Content uploaded by Xavier Maynou
Author content
All content in this area was uploaded by Xavier Maynou on Nov 04, 2015
Content may be subject to copyright.
85
Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., 75: 85-98. 2007–2009 ISSN: 1133-6889
GEA, FLORA ET FAUNA
Aportació al coneixement de la
fauna odonatològica del massís
de Sant Llorenç del Munt i la
serra de l’Obac
Xavier Maynou i Señé*
Rebut: 15.10.08
Acceptat: 14.04.09
* C. del Dr. Salvà, 23. 08224 Terrassa. A/e: xavier.maynou
@gmail.com
Resum
Es presenta un catàleg actualitzat de 28 espècies
d’odonats trobades al massís de Sant Llorenç del
Munt i la serra de l’Obac (Catalunya) els anys
2007 i 2008 i una estimació del grau de presència
de cadascuna d’elles. Es compara la llista d’espè-
cies obtinguda amb els registres existents, antics i
més recents. La diversitat específica actual del
massís és comparable amb la d’altres espais natu-
rals de Catalunya estudiats, encara que la majoria
de les espècies trobades són poc exigents quant als
seus requeriments ecològics. En aquest estudi
també s’aporten dades sobre reproducció i feno-
logia, s’identifiquen els indrets de més rellevància
odonatològica i es destaquen aspectes importants
relacionats amb la conservació i la millora de la
riquesa d’aquesta comunitat d’insectes.
MOTS CLAU: odonats, Sant Llorenç del Munt i
serra de l’Obac, diversitat específica, grau de
presència, reproducció, fenologia, hàbitats,
conservació.
Abstract
A contribution to the study of the Odonata
of the Sant Llorenç del Munt Massif and
Obac Range
An updated list of 28 species of Odonata recorded
in the Sant Llorenç del Munt Massif and Obac
Range (Catalonia) in 2007 and 2008 is provided,
with an estimation of the degree of presence of
each species. The list of species is compared to
existing records, old and recent. The species-
diversity observed in this study is similar to that in
other Catalan nature reserves, although most of
the species found here can be considered ecolo-
gical generalists. In this survey, data regarding
reproduction and phenology are also provided for
every species, the most important dragonfly sites
are identified and actions for the conservation and
improvement of the Odonata community richness
are suggested.
KEYWORDS: Odonata, Sant Llorenç del Munt
and Obac mountains, species-richness, degree
of presence, reproduction, phenology, habitats,
management.
86
Resumen
Aportación al conocimiento de la fauna
odonatológica del macizo de Sant Llorenç
del Munt y la sierra del Obac
Se presenta un catálogo actualizado de 28 especies
de odonatos encontrados en el macizo de Sant
Llorenç del Munt y la sierra del Obac (Cataluña)
en los años 2007 y 2008 y una estimación del gra-
do de presencia de cada una de ellas. Se compara
la lista de especies observadas con los registros
existentes, antiguos y más recientes. La diversidad
específica actual del macizo es comparable a la de
otros espacios naturales de Cataluña estudiados,
aunque la mayoría de especies encontradas son
poco exigentes en lo que respecta a sus requeri-
mientos ecológicos. En este estudio se aportan asi-
mismo datos sobre reproducción y fenología, se
identifican los lugares de mayor relevancia odona-
tológica y se destacan aspectos importantes relacio-
nados con la conservación y mejora de la riqueza
de esta comunidad de insectos.
PALABRAS CLAVE: odonatos, Sant Llorenç del
Munt y sierra del Obac, diversidad específica,
grado de presencia, reproducción, fenología,
hábitats, conservación.
Introducció
El massís de Sant Llorenç del Munt i la ser-
ra de l’Obac s’integren dins de la Serralada
Prelitoral Catalana, estan situats entre les co-
marques del Vallès Occidental i el Bages i en
l’actualitat tenen una superfície protegida de
13.694 ha. Les elevacions màximes se situen
al voltant dels 1.000 m. En destaquen la co-
berta geològica de roca sedimentària i, en par-
ticular, els conglomerats procedents de dipò-
sits fluvials eocènics. El clima és de tipus
mediterrani subhumit, amb una precipitació
anual d’uns 650 mm i amb una forta infiltra-
ció a causa de la carstificació. La vegetació es
troba dins del context de província boreo-
mediterrània i està dominada fonamentalment
per l’alzinar litoral, amb taques de vegetació
centreeuropea i formacions forestals secun-
dàries de pi blanc a les parts baixes. La conca
hidrològica és petita, està formada per rieres
de muntanya mitjana i el seu règim hídric és
típicament mediterrani, amb cabals minsos a
l’hivern i sobretot a l’estiu.
L’objectiu principal del present treball és
proporcionar un catàleg actualitzat de la seva
fauna d’odonats amb una especial atenció a
l’àrea protegida. Aquest catàleg es compara
amb dos més, un d’ells confeccionat a partir
de registres antics i l’altre, a partir de registres
bibliogràfics més moderns, per veure quines
variacions es poden haver produït a llarg i
curt termini en la composició específica de la
comunitat d’aquest ordre d’insectes. Per a la
denominació dels diferents tàxons, se segueix
sempre la nomenclatura utilitzada per Dijkstra
& Lewington (2006).
