Project

LA CULTURA LITERARIA MEDIEVAL Y MODERNA EN LA TRADICIÓN MANUSCRITA E IMPRESA (VI) (Ministerio de Economía, Industria y Competitividad. Ref: FFI2017-83960-P).

Goal: This project is in fact the continuation of the previous one: MEDIEVAL AND MODERN CULTURAL HISTORY: PHILOLOGICAL EDITIONS AND STUDIES OF MANUSCRIPT AND PRINTED SOURCES (V): FFI2009-14206. Taking into account the aims achieved in the five precedent terms of the project and counting on a consolidated team with wide scientific experience which has made significant contributions to it along these years, we intend to continue our research maintaining its basic goal, which is the preparation of most needed critical editions of some relevant literary as well as historiographic medieval Catalan texts, supported, when necessary, by the publication of competent and up-to-date monographic studies on the literary, historical, theological and philosophical background of each text. The selection of the works to be edited has been made not only on account of their great cultural value, but also after serious consideration of the basic skills of each member of the team (Philology, Textual Criticism, Ecdotics, Paleography, Cultural History, Medieval and Classical Latin, etc.).
As for the works selected and the specific objectives of the project, preference will be given to the following fields: A) thirteenth- to fifteenth century religious treatises of strong literary and cultural importance, including: (1) studies on the work of Ramon Llull, with special attention to his Ars; (2) a set of specific items which because of their material extension have until now remained unpublished albeit their critical importance for the history of the Hispanic spirituality. Special attention will be paid to the study and edition of a selected corpus of the sermons preached by Sant Vicent Ferrer, as well as to the critical edition of Isabel de Villena’s Vita Christi and the study of Ambrosio Montesino's Cartuxano (this being a castilian translation of Ludolph of Saxony's Vita Iesu Christi). B) On another front, sources which combine a high literary interest with a remarkable historical value such as: (1) a critical edition of chapters 147-298 of Ramon Muntaner’s Crònica; (2) a critical edition of the Crònica Universal de 1427 (BNE, ms. 17711); (3) a study on the will of style in the official prose written by Joan Aguilar (1423-1425); (4) a study on historical documents from the Municipal Archive of Valencia regarding the Mercader and Castellví families.

Updates
0 new
0
Recommendations
0 new
0
Followers
0 new
14
Reads
1 new
358

Project log

Josep Antoni Aguilar
added a research item
El present article analitza el tractament que rep a la Crònica de Ramon Muntaner Guillem Galceran de Cartellà, senyor d’Hostoles a Catalunya, que va servir com a general diversos sobirans del casal d’Aragó entre la segona meitat del segle XIII i els inicis del XIV. Amb aquest propòsit, el relat de Muntaner sobre la vida i els fets de Guillem Galceran és contrastat amb les informacions que sobre aquest mateix personatge aporten diverses fonts cronístiques i documentals de l’època. L’exercici posa de manifest que si d’una banda Muntaner idealitza la figura del noble català tot comparant-lo amb els herois de la tradició artúrica, de l’altra sembla amagar alguns punts controvertits de la seva biografia, com ara la seva oposició a Jaume II d’Aragó en el període 1295-1302, durant el qual va lluitar a favor de Frederic de Sicília, llavors enfrontat amb el rei catalanoaragonès. The present article analyses Ramon Muntaner’s Chronicle portrait of Guillem Galceran de Cartellà, lord of Hostoles in Catalonia, who served as commander under several rulers of the House of Aragon between the second half of the thirteenth century and the early fourteenth century. Thus, it examines Muntaner’s account of the life and deeds of Guillem Galceran in the light of what other chronicles and archival sources from the time tell us about this historical figure. The analysis suggests that while on the one hand Muntaner depicts an idealized image of the Catalan noble, even to the point of comparing him to the heroes of Arthurian legend, on the other it seems to purposefully omit some controversial aspects of his biography, such as his opposition to James II of Aragon during the years 1295-1302, a period in which he fought for Frederik of Sicily, who at the time was at war with the Aragonese monarch.
