ArticlePDF Available

El visón europeo (Mustela lutreola) en España: situación, biología, ecología y conservación

Authors:
107
20
Introducció
El visó europeu (Mustela lutreola) és un petit
carnívor, de la família dels mustèlids, adaptat
a la vida semiaquàtica. El seu cos és allargat i
presenta orelles petites i potes curtes. El pelat-
ge és de color marró “xocolata”. La zona dels
llavis inferior i superior és de color blanc. La
cua és la meitat del cos. Presenta dimorsme
sexual en la mida, amb els mascles més grans
que les femelles. A Espanya, el pes mitjà dels
visons és de 813 g (585-1.065) per als mascles
i de 484 g (340-675) per a les femelles (Palazón
et al., 2006d), i la longitud total és de 54 cm
(44,0-58,0) i 46,6 cm (40,0-50,0) per a mascles i
femelles respectivament (Palazón et al., 2006d).
La seva fórmula dental és 3131/3132. El cario-
tip del visó europeu presenta 2n = 38 cromo-
somes, i és el turó (Mustela putorius) l’espècie
més propera (2n = 40) i el visó americà (Neo-
vison vison) (2n = 30) l’espècie ecològicament
més competidora.
La identicació de l’espècie a partir de
rastres i indicis com petjades i excrements és
molt complicada. On conviuen les tres espèci-
es esmentades o dues d’elles, és impossible
indicar a quina espècie pertanyen els indicis
trobats. En canvi, es poden distingir genètica-
ment (pèls i excrements) (Gómez-Moliner et
al., 2004) i per l’estructura microscòpica dels
pèls (González-Esteban et al., 2006).
Distribució
En el segle XIX es distribuïa per l’Europa cen-
tral i septentrional, des de les costes atlàntiques
(França) ns als monts Urals i des de el cercle
polar àrtic (Karèlia i Finlàndia) ns a les proximi-
tats dels mars Mediterrani i Negre (Youngman,
1982) (g. 1). En el segle XX es va extingir a més
de 20 països europeus. Actualment queden
tres poblacions (Rússia, Romania i Occidental –
França i Espanya–). La població més oriental, la
del nord i centre de la Rússia europea, compta
possiblement amb menys de 30.000 exemplars
(Tumanov, 1999). La població romanesa s’ha re-
descobert fa pocs anys (Kranz et al., 2006). La
població occidental, del sud-oest de França i
nord-centre d’Espanya, compta segurament
amb menys de 1.000 exemplars adults.
En el segle XIX el visó europeu habitava
a gran part de la meitat occidental de Fran-
ça (Braun, 1990). Fins fa pocs anys, la seva
presència es restringia a set departaments del
sud-oest del país, i havia desaparegut del nord
i nord-oest (Maizeret et al., 1996, 1998; Maize-
El visó europeu (
Mustela lutreola
) a
Espanya: situació, biologia, ecologia
i conservació
Santiago Palazón i Miñano
Servei de Protecció de la Fauna, Flora i Animals de Companyia,
Direcció General del Medi Natural, Departament de Medi Ambient i Habitatge
i
Departament de Biologia Animal, Universitat de Barcelona
The european mink (musTela luTreola) in spain: sTaTus, biology, ecology and conservaTion.
European mink is a small semiaquatic mustelid. Current Spanish population is lesser than 500
minks, along 2,300 kilometres of rivers. There are only three populations in Europe: the western one
(Spain and France), the Romanian one (Danube Delta) and the Russian one (several subpopula-
tions). The isolate and the small size of population, the lost of habitat, la presence of pollutants in
water, the higher mortality by human causes (road casualties), the presence and ecological compe-
tition with American mink and minks infected by Aleutian mink disease, are the main threats on this
species in Spain, and in other European countries. Since 1992, several researches are carried out
in Spain. Some involved monitoring of Spanish population using appropriate methodology, based
on prospecting and trapping animals alive. Other studies are ecological and ethological research
(activity patterns, home ranges, habitat use, spatial distribution), population dynamic (sex-ratio,
age-ratio, relative and absolute density, life expectancy), genetic characterization of population.
The actions focusing the direct conservation are reduction of human mortality, conservation of
genetic of species, prevention and control of diseases, elimination and control of American mink
populations, denition and develop of “ex-situ” reproductive program and study of future viability
of a reintroduction and population reinforcement program. The actions focusing to habitat are
conservation of present habitat, recuperation of missing or deteriorated habitat, try connect dif-
ferent reproductive populations and Special Interest Areas (very good habitat to feed, shelter and
reproduce), and reduction of level of pollutants in the water.
108
ret, 1997). Avui a França aquest mustèlid es
manté en àrees humides de tipus atlàntic de
la regió d’Aquitània, i està catalogat com “En
perill d’extinció” (Fournier i Maizeret, 2006).
Es coneix la presència de l’espècie a Espanya
des de 1955, i des de 1992 s’estudia de forma
contínua i sistemàtica. Actualment es troba a Na-
varra, la Rioja, País Basc, Castella i Lleó (nord-est
de Burgos i nord de Sòria) i Aragó (oest de Sara-
gossa) (Palazón et al., 2003, Zabala et al., 2004).
El gros dels efectius ocupa el curs alt del riu Ebre
(uns 250 km) i els seus principals auents (Oca,
Tirón, Najerilla, Iregua, Leza, Alhama, Queiles,
Huecha, Zadorra, Ega, Arga i Aragón). A més,
hi ha poblacions més petites i més fragmenta-
des que se situen a les conques cantàbriques
basques i navarreses (Nervión-Ibaizabal, Oka-
Golako, Lea, Oria, Urumea i Bidasoa-Baztan). Hi
ha dades de presència esporàdica a Cantàbria
(sector més oriental) i a Catalunya (Ruiz-Olmo i
Palazón, 1990), al tram baix i al delta de l’Ebre,
que són exemplars procedents de Navarra i La
Rioja. L’àrea ocupada és d’uns 23.000 km2 (4,5-
5,0% del territori espanyol), però habitant al llarg
de 2.300 km de trams uvials. S’estima que entre
450 i 500 visons viuen a Espanya.
Segons estudis genètics recents (Michaux
et al., 2004, 2005), el visó es va estendre du-
rant el segle XIX i la primera meitat del segle
XX des del nord de França ns al sud per tota
la meitat occidental francesa. No hi ha cites
de visó europeu a França abans del segle XIX.
A l’any 1955 se citen els primers exemplars a
Espanya (Rodríguez de Ondarra, 1955, 1963).
Per tant, la població ibèrica s’hauria format a
partir d’exemplars procedents de França. Se-
gons els mateixos autors (Michaux et al., 2004,
2005) aquesta petita població fundadora hauria
estat introduïda pels humans o s’hauria que-
dat aïllada de la resta de forma natural i hauria
començat l’expansió cap al sud (vegeu g. 1).
De totes formes, la seva variabilitat genètica és
molt baixa a causa d’aquest efecte “fundador”.
Hàbitat
Viu a medis aquàtics de variada tipologia:
rius, rieres, llacs, aiguamolls, canals i zones
costaneres. A Espanya mostra preferència per
els rius, ja que al territori on es presenta és l’eco-
sistema aquàtic més estès. Prefereix els cursos
baix i mig dels rius, amb corrent lenta, àmplia i
densa cobertura vegetal a les ribes –esbarzers,
canyets, salzes, verns, oms, freixes, etc.– i una
bona qualitat de l’aigua. Les zones d’ús pre-
ferent són boscos uvials madurs, que utilitza
com a refugi i zona d’alimentació i reproducció,
amb petites illes i gran diversitat de l’estructura
de la vora –pedres, arrels, apilaments de fusta,
etc.– (Zabala et al., 2003; Zabala, 2006; Pala-
zón et al., 2006b). A la zona atlàntica prefereix
no allunyar-se del llit del riu, no més de 10 m
(Garín et al., 2002b), encara que a la zona me-
diterrània se l’ha trobat fora del llit del riu, apro-
tant séquies i petits canals (Palazón, 1998) a
les zones de regadiu. El rang altitudinal oscil·la
entre 0 i 200 m a la vessant cantàbrica i entre
300 i 1.200 m a la mediterrània.