Malgrat la manca de tradició en els estudis
odonatològics a Catalunya, ja es poden trobar
alguns treballs recents en relació amb espais
protegits: el delta del Llobregat (Lockwood,
1998), el Montseny (Martín, 1999), els Ai-
guamolls de l’Empordà (Garrigós, 2004), la
zona volcànica de la Garrotxa (Lockwood,
2005) i els ports de Tortosa-Beseit (Luque,
2007). També destaquen els treballs sobre els
odonats de la comarca d’Osona (Furriols et
al., 1999) i de l’estany d’Ivars i Vila-Sana
(Escolà, 2007). La creació, l’any 2003, del
grup de treball Oxygastra (Grup d’Estudi dels
Odonats de Catalunya) i la seva subsegüent
incorporació a la Institució Catalana d’Histò-
ria Natural és un reflex de l’interès creixent
per l’estudi d’aquest grup d’invertebrats.
Pel que fa a l’àmbit geogràfic d’aquest tre-
ball, els antecedents trobats que podríem con-
siderar com a antics són, en primer lloc i per
ordre cronològic, la recol·lecció d’un exem-
plar per part d’un autor desconegut dipositat
al Museu de Zoologia de Barcelona l’any 1899
i els registres d’autors com Navàs (1902,
1915, 1924) i Ventalló (1904), que donaven
un total de 27 espècies diferents. Aquesta re-
lació d’espècies es recull a la taula 1.
GEA, FLORA ET FAUNA
87
Cal dir, però, que cap d’aquestes citacions
no es pot assignar amb certesa al massís de
Sant Llorenç del Munt. Per exemple, en les de
Ventalló, s’indica com a localitat Terrassa; en
les de Navàs, s’indiquen Terrassa i Mont-
serrat, i en el cas de l’exemplar dipositat al
Museu de Zoologia, Montserrat. De tota ma-
nera, tot acceptant que la validesa d’aquests
registres per a la zona objecte d’estudi pot
oferir certs dubtes, la proximitat de les locali-
tats mencionades al massís fa suposar al ma-
teix temps que aquestes espècies hi podien
haver estat presents a començament del segle
XX. Del període comprès entre els anys 1925 i
1984 no es tenen referències d’estudis que
aportin més dades sobre el poblament odona-
tològic d’aquesta àrea. Ja en temps recents i
dins de l’àmbit estricte del massís, alguns tre-
balls de determinació d’índexs de qualitat
ecològica de rieres i torrents a partir de
macroinvertebrats aquàtics han aportat infor-
mació en l’àmbit de les famílies presents.
Així, Real (1985) menciona Gomphidae,
Libellulidae, Coenagrionidae, Lestidae, Pla-
tycnemididae i Aeshnidae, mentre que Prat et
al. (2000) mencionen Gomphidae, Aeshnidae,
Cordulegastridae i Coenagrionidae. Cid (2002),
en un treball sobre els macroinvertebrats del
torrent de la Vall d’Horta, arriba a identificar
16 espècies d’odonats, fonamentalment a partir
de larves. Finalment, cal mencionar els regis-
tres de Martín de la riera de Nespres de l’any
2002 (base de dades inèdita del grup Oxy-
gastra). La relació d’espècies, 22 en total, cor-
responents a aquestes citacions recents es recull
a la taula 2.
Mètodes
Durant els anys 2007 i 2008 es realitzaren
observacions sistematitzades d’exemplars
adults i una recollida d’exúvies al massís de
Sant Llorenç del Munt i la serra de l’Obac per
TAULA 1. Llistat d’espècies amb citacions antigues de localitats pròximes al massís de Sant Llorenç del Munt.
88
tal de confeccionar un catàleg actualitzat de
les espècies presents i comprovar quines d’elles
s’hi reprodueixen. En relació amb els adults,
es va distingir entre individus madurs i imma-
durs i es va obtenir material fotogràfic de to-
tes les espècies observades.
Per a la identificació dels individus adults, es
va utilitzar el criteri de Dijkstra & Lewington
(2006), i per a la de les exúvies, el tractament
de Heidemann & Seidenbusch (2002).
Es realitzaren un total de 122 visites, distri-
buïdes en 72 dies diferents, entre els mesos de
març i desembre de 2007 i 2008, a 16 indrets
diferents del massís, incloent-hi rieres i tor-
rents, rius, pantans i basses de reg.
El fet que la reproducció i el desenvolupa-
ment dels odonats estiguin lligats al medi
aquàtic ens permet acotar amb facilitat les zo-
nes on s’espera detectar-los. Malgrat això, els
adults poden trobar-se força lluny de l’aigua,
sobretot durant el període de maduració.
Aquest estudi s’ha limitat als ambients aquà-
tics del massís que, d’acord amb els requeri-
ments ecològics de les diferents espècies en
relació amb el corrent i la grandària de la
massa d’aigua, s’han classificat de la manera
que s’indica a la figura 1.
Les visites als punts d’observació es varen
produir principalment entre les 9 i les 15 ho-
res (hora solar mitja), encara que alguns punts
GEA, FLORA ET FAUNA
FIGURA 1. Classificació dels hàbitats prospectats.
TAULA 2. Llistat d’espècies amb presència a Sant Llorenç del Munt obtingut a partir de bibliografia recent.
89
TAULA 3. Relació d’indrets visitats, coordenades UTM i tipus d’hàbitats existents en cadascun d’ells.
