educativa més, que ha anat adquirint una importància i un
protagonisme creixent en pràcticament totes les societats i països en el transcurs dels dos
últims segles, però no és ni pot ser considerada l'única pràctica educativa amb una
incidència efectiva sobre els processos de desenvolupament i socialització de les persones.
Aquesta afirmació, vàlida amb caràcter general, adquireix encara més força referida a les
societats actuals. D'una banda, s'imposa l'evidència de que l'educació formal i escolar,
entesa com un període de temps més o menys llarg durant el qual les persones, amb
dedicació gairebé exclusiva a aquesta tasca, es desenvolupen, es formen i adquireixen els
coneixements i les competències necessaris per inserir-se en la societat i desplegar un
projecte de vida personal i professional, té cada cop més dificultats per respondre a les
Coll, C. (2011). L'impacte de les tecnologies digitals de la informació i la comunicació sobre el currículum
escolar: una transformació en curs. Àmbits de Psicopedagogia, 31, 26-31.
Consultado el en http://www.psyed.edu.es/grintie
9
exigències del sistema productiu i del mercat laboral. En la Societat de la Informació, les
necessitats d'aprenentatge de les persones ja no es poden satisfer només mitjançant un
període d'escolarització o de formació inicial en institucions d'educació formal. En un mon
en el que la previsió és que les persones es vegin forçades a canviar de professió –no de
lloc de treball, sinó de professió– vàries vegades al llarg de la seva vida, cal una educació
capaç de satisfer les necessitats d'aprenentatge que aniran tenint les persones també al llarg
de la vida.
D'altra banda, com ja s'ha assenyalat a l'inici d'aquest article, un tret típic de la Societat de
la Informació és l'aparició i la generalització de nous escenaris i nous agents educatius amb
una influència creixent sobre els processos de desenvolupament, de socialització i de
formació de les persones. Cada cop són més nombrosos i més diversos els llocs, els entorns,
en els que les persones aprenem. Continuem aprenent, per suposat, en les escoles, els
instituts, les Universitats i altres institucions d'educació formal. Però aprenem també cada
cop més al treball, a casa, en els viatges que fem, en les activitats lúdiques, culturals i
esportives en les que participem d'una o altra manera, en els cercles d'amistat o d’interès
dels que formem part, en els cursos presencials o distància "no reglats" que fem per plaer o
per necessitat, en les xarxes socials a les que pertanyem, en les "navegacions" més o menys
orientades que fem per internet, en els programes de televisió que veiem, en els llibres que
llegim, etc. I el que és més important, les persones transitem entre aquests espais
d'aprenentatge portant amb nosaltres els coneixements, interessos, motivacions i
expectatives que en ells adquirim i general. L'escola, i en general les institucions
d'educació formal, continuen i continuaran ocupant, al meu entendre, un lloc central en
aquesta nova ecologia de l'aprenentatge, però cada cop és més desajustat pensar, planificar
i actuar en educació com si aquests fossin els únics indrets on les persones aprenem o els
únics en els que aprenem les coses importants.
La visió restringida de l’educació entesa com escolarització està així sent reemplaçada per
una visió més amplia que inclou la diversitat d'escenaris i pràctiques educatives en les que
participen les persones tant al llarg de la vida –i no només en els períodes o fases inicials–
com a l'ample de la vida -i no només en la "vida escolar"–. Aquest desplaçament obligarà
sense dubte a revisar les respostes que s'han donat tradicionalment des de l'educació
escolar a les preguntes de quan s’aprèn, on s'aprèn, de qui s’aprèn i amb ajuda de qui
s’aprèn, de les que depenen no poques decisions curriculars. Ell que volem destacar
sobretot aquí, però, és el protagonisme de les tecnologies digitals de la informació i la
comunicació en aquest procés. I això en doble sentit. En primer lloc, perquè bona part dels
escenaris i pràctiques educatives que conformen la nova ecologia de l'aprenentatge que
s'està forjant ens arriben de la mà de, i gràcies a, aquestes tecnologies. I en segon lloc,
perquè, utilitzant la definició de Barron que abans hem comentat, en aquesta nova ecologia
caracteritzada per una diversitat de contextos que ofereixen oportunitats per aprendre a les
persones que hi participen, l'articulació dels contextos i l'acompanyament de les persones
que transiten per ells seran sense dubte elements fonamentals; i en tots dos casos les TIC
estan cridades a jugar un paper de primer ordre.