Reproducció
El zel te lloc entre març i abril. És de tipus
poliestre, dura cinc dies. I es pot repetir ns a
tres vegades si la femella no queda fecundada
(Mead, 1989). Les còpules duren entre 30 i 120
minuts, i l’ovulació és induïda per la còpula. La
gestació és de 40-42 dies. El part es produ-
eix entre nal d’abril i començament de juny.
Neixen entre tres i sis cadells, que són cecs i
sense pèl ni dents. El pes mitjà és de 8,5 g i
uns 9 cm de longitud. Al nal del primer mes
obren els ulls. Al començament del segon mes
surten les dents i ja comencen a menjar carn.
Adquireixen la mida adulta als tres mesos, al
nal d’agost (Maran i Robinson, 1996). Al se-
tembre, els joves s’independitzen i als 9-10
mesos arriben a la maduresa sexual i ja poden
reproduir-se al següent any de néixer.
De 30 ventrades (2005-2009) obtingudes al
Centre de Cria del Pont de Suert, han nascut
94 cadells (mitja = 3,13); són dades més pe-
tites que les indicades per Maran i Robinson
(1996) –3,6 cadells– i per Sidorovich (2001a)
–3,8 cadells–. Les femelles que es troben en
captivitat van perdent capacitat reproductora,
i el nombre de cadells per ventrada és cada
any més petit. Han nascut ns ara 41 mascles
i 53 femelles, que és una diferència no signi-
cativa; per tant el sex-ratio en néixer és 1:1.
Dieta
Com a petit carnívor semiaquàtic troba les
seves preses a l’aigua i recorrent les vores del
Figura 1. Distribució històrica (vermell) i actual (verd)
del visó europeu a Europa. Les poblacions actuals de
la Rússia europea tenen un estatus poc conegut. El
punt vermell i la fletxa indiquen la població que va
originar el nucli occidental i la direcció d’expansió
durant els segles XIX i XX.
109
riu. Els ecosistemes aquàtics li proporcionen
invertebrats, peixos, ambis, ocells i petits
mamífers. A l’Europa oriental depreda princi-
palment sobre rata d’aigua (Arvicola), petits
ratolins (Muridae), granotes (Rana temporaria,
R. esculenta), ocells aquàtics, peixos, grans
insectes i crancs de riu (Astacus astacus) (Si-
dorovich i Pikulik, 1997, Maran et al., 1998).
Segons alguns estudis, varia la seva dieta es-
tacionalment, depenent de les precipitacions i
de la temperatura (Sidorovich, 2000a).
En un estudi a França, la dieta varià esta-
cionalment, amb un 32% d’ambis, un 25%
d’ocells, un 23% de petits mamífers, un 19% de
peixos i 1% de rèptils (Fournier i Maizeret, 2006).
A Espanya menja diverses espècies de pei-
xos (madrilles, barbs, truites i foxinos), petits
mamífers (rates, rates d’aigua, ratolins, tal-
pons i musaranyes d’aigua), ambis, rèptils i
crancs americans (Procambarus clarkii) (Pala-
zón et al., 2004b). Quan consumeix peix, pre-
fereix aquelles peces de mides petites (entre
20 i 200 g), en comparació amb la llúdriga, que
menja peixos més grans (entre 100 i 500 g)
(Palazón et al., 2008).
Territoris, moviments i caus
En el riu Ega, Navarra, entre 1992 i 1996 es
va estudiar una població de visons mitjançant
la tècnica del radioseguiment (Palazón, 1998).
Es van obtenir 758 localitzacions (286 de fe-
melles i 472 de mascles).
Els mascles van presentar territoris de 7,03
km de longitud de riu, de mitjana (n = 7, SD =
4,45) i rangs de 1,47-14,40 km. L’àrea nucli,
del 50% d’utilització, dels mascles va ser de
3,24 km (n = 4). En les femelles els territoris
van ser més petits, amb una mitjana de 3,12
km (n = 5, SD = 2,67) i rangs de 1,65-5,06 km.
L’àrea nucli va representar 1,12 km. Tant en
mascles com femelles, l’àrea nucli va ser el
35% del territori estimat. Altres estudis indi-
quen mides similars per al territoris dels mas-
cles (11-17 km de riu) i de les femelles (0,6-3,6
km) (Garín et al., 2002b).
De sis mascles i tres femelles es va estudi-
ar el patró d’activitat. El 24,5% de les localit-
zacions van ser amb activitat (el 14,2% durant
el dia i el 33,0% a la nit). Els mascles van ser
més actius de nit (39,9%) que de dia (15,3%) i
les femelles van ser tan actives de dia (20,5%)
com de nit (15,3%) (g. 2). Es van trobar dos
pics d’activitat a la nit en els mascles, a les
20-24 hores i a les 04-06 hores. Els mascles
es van desplaçar més que les femelles (1.572
m enfront de 762 m) (g. 3), especialment du-
rant la nit. Algunes nits els mascles van recór-
rer distàncies de ns a 4 km. Les femelles van
recórrer distàncies similars tant durant el dia
com a la nit. Segons Garín et al. (2002a) els
mascles augmenten l’activitat general i cre-
puscular durant el període reproductiu.
Es van trobar 79 llocs de descans o caus
d’11 visons (amb una mitjana de 7,18 llocs o
caus per visó): 40 eren de mascles i 39 de fe-
melles. Està clar que a més temps d’estudi i
seguiment, més localitzacions, i més caus tro-
bats. El 82,3% dels caus van ser utilitzats una
o dues vegades. Els visons tenen una sèrie de
caus al llarg del seu territori uvial, i comencen
en un i acaben en un altre. Aquests caus van
variant al llarg de l’any i dels anys. Els mascles
seleccionaven positivament per tenir caus els
talussos de terra. I les femelles seleccionaven
positivament els talussos de pedra i els forats
entre pedres acumulades a les vores del riu.
Els mascles utilitzaven més freqüentment com
a caus les arrels al costat de l’aigua, els esbar-
zers i els forats entre pedres. Les femelles van
utilitzar més els forats naturals o articials i la
vegetació helofítica.
Estructura i densitat de la població
Encara que el sex-ratio en néixer sigui 1:1,
es capturen sempre més mascles (60%) que
femelles (40%) (Zabala et al., 2001; Palazón et
al., 2006a). A Espanya (1950s-2008), de 641
visons, 389 van ser mascles i 252 femelles
(p<0,01). Però, aquest sex-ratio de captura
varia segons l’època de l’any i segons el tipus
de riu. Rius amb més condicions mediterràni-
es el percentatge dels mascles arriba ns als
75-85%, i rius amb condicions menys medi-
terrànies i altituds més elevades, el percentat-
Figura 2. Percentatge d’activitat de mascles i femelles
de visó europeu al llarg de les 24 hores del dia. Estudi
realitzat a Navarra durant 1992-96.
Figura 3. Distància recorreguda per mascles i femelles
de visó europeu al llarg de les 24 hores del dia. Estudi
realitzat a Navarra durant 1992-96.
110
ge de mascles i femelles és similar al 50%. Per
exemple, al riu Najerilla, a La Rioja, es captu-
ren més femelles que mascles.
Des de 1992, s’ha estudiat la població de
visó europeu del nord-centre d’Espanya amb
una metodologia d’estacions de trampeig.
Cada una consisteix en 10 paranys col·locats
al llarg de les vores del riu o zona humida (uns
1.000 metres) i activats durant 10 dies. El resul-
tat és que cada estació de trampeig són 100
paranys nit com a màxim. Els visons europeus
capturats en una estació de trampeig dóna una
densitat de captura, que és una densitat rela-
tiva. Aquesta permet fer comparacions entre
rius, entre diferents trams de riu i entre períodes
i anys diferents; o sigui fer un seguiment de la
població d’una conca al llarg dels anys.