I
ndrets visitats UTM (31 T) Hàbitats
X Y Alt.
1. Torrent de la Vall d’Horta. La Muntada (S.Ll.Savall) 419315 4614640 510 LEm/LOo/LOt
2. Riera de Nespres (Rocafort) 411105 4619393 300 LOo/LEm
3. Riera de Nespres. Ermita de St. Antoni (Mura) 415264 4617080 460 Loo/LOt/LEm
4. Riu Ripoll-Torrent del Castelló (Castellar) 421600 4611772 390 LOo/Lot/LEm
5. Riera de Rellinars. Font de Carlets (Rellinars) 410865 4609783 410 LOo/LEm
6. Bassa artif. de la casa de La Mata (Mura) 415982 4614334 907 LEp
7. Bassa artif. de La Mata (Mura) 415966 4613558 908 LEp
8. Riera de Sanana. Can Còdol (Vacarisses) 409250 4608434 310 LOo/LOt/LEm
9. Riu Llobregat (Pont de Vilomara) 406025 4617768 250 LOo/LEm
10. Riera de Les Refardes (Mura) 416817 4619305 500 LOo/LEm
11. Riera de Talamanca (Talamanca) 415547 4621278 420 LOo/LEm
12. Pantà de Can Bogunyà (Terrassa) 416766 4605585 420 LEg
13. Riera de Sant Joan (Monistrol de Calders) 418408 4623637 449 LEm
14. Bassa artif. Casanova de l’Obac (Vacarisses) 412894 4608633 670 LEp
15. Torrent de l’Armengol-Presa de les Conques (St.Ll.Savall) 421547 4615490 470 LOt/LEm/LEg
16. Bassa artif. Coll d’Estenalles (Mura) 416419 4613802 866 LEp
Hàbitats:
LOo: lòtic obert, amb poca vegetació a la riba; LOt: lòtic tancat, amb vegetació abundant a la riba;
LEm: lèntic, gorg/bassa natural o presa atificial petita (<100mØ); LEp: bassa rec petita (<15mØ); LEg: pantà (>100mØ)
FIGURA 2. Localització dels indrets visitats.
90
GEA, FLORA ET FAUNA
varen ser visitats més tard (fins a les 18 hores)
per tal de poder detectar espècies amb activi-
tat crepuscular.
A la taula 3 es presenta un llistat dels in-
drets visitats amb les seves coordenades
UTM i els tipus d’hàbitats que s’hi troben.
Totes les visites van tenir una durada míni-
ma d’1 hora. El grau de presència de cada es-
pècie s’ha determinat a partir del nombre de
punts en què aquesta ha estat detectada.
El barem utilitzat és el següent: espècie rara
(R), detectada només en 1 punt; espècie escas-
sa (E), detectada en 2-3 punts; espècie comuna
(C), detectada en 4-8 punts; espècie freqüent
(F), detectada en 9-12 punts, i espècie molt fre-
qüent (MF), detectada en 13-16 punts.
A la figura 2 es mostra la localització dels
indrets visitats en el mapa de la zona.
Resultats i discussió
Es va obtenir un total de 533 registres
d’exemplars adults corresponents a 28 espè-
cies diferents d’odonats, 12 de zigòpters i 16
d’anisòpters, distribuïdes en 8 famílies i 19
gèneres diferents (taula 4). D’aquestes 28
espècies, 11 són noves per a Sant Llorenç en
comparació amb la llista de citacions moder-
nes, però només ho són 6, si la comparació és
amb el conjunt de les citacions antigues (de
localitats pròximes) i modernes. A la taula 4
s’indica també per quines espècies s’ha pogut
constatar la reproducció amb èxit al massís a
partir de la recol·lecció d’exúvies o de l’ob-
servació d’individus tenerals.
Comparant els resultats de diversitat d’es-
pècies obtinguts en el present treball de camp,
dut a terme entre els anys 2007 i 2008, amb
els obtinguts en els treballs de camp per als
espais naturals protegits de Catalunya mencio-
nats anteriorment —el Montseny, 30 espècies
entre el 1993 i el 1998 (Martín, 1999); el delta
del Llobregat, 21 espècies entre el 1995 i el
1996 (Lockwood, 1998); els Aiguamolls de
l’Empordà, 29 espècies entre el 2004 i el
2005 (Garrigós, 2004), i la zona volcànica de
la Garrotxa, 35 espècies entre el 2002 i el
2003 (Lockwood, 1998)—, es pot deduir que
al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i
l’Obac la comunitat d’odonats presenta una
diversitat considerable. Així, del total de les
espècies amb presència a Catalunya (69),
almenys 28 (un 41 %) es troben actualment a
Sant Llorenç. Si considerem el total de les es-
pècies presents a la península Ibèrica (77), el
percentatge és del 36 %.
Pel que fa a la composició biogeogràfica dels
odonats del massís, seguint el sistema de
Torralba Burrial & Ocharan (2007) per als tà-
xons ibèrics, s’ha trobat una majoria d’elements
holomediterranis (25,0 %), mediterranis occi-
dentals (21,4 %), ponticoorientals (17,9 %) i
iberomagribins (17,9 %). També hi són presents
un 10,7 % d’etiòpics i un 7,1 % d’eurosiberians.
