Dossiers Feministes

Published by Universitat Jaume I
Print ISSN: 1139-1219
Publications
Després d’establir les bases conceptuals que distingeixen el sexe del gènere, aquest estudi evidencia com la pretesa objectivitat dels mitjans de comunicació amaga el punt de vista masculí. Aquesta voluntat d’entrar en un espai, el de la redacció, aparentment neutre, tan sols invita les dones a “penjar el gènere a la porta”. Situació que les empeny a viure en tensió una ambivalència entre els seus interessos com a professionals i els seus valors de gènere. Tota aquesta desigualtat viscuda a l’interior de les redaccions es referma també amb el desequilibri de la representació informativa que se’n fa d’homes i dones. I no sols respecte de la quantitat sinó també de la qualitat. Després de demostrar amb exemples concrets extrets de diaris el que s’acaba de plantejar, com a apunt final, Gallego proposa unes possibles vies de solució.
 
Mitjançant l’explicació de les principals vivències com a corresponsal de guerra, Colvin estudia el que suposa per a una dona treballar en un món clarament masculí. En primer lloc reflexiona sobre la composició dels seus reportatges: de quina manera la redacció dels seus articles esdevé una escriptura compromesa. La periodista reflexiona també sobre la manera de redactar els reportatges de guerra segons el gènere del seu autor. En segon lloc, repensa també la situació laboral i social de les dones dins el periodisme, i més concretament dins el periodisme de guerra.
 
Inside the limited and restricted framework of the Ancien Régime society, women had a characteristic situation of inferiority regarding the male. Nonetheless, historic documentation offers several cases of women that defied the strong social boundaries, above all those who belonged to the nobility. We present here two verified cases, represented by widow countesses, who belonged to noble valencian families and who created strategies and actions focusing on pursuing their personal and familiar interests.They are doña Aldonsa Crespí de Valldaura, countess of Cirat, and doña Leonor de Paz del Río, countess of Villafranqueza. In their actions, it can be seen the impulse to protect their most helpless offspring.
 
This research analyzes the social actors and discourses in the controversy around sex work in public sphere, in order to understand how conflicts of interests and visions are articulated and which actors or views, strengthened or weakened, are included in this joint. In recent years, one fundamental sector has emerged in this controversy: sex workers. Through ethnographic approximation to sex workers’ activism space and depth interviews, we’ve checked if they are being built as subjects with a defined political identity, in which way, if their demands are being introduced in public discourse, through which strategies and which alliances have done with other social groups
 
Top-cited authors
Antonio lazaro-reboll
  • University of Kent
Silvia Martinez Cano
  • Complutense University of Madrid
Sonia Reverter
  • Universitat Jaume I
Maria Medina-Vicent
  • Universitat Jaume I
Daniel Peres Díaz
  • University of Granada