El nombre de visons europeus capturats per
cada 100 paranys nit és el percentatge de cap-
tura o la densitat de captura. S’han realitzat des
de 1992 ns al moment, centenars de trampejos
en tota l’àrea de distribució del visó europeu i
s’han col·locat desenes de milers de paranys nit.
Com a exemple, entre 1996 i 2007 en els
rius de La Rioja (excepte l’Ebre), que van de
sud a nord, s’han estimat densitats de captu-
ra. Els resultats mostren que els trams baixos
d’aquests rius presenten densitats de cap-
tura (0,77-1,69) més grans que els trams mit-
jos (0,66-1,92), i més grans que els trams alts
(0,17-1,05) (Palazón et al., dades pròpies).
Entre 1992 i 1996, a 35 kilòmetres del tram
mig i baix del riu Ega, Navarra, es van estimar
densitats mitjançant captura/marcatge/recap-
tura i radioseguiment (Palazón, 1998). Els dos
mètodes van donar resultats similars. El pri-
mer va estimar una densitat “teòrica” de 0,40
visons per kilòmetre riu, i de 0,46 el segon.
Amb aquestes densitats es van comparar a les
tres estacions de trampeig col·locades (amb
4,35 km de longitud i una densitat de captura
de 1,61 visons per kilòmetre de riu). Aquesta
equivalència entre densitat “teòrica” i densitat
de captura, va permetre realitzar una primera
estima dels visons que formen algunes pobla-
cions, com Navarra i La Rioja, que van ser mo-
nitoritzades mitjançant estacions de trampeig.
A 539 km de rius de Navarra durant 1994-95
es va estimar una població de visó europeu en-
tre 205 i 240 exemplars, i durant 2000-01, al
llarg de 1.014 km de rius ja era entre 251 i 294
exemplars (Palazón et al., 2006).
Més recentment s’ha realitzat un estudi po-
blacional a una àrea que comprèn 58 km del riu
Ebre i els 12 km nals del riu Najerilla. A l’època
prereproductora, des de gener ns a abril, no
es pot distingir al camp entre individus adults
i subadults. En canvi, a l’època postrepro-
ductora, des de setembre a desembre, es pot
distingir entre subadults (nascuts en el mateix
any) i adults (nascuts a l’any anterior o abans).
Distincions més acurades calen de mètodes de
laboratori i extracció de mostres dels animals,
acció que és condicionada per la greu situac
de l’espècie mundialment.
Al riu Ebre, s’han recopilat dades des de
1997 ns a 2009, amb 13.618 paranys nit (taula
1). Són 113 captures de visons (0,83 captures /
100 paranys nit) (g. 4). A l’època reproductora
són 26 captures (1,03 captures / 100 paranys
nit) i a l’època postreproductora són 87 captures
(0,78 captures / 100 paranys nit). Es van capturar
i recapturar 87 mascles (76,99%) i 26 femelles
(23,01%). En total es van capturar 46 visons dife-
rents (0,34 per cada 100 paranys nit): 30 mascles
(65,2%) i 16 femelles (34,8%) (g. 5). A l’època
postreproductora es van capturar 72,92 adults i
27,1 subadults. Entre 2004 i 2009 (amb un millor
reconeixement dels individus) les dades van ser
de 60,7% adults i 39,3% subadults.
Al riu Najerilla, s’han recopilat dades des de
1996 ns a 2009, amb 6.546 paranys nit (taula 2).
Van ser 120 captures de visons (1,83 captures /
100 paranys nit) (g. 4). A l’època prereproduc-
tora van ser 24 captures (1,61 captures / 100 pa-
ranys nit) i a l’època postreproductora van ser 96
captures (1,90 captures / 100 paranys nit). Es van
capturar i recapturar 61 mascles (50,8%) i 59 fe-
Taula 1. Estimes de la densitat de visó europeu en 58 kilòmetres del riu Ebre. La població és número de visons.
La densitat estimada en número de visons per kilòmetre de riu.
Mètode i any N. estimes Població mitjana (mínim-màxim) Densitat mitjana (mínim-màxim)
Petersen 6 18,3 (11,00-31,00) 0,36 (0,19-0,53)
Petersen <2007 3 9,85 0,17
Schnabel 2007 3 10,1 (7,90-14,00) 0,17 (0,14-0,24)
Schnabel 2008 2 16,85 (8,05-48,15) 0,29 (0,14-0,83)
Schnabel 2009 2 24,4 (15,95-52,35) 0,42 (0,27-0,90)
Taula 2. Estimes de la densitat de visó europeu en 12 i 18(*) kilòmetres del riu Najerilla. La població és número
de visons. La densitat estimada en número de visons per kilòmetre de riu.
Mètode i any N. estimes Població mitjana (mínim-màxim) Densitat mitjana (mínim-màxim)
Petersen* 7 18,0 (11,83-23,50) 0,99 (0,65-1,31)
Petersen <2007* 4 17,25 0,96
Schnabel 2007 2 9,8 (7,90-12,80) 0,82 (0,66-1,07)
Schnabel 2008 2 12,0 (9,55-16,30) 1,00 (0,80-1,36)
Schnabel 2009 2 15,9 (11,1-28,85) 1,33 (0,92-2,40)
111
melles (49,2%). En total tames van capturar 46
visons diferents (0,70 per cada 100 paranys nit):
20 mascles (43,5%) i 26 femelles (52,5%) (g. 5).
A l’època postreproductora es van capturar 75,4
adults i 24,6 subadults. Entre 2006 i 2009 les da-
des van ser de 67,6% adults y 32,4% subadults.
Per estimar densitats d’aquestes dades s’ha
utilitzat la metodologia de captura/marcatge/re-
captura. I després s’ha aplicat els mètodes de
Petersen (una captura i una recaptura) i de Sch-
nabel (una captura i diverses recaptures). Els
resultats obtinguts mitjançant el mètode de Pe-
tersen ens permeten veure la variació de la den-
sitat al llarg de l’any, ja que s’estima a partir de
l’exemplar capturat un any i els recapturats l’any
següent (S = 2) (g. 6, taula 1). La mitjana os cil·la
entre 0,19 i 0,53 (Ebre) i 0,78 i 1,72 (Najerilla) vi-
sons per kilòmetres de riu.
En aplicar el mètode de Schnabel, ens mostra
una fotograa al llarg de diversos anys, depenent
del nombre d’episodis (S = 4-8) que s’estimen
per fer els lculs (g. 7, taula 1). Amb aquest
mètode la mitjana oscil·la entre 0,18 i 0,51 (Ebre)
i 0,78 i 1,76 (Najerilla) visons per kilòmetre de riu.
Supervivència i esperança de vida
Com al camp, amb un visó capturat, és im-
possible d’estimar l’edat veritable de l’exem-
plar, es va determinar que els visons capturats
durant l’època postreproductora eren nascuts
al mateix any (subadults), amb una edat de
mesos, o nascuts l’any abans, amb una edat
d’un any i alguns mesos. Amb aquesta meto-
dologia, evidentment els resultats sempre es-
tan per sota de la realitat i l’edat mitjana esti-
mada sempre és infravalorada.
Al riu Ebre, entre 1999 i 2009 hi ha dades de
41 visons europeus: 26 mascles i 15 femelles.
La longevitat dels mascles va ser estimada en
17,7 / 25,1 / 30,2 mesos (aquests tres valors
s’obtenen de la mitjana de tots els visons cap-
turats, de la mitjana de tots els visons recap-
turats en diferents anys i de la mitjana del total
de visons adults, respectivament). S’han trobat
mascles de més de 40 mesos d’edat, que cor-
respon al quart any de vida. La longevitat de
les femelles va ser de 16,4 / 19,1 / 25,2 mesos.
Al tram baix del riu Najerilla, entre 2001 i
2009 hi ha dades de 38 visons europeus: 16
mascles i 22 femelles. La longevitat dels mas-
cles va ser estimada en 16,0 / 16,9 / 24,5 me-
sos. La longevitat de les femelles va ser de
22,2 / 25,6 / 32,2 mesos. S’han trobat femelles
de més de 50 mesos de vida, que correspon al
cinquè any de vida.
