Project

Ecclesiae, Coemeteria et Loci (saec. VIII-XI). Sancti Hilarii de Breda, Sancti Cirici de Colera, Sidillanum, Olerdola. Projecte ECLOC

Goal: Ecclesiae, Coemeteria et Loci (saec. VIII-XI)

Updates

0 new
9
Recommendations

0 new
15
Followers

0 new
13
Reads

0 new
178

Project log

Gisela Ripoll
added a research item
The civitas Olerdola was a strategic city for the control of the Penedès plain and the route to the coast, located to the south of Barcelona. It was founded at the beginning of the 10th century when the County of Barcelona began conquering lands to the south of the Llobregat River. Its castle quickly became the principal fortress of the new territory, on the frontier with al-Andalus. Expanding rapidly both infra and foris muros, the medieval city occupied the old Roman Republican fortifications, as well as outside them, in the suburbium of Santa Maria and along the slopes of the valley. The long-term research project on the city infra muros, as well as the topographical and archaeological fieldwork carried out foris muros as part of the project ECLOC Ecclesiae, Coemeteria et loci (saec VIII-XI), will focus on defining the urbanism, as well as the articulation and functionality of the different urban areas.
Gisela Ripoll
added a research item
Mir Geribert, Príncep d’Olèrdola, Mil Anys després -Context social i polític de la Catalunya del segle XI Josep Maria Salrach i Marès – 1:08’ -La casa comtal de Barcelona al segle XI José Enrique Ruiz-Domènec – 42:46’ -Mir Geribert. Un personatge i el seu temps Rosa Lluch Bramon – 1:08’ -Olèrdola. De la civitas dels textos a la civitas arqueològica Núria Molist, Xavier Esteve i Gisela Ripoll – 1:09’ -Mir Geribert. La dimensió comunicativa del personatge Enric Calpena i Ollé – 1:07’ -Taula Rodona. Jornada d'estudi Mir Geribert - Príncep d'Olèrdola, Mil anys després Enric Calpena i Ollé, Xavier Esteve, Rosa Lluch Bramon, Núria Molist, Gisela Ripoll i Josep Maria Salrach i Marès – 1:01’
Gisela Ripoll
added a project goal
Ecclesiae, Coemeteria et Loci (saec. VIII-XI)
 
Gisela Ripoll
added a research item
Sidilianum, located on the top of a small hill next to the bank of the river Ter, offers a unique opportunity to learn about the various transformations of the territory between Late Antiquity and the medieval world, given that it was clogged and sealed by a fluvial dune. The research strategies, facilitate the chronological sequence from its origin as a villa (end of the 4th century), its occupation as an agricultural agglomeration with a parish church and necropolis (beginning of the 10th century), until its forced abandonment and relocation of the population at the end of the 11th century. The work also includes the consolidation, restoration and adaptation of the site for visits by the public. The interventions are part of the four-year archaeological and palaeontological research project of the Generalitat de Catalunya: ECLOC/Ecclesiæ, cœmeteria et loci (sæc. VIII-XI). Sancti Cirici de Colera, Sidilianum, Sancti Hilarii de Breda, Olerdola.
Gisela Ripoll
added a research item
Sidillà en youtube Sidilianum (Sidillà, Baix Empordà, Girona), de villa romana a aglomeración medieval Gisela Ripoll y Francesc Tuset, Universitat de Barcelona IV Ciclo de Actualidad de la investigación arqueológica en España Museo Arqueológico Nacional (Madrid) Canal Youtube del Museo Arqueológico Nacional / 49:54’ / 22.02.2022 Sidilianum, located on the top of a small hill next to the bank of the river Ter, offers a unique opportunity to learn about the various transformations of the territory between Late Antiquity and the medieval world, given that it was clogged and sealed by a fluvial dune. The research strategies, facilitate the chronological sequence from its origin as a villa (end of the 4th century), its occupation as an agricultural agglomeration with a parish church and necropolis (beginning of the 10th century), until its forced abandonment and relocation of the population at the end of the 11th century. The work also includes the consolidation, restoration and adaptation of the site for visits by the public. The interventions are part of the four-year archaeological and palaeontological research project of the Generalitat de Catalunya: ECLOC/Ecclesiæ, cœmeteria et loci (sæc. VIII-XI). Sancti Cirici de Colera, Sidilianum, Sancti Hilarii de Breda, Olerdola. Keywords: Territory. Church. Settlement. Necropolis. Alluvial dune. Late Antiquity. Early Middle Ages. Continuity. Transformation.
Gisela Ripoll
added an update
Sidillà en youtube
Sidilianum (Sidillà, Baix Empordà, Girona), de villa romana a aglomeración medieval
Gisela Ripoll y Francesc Tuset, Universitat de Barcelona
IV Ciclo de Actualidad de la investigación arqueológica en España
Museo Arqueológico Nacional (Madrid)
Canal Youtube del Museo Arqueológico Nacional / 49:54’ / 22.02.2022
 
