Content uploaded by Eduardo Mateos
Author content
All content in this area was uploaded by Eduardo Mateos on Mar 13, 2014
Content may be subject to copyright.
nya i la península Ibèrica. Pel valor bioindicador que diferents autors
atorguen a les planàries terrestres, la seva presència en determinats
hàbitats de Catalunya es pot interpretar com a indicadora del bon es-
tat de conservació d’aquests ecosistemes.
Paraules clau
El Montnegre, Microplana, planàries terrestres, Terricola, Tricladida
Resumen
Presencia de planarias terrestres del género Microplana
(Plathelminthes, Tricladida, Terricola) en el Parque
del Montnegre y el Corredor
Las planarias terrestres son un grupo zoológico poco conocido, con
unas 810 especies descritas en la actualidad, la mayoría de las cuales
se distribuyen en los trópicos. En Europa se conocen diez especies
autóctonas (familia Rhynchodemidae) y doce especies introducidas
(familias Bipaliidae, Geoplanidae y Rhynchodemidae). En la penín-
sula Ibérica tan solo estaba citada la especie introducida Bipalium ke-
wense, hasta que en el año 1998 se citaron en Cataluña dos especies
autóctonas: Microplana nana (una nueva especie de las Alberes) y
Microplana terrestris (en Collserola). En este trabajo se constata la
presencia del género Microplana en el Parque del Montnegre y el Co-
rredor. Se han encontrado seis ejemplares en suelos de encinares de
dos localidades del parque, localizados debajo de piedras muy cerca-
nas a pequeños cursos de agua. Esta cita, junto con otras observacio-
nes no publicadas sobre la presencia de planarias terrestres en diver-
sas localidades de Cataluña, indican que muy probablemente se trata
de un grupo zoológico ampliamente representado en Cataluña y en la
península Ibérica. Por el valor bioindicador que diferentes autores
conceden a las planarias terrestres, su presencia en determinados há-
bitats de Cataluña se puede interpretar como indicadora del buen es-
tado de conservación de estos ecosistemas.
Palabras clave
El Montnegre, Microplana, planarias terrestres, Terricola, Tricladida
Abstract
Presence of land planarians of the genus Microplana
(Platyhelminthes, Tricladida, Terricola) in Montnegre-Corredor
Park
The land planarians are a little-known zoological group with some
810 species described to date, most of them to be found in the trop-
ics. Europe is known to have 10 native species (family Rhyn-
chodemidae) and 12 introduced species (family Bipaliidae, Geo-
planidae and Rhynchodemidae).
In the Iberian Peninsula, only the introduced species Bipalium
kewense was known until two native species were recorded in Cat-
alonia in 1998: Microplana nana (a new species from the Albera
mountains) and Microplana terrestris (in Collserola). This paper re-
ports the presence of the genus Microplana in Montnegre-Corredor
Park. Six individuals were found in holm oak forest soils at two loca-
tions in the Park, under stones and very close to small streams. This
sighting, together with other unpublished observations of land pla-
narians at several locations in Catalonia, indicate that it is very likely
to be a widely represented zoological group in Catalonia and else-
where in the Iberian Peninsula. Owing to the bioindicator value at-
tached to land planarians by several authors, their presence in certain
habitats in Catalonia can be taken as an indicator of the good conser-
vation status of these ecosystems.
Keywords
Montnegre, Microplana, land planarians, Terricola, Tricladida
Resum
Les planàries terrestres són un grup zoològic poc conegut, amb unes
810 espècies descrites en l’actualitat, la majoria de les quals es distri-
bueixen als tròpics. A Europa es coneixen deu espècies autòctones
(família Rhynchodemidae) i dotze espècies introduïdes (famílies Bi-
paliidae, Geoplanidae i Rhynchodemidae). A la península Ibèrica
sols estava citada l’espècie introduïda Bipalium kewense, fins que
l’any 1998 es van citar a Catalunya dues espècies autòctones: Micro-
plana nana (una nova espècie de les Alberes) i Microplana terrestris
(a Collserola). En el present treball es constata la presència del gène-
re Microplana al Parc del Montnegre i el Corredor. S’han trobat sis
exemplars en sòls d’alzinars de dues localitats del parc, localitzats
sota pedres molt pròximes a petits cursos d’aigua. Aquesta cita, junt
amb altres observacions no publicades sobre la presència de planàries
terrestres a diverses localitats de Catalunya, indiquen que molt pro-
bablement sigui un grup zoològic àmpliament representat a Catalu-
Presència de planàries
terrestres del gènere
Microplana
(Platyhelminthes,
Tricladida, Terricola)
al Parc del Montnegre
i el Corredor
Eduardo Mateos,
1
Miquel Vila
2
i Rafael Romero
2
1
Departament de Biologia Animal
Universitat de Barcelona
2
Departament de Genètica
Universitat de Barcelona
IV Trobada d’Estudiosos del Montnegre i el Corredor Diputació de Barcelona, 2004 p. 101-104 101
Introducció
Que són les planàries terrestres?
