Estudi antropològic dels enterraments de Mas Pagès (La Granadella, Les Garrigues)

Abstract

El maig del 2007 al terme municipal de la Granadella (Les Garrigues) es van posar al descobert de manera fortuïta mentre es realitzaven les tasques de conreu unes restes òssies humanes procedents d’una antiga tomba de lloses. El Servei d’Arqueologia i Paleontologia del Departament de Cultura i Mitjans de comunicació de la Generalitat de Catalunya va encarregar l’excavació arqueològica a l’empresa ATICS S.L , que la va tirar endavant al llarg del mes de juny.
L’article se centra en l’estudi que s’ha fet de les restes antropològiques , tant a partir de les dades de camp com del treball posterior al laboratori. Concretament el material antropològic estudiat correspon a l’excavació de tres tombes de lloses (unitats funeràries) de cronologia medieval

Full text

92 VII Trobada d’Estudiosos de les Garrigues
Cabal
93
Vinaixa 2009
de petjades
ESTUDI ANTROPOLÒGIC DELS
ENTERRAMENTS DE MAS PAGÈS
(LA GRANADELLA,
LES GARRIGUES)
Núria Armentano
Assumpció Malgosa
INTRODUCCIÓ
El maig del 2007, al terme munici-
pal de la Granadella (Les Garri-
gues), es van posar al descobert
de manera fortuïta mentre es
realitzaven les tasques de con-
reu unes restes òssies humanes
procedents d’una antiga tomba
de lloses. El Servei d’Arqueologia
i Paleontologia del Departament
de Cultura i Mitjans de comuni-
cació de la Generalitat de Catalunya va encarregar l’exca-
vació arqueològica a l’empresa ATICS SL1, que la va tirar
endavant al llarg del mes de juny. L’article se centra en
l’estudi que s’ha fet de les restes antropològiques2, tant
a partir de les dades de camp com del treball posterior al
laboratori. Concretament el material antropològic estudiat
correspon a l’excavació de tres tombes de lloses (unitats
funeràries) de cronologia medieval (gura 1).
METODOLOGIA
En aquesta ocasió va ser possible començar l’estudi
antropològic durant l’excavació. Ja in situ els antropòlegs
van registrar dades i característiques útils per a l’anàlisi de
les restes posterior al laboratori. La txa realitzada durant
el treball de camp inclou una primera aproximació a l’edat i
el sexe de cada esquelet, la determinació de mesures dels
principals ossos llargs i la presa de dades referides a la
tafonomia per poder conèixer alguns aspectes relacionats
amb el ritual funerari. El reconeixement de la posició dels
elements ossis i el manteniment de les articulacions és bà-
sic per a poder determinar la posició original dels esque-
lets, el tipus de descomposició que han tingut a la tomba,
i entendre els processos tafonòmics que han intervingut al
llarg del temps sobre les restes que cal exhumar.
La primera tasca al laboratori ha consistit en la neteja
del material exhumat seguint el procediment habitual: en
sec i amb l’ús de raspalls i punxons. Quan la duresa del
sediment adherit ho ha fet necessari s’ha emprat acetona
1 Han participat a l’excavació Damià Griñó (direcció arqueològica), Vanessa Camarasa (arqueòleg), Núria Armentano i Gemma Prats (antropòlegs)
2 Ha participat en les tasques relacionades amb l’estudi antropològic al laboratori Gemma Prats.
Figura 1. Imatge de les tres Unitats Funeràries de Mas Pagès durant la
intervenció arqueològica.

94 VII Trobada d’Estudiosos de les Garrigues
Cabal
95
Vinaixa 2009
de petjades
per estovar-lo i facilitar-ne la neteja. Un cop nets els ossos
s’ha procedit a la seva atribució anatòmica i a la seva
reconstrucció. El tipus d’adhesiu utilitzat per a reconstruir
els ossos que es trobaven fragmentats ha estat
pegamento
Imedio
, ja que permet –en cas necessari- la seva fàcil ex-
tracció mitjançant dissolvents. Tots els elements ossis d’un
mateix individu han estat siglats amb les sigles del nom
del jaciment (MP), seguides de l’any d’excavació (07) i del
número d’individu al qual pertanyen.
La metodologia utilitzada en la determinació d’edat i
sexe ha estat l’habitual en els estudis antropològics i foren-
ses. Per a una acurada determinació de l’edat s’han utilitzat
tots els elements esquelètics possibles que permeten un
diagnòstic, prioritzant aquells criteris més ables segons
les característiques de l’edat de l’individu. Per aquells indi-
vidus subadults s’han seguit les recomanacions de Ferem-
bach et al. (1980) i els criteris descrits per Krogman i Iscan
(1986). En els infantils ns a 12 anys s’ha prioritzat el criteri
de desenvolupament dental: erupció de les peces i grau de
maduració de la dentició, seguint els esquemes de Crétot
(1978) i d’Ubelaker (1989). Com a criteris secundaris, la
longitud diasària màxima dels ossos llargs prenent com
a patró algunes poblacions antigues (Alduc-Le Bagousse
1988, Stloukal i Hanákova 1987). En els esquelets d’edat
superior als 12 anys s’ha donat preferència al criteri es-
quelètic basat en el grau d’ossicació i unió episària dels
ossos llargs (Brothwell 1987, Ferembach et al. 1980, Krog-
man i Iscan 1986). En els esquelets adults s’han prioritzat
els canvis morfològics en la símsi púbica (Krogman i Iscan
1986), i als canvis en la superfície auricular de l’ílium se-
gons Lovejoy i col.laboradors (1985). De manera secundà-
ria també s’ha utilitzat el grau de sinostosi de les sutures
cranials (Masset 1982) i el desgast de les peces dentàries
(Brothwell 1987). Quan ha estat possible també s’han uti-
litzat tècniques addicionals com els canvis morfològics en
l’extrem esternal de la quarta costella (Iscan et al. 1984,
Krogman i Iscan 1986).
Per a la determinació del sexe s’han considerat, com a
criteri principal, les característiques sexuals de crani, man-
díbula i especialment de l’os coxal (Ferembach et al. 1980);
addicionalment també s’han fet servir els criteris clàssics
de Martin i Saller (1975) i d’Oliver (1960), en funció de la
robustesa, grandària i relleus musculars dels ossos post-
cranials, així com les característiques mètriques dels ossos
llargs (Black 1978, Oliver 1960, Alemán et al. 1997, Safont
et al. 2000). En les restes infantils, el diagnòstic sexual és
molt insegur i no hi ha una opinió generalitzada sobre la
metodologia a utilitzar; malgrat això s’ha intentat assignar
el sexe més probable i per això s’han seguit criteris sem-
blants als que s’usen pel diagnòstic d’adults (Ferembach et
al. 1980, Schutkowski 1993).
