Sebastià Giralt

Autonomous University of Barcelona | UAB ·  Departamento de Ciencias de la Antigüedad y la Edad Media

[ca] El regnat de Pere el Cerimoniós és sens dubte el període de més esplendor per a l’astronomia i l’astrologia a la Corona d’Aragó, gràcies al decidit impuls d’aquest monarca. El seu interès per la ciència dels estels es manifestà en l’adquisició i fabricació d’instruments astronòmics i en la promoció d’un ambiciós conjunt d’obres d’astronomia i...

Es presenta aquí la primera edició crítica del Tractat de les interrogacions de Bartomeu de Tresbens a partir de l’única còpia manuscrita que se’n conserva, malgrat que és incompleta (Ripoll, Biblioteca Lambert Mata, XXI, ff. 86r-98r), acompanyada d’un estudi introductori. Aquesta obra, que havia romàs fins ara inèdita i insuficientment estudiada,...

L’inici de l’edició dels tractats astrològics breus de Bartomeu de Tresbens (fl. 1359-1375) ha revelat la influència de la llengua occitana en la seva obra, una de les pistes que ha dut a descobrir els orígens d’aquest astròleg i metge de Pere III el Cerimoniós en el comtat de Foix. Després de considerar els possibles castellanismes, aquí es recull...

[ca] Aquest article és una primera presentació dels resultats obtinguts en el procés de revisió dels manuscrits de l’obra mèdica d’Arnau de Vilanova en el marc del desenvolupament de la base de dades Arnau BD dedicada a recopilar els còdexs del corpus atribuït a aquest metge medieval. La nostra revisió ha permès no tan sols reunir en un sol recurs...

The Tractat de les eleccions (“Treatise on elections”) is a short text dedicated to Pere the Ceremonious, King of Aragon, on the branch of astrology focused on determining the moments best suited to performing an action. It is the only one of the three brief astrological treatises written in Catalan by Bartomeu de Tresbens that is fully conserved,...

A biographical approach to Bartomeu de Tresbens, a physician and astrologer who worked for King Pere el Cerimoniós of Aragon and for his son infant Joan, later known as Joan I el Caçador. This biography is built on a thorough reseach based on all documentation on him found in archives-principally in the Archive of the Crown of Aragon-, as well as o...

In this article, the Libel d’investigació de tresors (‘The little book on the search for treasure’) by Bartomeu de Tresbens, astrologer and physician to King Pere the Ceremonious of Aragon, is edited for the first time. The Libel, probably written in 1369 or just before, is one of the few known monographic treatises produced in Latin Europe on the...

Bartomeu de Tresbens (fl. 1359–75) was a physician and astrologer in the service of King Pere the Ceremonious of Aragon and his son Joan, both of them keenly interested in providing patronage for astronomy-astrology. Tresbens dedicated a set of astrological treatises in Catalan to Pere. He was the author of the most outstanding body of astrological...

The famous physician Arnau de Vilanova (c. 1240-1311) ends his Epistola de reprobacione nigromantice ficcionis (also known as De improbacione maleficiorum) concluding that necromancers suffer a species of occult melancholy, since they believe that they practice a rational science and that they can master demons to fulfill their will. My paper discu...

Aquest article pretén revisar el pensament i la pràctica d'Arnau de Vilanova al voltant de la màgia i l'astrologia, dos aspectes que van tenir un gran pes en la formació de la visió llegendària d'Arnau que ha perviscut fins a avui. En realitat, segons es desprèn de l'estudi de la seva obra autèntica, l'actitud d'Arnau davant les arts ocultes era en...

The Liber Solis and the Liber Lune belong to the Hermetic Liber de imaginibus septem planetarum ex scientia Abel, a medieval collection on images of planetary image magic. This article focuses on the incomplete text of both books transmitted by MS Vatican, B.A.V., Barb. lat. 3589. An edited transcription of this text is provided in an appendix. The...

Aquest treball analitza la fortuna editorial de les traduccions mèdiques atribuïdes a Arnau de Vilanova durant l’edat moderna (1476-1608), tant les autèntiques – De rigore et tremore et iectigatione et spasmo de Galè, De viribus cordis d’Avicenna – com les que actualment es consideren apòcrifes –De lege d’Hipòcrates, De physicis ligaturis de Costa...

MS Vatican BAV, Barb. lot. 3589 has been known to scholars since the nineteenth century, but has never been thoroughly studied. This article investigates its contents and its composition, identifying its texts and, so far as possible, their sources, while searching for clues concerning the compiler's background and manner of working. The codex has...

Study of the textual tradition of the Practica summaria, a short compendium of practical medicine by Arnau de Vilanova, with a draft edition of its text.