Les planàries terrestres són animals de vida lliure, poc co-
neguts per als no especialistes, de cos pla o cilíndric, tou i
de 3 a 600 mm de longitud. El grup abasta unes 810 espè-
cies de tot el món, repartides en les famílies Bipaliidae,
Geoplanidae i Rhynchodemidae, encara que alguns estudis
suggereixen que el nombre real d’espècies pot ser molt
més alt.
La família Bipaliidae inclou espècies que es caracterit-
zen per tenir la regió cefàlica aplanada i en forma de mitja
lluna, amb nombrosos ulls petits als seus marges. Comprèn
un sol gènere (Bipalium) amb 160 espècies que habiten fo-
namentalment en el sud-est asiàtic (Winsor, 1983).
La família Geoplanidae comprèn nombrosos gèneres i
alguns centenars d’espècies. Es caracteritzen pel seu cos
relativament pla, que s’estreba cap a l’extrem anterior, i
pot presentar nombrosos ulls disposats al llarg dels marges
del cos. Es distribueix per Amèrica del Sud, Austràlia, el
sud-est asiàtic i Àfrica.
La família Rhynchodemidae comprèn petites espècies
de cos cilíndric i allargat, amb l’extrem anterior arrodonit
o truncat, i amb un parell d’ulls disposats anteriorment. És
de distribució cosmopolita i es troba àmpliament represen-
tada a Europa.
Durant el dia, les planàries terrestres solen restar ocultes
en llocs humits i surten a la nit quan la humitat relativa de
l’aire és més elevada. Els llocs on es poden trobar són sota
pedres, sota troncs caiguts o entre la fullaraca i l’humus
dels sòls forestals. Malgrat el seu aspecte fràgil i delicat,
les planàries terrestres són depredadors molt actius i s’ali-
menten d’altres invertebrats terrestres com ara cargols, lli-
macs, cucs de terra, sangoneres, isòpodes, larves d’insec-
tes, col
.
lèmbols, tèrmits i també altres planàries terrestres.
Són animals hermafrodites i poden tenir reproducció se-
xual o asexual. La reproducció asexual la realitzen per
fragmentació del cos en trossos, cada un dels quals regene-
ra un individu complet. En la reproducció sexual, els ous
fertilitzats s’aglutinen en càpsules esclerotitzades (coco-
ons o capolls) que són dipositades en refugis humits. Te-
nen desenvolupament directe i de l’ou surt un individu ju-
venil.
La majoria d’espècies de planàries terrestres són tropi-
cals. Algunes, a causa del seu tipus d’hàbitat, tipus d’ali-
mentació i capacitat per multiplicar-se ràpidament, han co-
lonitzat moltes parts del món com a espècies invasores.
Això ha tingut lloc per la importació de plantes acompanya-
des de terra, pràctica molt comuna en nombrosos països.
Les planàries terrestres a Europa
La fauna europea de planàries terrestres és bastant limitada
en comparació amb altres continents (Ogren et al., 1997).
Fins al moment es coneixen deu espècies autòctones, totes
de la família Rhynchodemidae, subfamílies Rhynchodemi-
nae i Microplaninae (Minelli, 1974, 1977; Ball i Rey-
noldson, 1981; Jones, 1988, 1998; Mateos et al., 1998):
Rhynchodemus henrici Bendl 1908, Rhynchodemus sylva-
ticus (Leidy 1851) (Rhynchodeminae); Geobenazzia tyr-
rhenica Minelli 1974, Microplana giustii Minelli 1977,
Microplana humicola Vejdovsky 1890, Microplana nana
Mateos, Giribet i Carranza 1998, Microplana perereca
Marcus i Marcus 1959, Microplana pyrenaica (Graff 1899),
Microplana scharffi (Graff 1899), Microplana terrestris
(Müller 1774) (Microplaninae).
