Joan Costa CarrerasUniversity Pompeu Fabra | UPF · Department of Translation and Language Sciences
Joan Costa Carreras
PhD
Language variation management, corpus planning, corpus planning evaluation, comparative standardology
About
93
Publications
10,760
Reads
How we measure 'reads'
A 'read' is counted each time someone views a publication summary (such as the title, abstract, and list of authors), clicks on a figure, or views or downloads the full-text. Learn more
145
Citations
Introduction
Research domains: language corpus planning and sociolinguistic description.
Evaluation of the implantation of Catalan linguistic norm and of language standardisation.
How language social variation should be managed by language corpus planning.
Project on comparative standardology between the languages in Spain with Carla Amorós-Negre , Miren Azkárate, Henrique Monteagudo and Miquel Àngel Pradilla.
Publications
Publications (93)
La perspectiva comparada de l’estandardologia ha estat considerada inherent al
seu naixement i desenvolupament. En aquest context el grup Estandarología
Comparada de las Lenguas de España fa una recerca de l’estandardització del
basc, el català, el gallec i l’espanyol. Aquest article aplica l’objectiu del grup, comparant la definició de estàndard q...
A estandarización é un proceso tanto sociopolítico e cultural como propiamente lingüístico, e constitúe unha cuestión central na política e a planificación lingüísticas. O lingüista Otto Jespersen referiuse ao xurdimento das linguas estándar como «o fenómeno máis importante na evolución da lingua en tempos históricos». Talvez por iso, a estandariza...
This article examines the latest developments in the corpus language planning interventions in the implementation of the codification (Haugen 1983) of Catalan by Catalan-language media corporations, taking into consideration that Catalan is a pluricentric language (Darder 2015, Costa-Carreras 2021, Mas Castells, 2021) that is standardised both de f...
Resum: La perspectiva comparada de l'estandardologia ha estat considerada inherent al seu desen-volupament. En aquest context, el projecte ESTANDAREV (PID2021-124673NA-IOO) fa una recerca sobre l'estandardització del basc, el català, el gallec i l'espanyol. Aquest article és una aplicació d'aquesta recerca, comparant la concepció de estàndard de le...
Este trabajo tiene como objetivo contribuir al desarrollo de la subdisciplina de la estandarología comparada (Joseph 1987, 13), entendiendo por tal el estudio comparado de los procesos y fundamentos sociohistóricos, culturales e ideológicos por los que una determinada variedad, que se consagra como ‘lengua estándar’, se impone al resto del continuo...
This work stems from our desire to contribute to the epistemological consolidation of comparative standardology (CS) as an academic subdiscipline. It is based on the premise that CS falls into the applied linguistics (AL) domain, so it is right to discuss for CS what Kaplan (2002) and Grabe (2002) discussed for AL in general. Our research question...
The epistemological status of (comparative) standardology and standardisation: an introduction
The epistemological status of (comparative) standardology and standardisation according to Gelpí & Costa-Carreras’s (2007) model
2.1. Kaplan’s (2002) and Grabe’s (2002) reflections on the epistemological status of AL
2.2. The epistemological status of (co...
Our aim of establishing the theoretical basis for the study of comparative standardology among the Spanish languages makes a revision of the metalanguage used in language standardisation studies a previous and necessary task. As one of the basic notions in the history and comparison of the emergence of the
standard languages/varieties is ‘compositi...
Aquest article es proposa contestar les preguntes següents: 1) és la implantació de la normati-va en la varietat estàndard sinònim de (bona) qualitat en aquesta varietat?; 2) és necessària-ment un indicador de (bona) qualitat lingüística la implantació de la normativa en les varie-tats estàndard?; 3) implica necessàriament mala qualitat lingüística...
Ressenya d'Alén Garabato, Carmen; Boyer, Henri; Djordjevic Léonard,
Ksenija (ed.) (2021). Sur la standardisation des langues minor(is)ées aux xxe et xxie siècles. París: L’Harmattan. 236 p.
In a previous work (Costa-Carreras 2016c: “La planificació de corpus sobre el català: bibliografia classificada i comentada”) I reviewed the research on Catalan normative grammar systematically. The present paper aims at updating this information, but previously it focuses on the concept of
research into normative grammar by analysing what objects,...
While I was teaching the subject of Language Planning at Pompeu Fabra University between September and December 2020, the Institut d’Estudis Catalans announced the inclusion of14 lexical units related to the LGTBI world in its Diccionari de la llengua catalana (DIEC2) and the modification of 17 definitions to eliminate gender bias. I immediately in...