Aquest tram del Najerilla és un hàbitat
de reproducció, idoni per a les femelles, on
la seva densitat és més elevada que la dels
mascles, on hi ha una proporció més gran
Figura 4. Percentatge de captura de visons europeus
a l’àrea d’estudi dels rius Najerilla i Ebre, entre 1997
i 2009. El nombre de captures per cada 100 trampes
nit indica una densitat relativa, que es pot comparar
al llarg d’un període determinat.
Figura 5. Percentatge de visons europeus diferents
capturats a l’àrea d’estudi dels rius Najerilla i Ebre,
entre 1997 i 2009. El nombre de captures per cada
100 trampes nit indica una densitat relativa, que es
pot comparar al llarg d’un període determinat.
Figura 6. Variació de la densitat de visó europeu a
l’àrea d’estudi dels rius Najerilla i Ebre, entre 2001 i
2009, estimades mitjançant l’aplicació del mètode de
Petersen (captura/marcatge/recaptura).
Figura 7. Diferents densitats de visó europeu a l’àrea
d’estudi dels rius Najerilla i Ebre, entre 2005 i 2009,
estimades mitjançant l’aplicació del mètode de
Schnabel (captura/marcatge/recaptura).
112
de femelles adultes que subadultes. I on les
femelles tenen una longevitat més gran que
els mascles i que les femelles del riu Ebre. El
tram estudiat del riu Ebre és un hàbitat més
idoni per a mascles i per a visons en disper-
sió. La densitat de mascles és més gran que
la de femelles. Hi ha una proporció més alta de
subadults que d’adults. Els mascles tenen una
longevitat més gran que les femelles i que els
mascles del riu Najerilla. La població de visó
europeu l’utilitza com a corredor ecològic.
Amenaces
Maran i Henttonen (1995) van enumerar i
comentar les causes per les quals el visó eu-
ropeu havia desaparegut de gran part dels pa-
ïsos europeus (g. 1). Les amenaces actuals
continuen sent molt variades, però no són les
mateixes, ni tenen la mateixa intensitat, als di-
ferents territoris on encara sobreviu l’espècie.
La caça il·legal és una amenaça molt seriosa a
Rússia; els verins i la caça il·legal o “acciden-
tal” són amenaces que són presents a França
i no a Espanya. La pèrdua d’hàbitat, la con-
taminació de l’aigua, la caça, el visó americà,
els atropellaments, el verí, la malaltia aleutiana
del visó i altres epizooties, els problemes ge-
nètics, la hibridació amb altres espècies, són
algunes les causes conegudes que es comen-
ten a continuació.
Destrucció de l’hàbitat
El visó europeu és un especialista de l’hàbi-
tat; la seva vida està lligada als cursos uvials
i a les zones humides (Lodé, 2002). Aquests
ecosistemes han estat degradats de forma
contínua i molt greument des de fa molts anys.
I només fa pocs anys que existeix una consci-
ència que els rius no són abocadors ni clave-
gueres. Encara persisteix la idea que un riu amb
vegetació és un riu brut i que cal netejar-lo.
Les amenaces per al visó europeu són la
destrucció i alteració del bosc de ribera, la
dessecació de les zones humides i la conta-
minació de l’aigua. Cal conservar la qualitat,
la densitat i la diversitat de la vegetació de ri-
bera. Cal mantenir i recuperar zones humides i
conservar el seu equilibri ecològic. La qualitat
de l’aigua es veu alterada per contaminants,
com els organoclorats i els metalls pesants,
que provoquen problemes en la reproducció,
el creixement i desenvolupament, dels visons
europeus (López-Martín et al., 1994).
Mortalitat no natural
Existeix una elevada mortalitat no natural,
provocada per atropellaments, esclafaments,
ofegaments, etc., que són causats per infraes-
tructures i per obres que es realitzen als eco-
sistemes aquàtics.
Actualment, els atropellaments són un se-
riós problema, especialment a poblacions pe-
tites i aïllades, como l’espanyola: als anys 70
apareix el primer visó europeu atropellat. I el
nombre de visons morts per aquesta causa
s’ha incrementat des de sis (1970s i 1980s) ns
a 48 (1990s) i 50 (2000-2005) o de 0,3 visons
per any a 4,8 i 8,3 per any, respectivament (Pa-
lazón, 1998; Palazón et al., dades pròpies), i
són els atropellaments la principal causa de
mortalitat de l’espècie en 1990s i 2000s.
A Espanya, s’han analitzat 135 cites de vi-
sons europeus morts per atropellament (Pala-
zón et al., en premsa). Els mascles van ser atro-
pellats més que les femelles (71% contra 29%).
Hi ha dues èpoques de l’any on els atropella-
ments n més abundants, en l’època de re-
producció (març-maig), amb més del 35% dels
casos, i en l’època de dispersió (setembre-no-
vembre). Mentre que a l’època de reproducció
el percentatge de mascles atropellats (92,3%)
va ser signicativament superior al de les fe-
melles (7,69%) (c2 = 5,95; p<0,025), a l’època
de dispersió les proporcions es van invertir i el
percentage de femelles atropellades (66,7%) va
ser superior al dels mascles (33,3%) (c2 = 9,96;
p<0,005) (Palazón et al., en premsa).
Els rius són hàbitats lineals, i per tant les
àrees vitals dels visons són també lineals i no
bidimensionals. Les carreteres que travessen
rius o que transcorren paral·leles als rius du-
rant molts quilòmetres provoquen l’existència
de punts i trams negres, on existeix una proba-
bilitat més elevada d’atropellament de visons
europeus, o d’altres espècies semiaquàtiques,
com la llúdriga. Els atropellaments són visibles
i es poden comptabilitzar, però altres tipus de
mortalitat no natural no són visibles (canals,
centrals hidroelèctriques, etc.).
Per als atropellaments es poden realitzar
mesures correctores, com passos de fauna in-
feriors amb un tram sec (60-80 cm), ns i tot en
l’època de màximes avingudes de cabal. Hi ha
sucient bibliograa de manuals de correcció
per poder aplicar a aquells punts negres que
es detectin. També es poden aplicar mesures
correctores, com estructures que facilitin als
visons la sortida de canals d’aigua.
Problemes genètics
El primer problema de l’espècie és l’atomit-
zació de la població occidental i la pèrdua de
la variabilitat genètica. Les poblacions aïllades
són més vulnerables davant afeccions severes
i davant l’extinció per processos estocàstics
(deriva gènica). La distribució petita i limitada
als rius, encara fa que el nombre d’efectius
de la població sigui més escàs. La població
occidental és petita en distribució i és petita
en efectius. A més, segurament es troba di-
vidida en dos, la població francesa al nord i
la població espanyola al sud. Des de fa anys
113
es creu que no existeix una connexió efecti-
va entre les dues. Els últims estudis genètics,
amb microsatèl·lits, indiquen que la població
del sud-oest d’Europa (Espanya i França) és
menys variable que la del nord i est d’Europa,
ocupant la del sud-est d’Europa, una posició
intermèdia. La població occidental es caracte-
ritza per un únic haplotip d’ADN mitocondrial,
dels cinc trobats a la població russa (Michaux
et al., 2005).
A les poblacions petites i aïllades existeix
una probabilitat més elevada que apareguin
problemes d’endogàmia, amb les conseqüèn-
cies sobre la reproducció, el desenvolupament
embrionari i la supervivència.
S’han detectat casos d’hibridació amb tu-
rons. Aquestes hibridacions són possibles en
zones on una o les dues espècies són escas-
ses. S’han capturat nou exemplars híbrids,
cinc mascles i quatre femelles. Els híbrids són
més grans que els turons i que els visons euro-
peus. Es distingeixen pel disseny del pelatge
i posteriorment per anàlisi genètica. De mo-
ment la solució ha estat la seva retirada del
medi natural.