Josep Antoni Aguilar
added a research item
Resum: L'article presenta una nova edició filològica, actualment en preparació, dels cinquanta-tres sermons de quaresma predicats l'any 1413 a València per Vicent Ferrer (València, Arxiu de la Catedral, ms. 273). Després d'una breu introducció en què s'aborden les raons que justifi quen una nova edició d'aquest sermonari, s'ofereix una mostra del text crític, acompanyat d'un aparat textual i de notes explicatives. Abstract: This paper showcases an ongoing new philological edition of Vincent Fer-rer's fi fty-three Lenten sermons preached in València in 1413 (València, Cathedral Archive, ms. 273). A short introduction that gives the rationale for a new edition of this sermonary is followed by a sample of the critical text, supplemented by a textual apparatus and explanatory notes.
Josep E. Rubio
added a research item
L’Art demostrativa, escrita a Montpeller vers 1283, és la segona versió de l’ars, el mètode de trobar la veritat revelat a Llull en el Puig de Randa. Tot i que segueix la mateixa estructura quaternària que la versió anterior (l’Ars compendiosa inveniendi veritatem), sembla més clara en la presentació sistemàtica dels principis i en l’aplicació rigorosa de la combinatòria. Però allò que destaca per damunt de tot en aquesta art és el recurs a l’analogia com a base de la demostració, que connecta significativament la creació material amb el món espiritual i diví. D’aquesta manera, l’Art demostrativa és fonamental per a copsar en tota la seva riquesa una obra de caràcter enciclopèdic tan important en el catàleg lul·lià com el Llibre de meravelles (NEORL X i XIII), que se’n deriva directament. Es tracta, a més, de la primera versió de l’art de la qual tenim un text català original, copiat en un manuscrit de primera generació: esdevé, així, una obra pionera en l’ús del vulgar com a llengua de transmissió de continguts filosòfics i científics. La present edició es basa en l’únic testimoni català manuscrit, sistemàticament comparat amb els manuscrits llatins i amb les edicions impreses anteriors, tant llatines com catalanes.
Josep Antoni Aguilar
added a research item
The present paper analyses chapters 248-265 of Ramon Muntaner’s Chronicle, devoted to the years 1309-1315, in which the Catalan soldier and chronicler acted as captain of Djerba on behalf of King Frederick III of Sicily. Thus, firstly, it examines the main aspects of Muntaner’s account of the events comprised between the conquest of Djerba by Admiral Roger of Lauria (1284) and the turmoils caused by a series of local revolts against Catalan-Sicilian rule (1306-1311), which he had to quell during his governorship of the island. Secondly, it considers the foremost traits Muntaner ascribes to his own character in this section of the book, paying specific attention to the literary devices he employs in order to build this literary self characterization. Thirdly and lastly, it focuses on the tactics and military dispositions adopted by Muntaner during the Djerban campaign, which are studied in the light of some significant medieval treatises on warfare. The carried out analysis highlights Muntaner’s intent to vindicate his success in Djerba as a great victory for the House of Aragon, and, therefore, to present himself as a true champion of the Catalan-Aragonese princes’ cause.
Josep Antoni Aguilar
added a research item
El presente artículo analiza el capítulo 202 de la Crònica de Ramón Muntaner, que narra la llegada a Constantinopla de la Compañía Catalana en septiembre de 1303 y el combate que poco después enfrentó al ejército almogávar con un contingente genovés en las afueras de la ciudad. De una parte, se examina la versión que Muntaner da de los hechos a la luz de la ofrecida en la Historia de Jorge Paquimeres, ejercicio del que se desprende que el cronista catalán silencia deliberadamente los detalles más controvertidos del episodio. De otra parte, se identifican los principales mecanismos narrativos de los que Muntaner se sirve para forjar su relato, que remiten a motivos presentes en la tradición del roman courtois.
Josep Antoni Aguilar
added a research item
A critical edition and study of Joan Roís de Corella's Lo quart del Cartoxà, a Medieval Catalan Translation of Ludolph of Saxony's Vita Iesu Christi
Josep Antoni Aguilar
added a research item
El corpus sermonari de sant Vicent Ferrer es ric en simils i al・legories de tall bellic. El present article analitza l’us d’aquest tipus d’imatgeria per part del dominic valencia, principalmente mitjancant la lectura comparada dels seus sermons amb els d’altres predicadors medievals i diversos tractats de predicacio de l’epoca. En concret, hom centra l’atencio en tres aspectes de la presencia d’aquesta mena d’imatges dins la predicacio vicentina: a) la presentacio de Jesucrist com un cavaller (Christus miles) que lluita contra el diable per tal de redimir la humanitat; b) el desenvolupament de similitudines complexes en que el conjunt de la cristiandat es presentat com una host en formacio de batalla contra els vicis i les temptacions; i c) el recurs frequent a l’al・legoria del castell espiritual, un simbol el significat del qual fluctúa en funcio de cada sermo.Saint Vincent Ferrer’s corpus of sermons presents a rich variety of military similes and allegories. The present paper analyzes the use of these images in Ferrerian preaching, and does it mainly by means of a comparative approach which takes into account also the work of other medieval preachers and several Artes praedicandi treatises. Particular consideration has been given to three diferent aspects of the use of this sort of imagery in Ferrer’s sermons: a) the portrayal of Jesus Christ as a knight (Christus miles) who jousts against the devil for human salvation; b) the elaboration of complex similitudines in which the whole of Christendom is represented as a host assembled in battle array against temptations and vices; c) the regular use of the spiritual allegory of the castle under siege, a symbol whose meaning fluctuates from sermon to sermon.