Podem dir que fins ara la incorporació de les TIC a l'educació escolar ha tingut, en general,
un impacte modest, especialment si tenim en compte les elevades expectatives de partida.
Així ho indiquen almenys la majoria dels estudis realitzats. Seria un error, però, quedar-
nos amb aquesta constatació i ignorar els canvis en profunditat del currículum i de
Coll, C. (2011). L'impacte de les tecnologies digitals de la informació i la comunicació sobre el currículum
escolar: una transformació en curs. Àmbits de Psicopedagogia, 31, 26-31.
Consultado el en http://www.psyed.edu.es/grintie
10
l'educació escolar que comencen a dibuixar-se a l'horitzó com a conseqüència de la
transformació que les TIC estan provocant en pràcticament tots el àmbits de l'activitat de
les persones. Potser en aquest moment les TIC no estan transformant les pràctiques
educatives escolars tant com esperàvem ni ho fan sempre en la direcció que ens agradaria,
però no hi ha dubte de que estan transformant, i molt, les pràctiques socials, laborals,
econòmiques i culturals que són en definitiva el referent del currículum i de l'educació
escolar. És a través de la presa en consideració d'aquestes pràctiques, construïdes en bona
mesura al voltant de les TIC o recolzades en elles, que es produirà, al meu entendre, el
veritable impacte de les TIC sobre el currículum i l'educació escolar.
Referències
Brigid Barron, B. (2006). Interest and Self-Sustained Learning as Catalysts of
Development: A Learning Ecology Perspective. Human Development, 49, 193–224.
Castells, M. (2000). La era de la información. Vol 1. La sociedad red. 2ª edició. Madrid:
Alianza.
Coll, C. (2009). Aprender y enseñar con las TIC: expectativas, realidad y potencialidades.
En R. Carneiro, J. C. Toscano & T. Díaz (Coords.), Los desafíos de las TIC para el cambio
educativo (pp. 113-126). Madrid: OEI / Fundación Santillana.
Coll, C., Mauri, T. & Onrubia, J. (2008). La utilización de las tecnologías de la
información y la comunicación en la educación: del diseño tecno-pedagógico a las
prácticas de uso. En C. Coll & C. Monereo (Comps.), Psicología de la educación virtual
(pp. 74-103). Madrid: Morata.
Coll, C. & Illera, J. L. (2008). Alfabetización, nuevas alfabetizaciones y alfabetización
digital: las TIC en el currículum escolar. En C. Coll & C. Monereo (Comps.), Psicología
de la educación virtual (pp. 325-347). Madrid: Morata.
Cuban, L. (2003). So much high-tech money invested, so little use and change in practice:
how come? Document en línia. Consultat (13.02.2011) a:
http://www.faculty.pnc.edu/DPratt/271/cuban.htm
Gilster, P. (1997). Digital Literacy. New York: John Wiley.
Kozulin, A. (2000). Instrumentos psicológicos. La educación desde una perspectiva
sociocultural. Barcelona: Paidós [publicació original en anglès en 1988].
Marín, J. & Barlam, R. (en premsa). Enseñar en la sociedad del conocimiento, reflexiones
desde el pupitre. Barcelona: Horsori.
Sigalès, C. (2008). Els factors d'influència en l'ús educatiu d'Internet per part del
professorat d'educació primària i secundària obligatòria de Catalunya. Tesis doctoral.
Departament de Psicologia Evolutiva i de l'Educació. Universitat de Barcelona.
U.S. Department of Education. (2010). Draft 2010 National Educational Technology Plan.
Coll, C. (2011). L'impacte de les tecnologies digitals de la informació i la comunicació sobre el currículum
escolar: una transformació en curs. Àmbits de Psicopedagogia, 31, 26-31.
Consultado el en http://www.psyed.edu.es/grintie
11
Document en línia. Consultat (13.02.2011) a: http://www.ed.gov/technology/netp-2010
... La Sociedad de la Información y el sentido de la educación escolar como una práctica social En el marco de la Sociedad de la Información (SI) y del conocimiento (SC), no es desconocido que estamos ante una nueva organización social caracterizada entre otras, por la valoración del conocimiento y por el dominio y presencia de las TIC. En este nuevo orden, el conocimiento es la fuente y mercancía más costosa de la estructura social, y la educación la vía más favorable para promover y construir conocimiento (COLL, 2014). ...