Gisela Ripoll
added a research item
La viticultura i la producció i el consum de vi han estat estretament relacionats amb Olèrdola durant tres quartes parts dels 4.000 anys d'història d'Olèrdola. La vinya constitueix un tret identificador del paisatge del Penedès actual. Es tracta del principal conreu en aquest territori històric i és, de llarg, la zona del Principat on hi ha un nombre més gran d'hectàrees conreades. La vitivinicultura és indissociable del Penedès avui, però ha estat així durant generacions i generacions, segles i fins i tot mil·lennis. http://blog.mac.cat/el-vi-i-la-vinya-a-olerdola-tres-millennis-dhistoria-compartida/
Gisela Ripoll
added a research item
Els resultats del projecte de recerca dut a terme els últims 4 anys a Sidillà (Sant Llorenç de les Arenes, Foixà, Baix Empordà) demostra l’existència d’una ocupació romana, una necròpolis amb enterraments des de finals de segle IV – inicis de segle V fins entrat el segle XI, la construcció de l’església al segle VIII i l’organització d’un poblat al seu entorn en ús fins que la duna al·luvial cobrí tot el jaciment a mitjans de segle XI provocant el trasllat de la població a Sant Llorenç de les Arenes i l’inexorable abandó del lloc. Download: https://www.raco.cat/index.php/RevistaGirona/article/view/348466/439684
Gisela Ripoll
added an update
Vells secrets al mausoleu de Sidillà. L’equip d’arqueòlegs que encapçalen Gisela Ripoll i Francesc Tuset hi troba nous enterraments i un colomer
Emili Agulló / El Punt Avui / 10.09.2019
 
Gisela Ripoll
added an update
RIPOLL, G., TUSET, F., BENSENY, J. y MESAS, I., Sidillà, de vil·la romana a aglomeració medieval, Revista de Girona 312, 2019, 46-49. https://www.raco.cat/index.php/RevistaGirona/article/view/348466/439684
 