Patologies i epizooties
La presència del visó americà ha provocat el
contagi dels visons europeus del parvovirus de
la Malaltia Aleutiana del Visó (ADV), que és una
patologia greu, sense tractaments preventius ni
curatius (Mañas et al., 2001, 2003). La preva-
lència d’aquesta malaltia és molt elevada a la
població ibèrica (30%; n=79) en tot el territori.
Causa distints síndromes depenent de l’hoste i
de la soca vírica. La mortalitat és directa, i pro-
voca disfuncions siològiques, problemes im-
munològics, esterilitat, disminució de la fertilitat
i avortaments espontanis, amb el decreixement
corresponent de la població. El visó europeu
també pot ser més susceptible a infeccions
bacterianes secundàries.
En els últims anys s’han detectat exem-
plars amb brom a Navarra, Aragó i França.
Encara no està clar com aquesta malaltia pot
afectar el visó europeu a la natura, tot i que
aquesta espècie no forma colònies, el brom és
una malaltia molt perillosa.
Als exemplars ibèrics és freqüent la presèn-
cia d’ectoparàsits del gènere Ixodes. (Palazón,
1998). A la bibliograa europea es mencionen
altres paràsits (trematodes, cestodes, nema-
todes i acantocèfals) (Youngman, 1990) (Shi-
malov et al., 1993; Shimalov i Shimalov, 2006,
Torres et al., 2003, 2006a, 2006b, Zhemchuz-
hina i Tumanov, 2006). La infestació d’helmints
i altres paràsits no és un factor important en la
declinació del visó, però té un efecte negatiu
i pot causar malalties greus, especialment en
fetge, pulmons, intestins i crani. Poden reduir
l’activitat immunològica del visó, estimulant el
desenvolupament d’infeccions bacterianes i
víriques, i disminuir la fertilitat de les femelles i
la supervivència dels joves.
Depredadors
Les úniques dades de depredadors de vi-
sons europeus són gossos (Palazón, 1998),
guineus i visons americans –conrmats
aquests dos últims a Àlaba durant 2009 i 2010,
en una prova pilot d’alliberament d’exemplars
de visó europeu (Palazón et al., dades pròpi-
es)–. A la bibliograa europea es mencionen
rapinyaires nocturns i àguila real (Aquila chry-
saetos) i altres mamífers com turons i llúdri-
gues (Stroganov, 1962; Heptner et al., 1967).
Presència i competència amb el visó americà
La seva àrea de distribució a Espanya, com
ha passat a la resta d’Europa, ha començat a
ser envaïda per poblacions salvatges de visó
americà, procedents de granges pelleteres
esparses pel nord d’Espanya i per tot Europa
(Bonesi i Palazón, 2007). Des de 2003 s’han
implementat mesures de conservació al País
Basc, La Rioja, Castella i Lleó, i Aragó per con-
trolar i eradicar aquesta espècie al·lòctona,
però només s’ha utilitzat la metodologia de
paranys en viu.
La presència de poblacions ensalvatgides
de visó americà al voltant i dintre de la pobla-
ció de visó europeu és l’amenaça més seriosa
per a la supervivència de l’espècie nativa a Es-
panya. El visó americà ha vingut a extingir to-
tes les poblacions de visó europeu que encara
sobrevivien a Europa. La població espanyola
s’havia mantingut lliure de la presència del seu
competidor, però des de fa uns pocs anys la
situació és molt diferent (vegeu g. 8).
El visó americà és més gran que l’euro-
peu, quasi el doble de pes, i mostra una ac-
titud més agressiva. La seva cria en captivitat
ha generat una gran diversitat “articial” que
ha estat molt important per poder aclimatar-
se als ecosistemes on s’alliberava, gràcies a
una més elevada “plasticitat ecològica”. Té
una capacitat reproductora més gran, amb
implantació diferida de l’òvul fecundat (uns
30-35 dies), que li permet avançar el període
de còpula i adaptar la data del part a èpoques
amb més disponibilitat de menjar; dóna a llum
a un nombre més gran de cadells (entre 6 i 10).
És encara més oportunista en la dieta que el
visó europeu. Els visons actuals són els des-
cendents dels pocs supervivents de quan es
produeix una escapada massiva d’una granja
pelletera, i que es van adaptar totalment a les
condicions naturals que van trobar.
Amenaces sobre la població francesa
La població francesa de visó europeu és
l’altra part de la població occidental. La seva
114
situació és encara més complicada. A Fran-
ça, del 30% de reducció de la seva àrea de
distribució en 1999, s’ha passat al 90% de re-
ducció en 2007-2008. Hi ha dues poblacions
aïllades, la més gran al nord i est de Burdeos,
i la més petita a prop de la frontera amb Es-
panya, a l’extrem sud-oest. Entre 2001 i 2006
es va realitzar un programa de control de visó
americà, amb 480 exemplars capturats (el
40% d’aquests van ser capturats accidental-
ment per agricultors i pagesos. Per exemple,
durant l’hivern de 2007-2008 es van utilitzar
50 tones del verí Bromadiole, en zona de visó
europeu, per a matar animals invasors i petits
carnívors –feréstecs–. El 13% dels mustèlids
riparis trobats morts o morts durant el control
de plagues, van ser exposats a enverinament
secundari per l’ús d’anticoagulants (Fournier-
Chambrillon et al., 2004b). A França hi ha
hagut dos plans de seguiment de l’espècie:
1992-1996 i 1999-2003, amb un primer Pla
nacional de restauració del visó europeu. I
des de 2007, existeix el segon Pla nacional
de restauració (2007-2011).
Protecció legal
L’espècie es troba catalogada com a “En
perill d’extinció” a Espanya i com a “Espècie
prioritària” a la Unió Europea. El Govern d’Es-
panya i les Comunitats Autònomes implicades
han creat el Grup de treball del visó europeu. En
el si d’aquest grup s’ha publicat una “Estratè-
gia Nacional de Conservació del Visó Europeu”
i una “Estratègia Nacional de Cria en Captivi-
tat”. A més hi ha en marxa un “Pla d’Eradicació
del Visó Americà”. I la Comunitat Autònoma de
La Rioja, i les Diputacions Forals d’Àlaba, Gi-
púzcoa i Biscaia tenen sengles plans de con-
servació i gestió. Altres comunitats autònomes
com Navarra i Castella i Lleó tenen preparats
esborranys de plans de conservació.
Aplicació de mesures
Coneixent les amenacess importants, es
poden aplicar mesures perquè aquesta espècie
no desaparegui del continent europeu. Però al-
gunes mesures són molt costoses econòmica-
ment i difícils d’aplicar. Per a algunes amenaces
no hi ha solucions avui dia. Altres requereixen
d’un esforç continuat i coordinat entre totes les
administracions implicades.
En primer lloc s’ha de continuar lluitant con-
tra l’expansió del visó americà. Algunes petites
poblacions s’haurien d’eradicar i altres, conte-
nir el seu avanç mitjançant barreres de paranys.
Esperem que en el futur es puguin trobar mè-
todes més efectius i especícs per combatre
grans poblacions de visó americà.
S’ha de controlar la situació de les patologi-
es (ADV i brom), de la contaminació de l’aigua, i
del deteriorament genètic de la població.
Una acció molt important, continua essent
la protecció dels ecosistemes uvials amb els
seus boscos de ribera. I la regeneració d’aque-
lles zones deteriorades amb un hàbitat idoni
per a totes les espècies aquàtiques i semi-
aquàtiques. No hem de separar el visó europeu
del seu context biològic ni de tots els elements
faunístics i orístics amb què conviu.
S’ha d’actuar en punts i trams negres per
evitar més atropellaments o altres tipus de mor-
talitat no natural. S’ha de contribuir a un millor
coneixement del visó europeu i la seva proble-
màtica, i dels ecosistemes uvials i aquàtics,
per part de la població local.