This chapter provides an up-to-date overview of research on the relationship
between variation and prescriptivism in the Romance languages. The particular focus
of the arguments developed here is on Catalan and other minoritized varieties,
although examples from a range of Romance varieties are also referenced. The chapter
provides an summary of th...
This work is based on the premise that Catalan standardisation is a public language policy and its results should be evaluated. A first step in this direction is the development of the lexical unit “frame of favorable sociolinguistic conditions” by Costa-Carreras (2016a). Our objective is to assess the relevance of the protocol of Costa-Carreras (2...
This Special Issue (SI) sheds light on the relationship between geographical, sociocultural, historical, functional, or stylistic variation and language norms, understanding by these both objective implicit social habits and prescriptive explicit codifications [...]
RESUM Aquest text es proposa contestar les preguntes següents: 1. És la implantació de la normativa en la varietat estàndard sinònim de (bona) qualitat en aquesta varietat? 2. És necessàriament un indicador de (bona) qualitat lingüística la implantació de la normativa? 3. Implica necessàriament mala qualitat lingüística la no implantació de la norm...
Definició de epistemologia
Definició de estandardologia comparada
Treballs fets
Treballs en curs i projectes
CABRÉ, Maria Teresa / GÜELL, Monique (ed.) (2020):-mativa en contextos pluricèntrics: francofonia i catalanofonia = Norme et diversité linguisti-que: la gestion normative dans des contextes pluricentriques: francophonie et catalanophonie. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, Secció Filològica / Sorbonne Université. Centre d'É-tudes Catalanes, 18...
La perspectiva comparada de l’estandardologia ha estat considerada inherent al seu desenvolupament. En aquest context el grup Estandarología Comparada de las Lenguas de España fa una recerca de l’estandardització del basc, el català, el gallec i l’espanyol. Aquest article aplica l’objectiu del grup, comparant la concepció de estàndard de les acadèm...
Ponència Jornada sobre la qualitat lingüística
Institut d’Estudis Catalans, 8 d’octubre de 2021
Conclusió de Bach i Costa Carreras (2020): “Creemos que este trabajo y la propuesta que en él hacemos […] servirá de estímulo a líneas de investigación futuras que permitan dilucidar si los resultados a los que hemos llegado son aplicables” (Bach i Costa Carreras: 2020, 588).
En el meu cas, a un altre model de variació lingüística.
Confio que la m...
While teaching the subject Language Planning at Pompeu Fabra University, between September and December 2020, the Institut d'Estudis Catalans announced the inclusion in its Diccionari de la llengua catalana (DIEC2) of 14 lexical units related to the LGTBI world and the modification of 17 definitions to eliminate gender bias. I immediately incorpora...
La secció monogràfica «L’estandardologia comparada: teoria i pràctica» inclou sis treballs, d’acord amb la crida d’articles feta, tant sobre les qüestions teòri�ques de la disciplina com sobre les seves aplicacions a casos concrets.
El motiu de la crida va ser la voluntat de presentar treballs en la línia de la compa�rative standardology de Joseph...
Current language standardization processes must face the challenge of preserving variation, as speakers are very sensitive to their language identity. In the Catalan communicative space, two official agencies are in legal charge of language standardization: the Institut d'Estudis Catalans, whose target is all Catalan speakers and which applies a mo...
Dear Colleagues,
It is our pleasure to announce a call for papers on the Issue of variation and change in language norm. By “variation” we mean geographical, sociocultural, historical, functional, or stylistic diversity; “change” refers to the evolution by adding, transforming, or losing features; “language” covers all the linguistic varieties rega...
Llengua i dialectes: esperances per al català, gallec i basc, Barcelona, Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2020, p. 75-103. «La gramàtica ha de tractar equitativament les varietats [dialectals].» Cabré (2016: xiv) «To summarise, in this book language policies are viewed and analysed as a type of public policy that are designed...
Review of Carla Amorós-Negre: La estandarización lingüística de los relativos en el mundo hispánico. Una aproximación empírica. Madrid/Frankfurt a M : Iberoamericana/Vervuert 2018, 361 S (Lengua y Sociedad en el Mundo Hispánico, 40)
La gestión de la variación lingüística en vasco y en A Fala del Valle de Jálama: ¿"policéntrica" o "composicional"? The Management of Language Variation in Basque and A Fala: "Pluricentric" or "Compositional"? Joan Costa-Carreras [joan.costa@upf.edu] universitat Pompeu Fabra, España Resumen El presente trabajo se originó ante la aparente contradicc...