Josep Antoni Aguilar
added a research item
This article analyses the narrative devices used by Ramon Muntaner in chapters 44-59 of his Chronicle, which are devoted to events prior to the outbreak of the War of the Sicilian Vespers (1282-1302). Taking a comparative approach, the author examines this section of the book by confronting it with the versions of the same events found in other chroniclers of the period, while at the same time paying attention to those which, especially if considered its narrative disposition and style, seem to be the main literary models upon which Muntaner’s account is based, namely the roman courtois tradition. URL: https://aevum.vitaepensiero.it/scheda-articolo_digital/josep-antoni-aguilar-avila/et-sic2b7m-demanats-qui-eren-ne-de-quals-gents-yo-us-ho-dire-notas-sobre-el-arte-literario-de-ramon-muntaner-000193_2019_0002_0449-369616.html
Hauf Valls
added a research item
Edició crítica Critical edition of the medieval Catalan translation of Hethoum of Gorigos, La Fleur des Histoires d'Orient
Lluís Ramon
added a research item
Rams de Flores es una de las cuatro obras que componen el manuscrito Z-I-2 de la Biblioteca del Monasterio de El Escorial. Es una colección de "exempla" seleccionados del "Communiloquium" de Juan de Gales y de "Dicta et facta memorabilia" de Valerio Máximo.
Josep E. Rubio
added a research item
Resum: Sant Vicent Ferrer empra en ocasions l'analogia de la xarxa per a referir-se a l'es-tructura del sermó. A partir d'aquesta analogia, podem identificar una sèrie d'elements que es repeteixen en textos diversos i que podem considerar com a nusos de la xarxa. En el present estudi n'analitzarem un de concret: el de la llengua com a identificador del parlant. Estudiarem la rendibilitat d'aquest nus, com apareix en diversos sermons i la manera com enllaça amb altres temes fins a crear una xarxa que va més enllà d'un únic discurs i connecta entre si una multiplicitat de sermons. Paraules clau: Sant Vicent Ferrer, predicació, semblances, llengua. Abstract: Saint Vincent Ferrer sometimes uses the analogy of the net to refer to the structure of the sermon. From this analogy, we can identify a series of elements that are repeated in various texts and which we can consider as knots in the net. In the present study we will analyze one of them: the one of the language as identifier of the speaker. We will study the profitability of this knot, as it appears in several sermons, and the way in which it links up with other issues to create a network that goes beyond a single discourse and connects a multiplicity of sermons to each other.
Josep A. Ysern
added a research item
L’expressió de la lluita contra el pecat, del combat contra el dimoni constitueix una de les isotopies més generals i esteses en la predicació vicentina. Aquest estudi intenta, d’una banda, descriure l’aprofitament de l’al·legoria de les armes del cristià, d’arrel paulina, per a l’expressió de tal eix semàntic; d’altra, il·lustra, amb mostres preses de sermons vicentins, la utilització de metàfores i al·legories de base militar per a l’expressió del conflicte amb el mal. Finalment, s’atura en l’estudi de la batalla campal contra el dimoni, inclosa en un sermó de Quaresma, situant aquesta en el context d’altres utilitzacions del mateix tòpic.
Josep E. Rubio
added a research item
En els sermons de sant Vicent Ferrer, les referències a qüestions filosòfiques ocupen un lloc secundari i subordinat al missatge moral. No obstant això, són prou freqüents i posen de manifest l’alta formació escolàstica del predicador valencià. En un dels sermons trobem un incís que explica una aparent anomalia gramatical en un passatge bíblic; una breu explicació que cobra sentit a partir del contingut del tractat sobre les suposicions dels termes escrit per sant Vicent en els seus anys de formació com a mestre de lògica. Una prova que els seus sermons no es poden entendre plenament sense tenir present les doctrines filosòfiques que sostenen el discurs teològic.