Aquesta poca quantitat d’espècies natives europees pot
ser deguda a diversos factors, però, indubtablement, un
dels principals és la falta de prospeccions realitzades amb
l’objectiu de trobar aquests organismes, i un altre, la difi-
cultat del seu processat fins a identificar l’espècie. La si-
tuació real del grup a Europa és bastant confusa a causa de
l’existència d’espècies exòtiques introduïdes. Algunes es
troben a hivernacles, jardins i vivers de plantes, però d’al-
tres s’han instal
.
lat entre la fauna salvatge. En total són dot-
ze les espècies de planàries terrestres que actualment s’han
detectat com a introduïdes a Europa procedents de dife-
rents països, i que pertanyen a les tres famílies en què es
divideix el grup (Bipaliidae, Geoplanidae i Rhynchodemi-
dae). Aquestes espècies poden convertir-se en importants
plagues comercials en atacar la vermicultura.
Les planàries terrestres a la península Ibèrica
i Catalunya
Les dades sobre planàries terrestres a la península Ibérica
són molt escasses. Les primeres cites, corresponents a
exemplars no identificats, daten de l’any 1891 a la zona
d’Oporto (vegeu Jones, 1998). La resta són cites catalanes
d’una espècie introduïda, com ara el Bipalium kewense
(espècie invasora), trobada a jardins urbans de Barcelona
ciutat i Caldes d’Estrac (Filella-Subirà, 1983), i dels
Rhynchodemidae (espècies autòctones) Microplana ter-
restris al massís de Collserola (Vallès Oriental), Micropla-
na nana a les Alberes (Girona) (Mateos et al., 1998) i
Rhynchodemus sp. al Pla de l’Estany (Girona) (Boix i
Sala, 2001). Microplana terrestris s’ha trobat a més a més
a Menorca (Minelli, 1977), i és l’única espècie citada fins
al moment a les illes Balears.
Material i mètodes
La tècnica de recol
.
lecció utilitzada va ser l’observació di-
recta sota pedres i troncs caiguts, i la captura dels exem-
plars observats mitjançant un pinzell lleugerament humit.
Com que les planàries terrestres són extremadament
sensibles a la dessecació, ja sigui per insolació directa o
per una temperatura excessivament elevada, és essencial el
seu transport en contenidors al més aïllats possible. Els
exemplars capturats s’han introduït, cadascun, en un petit
recipient plàstic que conté una mica de terra humida.
Aquests recipients s’han dipositat a l’interior d’un conteni-
dor tèrmic d’alumini, que permet introduir una petita quan-
titat de gel per mantenir una temperatura baixa, i a més tan-
ca de forma hermètica per evitar així l’entrada de llum i la
pèrdua d’humitat.
Una vegada transportats al laboratori els exemplars han
estat observats amb lupa estereoscòpica, fotografiats i fil-
mats en viu, ja que és essencial per a la seva determinació
disposar d’una descripció al més acurada possible del seu
aspecte natural (color, forma, grandària, tipus de desplaça-
ment, nombre i forma dels ulls, extensió de la sola ventral,
etc.).
Posteriorment es va procedir a la fixació dels exemplars
amb líquid Steinman (immersió durant cinc minuts), i a la
seva conservació en alcohol de 70º.
Els exemplars conservats es van incloure en blocs de pa-
102 IV Trobada d’Estudiosos del Montnegre i el Corredor Diputació de Barcelona, 2004
rafina i es van realitzar talls sagitals de 5 a 10 micres de
gruix. Els talls es van sotmetre a tinció amb eosina-hema-
toxilina, deshidratació amb sèrie alcohòlica i xilol, i mun-
tats amb DPX en portaobjectes gelatinitzats. Una vegada
obtingudes les sèries de talls, es va procedir a la seva ob-
servació al microscopi òptic i es van anotar els caràcters
més rellevants. A partir de les dades obtingudes es va pro-
cedir a la reconstrucció de l’aparell copulador, essencial
per a la identificació de l’espècie.
Resultats
Material recol
.
lectat
S’han recol
.
lectat sis exemplars de planàries terrestres en
tres localitats del Parc del Montnegre i el Corredor. L’hà-
bitat correspon a sòls d’alzinars i boscos de ribera i s’han
detectat a sota de pedres en zones molt humides pròximes
a petits cursos d’aigua. Les dades de recol
.
lecció són les se-
güents:
– Vall del torrent de Can Masó, municipi de Fogars de
Tordera (UTM 31TDG681175), altitud 110 m: un exem-
plar el dia 24/09/03 (etiquetat amb el codi PT39) i dos
exemplars el dia 9/10/03 (codis PT41 i PT42).
