Article

Flow cytometric and image analyses of colorectal adenocarcinomas. A comparative study with clinical correlations.

Department of Anatomic Pathology, Lahey Clinic Medical Center, Burlington, Massachusetts 01805.
American Journal of Clinical Pathology (Impact Factor: 2.88). 03/1993; 99(2):187-94.
Source: PubMed

ABSTRACT Quantitative DNA measurements were performed in 183 colorectal carcinomas by image and flow cytometric analyses of paraffin-embedded tissue. Flow cytometric analysis yielded more diploid tumors compared with image analysis, which identified more tetraploid tumors. Histogram patterns were concordant in 115 tumors (66%); the discordant cases were primarily tumors interpreted as diploid by flow cytometric analysis but were aneuploid or tetraploid by image analysis. Linear regression analysis of DNA indices of concordant samples showed good correlation but only moderate correlation for the entire group. Both techniques revealed more aneuploid tumors in the distal colon and rectum than in the proximal colon. Diploid tumors were associated with a better prognosis; however, tetraploid tumors behaved like aneuploid tumors by flow cytometric analysis but like diploid tumors by image analysis. When stratified by stage, the prognostic value of diploid tumors was seen in stages A and B disease by image analysis only and in stage C disease by flow cytometric analysis only, possibly because of the small cohort size. The S-phase fraction (mean value, 16.8% +/- 9.9%) was higher in aneuploid than in diploid tumors, but no relationship to prognosis was seen. Flow cytometric and image analyses are useful to study ploidy of colorectal carcinoma from archival material. However, important discordant observations reflecting differences in characteristics of the two techniques should be considered, depending on which technique is used.