Gisela Ripoll
added 5 research items
The medieval monastery of Sant Quirze de Colera (Girona). Documentary evidence, archaeography and new applied technologies Gisela Ripoll, Francesc Tuset, Josep Benseny, Eduardo Carrero, Daniel Rico & Núria Molist A first, necessary evaluation and interpretation of the monastic complex of Sant Quirze de Colera (Rabòs d’Empordà, Alt Empordà), following numerous excavations carried out during architectural restoration works, were major results of work undertaken over 1997-2012. Subsequently, as part of the ECLOC project (Ecclesiæ, cœmeteria et loci (sæc. VIII-XI). Sancti Cirici de Colera, Sidilianum, Olerdola / Esglésies, cementiris i hàbitats (segles VIII al XI). Sant Quirze de Colera, Sidillà, Olèrdola) (Quadrennial research projects in archaeology and palaeontology 2014-2017, Num. Exp. 2014/100480, Generalitat de Catalunya), further essential steps were established for the understanding of the chronostratigraphical and architectural sequence of the vairious buildings of this benedictine monastery, located on the southern slopes of the eastern Pyrenees. Diverse methods have been employed in order to integrate, recover and interpret data from the previous excavations, resulting in their digitalisation, geo-referencing and vectorisation in a database and GIS platform. In addition, the collection and study of the important, dispersed documentary archive from the 9th to 18th centuries has begun, new plans of the site have been carried out with a CAD system and extraordinary graphic information has been generated through photogrammetry and 3D models obtained from buildings. The first results of this work, by no means completed, have established a new chrono-stratigraphical sequence and provided the means to elaborate a new reading and interpretation of the site. Keywords Architecture; archaeography; chrono-stratigraphy
Sidillà (Girona). From roman villa to medieval settlement Gisela Ripoll, Francesc Tuset, Imma Mesas, Josep Benseny & Núria Molist Sidillà (Sant Llorenç de les Arenes, Baix Empordà) is a site located on a small hill near the River Ter, known from the mid-20th century, with the notable characteristic of having been buried under a fluvial dune by the mid 11th century. As part of the ECLOC project (Ecclesiæ, cœmeteria et loci (sæc. VIII-XI). Sancti Cirici de Colera, Sidilianum, Olerdola / Esglésies, cementiris i hàbitats (segles VIII al XI). Sant Quirze de Colera, Sidillà, Olèrdola) (Quadrennial research projects in archaeology and palaeontology 2014-2017, Num. Exp. 2014/100480, Generalitat de Catalunya), a number of archaeological excavations have been carried out with great success which have radically modified the former interpretation of the site. Excavations in the church, the settlement and the necropolis have been combined with a geophysical survey to establish the extent of the buildings. Numerous radiocarbon dates have been key elements in establishing the chronological sequence of occupation. Sidillà is a good example of the transformation during late Antiquity of the domestic space of a rural villa into a small rural nucleus centred on a parish church. In the far northern section of the hill where Sidillà is situated there is an funerary area associated with the Roman villa, the latter being located on the other side of the hill, opposite. Here there is a large funerary monument – a private family mausoleum – built at the end of the 4th or early 5th century over an earlier necropolis. To the south a church was built prior to the 8th century associated with a necropolis which was in use up to c. AD 1000. Later, this funerary space was taken over by buildings. The entire complex was then engulfed by a fluvial dune around the middle of the 11th century, forcing the inhabitants to relocate to a new settlement. Keywords mausoleum; church; necropolis; settlement
Olèrdola (Barcelona). Sant Miquel and Santa Maria and their interaction with the medieval civitas and the castral territory Núria Molist, Gisela Ripoll, Xavier Esteve The medieval civitas of Olèrdola, located on the top of a geostrategic hill, is organized into a main area inside the roman and medieval walls and an extensive outer neighborhood. Both spaces are endowed with a church, a cemetery and several agriculture, livestock and housing structures. It is dated from the 9th century to the early 12th century. The pre-Romanesque church of Sant Miquel, located in the upper part of the enclosure, had parish functions. It was built over a previous 9th century necropolis. Outside walls, Santa Maria concentrates the cemetery and the urban settlement around it. Both churches are landmarks, in contrast to the other non-visual churches. Located 50 km southern Barcelona, the castral territory of Olèrdola stands as an example of organizational policy of the new conquered area, the Penedès. At the beginning of the 10th century it had been incorporated into the county of Barcelona, having as a main buildings the castle and the parish church of Sant Miquel. This church had eight smaller churches (including Santa Maria) scattered throughout a big terminus castralis around 200 km2. The written documentation regarding the churches has been contrasted with the recent archaeological excavations at Sant Miquel (project for the restoration of the church, 2005-2008) and at Santa Maria, which has work in progress, in the framework of the ECLOC project (Ecclesiæ, cœmeteria et loci (sæc. VIII-XI). Sancti Cirici de Colera, Sidilianum, Olerdola / Esglésies, cementiris i hàbitats (segles VIII al XI). Sant Quirze de Colera, Sidillà, Olèrdola) (Quadrennial research projects in archaeology and palaeontology 2014-2017, Num. Exp. 2014/100480, Generalitat de Catalunya). These actions have allowed to carry out an in-depth study of the construction and chronology of both churches, the necropolis around and its role in the urban articulation in a border place. Keywords Medieval; town; suburban; church; cemetery
Gisela Ripoll
added an update
Sant Quirze de Colera: el cementiri medieval
Gisela RIPOLL, Francesc TUSET, Núria MOLIST, Eduardo CARRERO, Daniel RICO, Josep BENSENY
El conjunt monàstic de Sancti Cirici de Colera / Sant Quirze de Colera (Rabós, Alt Empordà) situat al fons de la petita vall de Sant Quirze, al bell mig del Paratge Natural d’Interès Nacional de l’Albera, el contrafort més oriental dels Pirineus, és objecte d’estudi en el marc del projecte ECLOC / Ecclesiæ, cœmeteria et loci (sæc. VIII-XI). Sancti Cirici de Colera, Sidilianum, Olerdola / Esglésies, cementiris i hàbitats (segles VIII al XI). Sant Quirze de Colera, Sidillà, Olèrdola (Projectes quadriennals 2014-2017, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya). La recuperació científica integral del conjunt ha possibilitat una nova lectura crono-estratigràfica per tal de comprendre els problemes de la seva evolució arqueològica, arquitectònica i històrica. L’estudi en curs de les àrees d’enterrament és un dels aspectes cabdals d’aquesta recerca i comença a oferir resultats rellevants.
La seqüència demostra clarament que les primeres sepultures estan en relació al moment en que els monjos Libenci i Asenari construïren el primer monestir amb la doble advocació de sant Quirze i sant Andreu, segons un text de l’any 844 i les datacions radiocarbòniques, que confirmen una cronologia de mitjans segle IX. Amb el pas del temps les tombes es van densificant al voltant d’aquest primer edifici, difícilment rastrejable a partir de les dades arqueològiques, i estarà en ús fins a finals del segle XI. La construcció de tot el seguit de dependències monàstiques provocaren l’amortització de la necròpolis a partir de dos elements clau, per una banda l’edificació a fundamentis l’any 935 de l’església dedicada a sant Quirze, sant Andreu i sant Benet, per part de l’abat Manuel, i la posterior i important remodelació que testimonia l’acta de consagració de l’abat Berenguer l’any 1123. El cementiri es desplaça fora de l’espai monàstic, cap a l’oest i a l’entorn de l’església parroquial de Santa Maria construïda a inicis del segle XII i consagrada també per Berenguer aquell mateix any, propiciant una litúrgia funerària de tipus processional entre els dos conjunts: l’abacial reservat pels abats i monjos, la parroquial pels benefactors i laics. La construcció de l’imponent església abacial a inicis de segle XII preservà un espai privilegiat per la sepultura dels abats del monestir: la galeria sud de l’església. El seu ús funerari, igual que alguns punts ben localitzats del claustre, foren utilitzats per les inhumacions dels abats fins a segle XIV. La documentació arqueològica, escultòrica i epigràfica de Sant Quirze de Colera permet un anàlisi acurat –encara en fase d’estudi– del ritual funerari benedictí.
IX Jornades d'Història del Monestir de les Avellanes (Os de Balaguer)
Entre el cel i la terra: vida eterna, mort i rituals als monestirs medievals
9 i 10 de juliol, 2018
Equip de Recerca: Espai, Poder i Cultura' de la Universitat de Lleida
 
