About
33
Publications
5,007
Reads
How we measure 'reads'
A 'read' is counted each time someone views a publication summary (such as the title, abstract, and list of authors), clicks on a figure, or views or downloads the full-text. Learn more
258
Citations
Introduction
Current institution
Publications
Publications (33)
El protagonismo de los medios de comunicación como creadores de discurso político y, en este sentido, creadores de realidad política (Edelman, 1985: 10) es indiscutible desde hace décadas. Desde esta perspectiva, el editorial es uno de los géneros discursivos que pone de manifiesto de manera más evidente la relevancia de los medios como actores pol...
Referential cohesion integrates a series of phoric-type lexical grammatical mechanisms that exhibit syntactic and semantic links between discursive entities. By means of referential devices, textual meanings interweave so that a series of coreferential and meaning networks are created through which nouns are linked in order to contribute to textual...
Lexical encapsulation consists of a series of abstract unspecific nouns (fact, plan...) referring to predicative antecedents. This study is based on a corpus of parliamentary debate in English, Catalan and Spanish (PD) and deals with encapsulation as a complex lexical cohesion device which allows the addressor to evaluate the information of the deb...
L’encapsulació per mitjà de noms abstractes i inespecífics (com ara conclusió, tema, realitat o problema) permet reïficar fragments discursius complexos de naturalesa predicativa i conceptualitzar-los semànticament. Així, els encapsuladors o shell nouns (Schmid 2000) constitueixen una classe funcional privilegiada per a delimitar l’estructura organ...
Introducció al monogràfic «L’encapsulació lèxica: cohesió, coherència i metadiscurs», del número 64 (primavera 2018) de Caplletra. Revista Internacional de Filologia.
The presence of the addressee and the image created by the use of explicitappellative markers are key elements in political discourse. In this regard, second person forms play a very important role as they often reinforce confrontation and contribute to creating the image of the political and discursive adversary, and hence that of the addressor as...
This paper deals with Catalan perception verbs reanalyzed as discourse markers. The study focuses on the forms «aviam, a veure» (derived from veure ‘to see’), «miri» (from mirar ‘to look’), and «escolti» (from escoltar ‘to listen’), in a corpus of electoral debate. The research shows the interrelation between semantic and morphosyntactic features,...
This article analyses thirteen professional journals in the area of medicine and health care and examines these discursive practices as a useful field where professions are constructed. These journals are an excellent tool to understand and explain the sociology of the mentioned professions. Analyzing this sample of discourses facilitates the compr...
The present paper illustrates the fuzzy limits between modality markers and discourse markers by analysing the different uses based on the word clar ‘clear’ in oral Catalan. Clar is lexically described as an adjective, but it has developed different functions in various syntactic and pragmatic contexts. In the adverbial and the interjective uses, (...
Aquest article se centra en l’anàlisi de les construccions que contenen l’aplec és que en dos corpora orals de català, un de conversa i un d’entrevistes a informants. En aquest treball analitzem les diferents estructures formades pel verb copulatiu és i la conjunció que: l’atributiva o copulativa, la clivellada, la clivellada amb subjecte que és un...
Aquest article se centra en l’anàlisi de les construccions que contenen l’aplec és que en dos corpora orals de català, un de conversa i un d’entrevistes a informants. En aquest treball analitzem les diferents estructures formades pel verb copulatiu és i la conjunció que: l’atributiva o copulativa, la clivellada, la clivellada amb subjecte que és un...
Propositional information is only part of the meaning conveyed in oral narratives. While explaining a specific situation, speakers structure their discourse and often include subjective connotations by using some discourse markers. In this paper, we compare three types of Spanish oral narratives showing differences both in their degree of spontanei...
Propositional information is only part of the meaning conveyed in oral narratives. While explaining a specific situation, speakers structure their discourse and often include subjective connotations by using some discourse markers. In this paper, we compare three types of Spanish oral narratives showing differences both in their degree of spontanei...
The analysis of oral narratives in Catalan and Spanish highlights the frequency, variety and importance of co-occurring discourse markers. A detailed study of the formal aspects of co-occurrences leads to differentiating three degrees of integration of markers: juxtaposition, addition and composition. These types can be related to dominant category...
El presente trabajo aborda la problemática de los marcadores discursivos procedentes de verbos de percepción (en concreto las formas mira, a ver, oye) en el habla de cuatro hablantes con afasia de Broca. En primer lugar se presentan los datos y la metodología utilizados: grabaciones pertencenecientes al corpus PerLA (¿Percepción, lenguaje y afasia¿...
This paper studies the pragmatic-discursive function of perception-verb markers in electoral debates in Catalan. The analysis reveals that these elements play an important role as implicit argumentation resources. In this sense, they emphasize the confrontation of the participants, which is organized basically through counter-argumentation and atta...
En aquest treball analitzem els inicis de torn del debat electoral realitzat amb motiu de les eleccions autonòmiques del 1995, emès per TV3 i TVE el 3 de novembre de 1995 (1 hora i 53 min uts). Així, hem
transcrit el debat, hem identificat els torns i hi hem diferenciat intervencions quan consideràvem que, malgrat una interrupció, no hi havia canv...
Este articulo analiza la función pragmático-discursiva de las marcas de primera persona en el discurso político. El objetivo del trabajo es comparar el uso de estas marcas en el discurso de J. M. Aznar antes y después de los atentados del 11M. Nuestro corpus está formado por dos entrevistas realizadas a Aznar por la cadena de televisión TeleCinco....
En este trabajo estudiamos las marcas gramaticales de primera persona en un debate electoral en catalán. Hemos clasificado las marcas según dos critereios: el referente extralingüístico al que remiten, lo que nos lleva a diferenciar el yo y ocho tipos de nosotros agrupados en tres clases (inclusivo, exclusivo y generalizador), y las funciones que r...
Aquest article analitza la funció discursiva dels marcadors procedents de verbs de percepció aviam, a veure, miri i escolti en el debat electoral, funció que es relaciona bàsicament amb la cortesia lingüística. El corpus de treball està constituït per quatre debats electorals en català on hem trobat un total de 212 marcadors. Els resultats
obtingut...
RESUM Aquesta tesi doctoral estudia el paper dels marcadors discursius procedents de verbs de percepció en català en el debat polític. En concret, se centra en el funcionament de les formes aviam, a veure, miri i escolti, originades en els verbs veure, mirar i escoltar, en el debat electoral. Es tracta dun grup delements bastant homogeni des del pu...
Aquesta entrevista amb J.J. Pérez Benlloch se centra en la importància que la divulgació científica ha assolit en la premsa en els darrers anys. Aquest expert periodista dóna la seua opinió sobre la funció dels professionals que realitzen aquest treball en una societat on els interessos econòmics condicionen la transmissió del saber. Així mateix, c...