– Vall del Sot de la Massaneda, municipi de Sant Celoni
(UTM 31TDG669131), altitud 310 m: un exemplar el
dia 9/10/03 (etiquetat amb el codi PT40).
– Vall del Sot de la Brinxa, municipi de Sant Celoni (UTM
31TDG668132), altitud 310 m: dos exemplars el dia
30/10/03 (codis PT48 i PT49).
Estudi del material
L’estudi dels exemplars al microscopi òptic ens ha permès
adjudicar els exemplars PT40 i PT49 al gènere Micropla-
na: feixos musculars subepidèrmics dèbils, dos ulls petits i
papil
.
la peniana ben desenvolupada.
L’exemplar PT40 és aparentment immadur, no presenta
bona part de l’aparell reproductor femení ni gonòpor. A
més té una càrrega paràsita important que pot haver afectat
també el desenvolupament de les estructures internes. Ex-
ternament té secció cilíndrica, una longitud de 10 mm, co-
lor marró clar amb petits punts de color marró fosc, extrem
anterior arrodonit, dos ulls a l’extrem apical de color negre
vorejats per una àrea circular més clara, extrem posterior
en forma de punta, i sola ventral blanca que arriba fins a
l’extrem apical (Microplana spA).
L’exemplar PT49 és sexualment madur, amb una gran
papil
.
la penial inserida dorsalment, una vesícula seminal
i testicles presents com a mínim davant de la faringe.
L’aparell reproductor femení compta amb dos oviductes
que s’uneixen a la vagina. Presenta receptacle seminal i
no és clara la presència d’un conducte genitointestinal.
Externament té secció cilíndrica, una longitud de 15 mm,
color marró fosc amb petits punts més clars, una franja
clara al mig del dors que no arriba al final del cos, extrem
anterior arrodonit amb una taca fosca apical seguida d’u-
na regió blanca, una altra regió fosca, una altra regió més
clara i la resta del cos marró fosc, dos petits ulls no apre-
ciables a lupa estereoscòpica però sí amb els talls histolò-
gics, extrem posterior acabat en punta, i sola ventral blan-
ca que arriba fins a l’extrem apical del cos (Microplana
spB).
Els exemplars PT39, PT41 PT42 i PT48 molt probable-
ment són de la família Rhynchodemidae, encara que a cau-
sa de la dificultat de la seva manipulació no hem pogut ob-
tenir bones imatges histològiques que ens permetin
assegurar-ho. Són individus sexuats, amb secció cilíndrica,
una longitud (en extensió) de 3 a 4 mm, color blanc uni-
forme, extrem anterior arrodonit, sense ulls apreciables a
lupa estereoscòpica ni als talls histològics, i extrem poste-
rior en forma de punta (Rhynchodemidae sp).
Discussió
A conseqüència de l’escassetat de dades referents a planà-
ries terrestres en l’àmbit iberobalear, la presència d’exem-
plars de la família Rhynchodemidae (quatre exemplars no
identificats i dos espècies del gènere Micoplana) al Parc
del Montnegre i el Corredor és una dada molt interessant
ja que amplia substancialment la distribució d’aquests or-
ganismes a Catalunya i la península Ibèrica. A més a més,
fruit de diverses prospeccions realitzades a altres espais
naturals de Catalunya (Mateos, E. i Vila, M., dades no
publicades) s’han localitzat també planàries terrestres
autòctones al Parc de Collserola, Parc de Sant Llorenç del
Munt i l’Obac, Parc del Montseny (a la província de Bar-
celona), Parc de la Zona Volcànica de la Garrotxa (a la
província de Girona), la vall Fosca i la serra del Montsec
(a la província de Lleida). Tot això fa sospitar que les
planàries terrestres, molt probablement, presenten una
distribució àmplia a Catalunya (i a la península Ibèrica), i
que es fa necessari un major esforç de prospecció dirigit
específicament a la seva detecció.