Gisela Ripoll
added an update
Olèrdola / Museu d'Arqueologia de Catalunya / 24/03/2018
S'inicien els treballs per realitzar un 3D de l'església i la necròpoli del Pla dels Albats, al Conjunt Monumental d'Olèrdola
A través de dron i escàner 3D, el Museu d’Arqueologia de Catalunya-Olèrdola està treballant en la realització d’un 3D de l’església de Santa Maria i la necròpoli fora muralles, al Pla dels Albats. Aquesta acció s’emmarca dins el projecte quadriennal de recerca en arqueologia ECLOC (Ecclesiæ, cœmeteria et loci (s. VIII-XI). Sancti Cirici de Colera, Sidilianum, Olerdola / Esglésies, cementiris i hàbitats (segles VIII al XI). Sant Quirze de Colera, Sidillà, Olèrdola), liderat per la Universitat de Barcelona. Actualment en avançada fase de producció, es preveu la presentació del 3D del Pla dels Albats el proper mes de maig, en el marc del Dia Internacional dels Museus.
La ciutat medieval d’Olèrdola estava conformada per l’espai situat dins de les muralles (amb el castell, l’església parroquial de Sant Miquel, cases de persones benestants, tallers...) i l’espai fora muralles, que ocupava una àmplia superfície. La seva part central és l’avui anomenat Pla dels Albats, amb l’església de Santa Maria i la necròpolis de tombes antropomorfes, així com també cases, tallers, cellers de vi, estables, etc.
En el marc d’un projecte ECLOC (Esglésies, cementiris i llocs), els darrers anys el Museu d’Arqueologia de Catalunya i la Universitat de Barcelona han treballat -per primera vegada amb metodologia científica- al Pla dels Albats. Com a cloenda d’aquest període i després de recuperar i restaurar l’església de Santa Maria i descobrir noves i nombrosos tombes antropomorfes o olerdolanes de la necròpolis, el pas següent és posar-lo en valor mitjançant accions com l’adequació del pas i la senyalització.
En aquesta línia, s’ha previst també realitzar un 3D de l’espai de l’església i la necròpolis amb finalitat divulgativa. A l’actualitat, s’està treballant en la producció final del 3D, després de dur a terme la presa de dades a través d’un dron, fotogrametria i escàner làser 3D, dut a terme per l’empresa CAPTAE. El resultat serà un interessant producte de divulgació que permetrà als visitants del conjunt monumental d’Olèrdola fer una completa visita virtual de l’emplaçament.
Per a més informació sobre el Conjunt Monumental d’Olèrdola, consulteu la pàgina web www.macolerdola.cat.
 