In this paper, we analyze a 500,000-words corpus of WhatsApp messages in Catalan, produced by young couples aged between 18 and 22. with the aim of describing its proximity to the colloquial conversation genre and defining the WhatsApp message genre from the point of view of its attachment to the oral-written medium, following Gregory and Carroll (...
El "marc de condicions sociolingüístiques favorables": aplicació a la "Gramàtica de la llengua catalana" (2016) En premsa dins les Actes del congrés Évaluer les politiques linguistiques Quels objectifs, critères, indicateurs ? Xèmes Journées des Droits Linguistiques-JDL 2016 Colloque international (Teramo, Décembre 2016). Joan Costa, Universitat Po...
Identification of the origin of the concept of "compositionality"
LA RECERCA I L'ASSESSORAMENT, L'UN PER (A) L'ALTRE
Diàleg entre Joan Costa i Albert Pla
This work is framed in our research on the evaluation of the restandardisation of Catalan (Costa 2016, 2019, in press and in progress). This research tries to explore the extent to which the new Catalan spelling and grammar (IEC, 2016 I 2017) can be evaluated as terminology planning and language policy and planning are. This paper presents an analy...
Neus Nogué és una veu amb autoritat moral en l’àmbit de la reestandardització del català. L’avalen molts anys d’assessora lingüística, de formadora d’assessors lingüístics, de treballadora de la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya i, ara, de professora dels Estudis de Filologia Catalana de la Universitat de Barce...
Language models at school and mass media
Presentation of my research in the evaluation of language standardisation
PPT de la xerrada amb motiu del 150è aniversari del naixement de Pompeu Fabra
This initial work on evaluating standardisation tries to explore to what extent standardisation can be evaluated in the same way as terminology planning and language policy and planning. The main reason for exploring this issue is that this kind of evaluation is necessary and has not been undertaken systematically. The work aims to verify the basic...
La GIEC (2016: quadre 27.2 i § 27.4.2.3) dona els ex. següents, que suposen una novetat en la gramàtica catalana:
1. La persona amb què parlàvem coneix el teu pare
2. Li presentaré la família a què vostè al·ludeix
3. El malnom permetia destriar millor la persona de què es tractava
4. Està en pugna contra la gent amb què no fa gaire havia fet negoci...
Pompeu Fabra no es pot entendre sense la traducció: la presentació classifica els usos que Fabra fa d'aquest terme en l'àmbit no literari. Presenta dos textos amb plantejaments generals seus.
2013). A: Llanes, Àngels [et al.] [ed.]. La lingüística aplicada en la era de la globalización = La lingüística aplicada en l'era de la globalització =Applied Linguistics in the Age of Gloabalization, Lleida, Universitat de Lleida, p. 349-354. RESUM Aquesta comunicació presenta, en primer lloc, l'aplicació de la multidisciplinarietat com a caracter...
Badia (1994) presents his grammar as diastratic, by which he means the distribution of variants into three stylistic levels. This use moves him away from the tradition, in which diastratic means social dimension. Therefore an analysis of the references Badia provides has been done to find out whether there is any clue in them to understand this dec...
One of the options I entertained about when I was planning this paper was a systematic review of everything that has been written (published or not) about normative grammar and which could be regarded as “research”. I decided against this because, however little “research” has been done (since when?), I feel sure that there is far too much and it i...
En una recerca subvencionada pel Ministeri d’Economia i Competitivitat espanyol sobre les normes i la variació lingüístiques en les xarxes socials en català, vam començar a fer un estat de la qüestió que va comportar la lectura de treballs anteriors en francès (Bernicot et al. 2014), espanyol (Yus 2001, 2011; Real Academia Española 2010, 585-586) i...
Dialogue with Wendy Ayres Bennett (https://www.languagesciences.cam.ac.uk/directory/wmb1001@cam.ac.uk) about the standardisation of Catalan carried out by Pompeu Fabra, compared with the standardisation of well-established languages.
The grounds for this paper are that the standardisation of Catalan as a public language policy needs to be evaluated and that what is called the 'change in preposition before an infinitive complement or adjunct' is one of the less-implemented precepts of prescriptive grammar prior to the Gramàtica de la Llengua Catalana by the Institut d'Estudis Ca...