En el laboratori també s’ha calculat el grau de pre-
servació o índex de preservació (IP) de cada esquelet a
partir de la fórmula determinada per Walker et al. (1988) i
modicada per Safont i col. (1999). Aquest índex consisteix
en el càlcul de tres índexs referits a una agrupació òssia
determinada: ossos llargs (IP1), ossos llargs i cintures es-
capular i pelviana (IP2) i un índex global (IP3) que inclou
tots els ossos anteriors més la mandíbula, l’esplacnocrani i
el neurocrani. Aquests índexs però, només tenen utilitat per
saber el nombre d’ossos preservats i no tenen en compte
l’estat físic de l’os. Aquests índexs s’expressen en tant per
cent essent la proporció fruit de la divisió del nombre d’os-
sos preservats de cada índex sobre el total d’ossos que es
tenen en compte per a cada índex. També s’ha deixat cons-
tància de l’estat de conservació de les restes, que -a dife-
rència de l’índex de preservació- fa incidència en la qualitat
de les restes òssies i en l’estat en què es troba l’os.
Per a l’estudi morfomètric de l’esquelet s’han fet ser-
vir les mesures osteomètriques utilitzades de Martin i Saller
(1957). Algunes mesures s’han pres segons les indicacions
de diferents autors recollides a Olivier (1960) i a Krogman i
Iscan (1986). S’ha realitzat la txa dental seguint el model
de Chimenos et al. (1997) on també s’han registrat les dife-
rent patologies orals presents.
Quan ha estat possible, s’han documentat aquelles ca-
racterístiques epigenètiques, caràcters no mètrics, ob-
servades tant al crani (Hauser i DeStefano, 1989) com a
l’esquelet postcranial (Brothwell, 1987); aquests caràcters
apareixen fruit de la combinació de l’acció de determinats
gens i de la inuència de l’ambient.
Per últim, s’ha realitzat una observació de l’esquelet
complet per tal des descobrir la presència de patologies
(Campillo, 2001; Etxeberria, 2003) i indicadors d’estrès
muscular els quals ens poden donar informació del tipus
de vida de l’individu (Capasso, 1998).
RESULTATS i DISCUSSIÓ
Número mínim d’individus
Les restes òssies estudiades corresponen a cinc es-
quelets. La unitat funerària UF1 contenia restes esquelè-
tiques corresponents a un sol individu, mentre que les uni-
tats funeràries UF2 i UF3 contenien restes esquelètiques
pertanyents a dos individus cada una.
Ritual d’enterrament i tafonomia
Els enterraments de la Granadella són un molt bon
exemple del que representa la descomposició dels cossos
en espai buit. En poques ocasions les tombes d’aques-
ta tipologia i època es presenten tan ben segellades ns
al moment de la intervenció arqueològica. En el cas de la
Granadella el poc sediment que hi havia en l’interior de les
tombes –que a penes cobria algunes parts dels esquelets-,
i la posició dels elements ossis, evidencia que els cossos
van ser enterrats tal i com els podíem observar en el mo-
ment de l’exhumació i que les lloses van segellar perfecta-
ment l’estructura ns a l’actualitat. Només els processos
tafonòmics propis de la descomposició dels cossos en es-
pai buit poden ser els responsables dels moviments ossis
observats.
L’esquelet recuperat de la UF1 presentava la meitat su-
perior del cos sense gens de sediment, mentre que la mei-
tat inferior esquerre sí que havia estat colgada de terra. Ha
estat interessant observar la mandíbula desencaixada, els
elements ossis de les mans caiguts entre la cintura pèlvica
i la cavitat toràcica, i la rotació dels ossos llargs; tot plegat
resultat de la descomposició dels teixits tous d’aquestes
parts anatòmiques sense sediment (gura 2).
En el cas de la UF2 és evident que la tomba va ser
utilitzada en dos moments; els ossos arraconats a la part
inferior de la tomba corresponen a un mateix individu (gu-
ra 3), el primer enterrat a la tomba, i els ossos en connexió
de la part superior corresponen a l’enterrament del segon
individu (gura 4).
Per altra banda s’han observat en perfecte connexió
anatòmica les costelles, les vèrtebres i les extremitats su-
periors. Pel que fa a les cames, el desplaçament de la tíbia
i peronés esquerres indiquen que la colmatació mínima que
presentaven de sediment es va donar temps després d’ha-
ver-se produït la descomposició del cos a la tomba. Els mo-
viments dels metatarsos i falanges, així com de les ròtules,
poden atribuir-se a l’eventual intrusió de petits rosegadors
–micromamífers.
L’individu de la UF1 va ser inhumat en decúbit supí, ori-
entat amb el cap a l’oest i els peus a l’est, i amb el braços
exionats sobre el pit, amb la mà esquerra a l’alçada del
coll. Sota el crani, a nivell de l’occipital, es van recuperar
dues agulletes de bronze i ornaments petits i rodons que
evidencien que l’individu va ser enterrat amb algun tipus
d’ornament o objecte personal que li aguantava el cabell.
Figura 2. Un clar exemple de descomposició en espai buit: es pot observar
la mandíbula desarticulada, la posició caiguda de les clavícules, la perfecte
articulació de les vèrtebres cervicals i dorsals. Cúbit i radi drets estan arti-
culats aguantant-se a nivell lumbar; amb la descomposició els teixits tous
de la mà i de la cavitat tòraco-abdominal els ossos de la mà es van anar
desarticulant i caient de forma desordenada.
Figura 3. Part inferior de la tomba de la UF2. Correspon a restes arracona-
des i semiarticulades d’un individu juvenil.
Figura 4. Part superior de la tomba de la UF2. Correspon a les restes d’un
individu infantil en connexió anatòmica.
Sembla lògic pensar que els ossos del primer individu
van ser arraconats, per tal de fer espai a la tomba a un nou
difunt. La posició anatòmica que presenta l’esquelet situ-
at a la part superior de la UF2 indica que l’individu va ser
enterrat en decúbit lateral esquerre; els efectes de la des-
composició dels seus teixits tous en espai buit van fer que
el cos rotés anteriorment a nivell de la cintura pèlvica, de
manera que en el moment de l’excavació es va observar la
posició articulada en decúbit pron de la zona lumbar i sacre,
així com de les extremitats inferiors. Tot i això, la posició
extremadament corbada de la columna vertebral amb una
cifosi dorsal suggereix un “gep” en l’individu. El desplaça-
ment i rotació que presenta el crani tampoc no és estranya,
ja que és de les peces esquelètiques que perden primer la

96 VII Trobada d’Estudiosos de les Garrigues
Cabal
97
Vinaixa 2009
de petjades
connexió articular en una seqüenciació natural de descom-
posició, i la seva morfologia permet rodar fàcilment.
Pel que fa a les restes situades a la part inferior de la
tomba presentaven diferents graus d’articulació. Si bé les
de sobre estaven sense cap tipus de connexió anatòmica,
i corresponien a la zona anatòmica superior d’un esquelet.
Sota d’aquest primer nivell de restes desarticulades van
aparèixer els ossos corresponents a les cames i peus, ben
articulats anatòmicament (gura 5).
sencers, sense fractures post-mortem, amb la textura molt
na, i el color clar. És per aquestes característiques que
s’han pogut recuperar elements ossis poc habituals en res-
tes antigues, com poden ser els hioides (gura 7), les apò-
sis estiloides (gura 8) o els ossets de l’orella (gura 9).