Gisela Ripoll
added an update
TV Costa Brava 26/03/2018
Sidillà, el jaciment ‘oblidat’ del Empordà
Xavier Martí
Intervenen: Francesc Tuset i Gisela Ripoll, arqueòlegs
És un dels monuments del patrimoni històric més desconeguts i paradoxalment importants del Baix Empordà. Colgat sota la sorra, amagat rere bardisses i ignorat durant molt temps, Sant Romà de Sidillà ha estat posat damunt del mapa gràcies a la recerca d'un equip d'arqueologia liderat per Gisela Ripoll i Francesc Tuset que ha situat el jaciment històric abans de l'època pre-romànica on fins ara estava catalogat.
L'equip de recerca del projecte Esglésies, Cementiris i Hàbitats de la Universitat de Barcelona ha trobat indicis que desmenteixen la historiografia explicada fins ara, que situava el conjunt històric a l'entorn del segle X i l'abandomaent del poblat al segle XIV. Uns indicis que situen el jaciment en l'època tardoromana.
Descobriments que matisen el que es pensava fins ara
La recerca efectuada per Ripoll i Tuset sostè que l'església de Sant Romà de Sidillà es va aixecar sobre o prop d'una vil·la romana i que data del segle VIII. També que un dels edificis que hi ha al costat i que es creia que era una torre de defensa és en realitat un mausuleu funerari tardoromà construit abans que el temple.
Una altra descoberta rellevant ha estat datar l'abandonament del poblat. Fins ara s'explicava que va ser el segle XIV degut al canvi de curs fluvial del Ter que va provocar el colgament del poblat amb sorra. Els vestigis trobats acrediten que el colgament es va produir al segle X i mai més enllà del segle XI.
Metodologia científica i últimes tecnologies
L'equip d'arquelogia de l'UB ha treballat amb metodologia científica tradicional del ram com pic i pala i excavacions però també amb les últimes tecnologies com drons, models 3D i georadars.
Es tracta d'un projecte que ha durat quatre anys amb el suport de la Diputació de Girona i el Departament de Cultura de la Generalitat i la col·laboració de l'Ajuntament de Foixà i La Caixa.
Ara encaren el repte d'aconseguir nou finançament per seguir investigant un patrimoni històric que consideren un "petit tresor" amb molta informació encara per desxifrar i que tè mèrits suficients com per tenir una pàgina pròpia en les guies turístiques i de patrimoni arqueològic al costat d'Ullastret o Empùries.
 