S’ha de continuar monitoritzant la presèn-
cia i expansió de les dues espècies de visons
dintre i al voltant del rang del visó europeu, per
comprovar de forma periòdica els resultats de
les mesures aplicades. S’ha d’adquirir un co-
neixement s ampli de la biologia i ecologia
dels visons.
S’ha de continuar amb el programa es-
panyol de reproducció i cria en captivitat de
l’espècie europea, per al manteniment d’un
estoc genètic de la població espanyola. I com
a conseqüència, continuar els projectes “pilot”
d’alliberament d’exemplars, introduint visons
a zones noves adjacents, connectant poblaci-
ons aïllades, etc.
Bibliograa
Bonesi L. i Palazón S. (2007) The American Mink
in Europe: status, impacts, and control. Bio-
logical Conservation, 134: 470-483
Braun, A.J. (1990). The European mink in France:
past and present. Mustelid & Viverrid Conser-
vation, 3: 5-8.
Fournier-Chambrillon, C., Berny, P.J., Coifer, O.,
Barbedienne, P., Dasse, B., Delas, G., Ga-
lineau, H., Mazet, A., Pouzenc, P., Rosoux i
Fournier, P. (2004b). Evidence of secondary
poisoning of free-ranging riparian mustelids by
Figura 8. Situació actual (2009) de les poblacions de
visó americà i visó europeu a França i Espanya.
115
anticoagulant rodenticides in France: Implica-
tions for conservation of European mink (Mus-
tela lutreola). Journal of Wildlife Diseases, 40:
688-695.
Fournier, P. i Maizeret, C. (2006). Status and con-Status and con-
servation of the European mink (Mustela lutre-
ola) in France. Proceedings of the International
Congress on the Conservation of European
mink (Mustela lutreola), pp. 95-102. La Rioja
Government. Logroño, Spain.
Garin, I., Aihartza, J., Zuberogoitia, I. i Zabala,
J. (2002a). Activity pattern of European mink
(Mustela lutreola) in southwestern Europe.
Zeitschrift für Jagdwissenschaft, 48: 102-106.
Garin, I., Zuberogoitia, I., Zabala, J., Aihartza, J.,
Clevenger, A.P., Rallo, A. (2002b). Home rang-
es of european mink Mustela lutreola in south-
western Europe. Acta Theriologica, 47: 55-62.
Gómez-Moliner, B.J., Cabría, M., Rubines, J., Ga-
rín, I., Madeira, M.J., Elejalde, A., Aihartza, J.,
Fournier, P. i Palazón, S. (2004). PCR-RFLP
identication of mustelid species: European
mink (Mustela lutreola), American mink (M. vi-
son) and polecat (M. putorius) by analysis of
excremental DNA. Journal of Zoology, 262(3):
311-316.
González-Esteban, Villate, I. i Irizar, I. (2006). Dif-Dif-
ferentiating hair simples of the European mink
(Mustela lutreola), the American mink (Mustela
vison) and the European polecat (Mustela pu-
torius) using light microscopy. Journal of Zool-
ogy, 270: 458-461.
Heptner, V.G., Naumov, N.P., Yurgesson, P.B.,
Sludsky, A.A., Chirkova, A.F. i Bannikov, A. G.
(1967). Mammals of the USSR. Part 2. Vol. 1.
Moscow.
Kranz, A., Toman, A., Polednikova, K., Polednik,
L. i Kiss, J.B. (2006). The European mink in the
Romanian Danube Delta and adjacent lagoon
complexes: distribution, status and conserva-
tion priorities. Proceedings of the International
Congress on the Conservation of European
mink (Mustela lutreola), pp. 103-112. La Rioja
Government, Logroño, Spain.
Lodé, T. (2002). An endangered species as an in-
dicator of freshwater quality: fractal diagnosis
of fragmentation within a European mink Mus-
tela lutreola, population. Archiv fur Hydrobiolo-
gie, 155: 163-176.
López-Martín, J.M., Ruiz-Olmo, J. i Palazón, S.
(1994). Organochlorine Residue Levels in the
European mink (Mustela lutreola) in Northern
Spain. Ambios, 23(4-5): 294-295.
Maizeret, C. (1997). Etude de la repartition et de
l’ecologie du vison d’Europe. Document No. 6:
Synthèse des resultats de l’étude. Ed. Grece,
Burdeos.
Maizeret, C., Maurin, H., Migot, P. i Lafontaine,
L. (1996). Etat d’avancement du programme
d’étude de la répartition du vison d’Europe en
France. Cahiers d’Ethologie, 15: 419-424.
Maizeret, C., Migot, P., Galineau, H., Grisser, P. i
Lodé, T. (1998). Repartition et habitats du vi-
son d’Europe (Mustela lutreola) en France. Ar-
vicola, Actes «Amiens 97»: 67-72.
Mañas, S., Ceña, J.C., Ruiz-Olmo, J., Palazón,
S., Domingo, M., Wolnbarger, J.B. i Bloom,
M.E. (2001). Aleutian mink disease parvovirus
in wild riparian carnivores in Spain. Journal of
Wildlife Diseases, 37(1): 138-144.
Mañas, S., Ceña, J.C., Palazón, S., Ruiz-Olmo, J.,
Ceña, A., Domingo, M. i Bloom, M.E. (2003). El
visón europeo y el parvovirus de la enferme-
dad aleutiana. Quercus, 203: 18-21.
Maran, T. i Henttonen, H. (1995). Why is the Eu-
ropean mink, (Mustela lutreola) disappearing?
– A review of the process and hypotheses. An-
nales Zoologici Fennici, 32: 47-54.
Maran, T. i Robinson, P. (1996). European mink,
Mustela lutreola Linnaeus, 1761. Captive,
breeding and husbandry protocol. Volume I.
EMCC and Tallin Zoo. Tallin.
Maran, T., KruuK, H., Macdonald, D.W. i Polma,
M. (1998). Diet of two species of mink in Es-
tonia: displacement of Mustela lutreola by M.
vison. Journal of Zoology, 245: 218-222.
Mead, R.A. (1989). Reproduction in mustelids. In:
Seal, U.S., Thorne, E.T., Bogan, M.A. i Ander-
son, S.H. (eds.), Conservation biology and the
black-footed ferret, pp. 124-137. Yale Univer-
sity Press, New Haven and London.
Michaux, J.R., Libois, R., Davidson, A., Chevret,
P. i Rosoux, R. (2004). Is the western popu-Is the western popu-
lation of the European mink (Mustela lutreola)
a distinct management unit for conservation?
Biological Conservation, 115: 357-367.
Michaux, J.R., Hardy, O.J., Justy, F., Fournier, P.,
Kranz, A., Cabria, M., Davidson, A., Rosoux, R.
i Libois, R. (2005). Conservation genetics and
population history of the threatened European
mink Mustela lutreola, with an emphasis on the
west European population. Molecular Ecology,
14: 2373-2388.
Palazón, S. (1998). Distribución, morfología y eco-
logía del visón europeo (Mustela lutreola L.
1761) en la Península Ibérica. Tesis doctoral,
Universidad de Barcelona.
Palazón, S., Ruiz-Olmo, J., Gosálbez, J., Gómez,
A., Ceña, J.C. i Ceña, A. (2003). Trends in dis-Trends in dis-
tribution of the European mink (Mustela lutre-
ola L., 1761) in Spain: 1950-1999. Mammalia,
67: 473-484.
Palazón, S., Ruiz-Olmo, J. i Gosálbez, J. (2004b).
Diet of European mink (Mustela lutreola) in
northern Spain. Mammalia, 68(2-3): 159-165.
Palazón, S., Ruiz-Olmo, J. i Gosálbez, J. (2008).
Autumn-winter diet of three carnivores, Euro-Euro-
pean mink (Mustela lutreola), Eurasian otter
(Lutra lutra) and small-spotted genet (Genetta
genetta) in northern Spain. Animal Biodiversity
and Conservation, 31(2): 37-43.