La mitjana del grau de preservació esquelètica total
(IP3) dels cinc esquelets estudiats ha estat del 85,4%, és
a dir, que s’ha preservat pràcticament la totalitat dels indi-
vidus, i a més a més amb una conservació excel·lent. Cal
destacar que tres dels individus tenien una preservació de
les seves restes del 100% (taula 1).
Cal destacar que durant la neteja dels element ossis
al laboratori es va recuperar una massa compacta d’uns
3x2 cm. a l’interior del crani de l’individu 1, d’aspecte gra-
nular, i de color fosc. A l’intentar manipular-la fàcilment es
fragmentava. No és possible conèixer la localització exacta
d’aquest element a l’endocrani ja que el crani està íntegre, i
va ser extret pel
foramen magnum
. Per les característiques
tant macroscòpiques de la mostra com per característiques
dels enterraments (segellats, descomposició en espai buit,
ambient molt sec) s’ha considerat oportú processar aquest
material3 per tal d’intentar distingir si excepcionalment es
podia tractar de restes compatibles amb teixit orgànic se-
mimomicat del propi individu.
L’hematoxilina és un colorant bàsic que té anitat pels
nuclis tenyint-los de blau, en canvi l’eosina és un colorant
àcid i tenyeix el citoplasma rosat. En aquest cas no es pot
reconèixer cap tipus cel·lular, tot i que la massa amorfa
que s’observa (de color ataronjat) podria ser compatible
amb teixit de suport, com el teixit conjuntiu-connectiu. Per
la morfologia general que s’observa de la imatge es des-
carta la possibilitat que es pugui tractar de teixit vegetal;
per altra banda el fet d’obtenir la imatge també descarta la
possibilitat que es tractés de sediments/terra. Per la loca-
lització de la mostra i el resultat de l’anàlisi histològica el
material estudiat podria ser compatible amb una possible
estructura tissular encefàlica.
La momicació consisteix fonamentalment en un pro-
cés de dessecació dels teixits tous, i té lloc en determi-
nades circumstàncies. És poc habitual la preservació de
restes antropològiques d’aquesta cronologia momicades
o semimomicades a Catalunya i sens dubte aquest esdevé
un cas excepcional; tot i que la matèria fonamental dels
estudis antropològics i paleopatològics la constitueixen les
restes òssies, l’obtenció d’altres medis materials aporta
noves fonts d’estudi i metodologia que cal aplicar.
Determinació d’edat i sexe
La bona conservació i preservació de les restes ha per-
mès observar molts punts de diagnòstic tant sexual com etari
en els esquelets. Les restes estudiades corresponen a quatre
individus adults i un de subadult. La UF2 és la tomba que con-
tenia els dos individus d’edat més jove, un adult jove amb poc
més de 20 anys, i un infantil entorn els 7 anys d’edat, tots dos
esquelets corresponents a individus femenins. La UF1 conte-
nia l’individu de més edat, de sexe femení, i a la UF3 hi havia
enterrat un individu masculí. Les restes que van recuperar-se
en desconnexió sobre la llosa de la UF3 també sembla que per-
tanyen a un individu de sexe probablement masculí.
Figura 4. Part superior de la tomba de la UF2. Correspon a les restes d’un individu infantil en connexió anatòmica.
Pel que fa a la UF3 es van excavar restes sense con-
nexió anatòmica corresponents a un individu adult situades
per sobre d’una de les lloses de coberta de la part inferi-
or de la tomba. Aquestes restes no corresponen amb els
ossos de l’individu femení que estava enterrat a l’interior
de la tomba, i podrien correspondre a la neteja d’un en-
terrament anterior provinent d’aquesta o una altra tomba
propera.
Malgrat que la tomba no estava tampoc acaramullada
de forma completa, va ser necessari excavar la meitat infe-
rior d’aquesta, ja que la llosa que havia cedit va permetre
el pas de terra a l’interior de la tomba colgant els coxals,
les cames i els peus de l’individu. L’individu excavat de
la UF3 va ser enterrat en decúbit supí, orientat oest-est,
amb el braç dret exionat sobre el pit, i l’esquerre estès al
llarg del cos. No es va recuperar cap objecte d’aixovar que
acompanyés aquest individu (gura 6).
Estat de conservació i
preservació de les restes
L’estat de conservació de les restes és molt bo. El poc
sediment que ha pogut escolar-se a les tombes és , i no ha
afectat gens l’estat dels ossos. Els ossos presenten les ca-
racterístiques de la descomposició en espai buit -sense so-
breeixir- i protegit, resguardats per l’estructura sepulcral
de les lloses segellades. No presenten els habituals efectes
de la pressió de la terra, ni de les arrels. Es tracta d’ossos
Figura 5. Ossos que van aparèixer sota del munt de restes desarticulades
situades a la part inferior de la tomba de la UF2.
Figura 7. Os hioides. Figura 8. Apòsis estiloides. L’enclusa, un dels ossicles auditius.
Figura 10. Imatge a 100x. Per a l’observació microscòpica s’ha utilitzat
una tinció estàndard hematoxilina-eosina, prèvia rehidratació de Ruffer i
seccions amb parana.
3 Tant per al processament com per a la interpretació de la mostra s’agraeix la col·laboració del Sr. Ferran Jiménez i Cortadellas.

98 VII Trobada d’Estudiosos de les Garrigues
Cabal
99
Vinaixa 2009
de petjades
Taula 1. Relació de l’edat, el sexe i el grau de preservació de les restes dels individus estudiats
Morfometria i descripció dels esquelets
A la taula 2 (annex) queden recollides les dimensions
cranials i postcranials que s’han pogut obtenir a partir dels
esquelets. L’anàlisi de les mesures mostra que els indivi-
dus adults són hiperdolicocranis (presenten un crani molt
allargat) i camecranis (de tipologia baixa), mentre que l’in-
fant i la dona jove presenten ultrabraquicrània (crani molt
arrodonit), i són hipsicranis (de tipologia alta). Pel que fa a
les mesures facials, tots ells tenen unes òrbites altes (hip-
siconqui). La dona de major edat presenta una cara euri-
prosopa (ampla), mentre que la dona jove, i l’home adult
una cara leptoprosopa (estreta) (gura 11).
Paleopatologia
Les malalties que afecten a un individu durant la seva
vida poden ser moltes i molt variades, i el seu desenvolu-
pament depèn de les condicions ambientals, nutricionals i
també del nivell sanitari i higiènic assolit pel grup. En aquest
apartat sobre la patologia es descriuen les afectacions es-
quelètiques observades per a cada individu.
Individu 1
Presenta diverses patologies cròniques degeneratives,
per causes atribuïbles tant a l’edat com a l’activitat física,
on la zona més afectada és la columna vertebral:
-artrosi amb eburnació a careta inferior esquerre C5
(gura 12)
-artosi a caretes laterals esquerres D1-D5, i D10-D12
-corones osteofítiques a nivell de L3-L5 (gura 12)
-artrosi a nivell de les articulacions proximals dels me-
tatarsians drets i esquerres (gura 13)
-eburnació a careta accessòria escàpula dreta (gura 14)
-artrosi a la part posterior de l’astràgal esquerre (-
gura 15).