This chapter provides an up-to-date overview of research on the relationship between variation and prescriptivism in the Romance languages. The particular focus of the arguments developed here is on Catalan and other minoritized varieties, although examples from a range of Romance varieties are also referenced. The chapter provides a summary of the...
Es publicarà a Els Marges, 115 (primavera 2018) 1. Introducció 1 Joandomènec Ros, president de l'Institut d'Estudis Catalans, afirma (GIEC 2016, p. IX) que "la gramàtica forma part de la tríada [amb el DIEC2 i l'Ortografia catalana] d'obres normatives de la llengua comuna a tota la catalanofonia". 2 Per tant, és el moment de valorar aquesta tríada,...
In this communication we analyze the relation between the use and the perception of the variants a qui [‘to whom’], “a+ article+qual” [‘to+article+whom’], “a+ article+que” [‘to+article+whom’] and que li [‘that him/her’] of the variable “indirect complement relative” (RCI). To do this, we analyze the results of an exercise to fill out blanks (EOB) a...
This initial work on restandardization evaluation tries to explore to what extent Catalan restandardization can be evaluated as terminology planning and language policy and planning are, mainly because this evaluation is needed and it has not been undertaken systematically. It would be founded on the basic assumption that terminology planning evalu...
Societat Catalana de Sociolingüística, 12 de desembre de 2018
Vaig presentar el desenvolupament de la noció de marc de condicions sociolingüístiques favorables (MCSF). Aquest concepte (usat per Vila i Nogué, 2007) sembla imprescindible per al procés d’implantació de la normativa catalana. En normativa, la implantació significa que els destinataris...
Hem constatat les dificultats d’aprofundir les relacions conceptuals entre la variació social i la funcional, que comencen quan ens preguntem quins factors socials són pertinents per descriure el col·loquial. Creiem que cal tenir en compte, en ordre decreixent, les «adscripcions identitàries» que Block (2014) analitza: capital lingüístic, capital c...
Resum: Hem constatat les dificultats d'aprofundir les relacions conceptuals entre la variació social i la funcional, que comencen quan ens preguntem quins factors socials són pertinents per descriure el col·loquial. Creiem que cal tenir en compte, en ordre decreixent, les «adscripcions identitàries» que Block (2014) analitza: capital lingüístic, ca...
Resum : Aquest treball preten desplegar conceptualment la unitat lexica marc de condicions sociolinguistiques favorables proposada per F. X. Vila, M. Nogue i I. Vila a fi que sigui academicament operativa per analitzar quins son els factors que afavoririen la implantacio de la normativa. Per fer-ho partirem, entre altres, d’una concepcio amplia de...
This presentation attempts to contribute to answering the question “In what sense is
linguistics or grammar always prescriptive?” This contribution will be anchored in the
statements of Bonet (1989) and Cuenca (2001), who clearly state that it is both description and
prescription which finally impose a model on linguistic reality. In addition, when...
In this paper, we analyse the relationship between use and perception of 5 Catalan variants of the variable “subject coreferential with an antecedent.” To do this, we examine the results of a cloze test and 3 perception surveys answered in 1997 by 26 respondents. Two different correct structures were given as correct answers in the exercise, which...
[En avaluació]
This work is a state of the art of activities and research related to corpus planning. This is based in Kloss’s (1969) definition of this planning and following the fases of Haugen’s (1983) language standardization model. At the end of the text, the research to be done from now and the research to be kept doing are exposed.
http://hdl.handle.net/10230/23598
L’objectiu d’aquest text és analitzar la il•locutivitat del discurs normatiu de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC): és a dir, fins a quin punt la comunitat lingüística catalana rep clarament la normativa de l’IEC i què condiciona aquest grau de claredat. Per fer aquesta anàlisi, argumentem, en primer lloc, quina mena d’emissor és l’IEC i fins a qu...
Aquest treball presenta els resultats parcials d’una recerca més general sobre l’ús que fa dels relatius una mostra de 26 individus i la percepció que en té.1 El motiu d’aquesta recerca és avaluar la implantació d’aquesta estructura sintàctica –sobre la qual es pot practicar l’avaluació de la implantació seguint Vila/Nogué/Vila (2007: 38)–, que és...
http://issuu.com/xarxavives/docs/criteris
a) Què és el professorat des del punt de vista de la lingüística aplicada?
b) Què és una llengua?
c) Què és la competència comunicativa?
d) Són importants les actituds?
e) Com és la modalitat estàndard de la llengua?
f) Es pot acceptar la creativitat lingüística?
g) Forma part de la llengua l’ortografia?
h) Quina relació ha de tenir el professorat...