Comparant aquestes dades amb els percen-
tatges obtinguts per al conjunt de les espècies
d’odonats presents a Catalunya (Martín, 2004;
Martín, 2007b), veiem una menor presència
d’elements eurosiberians, a causa de la manca
d’espècies d’alta muntanya, i una major pro-
porció d’elements mediterranis, segurament
com a conseqüència de la seva millor adapta-
ció al clima mediterrani subhumit característic
del massís.
La gran majoria de les espècies detectades
són poc exigents pel que fa als seus requeri-
ments ecològics: Lestes viridis, Sympecma
fusca, Ischnura graellsii, Pyrrhosoma nymphu-
la, Erythromma lindenii, Ceriagrion tenellum,
Coenagrion puella, Platycnemis latipes, Sym-
petrum striolatum, Sympetrum sinaiticum,
Libellula depressa, Orthetrum brunneum,
Orthetrum coerulescens, Crocothemis ery-
thraea, Gomphus pulchellus, Aeshna mixta,
Aeshna cyanea i Anax imperator.
La figura 3 mostra com aquestes espècies
eurioiques són les que, en general, tenen una
91
TAULA 4. Llistat d’espècies observades a Sant Llorenç del Munt en el treball de camp realitzat durant els anys
2007 i 2008. S’hi indiquen les seves caracteritzacions biogeogràfiques segons Torralba Burial & Ocharan (2007),
els tipus d’hàbitat on s’han trobat, el grau de presència d’adults, les espècies amb reproducció constatada i els
punts d’observació on s’han detectat.
92
major presència a Sant Llorenç. Val a dir que
possiblement Ischnura pumilio, una espècie
que cal considerar dins d’aquest grup, no si-
gui resident al massís, ja que tan sols se’n va
obtenir una citació d’un únic exemplar. El
mateix es pot suposar d’Anax parthenope, de
la qual només s’han obtingut 2 registres aïllats
del mes de setembre de 2007 que podrien cor-
respondre a individus divagants que haurien
abandonat les seves localitats més típiques en
assecar-se aquestes al final de l’estiu. Un altre
grup estaria format per espècies més exigents
pròpies d’aigües corrents que poden tenir més
dificultats per trobar condicions favorables
als ambients marcadament estacionals del
massís, on, de fet, s’ha observat que hi tenen
una menor presència: Coenagrion caerules-
cens, Coenagrion mercuriale, Calopteryx
haemorrhoidalis haemorrhoidalis, Cordule-
gaster boltonii i Onychogomphus forcipatus
unguiculatus.
L’espècie Trithemis annulata només s’ha
trobat als pantans de les Conques i Can Bo-
gunyà, i Sympetrum fonscolombii només en
aquest últim, la qual cosa mostra la seva pre-
ferència pels punts d’aigua grans amb marges
més desproveïts de vegetació.
Orthetrum cancellatum, una altra espècie
pròpia d’ambients lèntics d’una certa exten-
sió, només s’ha trobat a Can Bogunyà i a la
riera de Sanana.
S’ha observat que algunes espècies poden
presentar variacions interanuals importants
pel que fa al seu grau de presència. Així, per
exemple, de G. pulchellus, C. boltonii i C.
mercuriale només s’han trobat individus
adults en una de les dues temporades que ha
durat l’estudi, i en el cas de C. haemorrhoi-
dalis, s’ha detectat una major presència du-
rant el segon any.
Cal destacar que no s’ha trobat cap de les
espècies següents amb citacions anteriors al
1924 esmentades a la taula 1 de localitats prò-
ximes al massís: Sympetrum flaveolum, Lestes
virens, Orthetrum nitidinerve, Coenagrion
scitulum i Boyeria irene, citades per Navàs;
Onychogomphus uncatus, Sympetrum vulga-
tum i Calopteryx virgo, citades per Ventalló, i
Aeshna affinis, citada per un altre autor anò-
nim.
En comparació amb la bibliografia moder-
na, les espècies no trobades són: Aeshna affinis,
Aeshna isoceles, Boyeria irene, Sympetrum
sanguineum i Erythromma viridulum (Cid,
2002). Cal destacar la no detecció de certes
espècies d’aigües corrents, com Boyeria
irene, citada el 1997 per Cid (Cid, 2002)), i
Onychogomphus uncatus, citada per Ventalló
el 1904 (Ventalló, 1904). Possiblement les
condicions de sequera persistent en els anys
anteriors a la realització del present estudi hagin
fet que aquestes espècies no hagin trobat les
condicions adients per reproduir-se. Aquestes
dues espècies formen una associació típica
amb C. boltonii (actualment rara al massís) en
els cursos d’aigua permanents de muntanya
mitjana a la conca occidental del Mediterrani
(Ferreras Romero, 1994).
Tampoc no s’ha trobat Calopteryx virgo,
una altra espècie típica d’aquest tipus d’ambi-
ents i encara més estenotípica que les anteriors,
malgrat que existeixen, com s’ha dit, citacions
antigues de Terrassa (Ventalló, 1904) i les
Fonts (exemplar dipositat al Museu de Zoolo-
gia de Barcelona, 1932). Les seves larves
viuen en cursos d’aigua neta, ben oxigenada i
relativament freda, amb vegetació a la riba
abundant i ben estructurada. La disminució
de cabal de les rieres del massís durant el pe-
ríode estival, amb el consegüent augment de
la temperatura de l’aigua i la disminució de la
concentració d’oxigen dissolt, pot ser el mo-
tiu pel qual no s’ha detectat aquesta espècie a
Sant Llorenç en l’actualitat ni tampoc
Calopteryx xanthostoma, malgrat l’existència
d’hàbitats a priori adients per a aquestes es-
pècies.