UNITAT FUNERÀRIA INDIVIDU EDAT SEXE Grau de PRESERVACIÓ (IP3)
UF1 Individu 1 40-50 Femení 100%
UF2 Individu 2.1 23±1 Femení 100%
Individu 2.2 7-8 P. femení 77,2%
UF3 Individu 3.1 35-45 Masculí 100%
Individu 3.2 Adult indet. P. Masculí 50%
Figura 11. Visió frontal del crani de l’individu 1, de morfologia euriprosopa
(ampla), i de l’individu 2.1. leptoprosopa (estreta).
Cal destacar la dissimetria facial que presenta l’indi-
vidu 3.1, afectant especialment la part posterior del cos
mandibular, (a nivell del forat mentonià); l’altura de la part
mandibular dreta és lleugerament superior que l’esquerra.
Pel que fa a l’esquelet postcranial (taula 3, annex) les
mesures de cada individu fan referència a longituds, períme-
tres i diàmetres dels ossos de l’esquelet, i han permès cal-
cular índexs de proporcions òssies i esquelètiques així com
paràmetres per valorar la forma, mida i robustesa òssia.
Les dimensions dels ossos dels dos individus mascu-
lins de Mas Pagès són majors que les dels dos individus
femenins. En l’extremitat superior s’ha observat que les
mesures referents a longituds, i perímetres quasi sempre
reecteixen unes dimensions majors dels ossos del costat
dret enfront l’esquerre. Els índexs diasaris referents tant
a l’húmer com al cúbit ofereixen una imatge de la seva di-
àsi en la porció mitja molt arrodonida. A Mas Pagès s’ha
observat un molt poc desenvolupament determinat per una
acció muscular d’aquestes diàsis, predominant la plati-
bràquia i l’euribràquia.
Pel que fa a les extremitats inferiors si bé els fèmurs
de tots els individus adults presenten un índex de platime-
ria baix (hiperplatimeria i platimeria), indicant un grau d’ai-
xafament a l’extrem superior de la diàsi, les tíbies presen-
ten un índex cnèmic alt, per tant l’aixafament transversal a
nivell de l’orici nutrici es mostra gairebé nul (euricnèmia
i mesocnèmia).
En general, de l’anàlisi morfomètrica de l’extremitat
tant superior com inferior es pot inferir que l’activitat física
soferta per aquests individus no va ser gaire incident, ja
que no hi ha constància en la morfololgia d’aquests ossos.
S’ha calculat l’estatura (veure inventaris) a partir de les
longituds siològiques del fèmur, i altres ossos llargs de l’es-
quelet. L’estatura dels individus masculins (1,70 cm.) és for-
ça més elevada que la dels femenins (1,50 cm. i 1,55 cm.).
Al nal de l’informe, juntament amb l’inventari individu-
al, es presenta la txa dental i la txa de caràcters discrets
per a cada individu. En aquest sentit cal destacar la pre-
sència de dos individus metòpics. Per altra banda no s’ha
observat la repetició important de cap altre caràcter, i és
difícil valorar-los amb un reduït nombre d’individus; a Mas
Pagès sembla que els caràcters observables presents són
comuns en moltes de les poblacions europees.
Figura 12. Artrosi amb eburnació a careta inferior esquerre de C5 i coro-
nes osteofítiques a nivell de L3-L5.
D’etiologia microtraumàtica, presenta dues osteocon-
dritis, una al coxal D (gura 16) i l’altra, a la ròtula dreta.
També presenta importants osteòts a les ròtules (gura
17), aspecte que pot relacionar-se amb una activitat re-
llevant desenvolupada, en vida, a nivell de les extremitats
inferiors.
Figura 13. Artrosi a nivell de les articulacions proximals dels metatarsians
drets i esquerres.
Figura 14. eburnació a
careta accessòria
escàpula dreta.
Figura 15. Artrosi a la part posterior de l’astràgal esquerre.
Figura 17. Osteòts a nivell
anterior de les ròtules.
Figura 16. Osteocondritis
a la supercie auricular
del coxal dret.

100 VII Trobada d’Estudiosos de les Garrigues
Cabal
101
Vinaixa 2009
de petjades
Cal destacar la vèrtebra sacral supernumerària que
presenta a nivell de la part superior. Es tracta d’una altera-
ció probablement congènita i asimptomàtica en vida.
Pel que fa a la patologia bucal, l’individu presenta un
desgast considerable i retrocés alveolar generalitzat, així
com grans acumulacions de càlcul dental.
L’individu també presenta importants cribes orbitàlies,
i una alteració a nivell dels alvèols centrals, engrandint es-
pecialment la cavitat dentària de les incisives laterals supe-
rior i inferior dretes (gura 22).
Les característiques patològiques que presenta aquest
esquelet són compatibles amb l’afectació d’una malaltia in-
fecciosa en estat molt avançat; probablement es tracti de
la tuberculosi. La tuberculosi és una malaltia crònica causa-
da pel
Mycobacterium
tubersulosis
o bacil de Kock, de tipus
humà o pel
Mycobacterium bovis
, de tipus boví. Quan es
tracta del
Mycobacterium tubersulosis
la infecció penetra
per via respiratòria i progressivament, per via sanguínia,
s’estén per tot l’organisme. En el cas del
Mycobacterium
bovis
la infecció és extrapulmonar, i pot donar-se via ingesta
de llet no tractada. Quan s’estudien lesions sobre l’esque-
let atribuïbles a malalties infeccioses, la majoria són ines-
pecíques, és a dir, que poden estar causades per diversos
microorganismes d’etiologia desconeguda. Les lesions es-
pecíques, característiques d’un determinat procés infec-
ciós, i observables sobre os sec, són les que corresponen
bàsicament a treponematosi, tuberculosi i lepra. Aquestes
malalties són molt estranyes en ossos prehistòrics, però
resulten més comunes en restes medievals i modernes. En
Paleopatologia sempre es consideren com a casos excep-
cionals, sinó que s’estigui estudiant un cementiri especíc
de malalts afectats. A Mas Pagès aquest infant és l’únic
que presenta aquestes importants alteracions. El fet que es
tracti d’un individu subadult afegeix excepcionalitat al cas, i
s’ha considerat oportú treure DNA d’aquest individu per tal
d’intentar trobar el microbacteri causant de la malaltia. Es
tracta d’un exemple de probable causa de mort per tuber-
culosi molt interessant i que val la pena aprofundir-hi en la
recerca paleopatològica.
Individu 3.1
S’observen marcades entesopaties a extremitats supe-
riors, especialment a nivell de la tuberositat radial i a la
sindesmosi costoclavicular.
Respecte a la patologia bucal, presenta retrocés alve-
olar i càlcul dental de forma generalitzada tant a maxil.lar
com a mandíbula, i línies d’hipoplàssia de l’esmalt dentari
amb afectació a les canines.
A la part posterior del crani presenta una fractura afec-
tant els ossos parietals i part de l’occipital (gura 23). La
fractura pot ser compatible amb un traumatisme directe
o indirecte, per impacte o contusió, a la zona lambdoidea,
sofert en vida de l’individu, o en el
perimortem
, amb un
objecte contundent, de superfície ampla i dura. S’observen
les irradiacions del traumatisme, cap a les parts laterals
del crani. El fet que no es distingeixin signes de regene-
ració òssia, indica que la lesió es produí o poques hores
abans, o poques hores després de la mort de l’individu.