Josep E. Rubio
added a research item
Ramon Llull’s attitude towards the minstrelsy is part of the critical and reformist line proposed by certain sectors of the Church. Through the analysis of the references to the role of the minstrels in the Llibre de contemplació and their presence in narrative works such as the Blanquerna and the Llibre de meravelles, we will see that moral criticism has specific nuances within what the moral theology of the 13th century considered the «sins of the tongue». Finally, a passage from Desconhort will show how Llull tried to resolve the ambivalence between moral criticism and strategic use of the minstrelsy, conceived as an essential help for his project.
Hauf Valls
added 17 research items
The paper tries to show how Ausiàs March, in order to express the intensity of the love felt by his poetical ego, adopts in some poems an hyperbolical language based on the register of religion .
Josep E. Rubio
added a research item
https://brill.com/abstract/title/21418
Josep E. Rubio
added a research item
L’année 1289 est celle du premier séjour de Lulle à Paris, où il va faire des lectures de son Art à l’université. Une étude de quelques passages de la Introductoria Artis demonstrativae met en évidence que le but de Lulle était d’établir un dialogue critique avec les savants et les enseignants des textes et des pratiques qu’on a qualifiés de « scolastiques ». La proposition alternative de Lulle implique d’abord l’établissement d’un « langage commun », celui de son Art, dans lequel on peut « traduire » les propositions et les arguments propres à la pratique scientifique universitaire. La brièveté et la capacité de condensation de ce langage supposent un avantage qui n’est pas simplement formel, parce qu’elles sont au service d’une réduction des données aux principes généraux et universels auxquels l’Art est capable de reconduire toute argumentation. Lulle montre dans la Introductoria Artis demonstrativae comment réduire les propositions et les arguments au langage de son Art avec un exemple tiré de la Summa contra gentiles de Saint Thomas d’Aquin, un des rares moments où Lulle incorpore à son œuvre un texte d’autrui. Par ailleurs, cette citation de la Summa contra gentiles peut nous offrir un indice du fait que le dialogue entre Lulle et l’Université de Paris s’inscrirait aussi dans une polémique où interviennent deux façons de concevoir la stratégie apologétique : celle de Lulle et celle propre à l’ordre dominicain.
Josep E. Rubio
added a research item
The contributions gathered in this volume each deal with the creative reception of a particular medieval philosopher in modern history of philosophy from the 17th century onward. These ‘medieval’ thinkers belong to four historical worlds: the (Jewish-)Arabic world (al-Fārābī, Avicenna, Maimonides), Latin scholasticism (Roger Bacon, Henry of Ghent, William of Ockham, Marsilius of Padua), medieval lay philosophy (Ramon Lull, Petrarch), and Humanism in a broader sense (Nicholas of Cusa, Petrus Ramus, Andrea Cesalpino). This book focuses on the emergence and development of philosophical historiography as a university discipline in the 18th and 19th centuries. During that period historians of philosophy evaluated medieval philosophical theories through the lenses of modern leitmotifs and assigned to medieval thinkers positions within an imaginary map of cultural identities based on the juxtaposition of ‘self’ and ‘other’. Some medieval philosophers were regarded as ‘forerunners’ who had constructively paved the way for modern rationality; whereas others, viewed as ‘outsiders’, had contributed to the same effect by way of their struggle against established forms of philosophy. The contributions gathered in this volume each deal with the creative reception of a particular figure in modern history of philosophy. From the 9th century, with al-Fārābī, to the 16th century, these philosophers belong to four historical worlds which have been characterized by European cultural history or have defined themselves as such: the (Jewish-)Arabic world (al-Fārābī, Avicenna, Maimonides), Latin scholasticism (Roger Bacon, Henry of Ghent, William of Ockham, Marsilius of Padua), medieval lay philosophy (Ramon Lull, Petrarch), and Humanism in a broader sense (Nicholas of Cusa, Petrus Ramus, Andrea Cesalpino).
Josep A. Ysern
added a research item
Antología de sermones del domincio Vicent Ferrer en traducción al castellano, con estduio introductorio, notas y otros complementos.