Gisela Ripoll
added a research item
Aquesta recerca s'emmarca en el projecte Ecclesiae, coemeteria et loci (saec. VIII-XI). Sancti Cirici de Colera, Sidilianum, Olerdola / Esglésies, cementiris i hàbitats (segles VIII al XI). Sant Quirze de Colera, Sidillà, Olèrdola (ECLOC), dins el Programa de projectes quadriennals de recerca en matèria d'arqueologia i paleontologia 2014-2017 (CVE-DOGC-A-14105047-2014). Les intervencions en els tres jaciments que integren el projecte ECLOC permetran comprendre millor l’estructuració del territori en el moment de transició entre el món clàssic i l’època medieval, sent l’arquitectura eclesiàstica l’element identitari i articulador del paisatge. Aquest és un ens dinàmic i en constant transformació; la seva complexitat radica en l’evolució constant del trinomi església, hàbitat i cementiri. Olèrdola és sense cap mena de dubte un dels conjunts urbans més interessants pel coneixement d’aquesta realitat social, econòmica i religiosa entre els segles VIII i XI.
Gisela Ripoll
added an update
Aquesta recerca s'emmarca en el projecte Ecclesiae, coemeteria et loci (saec. VIII-XI). Sancti Cirici de Colera, Sidilianum, Olerdola / Esglésies, cementiris i hàbitats (segles VIII al XI). Sant Quirze de Colera, Sidillà, Olèrdola (ECLOC), dins el Programa de projectes quadriennals de recerca en matèria d'arqueologia i paleontologia 2014-2017 (CVE-DOGC-A-14105047-2014). Les intervencions en els tres jaciments que integren el projecte ECLOC permetran comprendre millor l’estructuració del territori en el moment de transició entre el món clàssic i l’època medieval, sent l’arquitectura eclesiàstica l’element identitari i articulador del paisatge. Aquest és un ens dinàmic i en constant transformació; la seva complexitat radica en l’evolució constant del trinomi església, hàbitat i cementiri. Olèrdola és sense cap mena de dubte un dels conjunts urbans més interessants pel coneixement d’aquesta realitat social, econòmica i religiosa entre els segles VIII i XI.
 
Gisela Ripoll
added an update
Un mausoleu tardoromà a Sidillà
Les darreres excavacions permeten concloure que l’edifici de Sant Sebastià no és preromànic, sinó del segle IV
Els arqueòlegs Gisela Ripoll i Francesc Tuset creuen que les sorres del Ter van colgar la zona al segle XI en comptes del XIV
Emili Agulló
El Punt Avui – Girona / CULTURA FOIXÀ - 12 març 2018
 
Joan Tuset Estany
added a research item
Sancti Cirici de Colera / Sant Quirze de Colera is a Benedictine monastic foundation on the southern face of the eastern Pyrenees. The various structures that have survived as well as the documentary sources provide a wide chronological range of the 8th to 16th centuries, when the monastic community moved to another location. In the 19th century the site became private property and in the 1990s the first efforts at restoration and archaeological excavation began. Our programme of new research into this very special complex began two years ago with a multi-disciplinary approach focusing on the entire complex and all its aspects: the analysis of written sources and preserved remains in order to understand and outline its principal phases of development, not only structural but also functional and liturgical, using all the most modern instruments and technologies of the various disciplines concerned. In order to achieve the maximum results, our analyses have followed a number of different techniques which include a topographic map, photogrammetry, plans and 3D modelling-reconstruction, as well as chrono-stratigraphical, architectural and liturgical analyses, that have allowed us to define the various historical phases in which this monastic site was founded, developed and finally abandoned. We present here some of the first results which, although preliminary, serve to illustrate the work being undertaken and the consequent reinterpretation of the abbatial church now possible.