Un traumatisme a aquest nivell pot comportar la mort de
l’individu. Es podria tractar, doncs, d’un segon individu, del
qual sembla que molt probablement se’n pugui conèixer la
causa de mort.
Individu 2.1
Presenta patologia osteoarticular:
-calcicacions dels lligaments grocs a nivell de
D6-D12.
En l’àmbit de la patologia bucal, presenta retrocés alve-
olar de forma generalitzada tant a maxil·lar com a mandíbu-
la, hipoplàssia de l’esmalt dentari a les peces 17, 11, 21, 24,
43, i 35, i acumulació de càlcul dental (veure txa dental).
Individu 2.2
Aquest individu infantil, d’uns 7 anys d’edat, presenta
alteracions patològiques a bona part del seu esquelet. Les
afectacions són molt importants a nivell de la columna ver-
tebral:
-destrucció del teixit esponjós des de D4 ns a L5. La
destrucció és progressiva des de D4, i va augmentant ns a
D10, on pràcticament no hi ha cos vertebral, i hi ha un col-
lapse vertebral. Les lumbars també estan molt alterades,
amb destrucció del teixit esponjós i abcessos.
-fusió a nivell posterior de D10-12.
Figura 18. A la imatge es pot observar el retrocés alveolar generalitzat tant
a maxil·lar com a mandíbula.
Figura 19. Destrucció del teixit esponjós de les vèrtebres dorsals.
Figura 20. típic col·lapse vertebral
i la conseqüent cifosi angular a la
zona dorsal inferior que provoca
la tuberculosi.
Figura 21. Destrucció del teixit esponjós de les vèrtebres lumbars.
Figura 22 .Crani de l’individu infantil. S’assenyalen les cribes a la part su-
perior de les òrbites, la sutura metòpica i l’afectació als alvèols drets.
Figura 23. Visió posterior del crani. Es pot observar el traumatisme a
nivell lambdoideu, i les línies d’irradiació.
Individu 3.2
Presenta patologia osteoarticular observada en els dos
fragments d’arcs vertebrals que es preserven de l’esquelet
axial de l’individu:
-calcicacions dels lligaments grocs a nivell de dues
vèrtebres dorsals indeterminades.

102 VII Trobada d’Estudiosos de les Garrigues
Cabal
103
Vinaixa 2009
de petjades
CONCLUSIONS
El treball ha presentat l’estudi del material antropolò-
gic recuperat de l’enterrament alt-medieval de La Granade-
lla (Les Garrigues). A partir del material antropològic s’han
pogut analitzar cinc esquelets, inhumats en tres tombes de
lloses. La UF1 contenia un esquelet femení, d’uns 40-50
anys, la UF2 contenia restes corresponents a dos esque-
lets, una dona molt jove, d’uns 23 anys, i una nena d’uns
7-8 anys. La UF3 contenia restes corresponents a dos es-
quelets masculins adults. En aquest últim cas, l’individu que
estava més ben articulat, i a un nivell inferior, s’ha pogut
estudiar per complet, però les restes que corresponen a
l’altre individu, desarticulades i per sobre les lloses li man-
caven moltes parts esquelètiques i no ha estat possible el
diagnòstic d’edat i sexe amb certesa.
Els enterraments de la Granadella són un molt bon
exemple del que representa la descomposició dels cos-
sos en espai buit, sense sediment. En poques ocasions les
tombes d’aquesta tipologia i època es presenten tan ben
segellades ns al moment de la intervenció arqueològica.
El poc sediment que hi havia en l’interior de les tombes ha
permès conèixer com han intervingut els processos post-
deposicionals i propis de la descomposició dels cossos en
espai buit. Els individus van ser sepultats en la posició de
decúbit supí, els braços exionats, amb la mà dreta sempre
a nivell abdominal, i l’esquerre o bé també a nivell abdomi-
nal, o bé sobre el pit. L’enterrament infantil diferia d’aques-
ta posició, -causat probablement per la malaltia que patia- i
restava en decúbit lateral esquerre, a la part superior de la
tomba. En els dos casos s’ha observat la reutilització de la
tomba, amb arraconaments de les restes òssies de l’indivi-
du primer enterrat. En cap cas es documenta simultaneïtat
d’enterraments.
El grau de preservació i conservació de les restes òssi-
es és molt bo, aspecte que es relaciona directament amb la
quantitat d’informació d’interès morfològic i patològic que
s’han pogut descriure dels esquelets. En aquesta ocasió
es demostra que és fonamental l’estat de les restes per a
poder observar les eventuals alteracions que aquestes pu-
guin presentar; en poques ocasions es poden discernir les
fractures
perimortem
, o diagnosticar amb certesa malalties
infeccioses especíques, com s’ha fet a La Granadella. Cal
destacar també que l’anàlisi histològica realitzada conrma
que s’han pogut preservar de forma excepcional restes de
matèria orgànica pròpia dels individus, compatible amb una
possible estructura tissular encefàlica. Actualment s’està
pendent dels resultats de DNA d’un individu infantil que
probablement va morir de tuberculosi.
Els processos infecciosos van ser la principal causa
de mort ns a l’ús generalitzat dels antibiòtics, durant la
primera meitat del S.XX. Malgrat aquest fet, en les poblaci-
ons antigues és difícil trobar evidències d’infeccions ja que
aquestes no deixen empremta en l’os excepte quan l’afec-
ten directament, cosa que implica una fractura oberta o bé
que es tracti d’una infecció crònica de curs lent que arriba
a l’os per via sanguínia. És important la detecció d’aquest
tipus de patologies ja que constitueixen una pista excel·lent
d’accés al coneixement de la salut i la malaltia en poblaci-
ons antigues, ja que estan íntimament relacionades amb
qüestions com la malnutrició i l’hàbitat, i són també una
bona manera de conèixer dades sobre l’economia i l’orga-
nització social del grup.
En l’àmbit antropològic, l’estudi dels esquelets de La
Granadella han suposat un repte en diverses qüestions:
- l’estudi tafonòmic, únicament possible amb les dades
in situ durant l’excavació,
- la presència de teixits tous momicats propis de l’in-
dividu, i l’anàlisi histològica realitzada,
- la detecció d’una patologia infecciosa compatible amb
tuberculosi, i l’anàlisi –en curs- del DNA d’aquest microor-
ganisme conservat,
- la detecció d’un traumatisme cranial realitzat en el
perimortem
.
BIBLIOGRAFIA
ALDUC-LE BAGOUSE A. “Estimation de l’âge des non-
adultes: maturation dentaire et croissance osseuse”.
Don-
nées comparatives pour deux nécropoles médiévales Bas-
Normandes. Actes des 3èmes Journées Anthropologiques.
Notes et Monographies Techniques
, 24, éditions du CNRS,
81-10. 1988.
ALEMAN I, BOTELLA MC, I RUIZ L. “Determinación del
sexo en el esqueleto postcraneal. Estudio de una poblaci-
ón mediterránea actual”.
Archivo Español de Morfología
,
2:7-17. 1997.
BLACK III TK. “A new method for assessing the sex of
fragmentary skeletal remains: femoral staft circumferen-
ce”.