... En tercer lugar, en la nueva ecología del aprendizaje se requiere el desarrollo de competencias transversales y genéricas cuyo fin es el alcance de los aprendizajes que se pueden llegar a realizar 2014). En este sentido, no basta con lo que ya se sabe, se requiere continuar con el desarrollo de habilidades, conocimientos, actitudes, comprensiones y destrezas que les permiten a las personas seguir aprendiendo a lo largo y ancho de su existencia. ...
... Detrás de numerosas investigaciones que muestran una visión de la educación desde un enfoque altamente práctico, nos encontramos con autores que nos recuerdan la importancia de revisar reflexiones pasadas (Coll, 2011) mostrando, de alguna manera, cómo no perder la estela de una evolución social que con el paso del tiempo rompe los esquemas de muchos ámbitos que antes se circundaban de una manera más clara. Éste es nuestro punto de partida, movernos de la mano de la realidad educativa revisando por un lado nuestras propias innovaciones didáctico-musicales y, por otro, participar en reflexiones y puestas en marcha de prácticas artísticas en diferentes círculos educativos a través de docentes e investigadores cuya meta persigue el entendimiento musical en el marco educativo actual. ...
Article
Adolescents often pursue learning opportunities both in and outside school once they become interested in a topic. In this paper, a learning ecology framework and an associated empirical research agenda are described. This framework highlights the need to better understand how learning outside school relates to learning within schools or other formal organizations, and how learning in school can lead to learning activities outside school. Three portraits of adolescent learners are shared to illustrate different pathways to interest development. Five types of self-initiated learning processes are identified across these case portraits. These include the seeking out of text-based informational sources, the creation of new interactive activity contexts such as projects, the pursuit of structured learning opportunities such as courses, the exploration of media, and the development of mentoring or knowledge-sharing relationships. Implications for theories of human development and ideas for research are discussed. Copyright (c) 2006 S. Karger AG, Basel
Article
Traducción de: The Information Age: Economy, Society and Culture: The Power of Identity Obra en tres volúmenes cuya pretensión es caracterizar a la era de la información, surgida a la par del auge de las nuevas tecnologías de la comunicación y de la globalización de las economías y las sociedades. Cuando está por finalizar el siglo XX el mundo se construye, sostiene Castells, en torno a la relación entre identidad y globalidad, aunque evidentemente con las variaciones institucionales, culturales e históricas de las diversas regiones del planeta.
Article
Traducción de: Psychological Tools Exposición general de la teoría sociocultural del desarrollo cognitivo formulada por el psicólogo ruso Lev S. Vigotski y particular del concepto de "instrumentos psicológicos", recursos culturales simbólicos que permiten dominar funciones psicológicas como la memoria, la percepción y la atención de manera que sean adecuadas al marco cultural. Kozulin explica la utilidad que los instrumentos psicológicos poseen para el análisis de las diferencias interculturales y el desarrollo de estrategias que faciliten la enseñanza a niños procedentes de otras culturas.
Instrumentos psicológicos. La educación desde una perspectiva sociocultural. Barcelona: Paidós [publicació original en anglès en
  • A Kozulin
Kozulin, A. (2000). Instrumentos psicológicos. La educación desde una perspectiva sociocultural. Barcelona: Paidós [publicació original en anglès en 1988].
So much high-tech money invested, so little use and change in practice: how come? Document en línia
  • L Cuban
Cuban, L. (2003). So much high-tech money invested, so little use and change in practice: how come? Document en línia. Consultat (13.02.2011) a: http://www.faculty.pnc.edu/DPratt/271/cuban.htm
Els factors d'influència en l'ús educatiu d'Internet per part del professorat d'educació primària i secundària obligatòria de Catalunya. Tesis doctoral
  • C Sigalès
Sigalès, C. (2008). Els factors d'influència en l'ús educatiu d'Internet per part del professorat d'educació primària i secundària obligatòria de Catalunya. Tesis doctoral. Departament de Psicologia Evolutiva i de l'Educació. Universitat de Barcelona.
Aprender y enseñar con las TIC: expectativas, realidad y potencialidades
  • C Coll
Coll, C. (2009). Aprender y enseñar con las TIC: expectativas, realidad y potencialidades.
en premsa) Enseñar en la sociedad del conocimiento, reflexiones desde el pupitre
  • J Marín
  • R Barlam
Marín, J. & Barlam, R. (en premsa). Enseñar en la sociedad del conocimiento, reflexiones desde el pupitre. Barcelona: Horsori.