Cal destacar que tant Boyeria irene com
GEA, FLORA ET FAUNA
93
Calopteryx virgo meridionalis són les espèci-
es utilitzades, juntament amb Cordulegaster
boltonii boltonii, per al projecte d’ús d’odo-
nats com a indicadors de la qualitat del medi
aquàtic a Catalunya (Martín, 2007a).
Pel que fa als punts on s’ha observat una
major riquesa d’espècies, cal destacar les rie-
res de Sanana (Can Còdol), amb 23 espècies;
el torrent de la Vall d’Horta (la Muntada),
amb 21, i la riera de Nespres (Rocafort), amb
18 (figura 4). Aquests punts es caracteritzen
per estar situats a una menor altitud i per pre-
sentar aigües relativament netes (Cid, 2002;
Rieradevall et al., 2000; Prat et al., 2000) i
una major varietat d’hàbitats. A banda dels
tolls naturals causats per l’escalonament del
FIGURA 3. Nombre de punts prospectats on s’ha detectat la presència de l’espècie.
FIGURA 4. Riquesa d’espècies en els diferents punts d’observació.
94
GEA, FLORA ET FAUNA
terreny, cal destacar la presència de rescloses
artificials de grandària variable en molts
punts que afavoreixen la presència d’espècies
d’aigües estagnants. Presenten una vegetació
higròfila i helòfita abundant i variada forma-
da per molses, algues zignematàcies (Zygne-
ma, Spyrogira) i caràcies (Chara) i per canyís
(Phragmites australis), bogues (Typha lati-
folia, Typha angustifolia) i diverses espècies
de joncs. També s’hi troben zones de roca
nua, les quals s’ha observat que són utilitza-
des com a llocs de repòs per algunes espècies,
com Onychogomphus forcipatus unguiculatus
i Orthetrum brunneum, i també per d’altres,
amb la finalitat d’augmentar la seva tempera-
tura corporal abans d’iniciar l’activitat diària.
També es diferencien d’altres punts amb me-
nor diversitat d’espècies (Refardes, Rellinars,
Talamanca...) per mantenir un mínim cabal
fins i tot en els períodes més secs.
Cal considerar el cas dels pantans de les
Conques i de Can Bogunyà, els quals, malgrat
l’elevada freqüentació humana, les variacions
del nivell d’aigua pròpies dels embassaments
artificials i la presència de depredadors com
la carpa (Cyprinus carpio) i la tortuga aquàti-
ca americana (Trachemys sp.), presenten una
certa diversitat i, a més a més, algunes espècies
(Sympetrum fonscolombii i Trithemis annu-
lata) que no han estat detectades en cap altre
punt del massís.
Pel que fa als cursos baixos, al tram del riu
Llobregat estudiat (el Pont de Vilomara), la
presència d’odonats detectada ha estat residu-
al, possiblement a causa de l’eutrofització ex-
cessiva, l’elevada aportació de sediments i la
gran densitat de predadors (ciprínids, cranc
americà, anàtides...).
Pel que fa als cursos alts, per damunt dels
600 m, aproximadament, l’escassetat d’aigua
superficial, el fort pendent que determina un
corrent excessiu, l’encaixonament i la manca
d’insolació no afavoreixen l’activitat dels
odonats i, per tant, no se n’ha observat una
presència significativa. Cal destacar, però, a
aquestes altituds, l’existència de basses de reg
artificials de dimensions reduïdes que es tro-
ben disperses i que presenten una abundant
vegetació submergida d’algues caràcies, en-
cara que molt poca d’emergent. Aquestes bas-
TAULA 5. Espècies esmentades en llibres vermells europeus o en relacions de tàxons amenaçats.
95
ses (la Mata, casa de la Mata, Casanova de
l’Obac, coll d’Estenalles) constitueixen punts
de reproducció per a algunes espècies amb
capacitat d’adaptació a aquests ambients, com
Libellula depressa, Anax imperator, Aeshna
cyanea, Ischnura graellsii i Lestes viridis.
Pel que fa a espècies protegides, s’han tro-
bat 5 espècies esmentades en llibres vermells
europeus o en relacions de taxons amenaçats
(taula 5). De tota manera, aplicant els criteris
de la IUCN (International Union for Conser-
vation of Nature and Natural Resources) en
l’àmbit regional de Catalunya (Lockwood,
2006), cap d’aquestes espècies no es podria
categoritzar amb un grau d’amenaça en aquest
àmbit territorial i tampoc no s’ha constatat
que es tracti d’espècies rares al massís. Mal-
grat això, cal destacar que C. mercuriale és
una espècie protegida per la Directiva d’Hà-
bitats de la CE i que la gestió encaminada a la
seva protecció ha de tenir en compte també la
conservació dels hàbitats on es troba. D’altra
banda, C. caerulescens és una espècie de la
qual apareixen poques citacions en els treballs
recents mencionats anteriorment a l’apartat
introductori.