American Journal of Physical Anthropology
. 1978.
BROTHWELL DR.
Desenterrando huesos
. Fondo de cul-
tura económica. Mèxic. 1987.
CAMPILLO D.
Introducción a la paleoantropologia
. Ed.
Bellaterra. Arqueología. Barcelona. 2001.
CAPASSO L.
Atlas of occupational markers on human
remains
. Edifratal S.P.A Teramo- Italia. 1998.
CHIMENOS E, SAFONT S, ALESAN A, ALFONSO J I MAL-
GOSA A. “Propuesta de protocolo de valoración de paráme-
tros en Paleodontología”.
Gaceta Dental
102: 44-52. 1999.
CRÉTOT, M.
L’arcade dentaire humanine (Morphologie)
.
Julien Prélat. Ed., París. 1978.
ETXEBERRIA F. “Patología traumàtica”. A: Isidro A i
Malgosa A (eds).
Introducción a la Paleopatología. La en-
fermedad no escrita
. Baecelona: Masson. 2003.
FEREMBACH D, SCHWIDETZKY I, STLOUKAL M. “Re-
commendations for Age and Sex Diagnoses of Skeletons”.
Journal of Human Evolution
9: 517-549. Akadémiai Kiadó.
Budapest. 1980.
HAUSER G I DESTEFANO GF. “Parámetros del esqueleto
postcraneal en la población medieval castellana de “la Ol-
meda””.
Boletin de la Sociedad de Antropología Biológica
,
12:61-80. 1989.
ISÇAN YM, LOTH SR I WRIGHT RK. “Metamorphosis at
the sternal rib end. A new method to estimate age at death
in white males.”
American Journal of Physical Anthropology
65:147-156. 1984.
KROGMAN WM, ISCAN YM.
The Human Skeleton in
Forensic Medicine
. Ch. C. Thomas Ed. Springeld, Illinois.
1986.
LOVEJOY CO, MEINDL RS, PRYZBECK TR, MENSFORTH
RP. “Chronical Metamorphosis of the Auricular Surface of
the Ilium: A New Method for the Determination of Adult
Skeletal Age at Death”.
American Journal of Physical Anth-
ropology
, 68: 15-28. 1985.
MARTIN R I SALLER K.
Lehrbuch der anthropologie
. Ed.
G. Fischer, Sttutgart. 1957.
MASSET C. 1982.
Estimation de l’âge au décés par les
sutures craniennes
. Thèse. Université París VII.
OLIVER, G.
Pratique Antropologique
. Vigot Frères Eds.,
París. 1960.
SAFONT S, MALGOSA A, SUBIRÀ E. “Sex assessment on
the basis of long bone circunference”.
American Journal of
Physical Anthropology
, 113:317-328. 2000.
STLOUKAL M, HANÁKOVÁ H. “The Length of the Long
Bones in Ancient Slavonic Populations With Particular Con-
sideration to the Questions of Growth”.
Homo
, 29, 53-69.
1978.
UBELAKER DH.
Human skeletal Remains. Excavation,
Analysis, Interpretation
. Washinbgton: Taraxacum. 2a. Ed.
1989.
WALKER PL, JOHNSON JR, LAMBERT PM. “Age and Sex
Biases in the Preservation of Human Skeletal Remains”.
American Journal of Physical Anthropology
, 76: 183-188.
1988.
ANNEXOS
Taula 2. Mesures i índexs cranials
codi UE1 UE2 UE3
Individu 1 Individu 2.1 Individu 2.2 Individu 3.1 Individu 3.2
Longitud màxima 181 131 128 183 -
Longitud de la base 100 94 89 105 -
Amplada màxima 126 133 135 128 -
Amp. Frontal mínima 94 109 101 89 -
Amp. Frontal màxima 108 112 120 116 -
Amplada biastèrica 103 107 102 105 -
Amplada basiobregmàtica 126 130 131 132 -
Longitud po-ast (D) 43 49 43 43 -
Longitud po-ast (E) 44 49 43 43 -
Altura auricular (D) 117 120 121 118 -
Altura auricular (E) 116 125 123 118 -
Altura de la volta 101,9 112,0 112,4 106,6 -
Longitud del forat occipital 36 34 37 36 -
Amplada forat occipital 31 26 29 34 -
Arc transversal 283 376 315 293 -
Arc sagital total 360 324 308 270 -
Arc sagital frontal 118 107 128 118 -
Arc sagital parietal 129 116 129 - -

104 VII Trobada d’Estudiosos de les Garrigues
Cabal
105
Vinaixa 2009
de petjades
Arc sagital occipital 40 25 17 30 -
Arc sagital escama occipital 60 65 66 65 -
Corda sagital total 132 177 175 182 -
Corda sagital frontal 101 125 102 104 -
Corda sagital parietal 113 131 111 109 -
Corda sagital occipital - 21 15 30 -
Corda sagital escama occipit. 51 54 60 58 -
Corda transversal 111 111 100 101 -
Alt. Mastoide (D) 28 31 18 36 -
Alt. Mastoide (E) 30 32 19 37 -
Longitud de la cara 98 90 82 90 -
Amplada de la cara 128 121 107 118 -
Altura total de la cara 106 111 88 119 -
Altura de la cara superior 65 67 50 65 -
Amplada de l'òrbita (D) 43 38 36 35 -
Amplada de l'òrbita (E) 42 39 34 36 -
Altura de l'òrbita (D) 37 32 30 34 -
Altura de l'òrbita (E) 39 34 32 33 -
Ampl. Interorbitària 25 22 22 22 -
Ampl. Biorbitària 109 94 88 91 -
Altura nasal 48 38 18 47 -
Amplada nasal 25 24 - 23 -
Amplada bicondília 88 85 101 118 -
Amplada bigoníaca 120 112 69 89 -
Alt. Branca mandibular (D) 68 59 - 68 -
Alt. Branca mandibular (E) 68 59 - 64 -
Amp. Branca mandibular (D) 34 34 - 31 -
Amp. branca mandibular (E) 34 35 - 31 -
Longitud del cos mandibular 74 76 - 80 -
Longitud total mandíbula - 110 - 107 -
Angle mandibular 115 129 - 115 -
Alt. Símsi mandibular 32 30 23 31 -
Amp. Símsi mandibular 15 23 13 17 -
Alt. Nivell forat mentonià (D) 31 31 23 35 -
Alt. Nivell forat mentonià (E) 32 31 23 31 -
Ampl. Nivell forat mentonià (D) 13 12 12 14 -
Ampl. Nivell forat mentonià (E) 12 13 12 12 -
capacitat cranial 1207,3 1071,6 1024,6 - -
índex cefàlic 69,6 101,5 105,5 69,9 -
índex alçada aur-amplada 80,8 84,2 83,2 83,3 -
índex alçada aur-longitud 56,3 85,5 87,8 58,3 -
índex mitjà d'alçada 66,4 84,9 85,5 68,6 -
índex facial total 82,8 91,7 82,2 100,8 -
índex facial superior 50,8 55,4 46,7 55,1 -
índex frontal transversal 87,0 97,3 84,2 76,7 -
índex frontoparietal 74,6 82,0 74,8 69,5 -
