Article

La transmission intergénérationnelle du valencien et son usage comme langue seconde

Authors:
To read the full-text of this research, you can request a copy directly from the author.

Abstract

Nous analysons la transmission intergenerationnelle du valencien (le catalan parle dans la Communaute autonome de Valence, Espagne) a partir des donnees fournies par les recensements linguistiques sur le degre de competence et d'usage du valencien et du castillan, ainsi que par une enquete menee aupres des etudiants du secondaire de la ville de Valence et du village de Xativa. La ville, ou le processus historique de castillanisation se poursuit, diverge des villages valencianophones, ou l'on remarque le processus contraire, a savoir, la maintenance et la revitalisation du valencien. Nous evaluons les roles respectifs des langues en contact dans le contexte familial et chez les pairs, des programmes d'enseignement bilingues ainsi que des ideologies linguistiques.

No full-text available

Request Full-text Paper PDF

To read the full-text of this research,
you can request a copy directly from the author.

... Sabem que fer ús del valencià passa per la seua transmissió intergeneracional, la qual cosa vol dir que l'aprenentatge en l'entorn familiar és fonamental per al seu ús en altres àmbits (Casesnoves Ferrer 2002). Per comprovar si hi ha un trencament generacional de la transmissió del valencià necessitem saber si hi ha un canvi de la llengua materna dels pares, aquella que van aprendre i utilitzar en primer lloc, a la dels fills. ...
Article
Avaluem la importància relativa dels processos demogràfics i lingüístics en l’evolució de la competència per comprendre, parlar, llegir i escriure català en el País Valencià. Basades en les projeccions d’una vasta sèrie d’escenaris, les anàlisis de regressió múltiple mostren que l’adquisició de la llengua pròpia durant l’escolarització, la immigració i la integració lingüística dels immigrants tenen més pes que altres processos demolingüístics en els efectes a llarg termini dels nivells de competència.
Chapter
L’objectiu de l’obra Catalan Sociolinguistics. State of the Art and Future Challenges és donar compte, de manera sumària, dels grans vèrtexs en què s’ha manifestat l’estudi de la relació entre llengua i societat en la comunitat lingüística catalana, la recepció que s’ha fet dels plantejaments internacionals i l’adaptació domèstica. Cada tradició sociolingüística ha interpretat la interacció esmentada amb plantejaments específics. La catalana, per exemple, ha apostat per una visió integradora de tot un seguit de treballs que arriben des d’àmbits temàtics diversos (economia, dret, ciència política, comunicació, ecologia, variació lingüística, antropologia, etc.). Així, en el llibre que el lector té a les mans, els autors dels diferents capítols, reconeguts especialistes en la matèria avaluada, ens han ofert mirades complementàries que ens permetran avançar cap a una anàlisi de conjunt, una tasca que es mostrava peremptòria en el marc d’un horitzó finalista de cohesionar internament la disciplina. The aim of the work Catalan Sociolinguistics. State of the Art and Future Challenges is to give an account, in a summary way, of the major topics dealt with by the study of the relation between language and society in the Catalan language community, and the extent to which international approaches have been received and how they have been adapted to the Catalan domain. Every tradition has interpreted this interaction with specific approaches. The Catalan tradition, for example, has opted for a vision that integrates a wide range of studies on different themes (economy, law, political science, communication, ecology, linguistic variation, anthropology, and so on). So, in the book you are holding, the authors of the various chapters, recognised specialists in their fields, have provided complementary views that will enable us to make an overall analysis, something that was urgently needed in the context of the ultimate aim of bringing internal consistency to the discipline.
Thesis
En partant du point de vue des parents, cette thèse en sciences de l’éducation étudie la transmission familiale du breton, dans un contexte de revitalisation linguistique qui fait suite à la rupture quasi totale de la transmission intergénérationnelle dans les années 1950. Une enquête de terrain, auprès de parents bretonnants âgés de 23 à 48 ans en 2018, constitue la base de cette recherche et a permis de récolter de nombreuses données qualitatives et quantitatives, issues de 50 entretiens semi-directifs et de deux questionnaires (450 répondants pour l’un et 306 pour l’autre). Elle met en lumière la diversité des stratégies familiales de transmission de la langue bretonne, en termes de communication parent-enfant et d’environnement, allant de pratiques de transmission forte, très volontaristes, à des pratiques de transmission faible, voire inexistante. Elle souligne par ailleurs leur caractère dynamique, souvent dans le sens d’un affaiblissement de la transmission au fur et à mesure que l’enfant grandit. L’analyse des choix linguistiques des parents fait apparaître l’influence de nombreux facteurs qui relèvent de l’environnement (famille, école, travail), du contexte de l’interaction (conjoint, enfant, présence d’un tiers) et du parent locuteur lui-même (socialisation langagière, genre, sentiment de compétence), qui se combinent entre eux dans une configuration singulière permettant ou non la transmission linguistique. Les parents transmetteurs font état des enjeux à la fois éducatifs, personnels, familiaux, culturels et politiques, qu’elle porte en elle. La thèse se termine par une série de préconisations pour une potentielle future politique linguistique en faveur de la transmission familiale du breton.
Chapter
Sprechen die Enkel der italienischen und spanischen ArbeitsmigrantInnen, die in den 1950er und 1960er Jahren in die Schweiz eingewandert sind, die Sprache ihrer Großeltern (noch)? Hatten bzw. haben die Eltern und Großeltern dieser Jugendlichen den Wunsch, ihre Herkunftssprache an die Kinder der dritten Generation weiterzugeben, und welche Strategien verfolg(t)en sie zu diesem Zweck? Welche praktische und identitäre Bedeutung hat diese (Familien-)Sprache hier und jetzt für die Jugendlichen der dritten Generation? Diesen Fragen sind wir in einer Studie über eingewanderte Familien in der Schweiz nachgegangen.
The Valencian Language Situation
  • Ros Maria
Panorama d’història de la llengua
  • M Ferrando A. Et
  • Nicolàs
Institut Valencià d’Estadística) (1994) - Cens de Població de la Comunitat Valenciana. València, Institut Valencià d’Estadística
  • Ive
Enquête sur l’usage du Catalan et de l’Occitan
  • Média
  • Méditerranée
Els valencians i la llengua autòctona durant els segles XVI, XVII i XVIII. València, Alfonso el Magnánimo
  • M Sanchis Guarner
Padró Municipal d’Habitants. 1996. Característiques de la població de València. València, Ajuntament de València
  • Ajuntament De València
Anàlisi de les dades del cens lingüístic de 1991 de Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià
  • Reixach M
Parlar i (con)viure al País Valencià. Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat
  • Pitarch V