En relació amb l’estudi de la fenologia i a
partir dels períodes de vol observats en aquest
treball (figura 5), podem distingir quatre pa-
trons estacionals diferents. El primer seria el
que presenten les anomenades espècies de
primavera (Corbet, 1962), que són les prime-
res a emergir i ho fan d’una manera més sin-
crònica. Les més representatives a Sant
Llorenç serien Pyrrhosoma nymphula, Anax
imperator i Libellula depressa. Un altre patró
seria el de les anomenades espècies d’estiu
(Corbet, 1962), amb una emergència més tar-
dana i menys sincrònica i que poden perllon-
gar el seu període de vol fins a la tardor.
Exemples característics en serien Croco-
themis erythraea, Lestes viridis, Sympetrum
sinaiticum, Sympetrum striolatum, Aeshna
cyanea i Aeshna mixta. S’ha pogut comprovar
que algunes d’elles presenten un període de
maduració més llarg (Aeshna mixta, Lestes
FIGURA 5. Patró estacional de vol obtingut a partir de l’observació d’individus madurs i immadurs actius.
96
viridis i Sympetrum striolatum), ja que no
s’han observat individus madurs a prop dels
punts d’aigua fins passades unes setmanes
des de l’inici del període d’emergència. Se
sap que Aeshna mixta fa llargs desplaçaments
en el seu primer o segon vol teneral per com-
pletar la seva maduració lluny del punt
d’emergència i, al mateix temps, aconseguir
un cert grau de dispersió. Un tercer patró seria
el de les espècies multivoltines, com Sym-
petrum fonscolombii i Ischnura graellsii, que
en aquesta latitud solen presentar almenys
dues generacions l’any, fet que explica la de-
tecció d’individus tenerals tant pel mes de
maig com pel setembre. El quart i últim seria
el representat per Sympecma fusca, amb una
fenologia diferenciada de la resta de les espè-
cies, ja que és l’única que hiberna en fase
d’imago i que a començament de març ja ini-
cia la seva activitat reproductora al massís.
Els motius per adoptar mesures de conser-
vació de la comunitat d’odonats al Parc són
de diversa índole:
a) En primer lloc, es tracta d’insectes fàcils
d’observar i, per tant, adequats per ser utilit-
zats en programes d’educació ambiental.
b) Són un grup emprat en la determinació
d’índexs de qualitat ecològica dels medis
aquàtics com, per exemple, IBMWP, FBILL i
ECOSTRIMED. Encara que algunes espècies
són molt poc exigents, es considera que com
millor és l’estat de conservació d’un hàbitat,
més diversa és la comunitat d’odonats que
presenta i amb una major proporció d’espèci-
es estenotípiques.
c) Tant els adults com les larves ocupen
llocs intermedis a les xarxes tròfiques i servei-
xen d’aliment a alguns ocells com l’abellarol
(Merops apiaster), peixos (Barbus), amfibis
com el tritó verd (Triturus marmoratus) i al-
tres invertebrats aquàtics (heteròpters, ditís-
cids) presents al massís.
Per garantir la riquesa de la comunitat
d’odonats, cal tenir en compte no solament el
manteniment de la qualitat del biòtop aquàtic
on es desenvolupa l’activitat reproductora i
on es troben els odonats en les seves fases lar-
vàries, sinó també la del seu entorn, el qual
els ha de proporcionar zones on puguin com-
pletar el seu procés de maduració i zones
d’alimentació i de descans més o menys allu-
nyades de l’aigua en funció de la capacitat de
desplaçament de cada espècie.
Quant al medi aquàtic, cal considerar, en
primer lloc, les condicions fisicoquímiques
de l’aigua i com aquestes es poden veure
afectades per abocaments d’aigües residuals
urbanes i per la contaminació d’origen agrí-
cola (Baixeras et al., 2006). Cal destacar que
els estudis disponibles relatius a Sant Llorenç
del torrent de la Vall d’Horta (Cid, 2002) i de
la riera de Nespres (Rieradevall et al., 2000)
indiquen una alta capacitat d’autodepuració
d’aquests cursos d’aigua, encara que en els
períodes secs aquesta es pot veure sensible-
ment disminuïda. Un altre factor a considerar
és el de les explotacions hídriques (captaci-
ons directes, pous...) que, en les estacions
més seques, poden impedir el manteniment
del cabal ecològic i poden disminuir molt sig-
nificativament la possibilitat de supervivèn-
cia de les espècies d’aigües corrents.
Seria desitjable el fet de vetllar també per
la conservació de la vegetació submergida, en
especial de les caràcies (Chara sp.), i en
aquest sentit cal advertir de la presència del
cranc de riu americà (Procambarus clarkii)
en algunes de les rieres estudiades. Aquesta
espècie al·lòctona està relacionada amb la
desaparició dels pradells de Chara hispida en
algunes rieres del massís, un fet que segura-
ment comporta la disminució de les poblaci-
ons dels organismes que s’hi associen (Vilà et
al., 2002), entre ells, els odonats. No obstant
això, és possible que les baixes densitats mitja-
nes de cranc observades pels autors esmentats
en els punts estudiats (0,16 individus/m
2
) fa-
cin que l’impacte no sigui tan gran com, per
GEA, FLORA ET FAUNA
97
exemple, als Aiguamolls de l’Empordà, on
les densitats observades van arribar a 20-30
individus/m
2
i on es va establir una clara rela-
ció entre l’alta densitat de P. clarkii i una me-
nor diversitat d’espècies d’odonats (Garrigós,
2004).