índex orbital 92,9 87,2 94,1 91,7 -
índex nasal 52,1 63,2 - 48,9 -
índex sagital frontal 116,8 85,6 125,5 113,5 -
índex sagital parietal 87,6 112,9 86,0 - -
índex sagital occipital - 84,0 88,2 100,0 -
índex forat occipital 86,1 76,5 78,4 94,4 -
índex mandibular - 129,4 - 90,7 -
índex gnàtic 98,00 95,74 92,13 85,71 -
Taula 3. Mesures i índexs de l’esquelet postcranial
codi UE 1 UE 2 UE 2 UE 3 UE 3
HÚMER individu 1 INDIV. 2.1 INDIV. 2.2 INDIV. 3.1 INDIV. 3.2
Longitud màxima D 298 279 236 334
Longitud màxima E 287 274 234 335
Longitud siològica D 294 276 329
Longitud siològica E 283 270 331
Perímetre mínim D 57 54 46 68 61
Perímetre mínim E 57 56 45 66 60
Perímetre a la meitat D 61 56 69 66
Perímetre a la meitat E 59 54 66 64
Diàmetre mínim a la meitat D 15 16 14 20 17,9
Diàmetre mínim a la meitat E 16 15 14 19 16
Diàmetre màxim a la meitat D 22 19 15 23 21,3
Diàmetre maxim a la meitat E 21 18 15 21 21,0
Amplada de l'epísi distal D 61 52 66
Amplada de l'epísi distal E 58 52 67
Diàmetre transversal del cap D 41 36
Diàmetre transversal del cap E 40 37
Diàmetre vertical del cap D 42 39
Diàmetre vertical del cap E 41 40
Índex robustesa húmer dret 19 19 19,5 20
Índex robustesa húmer esq 20 20 19,2 20
Índex diasari húmer dret 68 84 93,3 87 84
Índex diasari húmer esq 76 83 93,3 90 76

106 VII Trobada d’Estudiosos de les Garrigues
Cabal
107
Vinaixa 2009
de petjades
codi UE 1 UE 2 UE 2 UE 3 UE 3
CÚBIT individu 1 INDIV. 2.1 INDIV. 2.2 INDIV. 3.1 INDIV. 3.2
Longitud màxima D 253 145 287
Longitud màxima E 247 229
Longitud siològica D 227 253
Longitud siològica E 223 204
Perímetre mínim D 33 34 25 39
Perímetre mínim E 33 34 37 38
Perímetre a la meitat D 43 51
Perímetre a la meitat E 40 41 52
Diàmetre màxim a la meitat D 15 9 18
Diàmetre maxim a la meitat E 14 15 18
Diàmetre mínim a la meitat D 12 9 14
Diàmetre mínim a la meitat E 11 11 14
Diàm. antero-posterior osca radial D 17 19 13 20 18,9
Diàm. antero-posterior osca radial E 18 18 20
Diàm. transversal osca radial D 24 21 15 26 19,6
Diàm. transversal osca radial E 20 20 23
Amplada de l'epísi distal D 20 21
Amplada de l'epísi distal E 20 16
Índex robustesa cúbit dret 13 17 14
Índex robustesa cúbit esq 13 15
Índex platolènia dret 141 111 115 130 104
Índex platolènia esq 111 111 115
codi UE 1 UE 2 UE 2 UE 3 UE 3
RADI individu 1 INDIV. 2.1 INDIV. 2.2 INDIV. 3.1 INDIV. 3.2
Longitud màxima D 232 126 260
Longitud màxima E 226 212
Longitud siològica D 228 256
Longitud siològica E 222 209
Perímetre mínim D 38 39 25 45 41
Perímetre mínim E 37 38 46 40
Perímetre a la meitat D 39 46 43
Perímetre a la meitat E 38 39 46 42
Diàmetre mínim a la meitat D 10 7 14 11
Diàmetre mínim a la meitat E 10 12 14 11
Diàmetre màxim a la meitat D 15 9 15 15,6
Diàmetre maxim a la meitat E 14 14 16 14,4
Amplada de l'epísi distal D 33 28 34
Amplada de l'epísi distal E 32 29 33
Perímetre a la tuberositat radial D 50 45 29 57
Perímetre a la tuberositat radial E 49 46 60
Perímetre del cap D 70 72
Perímetre del cap E 67 62
Índex robustesa radi dret 16 20 17
Índex robustesa radi esq 16 18
Índex diasari radi dret 67 78 93 71
Índex diasari radi esquerre 71 86 88 76
codi UE 1 UE 2 UE 2 UE 3 UE 3
CLAVÍCULA individu 1 INDIV. 2.1 INDIV. 2.2 INDIV. 3.1 INDIV. 3.2
Longitud màxima D 143
Longitud màxima E 147 126
Perímetre a la meitat D 34
Perímetre a la meitat E 33 33
Amplada epísi acromial D 28 25
Amplada epísi acromial E 28 24
Índex robustesa clavícula dreta 24
Índex robustesa clavícula esq 22 26
codi UE 1 UE 2 UE 2 UE 3 UE 3
RÒTULA individu 1 INDIV. 2.1 INDIV. 2.2 INDIV. 3.1
Amplada màxima D 43
Amplada màxima E 40 39 43
Altura màxima D 37 40
Altura màxima E 37 39 38
Gruix màxim D 20 19
Gruix màxim E 18 20 20
codi UE 1 UE 2 UE 2 UE 3 UE 3
FÈMUR individu 1 INDIV. 2.1 INDIV. 2.2 INDIV. 3.1 INDIV. 3.2
Longitud màxima D 426 400 236 475
Longitud màxima E 424 396 234 476
Longitud siològica D 423 397 471
Longitud siològica E 421 394 472
Perímetre a la meitat D 83 77 96 87
Perímetre a la meitat E 84 78 95 86
Perímetre subtrocantèric D 94 94 105 90
Perímetre subtrocantèric E 91 92 101 91
Diàmetre vertical del cap D 45 40 49
Diàmetre vertical del cap E 45 39 49
Diàmetre transversal del cap D 44 39 45
Diàmetre transversal del cap E 43 39 47
Perímetre del cap D 140 125
Perímetre del cap E 141 124
Diàm. antero-posterior subtrocantèric D 26 26 29 25
Diàm. antero-posterior subtrocantèric E 26 24 28 25,7

108 VII Trobada d’Estudiosos de les Garrigues
Cabal
109
Vinaixa 2009
de petjades
Diàmetre transversal subtrocantèric D 35 36 36 31,6
Diàmetre transversal subtrocantèric E 33 35 34 31,3
Diàmetre antero-posterior a la meitat D 28 24 14 32 29,4
Diàmetre antero-posterior a la meitat E 29 24 14 32 27,5
Diàmetre transversal a la meitat D 26 26 15 30 26,8
Diàmetre transversal a la meitat E 25 27 15 30 26,2
Amplada de l'epísi distal D 77 66 82
Amplada de l'epísi distal E 77 69 82
Índex robustesa fèmur dret 19 19 0 20
Índex robustesa fèmur esq 20 20 0 20
Índex robustesa II fèmur dret 13 13 13
Índex robustesa II fèmur esq 13 13 13
Índex pilàstric dret 108 92 93 107 110
Índex pilàstric esq 116 89 93 107 105
Índex platimeria dret 74 72 81 79
Índex platimeria esq 79 69 82 82
codi UE 1 UE 2 UE 2 UE 3 UE 3