Josep E. Rubio
added a research item
The Ars demonstrativa was the second version of the Lullian Ars, and revised and completed the Ars compendiosa inveniendi veritatem (1274). It was composed in Montpellier in 1283. The work is accompanied by Figures and an Alphabet; the former are graphic symbols which make the structural components of the Ars visible and facilitate the operation of the combinatorial mechanisms and the calculations. As regards the Alphabet, the letters A S T V X Y and Z represent the Figures mentioned above, while the others – namely those between B and R – serve to designate the concepts contained within Figure S, the figure pertaining to the rational soul. The Ars demonstrativa has four parts or ‘distinctions’, of which the final part is a list of questions relating to the preceding parts, accompanied by their corresponding solutions in symbolic notation. The first distinction gives a detailed description of the figures. The second distinction expounds the ‘conditions’ of the Ars, the mechanisms which enable the reader to obtain information on the basis of the principles from Figures A V X, with a view to discovering the truth or falsity – Figures Y Z – by using Figures T and S, which establish relationships between the principles. The third distinction offers sixteen modes, or rather, applications for the mechanisms of the Ars, which are: remembering, understanding, loving, believing, contemplating, finding, ordering, preaching, expounding, resolving, judging, showing, disputing, advising, accustoming, curing.
Lluís Ramon
added a research item
Resumen Este trabajo analiza el modelo de santidad femenina generado por la hagiografía de santa Ana, para lo cual se han comparado la Vida de la gloriosa Santa Anna de Joan Roís de Corella, las Vitae Christi de Ludolfo de Sajonia, Francesc Eiximenis e Isabel de Villena y la Vida de la sacratíssima verge Maria de Miquel Peres. Estas cinco obras, fruto de la corriente estética que en toda Europa generó la devoción a la humanidad de Cristo, forman parte esencial del canon de la literatura religio-sa que se leyó en la Valencia tardomedieval y bien pudieron forjar conjuntamente un modelo de santidad femenina. Palabras clave Santa Ana, hagiografía, vitae Christi, traducción, literatura religiosa, reescritura. Abstract This paper analyzes the model of feminine holiness generated by the hagiography of St. Anne thorugh the comparison of Vida de la gloriosa Santa Anna by Joan Roís de Corella, versions of Vitae Christi by Ludolf of Saxony, Francesc Eixi-menis, and Isabel de Villena, andVida de la sacratíssima verge Maria by Miquel Peres. These five works are the consequence of an aesthetic and spiritual trend across Europe linked to the devotion to the humanity of Christ. They are an essential part of the canon of religious literature read in late Medieval Valencia, and all together created a model of feminine holiness.
Josep Antoni Aguilar
added 5 research items
Ramon Muntaner (1265-1336), guerrer i cronista que va servir diversos sobirans del casal de Barcelona, nascut a Peralada i ciutadà de València, fou un testimoni privilegiat dels fets esdevinguts a la Corona d'Aragó del seu temps. A la seva Crònica, sens dubte un dels exponents més notables de la historiografia europea medieval, va narrar les grans fites de l?expansió catalanoaragonesa entre els segles XIII i XIV, com ara les conquistes de Mallorca, València, Sicília i Sardenya o l'expedició de la Companyia Catalana a Bizanci. El relat de totes aquestes campanyes se'ns ofereix des d'un prisma marcadament providencialista: Muntaner veu sempre la mà divina rere els èxits militars i polítics dels prínceps del casal de Barcelona. D'altra banda, a més del valor com a document històric, la Crònica posseeix també un destacadíssim valor literari. Muntaner, a qui Josep Pla va definir com «un empordanès xerraire i mentider», s'agrada de recontar les seves històries, i ho fa amb una prosa àgil i vivaç, farcida de dites i expressions populars, però que beu igualment de les fórmules i els motius presents en les cançons de gesta i els romans d'aventures. El treball que hom té a les mans presenta una edició filològica del pròleg i els primers cent quaranta-sis capítols del text muntanerià, que comprenen els regnats de Jaume I el Conqueridor i Pere II el Gran i fan poc més o menys la meitat de tota la Crònica. L'edició, que incorpora un aparat ben copiós de notes de tipus històric, cultural, lingüístic i estilístic, a més de nombroses imatges procedents de manuscrits medievals i fotografies de llocs, edificis i objectes esmentats per Muntaner, s'acompanya, encara, d'un estudi introductori que analitza algunes de les claus literàries i historiogràfiques dels capítols esmentats.