0 Bookmarks
 · 
50 Views
  • Source
    [Show abstract] [Hide abstract]
    ABSTRACT: BACKGROUND The prognostic value of flow cytometric DNA ploidy in colorectal carcinoma has not been defined clearly. Most previous studies were conducted retrospectively using archival formalin fixed, paraffin embedded tumor samples. Conversely, few data on prospective studies employing fresh or frozen tissue specimens are available. There is general agreement that fresh/frozen material is more reliable than paraffin embedded tissue for DNA ploidy analysis by flow cytometry.METHODS In the current investigation we evaluated the prognostic significance of nuclear DNA content in a prospective series of 191 patients with curatively resected TNM Stage II (n = 107) or Stage III (n = 84) sporadic colon carcinomas. DNA ploidy status was assessed by flow cytometry utilizing multiple frozen tumor samples. Mean follow-up in surviving patients was 48.5 months (median, 46.9 months; range, 29-77 months). The Cox proportional hazards model was used to adjust for several clinical and pathologic covariates.RESULTSOf the 191 carcinomas examined, 47 (24.6%) were classified as DNA diploid and 144 (75.4%) as DNA aneuploid. DNA ploidy pattern was significantly related to tumor site (P < 0.0001), histologic type (P = 0.0002), and grade of differentiation (P = 0.009), but not to other clinical and pathologic variables. Patients with DNA diploid tumors showed a better disease free (P = 0.013) and overall survival (P = 0.021) than patients with DNA aneuploid adenocarcinomas. In particular, patients with Stage II DNA diploid tumors (n = 30) had an excellent clinical outcome, with an overall 5-year survival rate of 97%. When patients were analyzed according to the anatomic site of the tumor, a significant relationship between DNA ploidy status and disease free and overall survival was observed in the group of patients with carcinomas of the proximal colon (n = 84) (P = 0.004 and P = 0.002, respectively), but not among patients whose tumors were sited distally to the splenic flexure (n = 107). In multivariate analysis, nuclear DNA content was demonstrated to be an independent prognostic variable for both disease free and overall survival. Furthermore, in the group of patients with tumors of the proximal colon, DNA ploidy pattern was the single most important prognostic factor.CONCLUSIONS Our results confirm that flow cytometric DNA ploidy status is a significant and independent prognostic factor in patients with colon carcinoma. These findings may have clinical implications for the management of affected patients, especially those with Stage II disease. Cancer 1998;82:49-59. © 1998 American Cancer Society.
    Cancer 10/2000; 82(1):49 - 59. · 5.20 Impact Factor
  • [Show abstract] [Hide abstract]
    ABSTRACT: Molar enthalpies of sublimation of 1,2,4-, 1,2,3-, and 1,3,5-tri-hydroxy-benzene, were obtained from the temperature dependence of the vapor pressure measured by the transpiration method. The molar enthalpies of fusion and molar heat capacities of these compounds were measured by DSC. The measured data sets of vaporization, sublimation and fusion enthalpies were checked for internal consistency. Strength of the inter- and intra-molecular hydrogen bonding in di- and tri-hydroxy-benzenes have been assessed.
    Thermochim Acta. 01/2004; 415:35-42.
  • Source
    [Show abstract] [Hide abstract]
    ABSTRACT: RESUM:El càncer colorrectal és la tercera causa de mortalitat i morbiditat en els països occidentals. En el passat la informació relacionada amb aquesta alteració s'ha derivat en gran mesura de l'observació clínica. La dificultat de realitzar estudis prospectius dels factors etiopatogènics del càncer de còlon humà, fa necessari la inducció de neoplàsia colòniques experimentals en animals amb carcinogen químics.Aquests estudis han aportat mitjans addicionals per a investigar algunes de les característiques biològiques d'aquests tumors. La 1, 2-Dimetilhidracina és un carcinogen efectiu i selectiu de còlon en injecció subcutània en la rata. Els tumors colònicos induïts amb DMH en rosegadors mostren remarcable semblança histopatològica amb la neoplàsia humana.Diverses evidències experimentals suggereixen que la carcinogénesis inclou una sèrie de canvis seqüencials cel·lulars amb diferents propietats biològiques, bioquímiques i morfològiques respecte a les cèl·lules normals.Estudis bioquímics i histoquímics, han demostrat que la transformació neoplàsica de la mucosa colònica tractada amb DMH està associada amb importants canvis en la composició dels glicoconjugats i activitat de les glicosiltransferases. No obstant això, els mètodes histoquímics clàssics no permeten discriminar els diferents carbohidrats que componen els glicoconjugats ni els canvis associats a la transformació neoplàsica. L'aplicació de les lectines en seccions d'intestí gruixut permet observar diversos patrons de localització cel·lular i subcel·lular dels glicoconjugats del epiteli colònic.En la passada dècada la possibilitat de realitzar estudis citomètrics en mostres parafinades ha facilitat la realització d'estudis prospectius per a conèixer nous factors predictius de l'evolució de pacients amb càncer colorrectal. El coneixement de la cinètica cel·lular dels tumors colònics i de la mucosa exposada a la DMH en rosegadors mitjançant citometría de fluxe, i dels glicoconjugats mitjançant lectines poden proporcionar claus en la patogenia del càncer de còlon i ajudar a una prompta detecció de la transformació neoplàsica.------------------------------------------------------------------Traducció del castellà al català gràcies a:+ interNOSTRUM: Sistema de traducció automàtica castellà-català +Departament de Llenguatges i Sistemes InformàticsUniversitat d'Alacanthttp://www.torsimany.ua.es------------------------------------------------------------------RESUMEN:El cáncer colorrectal es la tercera causa de mortalidad y morbilidad en los países occidentales. En el pasado la información relacionada con esta alteración se ha derivado en gran medida de la observación clínica. La dificultad de realizar estudios prospectivos de los factores etiopatogénicos del cáncer de colon humano, hace necesario la inducción de neoplasias colónicas experimentales en animales con carcinógenos químicos.Estos estudios han aportado medios adicionales para investigar algunas de las características biológicas de estos tumores. La 1, 2-Dimetilhidracina es un carcinógeno efectivo y selectivo de colon en inyección subcutánea en la rata. Los tumores colónicos inducidos con DMH en roedores muestran remarcable semejanza histopatológica con la neoplasia humana.Diversas evidencias experimentales sugieren que la carcinogénesis incluye una serie de cambios secuenciales celulares con diferentes propiedades biológicas, bioquímicas y morfológicas respecto a las células normales.Estudios bioquímicos e histoquímicos, han demostrado que la transformación neoplásica de la mucosa colónica tratada con DMH está asociada con importantes cambios en la composición de los glicoconjugados y actividad de las glicosiltransferasas. Sin embargo, los métodos histoquímicos clásicos no permiten discriminar los diferentes carbohidratos que componen los glicoconjugados ni los cambios asociados a la transformación neoplásica. La aplicación de las lectinas en secciones de intestino grueso permite observar diversos patrones de localización celular y subcelular de los glicoconjugados del epitelio colónico.En la pasada década la posibilidad de realizar estudios citométricos en muestras parafinadas ha facilitado la realización de estudios prospectivos para conocer nuevos factores predictivos de la evolución de pacientes con cáncer colorrectal. El conocimiento de la cinética celular de los tumores colónicos y de la mucosa expuesta a la DMH en roedores mediante citometría de flujo, y de los glicoconjugados mediante lectinas pueden proporcionar claves en la patogenia del cáncer de colon y ayudar a una pronta detección de la transformación neoplásica.
    http://www.tesisenxarxa.net.