This article presents a proposal of what a general research project on Catalan prescriptive grammar ought to be. Such research ought to be framed within the epistemological, academic and professional areas of applied linguistics. Taking ad hoc concepts of prescriptive grammar and prescriptive grammar research as a base, this study recommends more e...
Aquest treball presenta els resultats parcials d’una recerca més general sobre l’ús que fa dels relatius una mostra de 26 individus i la percepció que en té.1 El motiu d’aquesta recerca és avaluar la implantació d’aquesta estructura sintàctica –sobre la qual es pot practicar l’avaluació de la implantació seguint Vila/Nogué/Vila (2007: 38)–, que és...
Aquest treball explica i valora una activitat sobre els conceptes de gramàtica normativa i de llengua estàndard que vam posar en pràctica en una sessió de tres hores, en el marc d’un postgrau, el curs 1999-2000. Després de reflexionar sobre la realitat d’un estàndard català, vam treballar, d’una banda, la diferència entre normativa i estàndard i, d...
This work is the written version of the handout we prepared to give a 4 hours lesson in a University master on proofreaders’ training. The request made to us was to talk about “the standard variety of the central dialect of Catalan”. To do that, we planned the lesson around two activities. The first consisted of applying to the Catalan central dial...
The fundamental objective of this work was to analyze the concept that Pompeu Fabra had of the codification of the syntax, which has led to the analysis of its conceptions of syntax and of change and syntactic variation. To do this, we have resorted to the systematic collect of terms of all the fabrians texts that were reported as a method to analy...
http://hdl.handle.net/10230/23524
Tot sovint, la imatge dels mediadors lingüístics -les persones que es dediquen a la traducció i a la interpretació- ha estat assimilada a la imatge d'un pont que permet que es comuniquin persones de llengües i de cultures diferentes. L'aparent invisibilitat d'aquesta activitat professional no amaga la seva trascendència social. La feina dels mediad...
Consultable a: http://www.raco.cat/index.php/Marges/article/view/90692/156777
i a: http://hdl.handle.net/10230/23528
1. Introducció 1 Durant tres cursos acadèmics (2015-2016-2017-2018), vam impartir una assignatura sobre els col·loquials catalans. Aquesta experiència ens va fer veure la dificultat d'aprofundir les relacions conceptuals entre la variació social o sociocultural (els trets lingüístics que identifiquen els parlants) i la funcional (els trets lingüíst...
Aquestarticlerepassal'úsdelsadjectius'tot' i 'm ig'davantdelstopònimsnoprevistosperlanormadel'IEC(sintagmanominalenplural,topònimsnocatalansnoadaptats)iplantejalanecessitatdeprecisarméslanormaqueregulaaquestús.
«Tot Los Angeles i mig Estats Units estan en crisi». Notes sobre l'ús de ‘mig’ i ‘tot’ davant de topònims | Request PDF. Available from:...
En: Articles de Didáctica de la Llengua 2000,n.21,abril-junio;81-97 Se presenta una actividad que tiene como principal objetivo que el alumnado trabaje los mecanismos genuinos de la neología y secundariamente que aprenda los aspectos normativos de ortografía, de morfología nominal y de sintaxi del término que estan relacionados con la formación de...
Questions
Question (1)
I'm doing an initial work on restandardization evaluation trying to explore to what extent the new Catalan spelling and grammar (2016) can be evaluated as terminology planning and language policy and planning are, mainly because this evaluation is needed and it has not been undertaken systematically. It is founded on the basic assumption that terminology planning evaluation (TPE) and language policy and planning evaluation (LPPE) can be applied to the Catalan restandardization evaluation. So the general question addressed is to what extent this restandardization can be evaluated according to the models for TPE (Fathi Terminology Planning Evaluation: The Case of Persian Language. [PhD. thesis UPF 2017]) and LPPE (Gazzola 2014 The Evaluation of Language Regimes: Theory and Application to Multilingual Patent Organisations). After presenting Haugen’s (1983) model of standardization with complementary concepts of Cooper (1989) and Cerruti, Crocco & Marzo (2017a), this model is analiyzed from Fathi’s (2017) and from Gazzola’s (2014) perspectives, with examples of what has been done in the official Catalan standardization. The principal original contributions of my work are this analysis of Haugen’s model from Fathi’s and Gazzola’s evaluation models and the general positive verification of the hypothesis, which makes new research lines to arise for the future.