Palazón, S., Ruiz-Olmo, J., Gosálbez, J., Arjona,
L., Batet, T., Melero, Y., Gómez, A. i Rafart,
E. (2006a). Trapping of European mink (Mus-
tela lutreola) and other carnivores in Spain.
Proceedings of the International Congress on
116
the Conservation of European mink (Mustela
lutreola), pp. 143-150. La Rioja Government,
Logroño, Spain.
Palazón, S., Ruiz-Olmo, J. i Gosálbez, J. (2006c).
Habitat use and selection of European mink
(Mustela lutreola) in Navarre and La Rioja,
northern Spain. Proceedings of the Interna-
tional Congress on the Conservation of Euro-
pean mink (Mustela lutreola), pp. 157-166. La
Rioja Government, Logroño, Spain.
Palazón, S., Ruiz-Olmo, J. i Gosálbez, J. (2006d).
Body and skull morphology of European mink
(Mustela lutreola) in northern Spain. Proceed-
ings of the International Congress on the Con-
servation of European mink (Mustela lutreola),
pp. 167-178. La Rioja Government. Logroño,
Spain.
Palazón, S., mez, A., Gámez, I., López de Lu-
zuriaga, J i Podra, M. (en prensa). Non natural
mortality of European mink (Mustela lutreola)
in northern Spain: one of the mean negative
factors affecting to this endangered species.
Rodríguez de Ondarra, P.M. (1955). Hallazgo, en
Guipúzcoa, de un mamífero no citado en la
“Fauna Ibérica” de Cabrera. Munibe, 4: 201-
207.
Rodríguez de Ondarra, P.M. (1963). Nuevos datos
del visón en España. Munibe, 15: 103-110.
Ruiz-Olmo, J. i Palazón, S. (1990). Occurrence of
European mink (Mustela lutreola) in Catalonia.
Miscellania Zoologica, 14: 249-253.
Shimalov, V.T., Sidorovich, V.E, i Shimalov, V.V.
(1993). Helminths of mustelids (Mustelidae)
inhabiting the ponds of Belarus. Proceedings
of the Academy of Sciences of Belarus, 4:
96-101.
Shimalov, V.T. i Shimalov, V.V. (2006). The helminths
as a cause of a negative effect on the Euro-
pean mink in Belarus. Proceedings of the In-
ternational Congress on the Conservation of
European mink (Mustela lutreola), pp. 225-230.
La Rioja Government, Logroño, Spain.
Sidorovich, V.E. (2000a). Seasonal variation in the
feeding habits of riparian mustelids in river val-
leys of NE Belarus. Acta Theriologica, 45(2):
233-242.
Sidorovich, V.E. (2000b). The on-going decline of
riparian mustelids (European mink, Mustela
lutreola, polecat, Mustela putorius, and stoat,
Mustela erminea) in Eastern Europe: a review
of the results to date and an hypothesis. In:
Grifth, H.I. (ed.), Mustelids in a modern world.
Management and conservation aspects of
small carnivore: human interactions, pp. 153-
162. Backhuys Publishers, Leiden.
Sidorovich, V.E. i Pikulik, M.M. (1997). Toads Bufo
spp. in the diets of mustelid predators in Bela-
rus. Acta Theriologica, 42(1): 105-108.
Stroganov, S.U. (1962). Carnivorous mammals of
Siberia. Traduction Israel Program for Scien-
tic Translations, Jerusalem.
Torres, J., Mañas, S., Palazón, S., Ceña, J.C.,
Miquel, F i Feliu, C. (2003). Helminth parasites
of Mustela lutreola (Linnaeus, 1761) and M. vi-
son (Schreber, 1777) in Spain. Acta Parasito-
logica, 48: 55-59.
Torres, J., Mañas, S., Miquel, J., Palazón, S.,
Ceña, J.C. i Feliu, C. (2006a). On the parasite
fauna of Mustela lutreola (Linnaeus, 1761) in
Spain. Possible cross transmission of some
helminths with neighbouring Spanish popu-
lations of Mustela vison (Schreber, 1777) and
Mustela putorius (Linnaeus, 1758). Proceed-
ings of the International Congress on the Con-
servation of European mink (Mustela lutreola),
pp. 363-364. La Rioja Government, Logroño,
Spain.
Torres, J., Mañas, S., Miquel, J., Palazón, S.,
Ceña, J.C. i Feliu, C. (2006b). Considerations
about the usefulness of coprological methods
with regard to necropsy of endangered mam-
mals. The case of Mustela lutreola (Linnaeus,
1761) in Spain. Proceedings of the Internation-
al Congress on the Conservation of European
mink (Mustela lutreola), pp. 361-362. La Rioja
Government, Logroño, Spain.
Tumanov, I.L. (1999). The modern state of Euro-The modern state of Euro-
pean mink (Mustela lutreola L.) populations.
Small Carnivore Conservation, 21: 9-11.
Youngman, P.M. (1982). Distribution and system-
atics of the Europen Mink, Mustela lutreola
Linnaeus, 1761. Acta Zoologica Fennica, 166:
1-48.
Youngman, P. M. (1990). Mustela lutreola (Linnae-
us, 1761). Mammalian Species, 362: 1-3.
Zabala, J. (2006). Distribution and spatial ecology
of semi-aquatic mustelids (Carnivora: Musteli-
dae) in Biscay. Ph.D. Thesis. Basque Country
University. Leioa, Bilbao, Spain.
Zabala, J., Zuberogoitia, I., Garin, I. i Aihartza, J.
(2001). Small carnivore trappability: Seasonal
changes and mortality. A case study on Euro-
pean mink Mustela lutreola and spotted genet
Genetta genetta. Small Carnivore Conserva-
tion, 25: 9-11.
Zabala, J., Zuberogoitia, I., Garín, I. i Aihartza, J.
(2003). Landscape features in the habitat se-Landscape features in the habitat se-
lection of European mink (Mustela lutreola) in
south-western Europe. Journal of Zoology,
260: 415-421.
Zabala, J., Zuberogoitia, I. i Martínez-Climent, J.A.
(2004). The historical and current distribution
of the Iberian population of European mink
(Mustela lutreola). Lutra, 47: 101-112.
Zhemchuzina, A. i Tumanov, I. (2006). The in u-The inu-
ence of infection by nematodes on the physi-
ological state and the population number of
minks (Mustela lutreola, M. vison). Proceed-
ings of the International Congress on the Con-
servation of European mink (Mustela lutreola),
pp. 365-366. La Rioja Government, Logroño,
Spain.
... En cautividad se conocen casos de hasta 11 años (Maran unpubl.), pero en la naturaleza, se conoce casos en España de visones que han vivido hasta el 5º año (Gómez et al. 2009a, 2011. La población se ha modelado a los 10, 20 y 50 (lo que equivale aproximadamente a 2-4, 5-7 y 12-16 generaciones, respectivamente) años, para poder observar las tendencias poblacionales a largo plazo. ...
... Se considera el año de nacimiento como año 0. Se estima que los visones nacen entre mayo y junio, así que día promedio de nacimiento es el 1de junio (Palazón 2011). A partir de esta fecha se puede estimar la edad de los visones (más ajustado en meses de vida que en años). ...
... Esto es probablemente bastante realista para el visón europeo. Se estimó en base a la longevidad máxima en vida silvestre de 5-6 años (Gómez et al. 2007b, 2008b, 2011c, Palazón 2011. En cautividad, los machos pueden reproducirse hasta los 6 años; con 7 años desciende de forma importante la fecundidad de los machos. ...
... In any location there was a single factor involved in this decline if not an effect of multiple causes. Of them, habitat loss and fragmentation, road casualties, water pollution, trapping and poaching, competition with American mink and diseases as the Aleutian have been singled out as the most important and frequent reasons (Lodé, 2002;Lodé et al., 2001;Mañas et al., 2001;Maran et al., 1998a;Maran & Henttonen, 1995;Palazón, 2011). ...