Ramon Muntaner (1265-1336), guerrer i cronista que va servir diversos sobirans del casal de Barcelona, nascut a Peralada i ciutadà de València, fou un testimoni privilegiat dels fets esdevinguts a la Corona d'Aragó del seu temps. A la seva Crònica, sens dubte un dels exponents més notables de la historiografia europea medieval, va narrar les grans fites de l?expansió catalanoaragonesa entre els segles XIII i XIV, com ara les conquistes de Mallorca, València, Sicília i Sardenya o l'expedició de la Companyia Catalana a Bizanci. El relat de totes aquestes campanyes se'ns ofereix des d'un prisma marcadament providencialista: Muntaner veu sempre la mà divina rere els èxits militars i polítics dels prínceps del casal de Barcelona. D'altra banda, a més del valor com a document històric, la Crònica posseeix també un destacadíssim valor literari. Muntaner, a qui Josep Pla va definir com «un empordanès xerraire i mentider», s'agrada de recontar les seves històries, i ho fa amb una prosa àgil i vivaç, farcida de dites i expressions populars, però que beu igualment de les fórmules i els motius presents en les cançons de gesta i els romans d'aventures. El treball que hom té a les mans presenta una edició filològica del pròleg i els primers cent quaranta-sis capítols del text muntanerià, que comprenen els regnats de Jaume I el Conqueridor i Pere II el Gran i fan poc més o menys la meitat de tota la Crònica. L'edició, que incorpora un aparat ben copiós de notes de tipus històric, cultural, lingüístic i estilístic, a més de nombroses imatges procedents de manuscrits medievals i fotografies de llocs, edificis i objectes esmentats per Muntaner, s'acompanya, encara, d'un estudi introductori que analitza algunes de les claus literàries i historiogràfiques dels capítols esmentats.
Josep E. Rubio
added 5 research items
L'al·legoria és un dels recursos mes interessants que fa servir Ramon Llull al Llibre de contemplacio per aconseguir presentar les seves idees d'una manera persuasiva. Al capítol 354 l'al·legoria pren la forma d"una estranya narració plena de simbolisme, el significat de la qual remet al combat entre vicis i virtuts, un conflicte relacionat amb l'oposició ànima vs. cos. En la seva Revelatio secretorum Artis, Salzinger presenta aquest capítol com la clau que permet descobrir els secrets dc l'art luI·liana. L'atribució que fa Salzinger d 'un valor tan gran al capítol 354 prové de la seva comprensió particular del paper que fa aquesta «metàfora» en el sistema lul·lià de trobar la veritat. L'article s'aproxima als fonaments de la consideració de Salzinger i proposa una nova interpretació detallada del significat de la narració al·legòrica d'aquest capítol. A b s t r a c t Allegory is one of the most interesting devices that Ramon Llull uses in Llibre de contemplació to achieve the aim to present his doctrinal ideas in a persuasive manner. ln chapter 354, allegory takes the shape of a strange narration full of symbolism, whose significance refers to the fight between virtues and vices, a conflict related to the opposition soul vs. body. In his Revelatio secretorum Artis Salzinger presented this chapter as the key that allows the discovery of the secrets of Lullian Art. Salzinger's attributing the highest value to chapter 354 came from his parlicular understanding of the role that «metaphor» plays in the Lullian system of finding the truth. This work approaches the bases of Sal- zinge's consideration and proposes a new detailed interpretation of the meaning of the allegorical narrative of this chapter.
Josep Antoni Aguilar
added a research item
RESUMEN: El presente artículo analiza el capítulo 191 de la Crònica de Ramón Muntaner, dedicado a la batalla de Gagliano, librada en febrero de 1300, en la que la caballería angevina liderada por el conde Gautier V de Brienne fue derrotado a manos de los almogávares comandados por Blasco de Alagón y Guillem Galceran de Cartellà. En primer lugar, se examina el tratamiento que el cronista hace de la figura de los Caballeros de la Muerte, antagonistas de la historia, y se aportan diversos ejemplos de personajes de naturaleza similar en otros textos del período medieval. En segundo lugar, se contrastan las características que Muntaner atribuye a este grupo de guerreros con las biografías de los principales caballeros angevinos que combatieron en Gagliano. Finalmente, se identifican los principales mecanismos narrativos de los que el cronista se sirve para referir la batalla, y se compara su versión de los hechos con la de la Historia Sicula de Niccolò Speciale. ABSTRACT: This article analyses chapter 191 of Ramon Muntaner's Chronicle, devoted to the Battle of Gagliano, fought in February 1300, in which an Angevin cavalry corps led by Count Walter V of Brienne was defeated at the hands of an Almugavar army commanded by Blasco of Alagón and Guillem Galceran of Cartellà. Firstly, it examines the way in which Muntaner introduces the antagonists of his account, i.e., the Knights of Death, and provides several examples of similar characters in other texts of the medieval period. Secondly, it assesses Muntaner's depiction of this group of warriors in the light of the extant biographical data concerning the Angevine commanders present at Gagliano. Thirdly and lastly, it identifies the main narrative devices upon which the chronicler relies to craft his account of the battle, and compares his version of the events with that told in Niccolò Speciale's Historia Sicula.