PERONÉ individu 1 INDIV. 2.1 INDIV. 2.2 INDIV. 3.1 INDIV. 3.2
Longitud màxima D 352 180 392
Longitud màxima E 349 325 180
Perímetre mínim D 39 32 24 38
Perímetre mínim E 38 33 23 39
Amplada epísi distal D 28 22 28
Amplada epísi distal E 28 28
codi UE 1 UE 2 UE 2 UE 3 UE 3
TÍBIA individu 1 INDIV. 2.1 INDIV. 2.2 INDIV. 3.1 INDIV. 3.2
Longitud màxima D 357 184 397
Longitud màxima E 361 335 184 397
Longitud siològica D 348 388
Longitud siològica E 347 329 390
Perímetre mínim D 71 68 44 87 76
Perímetre mínim E 71 66 43 85 7
Perímetre a la meitat D 76 96 87
Perímetre a la meitat E 77 71 95 85
Diàmetre antero-posterior forat nutrici D 32 29 40 36,4
Diàmetre antero-posterior forat nutrici E 33 29 38 36,0
Diàmetre transversal forat nutrici D 21 22 28 25,2
Diàmetre transversal forat nutrici E 21 22 28 23,8
Diàmetre antero-posterior a la meitat D 29 16 35 32,8
Diàmetre antero-posterior a la meitat E 29 26 16 33 32,2
Diàmetre transversal a la meitat D 20 15 26 23,5
Diàmetre transversal a la meitat E 21 20 15 27 22,7
Perímetre al forat nutrici D 83 78 50 104 99
Perímetre al forat nutrici E 83 80 49 104 94
Amplada epísi proximal D 70 75
Amplada epísi proximal E 70
Amplada epísi distal D 53 48 52
Amplada epísi distal E 53 47 52
índex robustesa tíbia dret 20 24 22
Índex robustesa tíbia esq 20 20 23 21
Índex cnèmic dret 66 76 70 69
Índex cnèmic esq 64 76 73,7 66
Índex diasari tíbia dret 69 94 74 72
Índex diasari tíbia esq 72 77 94 82 70
codi UE 1 UE 2 UE 2 UE 3 UE 3
CALCANI individu 1 INDIV. 2.1 INDIV. 2.2 INDIV. 3.1 INDIV. 3.2
Longitud màxima D 80 73,1
Longitud màxima E 77 72,0
Altura mínima D 39 31,7
Altura mínima E 39 32,0 38
Amplada posterior D 33 27,8
Amplada posterior E 35
Amplada mitjana D 43 23,6 45,2
Amplada mitjana E 43 23,8
codi UE 1 UE 2 UE 2 UE 3 UE 3
ASTRÀGAL individu 1 INDIV. 2.1 INDIV. 2.2 INDIV. 3.1 INDIV. 3.2
Amplada D 36,1 46,48
Amplada E 42 37,9 47
Longitud D 51,5 59
Longitud E 55 50
Altura D 27,7 34
Altura E 29 28,6
codi UE 1 UE 2 UE 2 UE 3 UE 3
ESCÀPULA individu 1 INDIV. 2.1 INDIV. 2.2 INDIV. 3.1 INDIV. 3.2
Altura total D 147 82 155
Altura total E 143 131 80
Amplada màxima D 106 58 108
Amplada màxima E 103 93 59
Amplada màx. de la cavitat glenoidea D 28 24 28
Amplada màx. de la cavitat glenoidea E 26 23 29
Altura màxima de la cavitat glenoidea D 38 37 41
Altrua màxima de la cavitat glenoidea E 39 36 42
Índex escapular dret 72 71 70
Índex escapular esq 72 71 74
Índex glenoideu dret 72
índex glenoideu esq 69

110 VII Trobada d’Estudiosos de les Garrigues
Cabal
111
Vinaixa 2009
de petjades
codi UE 1 UE 2 UE 2 UE 3 UE 3
COXAL individu 1 INDIV. 2.1 INDIV. 2.2 INDIV. 3.1 INDIV. 3.2
Altura màxima D 202 195 217
Altura màxima E 200 217
Amplada màxima de l'ílium D 172 159 82
Amplada màxima de l'ílium E 169 160 83 154
Amplada cotilociàtica D 40 31 38 38,3
Amplada cotilociàtica E 40 33 37
Diàmetre acetabular D 3 48 55 51,0
Diàmetre acetabular E 50 47 56
Ampalada escotadura ciàtica D 49 40 38 33,9
Amplada escotadura ciàtica E 45 39 37
Índex clavículo-humeral dret 49 0 0
Índex clavículo-humeral esq 52 47 0
Índex braquial dret 78 0 53 78
Índex braquial esq 79 77 0 0
Índex crural dret 84 0 84
Índex crural esq 86 85 84
Índex húmero-femoral dret 70 70 100 70
Índex húmero-femoral esq 68 69 100 70
Índex intermembral dret 68 70 86
Índex intermembral esq 65 66 56
LES PINTURES RUPESTRES DE
LA ROCA DELS MOROS DEL
COGUL (LES GARRIGUES) I ELS
PROTAGONISTES DEL SEU DES-
COBRIMENT: MOSSÈN RAMON
HUGUET I CEFERÍ ROCAFORT
Josep Gallart i Fernàndez
Servei d’Arqueologia i Paleontologia,
Serveis Territorials de Cultura i Mitjans de Comunicació a Lleida
Raimon Graells i Fabregat
Römisch-Germanisches Zentralmuseum
Forschungsstipendiat der Alexander von Humboldt-Stiftung
INTRODUCCIÓ
Les pintures rupestres de la Roca
dels Moros del Cogul han fet córrer,
des del seu descobriment al 1908,
rius de tinta i encesos debats so-
bre la seva interpretació i cronolo-
gia. Però la documentació existent
permet investigar també esdeveni-
ments històrics intrínsecament lli-
gats a les pintures. La historiograa
de la recerca, la història de la seva
protecció patrimonial, la seva musealització i, abans de tot
això, el descobriment modern de les pintures. Si bé els al-
tres temes que hem esmentat seran objecte de posteriors
estudis, el descobriment per a la recerca és un tema im-
portant doncs la Roca dels Moros del Cogul va esdevenir el
conjunt de referència de l’art rupestre llevantí durant molts
anys i va centrar l’atenció dels principals prehistoriadors
francesos i peninsulars.
En les pàgines que segueixen es presenta el paper de
les gures fonamentals de la descoberta del Cogul. D’una
banda, el descobridor de les pintures rupestres del Cogul,
el mossèn Ramon Huguet, de l’altra, el primer divulgador
de la troballa i autor de les primeres publicacions, Ceferí
Rocafort i nalment, el seu divulgador internacional, l’Abbé
Breuil. Si bé el paper complementari dels tres personatges
queda fora de qualsevol discussió, aquest treball consi-
dera de manera especial la personalitat i paper dels dos
primers i comentant únicament l’actuació del francès per
la rellevància que va saber veure en aquell centenari des-
cobriment.