Cal fer menció d’altres espècies al·lòctones
presents al massís que poden incidir negativa-
ment sobre les poblacions d’odonats. Entre
elles destaquen peixos com la gambúsia (Gam-
busia holbrooki), la carpa (Cyprinus carpio) i
la perca americana (Micropterus salmoides)
(Aparicio et al., 2000; Herraiz, 2002); aques-
ta última és un depredador potencial no sola-
ment de les larves, sinó també dels adults
(Torralba Burrial & Ocharan, 2003). Final-
ment, cal mencionar les tortugues aquàtiques
americanes (Trachemys, Pseudemys, Grapte-
mys...), depredadors generalistes que tenen un
impacte important sobre la biodiversitat dels
ecosistemes aquàtics (Vilà et al., 2006).
Cal conservar també la vegetació de les ri-
bes, que, en general, no és molt abundant a
causa del substrat rocós però també de les al-
teracions d’origen antròpic, de manera que és
substituïda pel bosc mediterrani o, en alguns
casos, pels conreus. Aquesta vegetació heliò-
fila, a més de proporcionar protecció i suports
d’emergència a les larves, constitueix una
part molt important de l’hàbitat dels adults,
especialment en el cas dels zigòpters, ja que
pot ser utilitzada com a talaia territorial i com
a lloc de posta per part de les espècies endo-
fítiques (Corbet, 1999).
Conclusions
28 espècies, aproximadament un 41 % del
total de les detectades a Catalunya i un 36 %
de les presents a la península Ibèrica, es tro-
ben actualment al massís de Sant Llorenç del
Munt, i això representa una diversitat accep-
table si es compara amb els resultats obtin-
guts en altres espais protegits. Predominen els
elements mediterranis i africans enfront dels
eurosiberians.
S’ha pogut confirmar la reproducció al
massís de 22 d’elles.
La majoria de les espècies detectades són
poc exigents pel que fa als seus requeriments
ecològics i, per tant, les trobem àmpliament
distribuïdes.
Cal mencionar que 2 d’elles només s’han de-
tectat als embassaments d’una certa grandària.
S’han trobat 5 espècies esmentades en
relacions de tàxons amenaçats en els àmbits
estatal i internacional, encara que cap d’elles
no es pot categoritzar com a amenaçada en
l’àmbit territorial català.
Els punts prospectats que presenten una
major diversitat específica es caracteritzen
per presentar una major varietat d’hàbitats.
Pel tal de conservar la riquesa de la comu-
nitat d’odonats, cal tenir en compte no sola-
ment la preservació del biòtop aquàtic on es
desenvolupen els estadis larvaris, sinó també
la dels ambients riberencs i, en particular, la
preservació de la seva vegetació característica.
Agraïments
A Ricard Martín, per la recerca bibliogràfica,
la col·laboració en el treball de camp i les seves
crítiques i suggeriments; a Mike Lockwood,
per la revisió de l’esborrany; a la resta dels
membres del grup Oxygastra, pel seu suport, i
a la Direcció del Parc Natural de Sant Llorenç
del Munt i l’Obac, pels permisos de captura
científica facilitats.
Bibliografia
APARICIO, E.; VARGAS, M. J. & OLMO, J. M. 2000.
Avaluació de l’estat actual de la ictiofauna de les
rieres del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i
98
l’Obac. In: IV Trobada d’Estudiosos de Sant Llorenç
del Munt i l’Obac. Diputació de Barcelona. Servei
de Parcs Naturals. Barcelona: 97-101. (Monografies;
29).
BAIXERAS, J.; MICHELENA, J. M.; GONZÁLEZ, P.;
OCHARAN, F.; QUIRCE, C.; MARCOS, M. A.;
SOLER, E.; DOMINGO, J.; MONTAGUD, S.;
GUTIÉRREZ, A. & ARLES, M. 2006. Les libèl·lules
de la Comunitat Valenciana. Generalitat Valencia-
na. València.
CID, S. 2002. Macroinvertebrats aquàtics i qualitat
ecològica de la riera de la Vall d’Horta. In: V
Trobada d’Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i
l’Obac. Diputació de Barcelona. Servei de Parcs
Naturals. Barcelona: 89-97. (Monografies; 35).
CORBET, P. S. 1962. A biology of dragonflies. H. F.
& Witherby Ltd. Londres.
CORBET, P. S. 1999. Behaviour and ecology of
dragonflies. Harley Books. Colchester.
DIJKSTRA, K. B. & LEWINGTON, R. 2006. Field
guide to the dragonflies of Britain and Europe.
British Wildlife Publishing. Gillingham.
ESCOLÀ, J. 2007. Informe sobre el poblament d’odo-
nats de l’Estany d’Ivars Vila-Sana. <http://www.
estanyivarsvilasana.cat/pedefes/estudis/odonats07.pdf>.
FERRERAS ROMERO, M. 1994. Life history of the
species that make up the odonate association
characteristic of a permanent stream in the western
mediterranean basin: preliminary results. Advances
in Odonatology, 6: 45-48.