... Geofroy St. Hilaire, 1811)) (Talpidae) and seabirds Aars et al., 2001;Schüttler, 2009;Fisher et al., 2009). Second, as a competitor, as it occupies the ecological niche of the European mink (Mustela lutreola (Linnaeus, 1761)) (Mustelidae) and other carnivores of similar size, such as the European polecat (Mustela putorius (Linnaeus, 1758)) (Mustelidae), the Spotted genet (Genetta genetta Linnaeus, 1758) (Viverridae) and the otter (Lutra lutra (Linnaeus, 1758)) (Mustelidae) (Palazón 2011;Melero et al., 2012a;. Finally, it has been considered to be a vector of Aleutian disease (ADV) (Mañas et al., 2001) in other carnivorous species, although this is the subject of debate (Bowman et al., 2014). ...
... In any location there was a single factor involved in this decline if not an effect of multiple causes. Of them, habitat loss and fragmentation, road casualties, water pollution, trapping and poaching, competition with American mink and diseases as the Aleutian have been singled out as the most important and frequent reasons (Lodé, 2002;Lodé et al., 2001;Mañas et al., 2001;Maran et al., 1998a;Maran & Henttonen, 1995;Palazón, 2011). ...
Chapter
Full-text available
There are only three remaining populations of European mink Mustela lutreola (Linnaeus, 1761) in Europe: the Western (Spain and France), the Romanian (Danube Delta) and the Russian population (divided into several subpopulations). The current Spanish population is composed of less than 500 individuals, distributed along 2300 kilometres of watercourses. The presence and the ecological competition with the American mink, the lost of available habitat, water pollution, the isolation and the small size of the population, a high human-induced mortality and the prevalence of the Aleutian mink disease are the main threats faced by the European mink in Spain and other European countries. The National Conservation Strategy aims to ensure the viability of Spanish European mink population by increasing its population size and distribution. However, there first urge is to control the American mink and improve the riparian habitat. Otherwise, European mink could be displaced by the American mink in few years.
Article
Full-text available
Amphibians were important prey to the European mink Mustela lutreola, the American mink M. vison, polecat M. putorius, river otter Lutra lutra, and badger Meles meles, and formed a minor component of the food taken by stoat Mustela erminea, weasel M. nivalis, and pine marten Martes martes. Mink and otter strongly selected for frogs Rana spp. and avoided toads Bufo spp. However, the common toad can be an important prey for semiaquatic mustelids under unfavourable feeding conditions. Toads (mainly Bufo bufo, and rarely B. viridis) also occurred in significant numbers in the diets of polecats and badgers, which seemed to prey on frogs and toads with no clear selection.
Article
Full-text available
Decline of endangered species may be regarded as an indication of a deteriorating environment. European mink Mustela lutreola are freshwater predator populations which suffered a severe decline and are currently restricted to only two areas in Europe. A survey on distribution revealed that mink western population was highly fragmented. Watercourses occupied by mink significantly differed by their quality from watercourses where no mink were evidenced, with regard to most physico-chemical parameters studied, organic and oxidizable matters, nitrogenous matters, phosphorus concentration, heavy metals, pesticides and other micropollutants, and hydrobiological quality. A Gaussian representation of mink breeding dispersal was performed and, based on a ln-ln regression analysis, the fractal dimension D provided an accurate quantitative evaluation of the subdivision level. As revealed by low fractal dimension (D = 1.40), subdivision within the mink population may be reaching a critical threshold for European mink conservation. Fractal investigation constitutes a resourceful method for relating environmental deterioration and breeding dispersal in endangered species. Moreover, mink were found to avoid some watercourses which still provide domestic water supplies for human people and the level of fragmentation should be seen as a warning of the deterioration of freshwater ecosystems.
Article
Full-text available
This study describes the diet of European mink (Mustela lutreola) in Northern Spain. The diet was analysed from 105 European mink samples. Moreover, we collected other 37 faeces from a radiotracked European mink male. The European mink diet was based on small mammals (relative frequency of occurrences 36,9%), fish (30,6%) and birds (17,8%). The Levins index of trophic-niche width was 3,76. Wood mouse Apodemus sylvaticus was the most consumed small mammal and Cyprinids -mainly Barbus sp. was the most consumed fish. The average size and weight of consumed fish were 13,5 cm and 31,5 g, respectively and males consumed larger and heavier fish than females.
Article
Full-text available
Changes in the known Spanish distribution of the European mink (Mustela lutreola) since 1950 to 1999 are described, where 258 records of the species were obtained. All records are refered to northern Spain (Basque Country, Rioja, Navarre, NW Aragon, NE Castilla-León) with some isolated ones from southern Catalonia. Types of records changed throughout the decades. The killings by humans decreased and the road casualties increased. Between 1980 and 1999 minks have been found in 99 (10 x 10 km) U.T.M. squares, but only in 85 squares since 1990 (2.0% and 1.8% of the Spanish territory, respectively). M. lutreola was found in three main nuclei, more or less connected. There are two main hypotheses which could explain the current range of European minks in Spain; (1) M. lutreola inhabits Spain since before the 19th century, within their historical range in Europe, and the (2) M. lutreola reached Spain recently (during the 20th century) from SW France, extending southwards. Our data seem to confirm the last one. Although some European mink were reported in heavily polluted rivers, they generally avoid these waters. Furthermore, the establishment, inside the European mink range, of an American mink population in northern Spain, the spreading of the large American mink population from Central Spain and the presence of ADV in several European minks pose a serious threat to its survival in Spain.
Article
The early declines in Central Europe and later in Finland took place before the spread of the American mink Mustela vison. On the other hand, the present decline of M. lutreola in Estonia seems to coincide well with the spread of M. vison. The early declines in Central Europe could have been caused by destruction of the natural river ecosystems, especially river banks. The European mink seems to be a much more specialized species than the American mink. Before the arrival of M. vison, the change in the preferred habitat, small sandy brooks, or the crash of the food source, could have been the underlying cause. With the arrival of the American mink, the European one loses even without the environmental change. -from Authors
Article
The historic distribution of European mink is from the Pechora River basin in the East, to the Basque region of northern Spain in the West, and from the tundra near Archangel in the north, to the Caucasus in the south. European mink spread to France, from the east, as recently as the end of the 18th century: at the same time it was disappearing from industrialized middle Europe. Its spread to northern Spain occurred in the past 30-35 yr. There are currently viable populations in the USSR, France, Romania, Spain, and possibly Finland. Where there is competition with the larger, stronger, more eurytopic American mink Mustela vison, the native mink is being replaced. A summary of ecological data is presented. -from Author
Article
The European mink (Mustela lutreola) is one of the most threatened carnivores in Europe, with fragmented populations in Belarus, Russia and Romania, as well in south-western France and northern Spain. Many populations have become extinct recently, or are declining. We investigated mitochondrial DNA variation, using the complete D-loop region, and concentrating on the west European population. The aim was two-fold: to use the genetic information to advise on the conservation of European mink, and to begin to understand their history through the Pleistocene. Captive breeding and re-introduction programmes are underway, so it is particularly vital to know whether the West European population should be treated separately. We find that European mink probably colonised from a single refugium after the last glaciation. West European populations may be fixed for a single haplotype, also suggesting a common origin. Despite this evidence for gene flow, following the precautionary principle we suggest that mink from the three geographically separate populations (Romania, Eastern and Western Europe) should be managed separately, for the moment.
Article
During a period in the 1980s when both European mink Mustela lutreola and American mink M. vison were present in Estonia, their food was significantly different. European mink ate a greater proportion of fish and crustaceans, whereas American mink took relatively more mammals and frogs. This was probably related to a difference in habitat selection. After the disappearance of the European mink, the diet of the American mink in our main study area was similar to that of the European in the same area previously. Two alternative hypotheses are presented for the mechanisms which led to the replacement of European mink by the American species: (i) the two species have a different niche, and the American mink could replace the European mink after the latter had disappeared for unrelated reasons, or (ii) the American mink aggressively ousted the European mink, a process starting in the American mink's preferred habitat (slow flowing rivers). At present there are insufficient data to reject either of these scenarios.