Josep E. Rubio
added 8 research items
This volume offers the first comprehensive introduction in English to the study of the philosopher and theologian Raimundus Lullus (c. 1232-1316). From the 1270s onwards Lullus worked on his Art: a philosophico-theological system which takes the basic concepts of the three monotheistic religions of its time and discusses them by means of rational discourse in order to convince Muslims (and Jews) of the truth of the Christian articles of faith. Revising his Art and extending it across all fields of human knowledge, Lullus created a universal science that strongly influenced thinkers such as Nicholas of Cusa and Leibniz. He produced some 280 works in both Catalan and Latin, the Latin Opera currently being edited in the Corpus Christianorum, Continuatio Mediaevalis series. The present Introduction provides a key to Lullus’ prolific philosophical and theological output. It is divided into three sections: Lullus' life, his works and his thought, i.e. the Ars. The first section offers a survey of Lullus’ eventful life (his conversion, illumination, travels, etc.) and presents the historical context for his intellectual projects. The second section offers a full catalogue of all his works, together with a short summary of each of them, an appreciation of their importance and basic bibliographical information concerning editions and further literature. The third section gives an explanation of Lullus’ Art, its mechanisms and its philosophical implications; it also shows how his thought manifested itself in the different realms of knowledge: natural, human and divine. The book is the result of a joint effort by international scholars specialising in Lullus, who have been working on this Introduction since 2003, namely, Óscar de la Cruz, Fernando Domínguez, Jordi Gayà, Robert D. Hughes, Marta M. Romano and the editors.
Josep E. Rubio
added a project goal
This project is in fact the continuation of the previous one: MEDIEVAL AND MODERN CULTURAL HISTORY: PHILOLOGICAL EDITIONS AND STUDIES OF MANUSCRIPT AND PRINTED SOURCES (V): FFI2009-14206. Taking into account the aims achieved in the five precedent terms of the project and counting on a consolidated team with wide scientific experience which has made significant contributions to it along these years, we intend to continue our research maintaining its basic goal, which is the preparation of most needed critical editions of some relevant literary as well as historiographic medieval Catalan texts, supported, when necessary, by the publication of competent and up-to-date monographic studies on the literary, historical, theological and philosophical background of each text. The selection of the works to be edited has been made not only on account of their great cultural value, but also after serious consideration of the basic skills of each member of the team (Philology, Textual Criticism, Ecdotics, Paleography, Cultural History, Medieval and Classical Latin, etc.).
As for the works selected and the specific objectives of the project, preference will be given to the following fields: A) thirteenth- to fifteenth century religious treatises of strong literary and cultural importance, including: (1) studies on the work of Ramon Llull, with special attention to his Ars; (2) a set of specific items which because of their material extension have until now remained unpublished albeit their critical importance for the history of the Hispanic spirituality. Special attention will be paid to the study and edition of a selected corpus of the sermons preached by Sant Vicent Ferrer, as well as to the critical edition of Isabel de Villena’s Vita Christi and the study of Ambrosio Montesino's Cartuxano (this being a castilian translation of Ludolph of Saxony's Vita Iesu Christi). B) On another front, sources which combine a high literary interest with a remarkable historical value such as: (1) a critical edition of chapters 147-298 of Ramon Muntaner’s Crònica; (2) a critical edition of the Crònica Universal de 1427 (BNE, ms. 17711); (3) a study on the will of style in the official prose written by Joan Aguilar (1423-1425); (4) a study on historical documents from the Municipal Archive of Valencia regarding the Mercader and Castellví families.