Although the contemporary research has managed to reveal his historical figure, the legend of the physician and religious reformer Arnau de Vilanova (c. 1240-1311) has not vanished yet. This article reviews Arnau's biographical accounts or allusions to him made by medieval and early modern authors in order to explore how his myth was created and de...

This paper aims to analyze the concept developed by the leading intellectuals of the 13th and the early 14th century concerning natural magic –licit as it is based on the occult properties of astrological origin– and necromancy –illicit because it is founded upon the invocation of spirits–, as well the criteria used by them to draw the boundaries b...

This article comprehensively approaches the concept of hidden properties or proprietas from several medical writings of Arnau de Vilanova. He defines them as properties imbued in natural or artificial beings by the stars at the time of their creation. They can only be known by experience and cannot be predicted by reason. They are the basis of the...

Aquest treball presenta la primera anàlisi sistemàtica de la tradició textual de la Practica summaria atribuïda a Arnau de Vilanova. La tradició textual d’aquesta obra, juntament amb els indicis i raons exposats anteriorment per altres estudiosos, permet confirmar-ne l’autoria arnaldiana.

Es revisa el paper de l’astrologia en l’obra mèdica d’Arnau de Vilanova amb una atenció especial envers els problemes d’autoria que plantegen els escrits astrològics del corpus arnaldià i envers la hipotètica delimitació cronològica d’aquest recurs.

El capítulo que recoge las cuestiones relacionadas con la identificación de los valetudinaria, presenta un comentario y un plano individual de todos estos «posibles» hospitales militares. Estos edificios no son siempre de fá-cil identificación y además sus estructuras varían de unas fortificaciones a otras. Es necesario resaltar el excelente anális...

The Medical Tradition of Arnau de Vilanova from Manuscript to Printed Book. The general editions of Arnau de Vilanova published in the 16th century give us the opportunity to reflect about their relationship with the manuscript tradition. Apparently the work of their editor, Tommaso Murchi, was oriented to compiling, basically from some codices, th...

1. Véanse los estudios de Nicolas Weill-Parot 456-500, y Sebastià Giralt, "Arnaldus astrologus? La astrología en la medicina de Arnau de Vilanova"; "Medicina i astrologia en el corpus arnaldià", así como su introducción a la Epistola de reprobacione nigromantice ficcionis, 142-98. 2. Las ediciones anteriores de Paul Diepgen en 1912 y Mirko Drazen G...

The role of astrology in Arnau de Vilanova's medical work is revisited with special attention to the problems of authorship posed by the astrological writings of Arnau's corpus and to their hypothetical chronology.

Aproximació a algunes biografies d’Arnau de Vilanova escrites en l’edat moderna com un mitjà per a conèixer la pervivència de la seva figura i la recepció del corpus mèdic i alquímic arnaldià.

Presentació i edició crítica del "Regimen quartane", un breu escrit atribuït a Arnau de Vilanova que dóna un tractament mèdic contra la febre quartana.

This paper presents the first systematic analysis of the textual tradition of the Practica summaria attributed to Arnau de Vilanova. Its textual tradition, together with the evidence of expounded previously by other scholars, confirms Arnau's authorship of this work.

Algunos manuscritos, así como las ediciones renacentistas de la obra médica de Arnau de Vilanova (desde la tercera edición) contienen cuatro mongrafías sobre enfermedades específicas: Regimen contra catarrum, De tremore cordis, De epilentia y Tractatus contra calculum. Se había aceptado más o menos su autenticidad en el marco de la discusión sobre...

Algunos manuscritos, así como las ediciones renacentistas de la obra médica de Arnau de Vilanova (desde la tercera edición) contienen cuatro mongrafías sobre enfermedades específicas: Regimen contra catarrum, De tremore cordis, De epilentia y Tractatus contra calculum. Se había aceptado más o menos su autenticidad en el marco de la discusión sobre...

Four of the works attributed to Arnau de Vilanova may be considered consilia, which is the name of the genre of texts that expound medical treatments for illnesses suffered by specific individuals. In this paper, I first address the problem of their autheticity within the framework of the so-called "Arnaldian question". The evidence presented here...

El català Arnau de Vilanova (c. 1240-1311) va ser sens dubte una de les figures capdavanteres de la medicina medieval. El seu prestigi no va minvar després de la seva mort sinó que va continuar creixent fins al punt que la seva figura i la seva obra van quedar envoltades per una llegenda de metge empíric, alquimista i mag i per un enorme conjunt d’...

Alguns noms de peixos i crustacis presents en el Regimen quartane i en el Regimen podagre, atribuïts a Arnau de Vilanova, així com en el Regimen sanitatis dels quatre mestres de la universitat de Montpeller i a la Tabula que medicum informant de Stephanus Arlandi, són mots occitans llatinitzats, el significat i l¿origen dels quals s¿intenta estudia...