FURRIOLS, M.; GARCÍA-MORENO, J.; LÓPEZ, J.;
MERCADER, J.; MONTPEYÓ, A.; PIELLA, L.;
PIETX, J.; PLANAS, J.; PRAT, M. L.; SERRA, L.;
TURET, J.; VILAREGUT, P. & YLLA, J. 1999.
Faunística i distribució dels odonats d’Osona.
Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natu-
ral, 67: 131-140.
GARRIGÓS, B. 2004. Informe del grup taxonòmic dels
odonats al Parc Natural dels Aiguamolls de
l’Empordà. [Informe inèdit]
HEIDEMANN, H. & SEIDENBUSCH, R. 2002. Larves
et exuvies des libellules de France et d’Allemagne.
Société Française d’Odonatologie. Bois-d’Arcy.
HERRAIZ, J. A. 2002. Estudi de la ictiofauna del curs
mitjà del riu Ripoll. In: V Trobada d’Estudiosos de
Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Diputació de Bar-
celona. Servei de Parcs Naturals. Barcelona: 109-
111. (Monografies; 35).
LOCKWOOD, M. 1998. Primer inventari dels odonats
del delta del Llobregat. Spartina. Butlletí Natura-
lista del Delta del Llobregat, 3: 111-118.
LOCKWOOD, M. 2005. Una primera aproximació a
la riquesa específica dels odonats al Parc Natural
de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Butlletí de la
Institució Catalana d’Història Natural, 73: 71-83.
LOCKWOOD, M. 2006. Una base per a un llistat dels
odonats amenaçats de Catalunya. [Informe inèdit]
LUQUE, P. 2007. Aproximació a l’estudi faunístic i
poblacional dels odonats de les Terres de l’Ebre.
Universitat de Barcelona. Departament de Biologia
Animal. Barcelona.
MARTÍN, R. 1999. La odonatofauna (Insecta:
Odonata) del Parque Natural del Montseny (Catalu-
ña, NE Península Ibérica). Boletín Asociación Es-
pañola de Entomología, 23(1-2): 171-193.
MARTÍN, R. 2004. Odonatos de Cataluña: catálogo y
análisis geográfico. Boletín Asociación Española de
Entomología, 28(1-2): 55-69.
MARTÍN, R. 2007a. Projecte d’ús d’odonats com a
bioindicadors (OB). <http://www.oxygastra.org/ob/
paginaprincipal.htm>.
MARTÍN, R. 2007b. Anàlisi zoogeogràfica dels
odonats de Catalunya. [Informe inèdit]
NAVÀS, L. 1902. Notas entomológicas VIII. El géne-
ro Orthetrum en España. Boletín de la Sociedad Es-
pañola de Historia Natural, II: 69-71.
NAVÀS, L. 1915. Notas entomológicas (2ª serie). 11.
Excursiones por Cataluña. Julio de 1914. Boletín de
la Sociedad Aragonesa de Ciencias Naturales, XIV:
75-76.
NAVÀS, L. 1924. Sinopsis de los Paraneurópteros
(Odonatos) de la Península Ibérica. Memorias de la
Sociedad Entomológica de España. Zaragoza, 69 p.
PRAT, N.; BONADA, N. & RIERADEVALL, M. 2000.
Estat ecològic del torrent del Castelló (any 1999).
Universitat de Barcelona. Departament d’Ecologia.
Barcelona.
REAL, M. 1985. Aproximació als macroinvertebrats
d’aigua dolça del massís de Sant Llorenç del Munt.
In: El medi natural del Vallès I. Annals del Centre
Vallesà d’Estudis dels Ecosistemes. Sabadell: 79-86.
RIERADEVALL, M.; BONADA, N. & PRAT, N. 2000.
La qualitat biològica de les aigües de la riera de les
Nespres. Efectes de l’abocament d’aigües residuals
i importància de l’autodepuració. In: IV Trobada
d’Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac.
Diputació de Barcelona. Servei de Parcs Naturals.
Barcelona: 149-156. (Monografies; 29).
TORRALBA BURRIAL, A. & OCHARAN, F. J. 2003.
Predación por peces sobre Anax imperator asociada
a la reproducción de éste (Odonata, Aeshnidae).
Boletín de la Sociedad Entomológica Aragonesa, 32:
219-220.
TORRALBA BURRIAL, A. & OCHARAN, F. J. 2007.
Composición biogeográfica de la fauna de libélulas
(Odonata) de la Península Ibérica, con especial re-
ferencia a la aragonesa. Boletín de la Sociedad
Entomológica Aragonesa, 41: 179-188.
VENTALLÓ, D. 1904. Neuròpters de Terrassa.
Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natu-
ral, 4: 113-115.
VILÀ, M.; PRAT, N. & RIERADEVALL, M. 2002.
Estudi de la població de cranc de riu americà
(Procambarus clarkii) i el seu efecte sobre les
comunitats vegetals submergides a dos torrents del
massís de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. In: V
Trobada d’Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i
l’Obac. Diputació de Barcelona. Servei de Parcs
Naturals. Barcelona: 99-105 (Monografies; 35).
VILÀ, M.; BACHER, S.; HULME, P.; KENIS, M.;
KOBELT, M.; NENTWIG, W.; SOL, D. & SOLARZ,
W. 2006. Impactos ecológicos de las invasiones de
plantas y vertebrados terrestres en Europa.
Ecosistemas, vol XV (2):1-12.
GEA, FLORA ET FAUNA