A causa de la seva biologia i requeriments ecològics,
les planàries terrestres són molt sensibles a les alteracions
de l’hàbitat causades per canvis microclimàtics produïts
per la desforestació. Això fa que siguin organismes molt
adequats per a la caracterització dels diferents estadis de
pertorbació i regeneració en boscos, per la qual cosa han
estat utilitzades per diversos autors com a bioindicadores
de l’estat de conservació de sòls i boscos tropicals. Sluys
(1998) utilitza la diversitat global de planàries terrestres
com a indicador útil en estudis de conservació i biodiver-
sitat. Tanmateix Carbayo et al. (2001) les utilitzen com
a indicadores del grau de pertorbació d’origen antròpic a
hàbitats de selva plujosa brasilera. De forma anàloga,
a Catalunya, es pot interpretar que els hàbitats on viuen
les planàries terrestres presenten un bon estat de conser-
vació i no han estat objecte de desforestació produïda per
incendis forestals o altres causes antròpiques.
D’altra banda, l’existència a Catalunya de gran quantitat
de vivers de plantes procedents, en molts casos, de països
tropicals, fa sospitar que algunes espècies de planàries ter-
restres al
.
lòctones poden estar sent introduïdes i dispersa-
des per gran part del territori. Com ja s’ha comentat, a Ca-
talunya està documentada la introducció d’almenys una
espècie de planària terrestre invasora: Bipalium kewense.
Si n’existeix una poden existir altres espècies introduïdes,
per la qual cosa la seva detecció pot ser de gran utilitat de
cara a la seva gestió.
IV Trobada d’Estudiosos del Montnegre i el Corredor Diputació de Barcelona, 2004 103
Bibliografia
Ball, I.R.; Reynolkson, T.B. (1981). British Plana-
rians. Cambridge: Cambridge University Press.
Boix, Dani; Sala, Jordi (2001). «Presència del gènere
Rhynchodemus (Platyhelminthes, Tricladida, Terricola) a
la Península Iberica». Scientia gerundensis 25: 31-32.
Carbayo, Fernando; Leal-Zanchet, Ana María; Vieira,
Emerson M. (2001). «Land planarians (Platyheminthes,
Tricladida, Terricola) as indicators of man-induced distur-
bance in a South Brazilian rainforest». Belg. J. Zool., 13
(supl. 1): 223-224.
Filella-Subira, E. (1983). «Nota sobre la presència de la
planària terrestre Bipalium kewense Moseley, 1878 a Cata-
lunya». Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., 49: 151.
Jones, H.D. (1988). «The status and distribution of British
terrestrial planarians». Fortschritte der Zoologie / Pro-
gress in Zoology, 36: 511-516.
Jones, H.D. (1998). «The African and European land pla-
narian fauna, with an identification guide for field workers
in Europe». Pedobiologia, 42: 477-489.
Mateos, Eduardo; Giribet, Gonzalo; Carranza, Salva-
dor (1998). «Terrestrial planarians (Platyhelminthes, Te-
rricola) from the Iberian Peninsula: first records of the fa-
mily Rhynchodemidae, with the description of a new
Microplana species». Contributions to Zoology, 67 (4):
267-276.
Minelli, A. (1974). «Primi reperti di planaria terrestri au-
toctone in Italia con descrizione di Geobenazzia tyrrheni-
ca n.ge., n.sp». Mem. Mus. civ. St. nat. Verona, 20: 553-
548.
Minelli, A. (1977). «A taxonomic rview of the terrestrial
planarians of Europe». Boll. Zool., 44: 399-419.
Ogren, R.E.; Kawakatsu, M.; Froehlich, E.M. (1997).
«Additions and corrections of the previous land planarian
indices of the world (Turbellaria, Seriata, Tricladida, Te-
rricola) Addendum IV. Geographic, locus index: Bipalii-
dae; Rhynchodemidae (Rhynchodeminae, Microplaninae);
Geoplanidae (Geoplaninae; Caenoplaninae; Pelmatopla-
ninae)». Bulletin of Fuji Women’s College, 35: Ser II, 63-
103.
Sluys, Ronald (1999). «Global diversisy of land plana-
rians (Platyhelminthes, Tricladida, Terricola) a new indi-
cator-taxon in biodiversity and conservation studies». Bio-
diversity and Conservation, 8: 1.663-1.681.
Winsor, L. (1983). «A revision of the cosmopolitan land
planarian Bipalium kewenswe Moseley, 1878 (Turbella-
ria: Tricladida: Terricola)». Zoological journal of the Lin-
nean society of London, 79: 61-100.
104 IV Trobada d’Estudiosos del Montnegre i el Corredor Diputació de Barcelona, 2004
